4 març 2024

Avui hem fet una tècnica de concentració basada en la respiració iòguica completa, fent servir l’atenció als “tres tancs”, o “tres recipients” d’aire: portant l’atenció en la respiració (1) a la zona pelviana, (2) a la zona diafragmàtica i (3) a la zona dels pulmons, coll i cara.

Inhalem a la zona pelviana comptant 1, a la zona diafragmàtica comptant 2, i per últim a la zona de les espatlles, coll i cara comptant el 3. De tornada, l’exhalació la fem de l’inrevés, exhalant a la zonan superior (3), al diafragma (2) i a la zona pelviana (1).

Posant la consciència a aquesta respiració ajudem a calmar la ment. alhora que ajudem el prana (l’energia vital que entra amb la respiració) que arribi a totes les parts del cos, porti l’oxigen i els nutrients de la manera òptima a totes les cèl·lules del cos. I, també, ajudem a eixamplar la respiració a través del moviment ampli del diafragma.

La respiració no és meditació. La meditació és un estat superior al qual s’hi arriba de manera natural, treballant pranayama (respiració) pratyahara (control i unificació dels sentits) a través del dharana (la concentració). Però sí que la respiració pot ser una bona porta d’entrada per a la meditació.

De fet, quan fem tècniques de “meditació”, en realitat fem tècniques de concentració, de dharana, força semblant al que es fa a “mindfulness”, posar l’atenció plena a una cosa des de l’observació neutra. Meditació seria més aviat un “mindlessness”, és a dir, buidar la ment de pensaments. Sigui com sigui, a meditar no se n’aprèn, perquè és un estat que sobrevé sol. Diuen que meditem en l’espai entre dos pensaments. Per això la tradició diu que convé centrar l’atenció en una cosa (que tu decideixis) per evitar que la ment vagi saltant d’un pensament a un altre. I, d’aquesta manera, anem dient “que no” als pensaments que vagin sorgint, i a poc a poc anem aprenent a dir que no al que no volem, i dir que sí al que sí volem. És una bona pràctica!

Continuarem!