Publicado en General

El que vaig aprendre de la Programació NeuroLingüística (PNL) per ajudar les mares a donar el pit als seus nadons

Publicat el  •Editar”What I learned from NeuroLinguistic Programming (NLP) to help mothers breastfeed their babies”Per Eva, Donat, Barcelona, Catalunya, ​​Espanya


No sé què em va portar cap al món de fer-me monitora La Leche League Int, La Lliga de la Llet i/o de la Lliga La Leche, però de vegades vull pensar que era el destí o que el meu cos em demanava anar més enllà, fent que em sentís molt a gust entre dones, amb mares. I, sobretot, vaig continuar any rere any presenciant com les mares s’empoderaven confiant en el seu cos mitjançant la lactància materna i tot el que comporta.

De ser montora (ja en fa 22 anys!), d’estar en contacte amb milers de mares i de practicar i practicar habilitats comunicatives, vaig descobrir gradualment milers de maneres diferents que tenen les mares de viure i interpretar la seva pròpia vida: allò que a una li semblava normal, a l’altra li semblava impensable. I, de mica en mica, jo també vaig anar canviant. De veure tantes maneres diferents de viure realitats similars, vaig començar a pensar que també podia decidir quina era la realitat que jo volia viure. A les reunions i a la feina dins “La Lliga” em vaig adonar que les mares estem en un nivell emocional molt sensible durant la criança i que la nostra feina com a monitores requereix habilitats per observar, parlar i interpretar (sobretot quan intentem ajudar les mares).
Durant els darrers anys he estat estudiant, practicant i ensenyant Programació NeuroLingüística (PNL) i he trobat molt útil el concepte de “calibratge” en la feina que faig com a monitora. Tornarem al “calibratge” d’aquí a un moment, perquè primer m’agradaria oferir-vos algunes petites “gotes de PNL” que espero que les pugueu afegir a les de la vostra pròpia llet, la que heu donat o la que heu rebut, gotes que han donat vida, comunicació, vincle i força.

Som animals gregaris
Els humans som animals gregaris que necessiten altres persones al nostre costat per sobreviure. En adquirir habilitats a través de la comunicació, aprenem, entre moltes altres coses, a alletar. Com ha descobert la neurociència recentment (als anys 80-90), els humans tenim unes neurones meravelloses anomenades “neurones mirall” (les dones en tenim més que homes), que ens ajuden a empatitzar i aprendre del nostre entorn. El contacte amb altres éssers humans és fonamental per al nostre desenvolupament físic, emocional i social. Saber com funcionem ens ajuda a comunicar-nos millor, a conèixer-nos millor, a poder “desprogramar” allò que no ens és útil i a programar allò que ens és més útil. La PNL és una caixa d’eines que he trobat molt útil. Disposar de més elements d’ajuda és alliberador, perquè tenim més opcions per donar forma a les nostres decisions.

Què és la PNL?
La programació neurolingüística és un conjunt d’eines i d’habilitats comunicatives, basada en la utilitat. I és important aquest concepte: la utilitat; perquè la PNL no sol parlar sobre si alguna cosa (comportament, pensament o acció) és certa o falsa, sinó si és útil o no. Si no és útil, es pot decidir canviar-la o eliminar-la. En canvi, si es veu que un pensament, una acció o un comportament són útils, no cal canviar-los. Per exemple, es pot pensar que la manera com actua una mare ens resulta estrany, però si per a aquesta mare és útil, li va bé.

