En memòria de David Lynch: La Creativitat que Ve del Silenci Interior

Aquesta setmana ens ha deixat David Lynch, un dels cineastes més singulars i visionaris del nostre temps. La seva obra, plena de misteri, simbolisme i profunditat emocional, ha deixat una petjada inesborrable en el món de l’art. Però, més enllà de les seves pelílícules, Lynch també serà recordat per una altra faceta que defineix profundament qui era: un defensor i practicant de la Meditació Transcendental (MT).

Lynch ens explicava en les seves entrevistes i els seus llibres que va començar a practicar la meditació transcendental fa més de 30 anys, i que aquesta pràctica no només va transformar la seva vida personal, sinó que també va esdevenir la clau per desbloquejar la seva immensa creativitat. Com ell mateix deia, “La felicitat veritable està dins teu”, i la meditació era el camí que li permetia accedir a aquest espai interior.

La Meditació com a Font de Creativitat

David Lynch explicava, en el seu llibre Atrapa al Peix Daurat, que veia les idees com peixos que nedaven en un immens oceà de consciència. Per a ell, la meditació transcendental era com una immersió profunda en aquest oceà, que li permetia atrapar els «peixos més grans»: idees més clares, pures i poderoses. A través de la meditació, Lynch va accedir a nivells de creativitat que li van permetre crear obres que desafien el convencional i exploren l’inconscient humà.

Las ideas son como peces. Si quieres pescar pececitos, puedes permanecer en aguas poco profundas. Pero si quieres pescar un gran pez dorado, tienes que adentrarte en aguas más profundas. En las profundidades, los peces son más poderosos y puros. Son enormes y abstractos. Y muy bellos. Yo busco un tipo particular de pez importante para mí, uno que pueda traducirse al cine. Pero allá abajo nadan toda clase de peces. Hay peces para los negocios, peces para el deporte. Hay peces para todo. Todo, cualquier cosa, surge del nivel más profundo. La física moderna denomina a ese nivel campo unificado. Cuanto más se expande la conciencia, más se profundiza hacia dicha fuente y mayor es el pez que puede pescarse. Los treinta y tres años que llevo practicando la meditación trascendental han sido clave para mi trabajo en el cine y la pintura y en todos los aspectos de la vida. Han sido un modo de zambullirme más a fondo en busca del gran pez. » David Lynch. Atrapa el Pez Dorado

Lynch també parlava de la meditació com una eina per trencar amb el que anomenava el «sufocant vestit de goma de pallasso de la negativitat»: aquella barreja de depressió, ràbia i ansietat que ofega la nostra capacitat de crear i connectar. Per a ell, la meditació transcendental era una font de pau interior, claredat i alegria, elements indispensables tant per a l’art com per a la vida.

Llamo a esa depresión y rabia el Sofocante Traje de Goma de Payaso de la Negatividad. Es sofocante y la goma apesta. Pero en cuanto has empezado a meditar y bucear, el traje de payaso comienza a desintegrarse. Al final te das cuenta de lo pútrido que era el olor cuando empieza a desvanecerse. Luego, al disolverse, te sientes libre.» David Lynch. Atrapa el Pez Dorado

Sobre el Mantra en la Meditació Transcendental

La Meditació Transcendental (MT) fa servir un mantra com a eina central de la seva pràctica. Aquest mantra és un so o paraula sense significat específic que es repeteix de manera suau i sense esforç. En la Medidtació Transcendental, l’objectiu no és concentrar-se en el significat del mantra, ni tan sols en la forma del propi mantra, sinó que es tracta de permetre que el mantra flueixi naturalment, i d’adquesta manera ajudem a transcendir el pensament superficial per accedir a un estat de consciència més profund i tranquil.

Tradicionalment, segons l’escola de la Meditació Transcendental, el mantra el dona el mestre personalment a cada practicant, i es manté privat per fomentar una connexió única i personal amb la pràctica. Aquesta simplicitat és una de les claus que diferencia la MT d’altres formes de meditació. Moltes vegades són paraules tan senzilles com «pau», o «amor».

Un mantra que podem compartir per a la transcendència, inspirat en les arrels del sànscrit, és: “Shanti” (शान्ति). Aquesta paraula significa “pau”, i evoca un estat de calma i serenitat profundes.

Proposta de Meditació en Homenatge a David Lynch

Si ens per la seva filosofia, aquesta setmana et convido a fer una meditació basada en els principis de la meditació transcendental, tal com ell la practicava:

1. Preparació: Pots triar un lloc tranquil i còmode, amb el mínim d’interrupcions possible, durant uns 20 minuts. Si pots, tria una postura còmoda amb l’esquena recta però relaxada, amb els peus tocant a terra i les mans descansant sobre les cames.
2. Tria un mantra: Pots utilitzar, “Shanti”, o un altre que t’evoqui calma.
3. Repeteix el mantra: Amb els ulls tancats, comença a repetir el mantra interiorment, sense esforç, com si el pensament flotés suaument en la teva ment. Si els pensaments et distreuen (cosa completament normal), simplement torna al mantra sense judici.
4. Submergeix-te: Imagina que t’estàs submergint en un oceà profund. Cada repetició del mantra et porta a una capa més profunda de la teva consciència, on les aigües són més tranquil·les i clares.
5. Descansa i reflexiona: Després de 15-20 minuts, pots deixar de repetir el mantra i pots quedar-te en posició asseguda amb els ulls tancats durant un parell de minuts abans de reprendre l’activitat quotidiana.

Reflexió Final

La meditació no només ens connecta amb el nostre interior, sinó que també ens fa augmentar la nostra creativitat, compassió i consciència del món que ens envolta. Seguint l’exemple de David Lynch, podem trobar en aquesta pràctica una font de renovació i inspiració, tant per a les nostres vides quotidianes com per als nostres somnis més ambiciosos.

Aquesta setmana, quan meditis, pots dedicar una estoneta per connectar amb la profunda pau i alegria que Lynch va trobar en aquesta pràctica. I no oblidem: a l’oceà del nostre interior, hi ha infinits «peixos grans» esperant ser descoberts.

Fins la setmana vinent! Amb serenitat i gratitud, Eva Donat