La PNL és pràctica; és un conjunt de models, habilitats i tècniques per pensar i actuar
eficaçment en el món. El propòsit de la PNL és ser útil, augmentar l’elecció i
millorar la qualitat de vida “
. John Grinder, co-creador de la PNL

“La PNL és un mètode educatiu. Ensenyem a les persones a utilitzar el seu propi cap.” Richard Bandler, co-creador de NLP


La PNL s’organitza al voltant de suposicions bàsiques que s’adopten precisament perquè són útils; no es basen en la veracitat, sinó en la utilitat o la comoditat. Alguns d’aquests supòsits són:

El mapa no és el territori
“El mapa no és el territori” significa que cada persona, cada família, cada situació, veu la realitat (el territori) des d’un punt de vista determinat , i cada persona creu que el seu punt de vista és el correcte. Per exemple, quan vaig fer entrenament de PNL ens van fer dibuixar “el lloc on érem en aquell moment”. Cada persona dibuixava coses diferents. Vaig dibuixar el mapa de Barcelona i vaig posar una creu al lloc on se situava l’Adaptic Institute on estàvem rebent la formació. Una companya de classe va dibuixar un arbre amb fruits i va assenyalar una fruita, i ella va assegurar que era allà on ella es trobava en aquell moment. Una altra companya de classe va fer un esquema en el qual va dibuixar els mobles de de la sala (vistos des de dalt), i va posar cercles on hi havia cadascuna de les persones que hi érem. Aquella petita experiència ens va demostrar que cadascun de nosaltres tenia un “mapa” i que quan ens van dir que “dibuixés el lloc on estàs ara mateix”, cada persona interpretava coses diferents. I totes eren correctes! Perquè van seguir “el lloc on érem en aquell moment”.
Pel que fa al suport de mare a mare, el mapa de cada mare tampoc no és el territori. Aquesta suposició pot ser útil per a nosaltres, com a monitores. Ens recorda que cada mare fa allò que li és útil en aquell moment. No seré jo, simple monitora, qui jutgi les decisions sobre criar, dormir, alimentar o cuidar el nadó i en relació amb la seva família. Tenint clar que el mapa no és el territori, quan vull ajudar una mare, puc fer servir preguntes obertes per intentar entendre el “mapa” de la mare, ampliar el meu propi “mapa” per entendre-la millor i, així, poder intentar ajudar-la una mica més des de la comprensió, l’empatia i el respecte. Vaig trobar molt útils les tècniques exhaustives i respectuoses de la PNL per a l’empatia, com ara “l’acompassament” o fer preguntes del “metamodel” de PNL. Com més les practicava, més precises eren les respostes de les mares, de manera que van augmentar la seva consciència sobre les seves situacions, les seves inquietuds, les seves actituds i comportaments, cosa que les va ajudar a trobar les seves pròpies respostes per elles mateixes.

Tot comportament té una intenció positiva
Aquest pressupòsit de la PNL es basa principalment en la utilitat. Sovint pensem que els comportaments que interpretem com a “negatius” són dolents en si mateixos. D’altra banda, si decidim creure que el comportament en qüestió, de la mare, dels pares, la nostra companya monitora, del personal sanitari, etc., té una intenció positiva, estarem observant amb ulls que no jutgen, però cercarem la motivació de les seves accions. Per ajudar millor la persona, anirem a buscar altres possibles comportaments que siguin més útils, però que donin resposta a la mateixa intenció positiva. Com a monitores, podem observar que tot el que fa una mare, ho fa perquè creuque és el millor per al seu nadó, amb el coneixement i la pràctica que té fins aquell moment. El coneixement addicional que hi afegim amb noves possibles accions, aporta possibilitats no contemplades anteriorment i, amb elles, noves opcions per actuar de manera diferent. Tenint en compte que “el mapa no és el territori”, la mare pot optar per coses completament diferents de les que podem pensar cadascuna de nosaltres.

No existeix el fracàs, només l’aprenentatge

Quan obtenim resultats diferents dels esperats, tenim dues opcions: podem quedar-nos amb la sensació de fracàs o decidir què podem aprendre i què volem canviar en funció dels coneixements que podem incorporar a partir d’aquella experiència. Si canviem la nostra percepció, canviem la nostra actitud i, per tant, les nostres decisions i els nostres comportaments. I podem observar, acceptar, aprendre i actuar de manera diferent. A comportaments iguals, mateixos resultats. A comportaments diferents, possiblement nous resultats, o no. Però sempre aprendrem coses noves d’allò que no funciona.

“No vaig fallar, només vaig descobrir 999 maneres de com no fer una bombeta”, va dir Thomas A. Edison, després d’haver fet moltes proves abans d’arribar a un dels seus majors invents: la bombeta. L’actitud ho canvia tot.

De vegades, una mare pot queixar-se que “no té prou llet”, però potser li costa acceptar que hi ha coses que fa que no optimitzen la producció de llet. Mitjançant tècniques de calibratge i comunicació podem ajudar-la a adonar-se que hi ha noves conductes poden afavorir la lactància materna amb èxit.

Què és el “calibratge”?
En PNL, “calibrar” significa buscar evidències físiques de comunicació basades en l’observació. En altres paraules, per calibrar cal adonar-nos que utilitzem sistemes de representació basats en els sentits. La PNL els agrupa en tres grups: els sistemes visual, auditiu i cinestèsic (el sistema VAC -o VAK, segons les traduccions). Concretament: allò que veiem, escoltem o notem (o sentim, utilitzant els altres sentits), però de manera objectiva. Per exemple, puc observar que una mare em diu que tot va molt bé. Però puc observar que el que diu no correspon a com es mou, o a com actua. Si, quan diu que “tot va molt bé”, xiuxiueja, mirant cap avall, amb les espatlles caigudes i les mans penjant, m’està dient una cosa amb les seves paraules i una cosa molt diferent amb el seu cos. Nosaltres, com a monitores, mitjançant l’observació a través dels tres canals, podem “calibrar” i notar, efectivament, que el missatge és incongruent. Si la monitora es quedés només amb les paraules de la mare, hi hauria una gran possibilitat d’interpretar malament allò que està dient realment. Podem respondre: “em dius que tot va bé amb les paraules, però la teva postura corporal (i li dius les evidències del que estàs observant) m’està indicant el contrari. Passa alguna cosa? Creus que jo hauria de saber alguna altra cosa?”
Per a què s’utilitza el “calibratge”? Perequè ens proporciona informació per poder fer més preguntes per intentar aprofundir en la qüestió. També pot passar que la mare digui: “tot està bé”, mentre ens mira als ulls, somriu i es posa dreta. Això podria indicar molt més clarament que la mare és congruent i que tot va bé, i que la postura corporal anterior no era significativa.
Calibrar ajuda a entendre una mica millor el “mapa” de les altres persones, de la seva manera d’interpretar o de viure el que està passant. Com a monitores, si entenem millor la situació, podem oferir una millor ajuda. Mitjançant aquesta habilitat, les monitores tenim una altra eina per regalar a les mares i pares noves i millors opcions.

Establir objectius de manera eficaç

Una altra de les moltes tècniques de PNL és la formulació efectiva d’objectius, mitjançant l’acrònim SMART. Si els objectius es basen en aquests paràmetres, hi ha moltes possibilitats d’assolir-los.
Les cinc lletres de SMART fan referència al fet que l’objectiu que ens marquem ha de ser específic, mesurable, assolible, rellevant o realista i limitat en el temps. Amb aquesta tècnica, els objectius es tornen més concrets i passen de ser “desitjos” a ser tangibles i assolibles.

* S: eSpecífic. Quantes vegades els éssers humans ens hem fixat objectius inassolibles o massa genèrics, amb el sentiment permanent d’insatisfacció que comporta no assolir-los? Si especifiquem clarament l’objectiu, tenim una idea molt més clara d’on anirem.
* M: Mesurable. Quan podem mesurar l’objectiu, és molt més fàcil saber si estem avançant o no, quant, i fins on volem arribar. Si una mare té l’objectiu de produir més llet, pot augmentar el nombre de vegades que dona el pit al seu nadó, això es pot comptar.
* A: Assolible. Aquí és on de vegades fa mal l’ego, però és molt útil. Si establim els nostres objectius de manera massa ambiciosa, tenim moltes possibilitats d’abandonar el nostre projecte a la primera oportunitat. Personalment crec que, de vegades, establir els objectius de manera més humil pot ser un alleujament. Abaixem la pressió i som més feliços. En altres paraules, abaixem l’ego, i agumentem l’autoestima.
* R: Rellevant. Altres literatures diuen que la “R” és per “realista” (que està relacionat amb el punt anterior). Si és rellevant, significa que és realment significatiu per al canvi que volem obtenir. No és convenient fixar-se un objectiu que no canviï res en la nostra vida ni en el nostre projecte. D’altra banda, si l’objectiu és rellevant (augmentar la quantitat de llet, per exemple), tindrà un cert impacte. En aquest exemple, és molt possible que el nadó guanyi pes. Si l’objectiu és realista, la persona no se sentirà aclaparada en el procés per aconseguir-lo.
* T: Temporitzable (limitar-ne el temps). Establir un marc de temps definit amb objectius a curt termini facilita el seguiment del progrés, cosa que és encoratjador. També facilita fer-hi canvis si alguna cosa no funciona bé.

Ecologia
L'”Ecologia” és un altre concepte important de la PNL. Es refereix a la idea que si un objectiu interfereix en el benestar de la persona o la seva família, o la persona ha de fer massa canvis, és millor buscar altres estratègies, és a dir, altres maneres d’aconseoguir els objectius.
Per exemple, si una mare amb un nadó de 4 mesos fa lactància mixta i vol canviar de biberó en una setmana, però ha de treballar, no pot estar amb el seu bebè, està nerviosa i no té ajuda, el seu benestar ambiental es podria veure compromès. Podria provar d’establir un objectiu una mica menys ambiciós, però que també compleixi la intenció positiva d’alletar el seu nadó. Potser la mare podria anar establint petites fites assolibles, encara que trigui una mica més, com per exemple, donar el pit més sovint i anar reduint un 5% la llet artificial cada dia.

I finalment … la figura del mentor

La PNL parla de la importància dels mentors, ajudants, facilitadors, o guies, en les nostres vides. Podem pensar en les monitores de La Lliga de la Llet com a excel·lents guies per a moltes mares. També som mentores per a les aspirants a monitora, i podem ser facilitadores quan treballem amb altres monitores en diferents projectes.

I hi ha molt més a la PNL per a aquelles que estigueu interessades a aprofundir-hi. Les idees bàsiques de la PNL compartides en aquest article complementen les habilitats de comunicació que aprenem quan ens fem monitores, i ens confirmen la importància del nostre treball com a monitores.

Eva Donat

Eva Donat viu a Barcelona, Catalunya, Espanya. És monitora de la Lliga de la Llet des de 1999 i actualment és membre del departament d’acreditació de monitores. Té dos fills i una filla. Eva és comunicòloga, periodista, sòcia didacta de l’Associació Espanyola de Programació Neurolingüística, Trainer de PNL, professora de màster en PNL, de Practitiones en PNL i de Tècnic de PNL online. És, també, professora de ioga, meditació i TREⓇ.

Nota de l’autora

Aquest article finalment es publicarà a la revista Leader Today (una publicació de llli.org especial per a monitores) tot i que va tenir les seves dificultats a causa de les noves polítiques sobre “inclusió lingüística” que obliguen a canviar paraules com “mare” per “persona”, “dones que donen el pit” per a “persones que donen pit”, etc. Crec que La Leche League és una organització que treballa a través del “suport de mare a mare” i defenso la paraula “mare”. Fa 22 anys que sóc Monitora i he ajudat les mares a empoderar-se a través de la maternitat i de la lactància materna, i no m’agrada veure com s’esvaeix el poder de les dones. De vegades, la voluntat d’incloure totes les causes condueix a l’exclusió. “Mare a mare” ha estat el meu lema durant 22 anys, i puc (i vull) ajudar amb molt de suport i estimar a altres persones que facin el “treball de mare”, però no estic d’acord que la lactància materna no sigui una tasca de mare.

Autor:

Estudiante de la vida. Apoyo a las mujeres. Yoga. Meditación. PNL. Familia.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s