Categoría: General

LA DOCTORA ELENA CARRERAS, MEDALLA D’HONOR DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA 2023

“És fonamental saber distingir el que és un escenari de tasca d’un escenari de poder”

Fotografies Albert Salamé

Els ulls de la Dra. Elena Carreras Moratonas transmeten confiança, pau i saviesa. Les seves paraules sempre són mesurades, pensades, des d’una veu pausada, dolça, i amorosa. És un plaer i un privilegi entrevistar aquesta excepcional senyora, figura fonamental en el camp de l’obstetrícia i la ginecologia europea. El seu extraordinari compromís amb la medicina li ha valgut la Medalla d’Honor de l’Ajuntament de Barcelona el 30 de novembre passat, un merescut guardó que reconeix la seva contribució excepcional al món de la medicina fetal i la salut de les dones.

La Dra. Carreras, actualment Cap de Servei d’Obstetrícia i Ginecologia Reproductiva a l’ Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona, és coneguda internacionalment per la seva destacada tasca en la prevenció del part prematur i la correcció quirúrgica prenatal de fetus afectats d’espina bífida. A més de la seva excel·lència clínica, ha estat reconeguda com la millor ginecòloga d’Espanya l’any 2015, segons la revista Forbes. 

Hi dediquem una estona per explorar la seva carrera, els seus èxits i els desafiaments que ha enfrontat, així com la seva passió per la presa de decisions compartides en salut amb una perspectiva de gènere. La Dra. Elena Carreras Moratonas, una líder en el món de la medicina maternofetal, ens obre les portes al seu món fascinant i inspirador.

Què ha significat per a vostè rebre la Medalla d’Honor de l’Ajuntament de Barcelona?

Una gran alegria. Es un reconeixement inesperat i això fa que el gaudeixis molt més.

Fa uns mesos l’Ajuntament de Barcelona va dedicar parades de Metro a dones excel·lents de Barcelona, i la de Vall d’Hebron la van dedicar a Elena Carreras. Què va significar per a vostè?

Cal buscar-ne els motius. Buscaven un nom de dona, que estigués relacionat amb l’Hospital Vall d’Hebron. Claríssimament, la metgessa que hauria d’haver representat l’hospital era la doctora Magda Campins, per la seva gran tasca durant la pandèmia. La Dra Campins feia poc que s’havia jubilat, i  no va voler que sortís el seu nom ,de cap manera. M’ho van dir a mi i em va fer molta il·lusió.

(Interrompo un moment) Creu que l’hi van  donar com a segona opció? Vol dir que vostè no té cap mèrit? Per què ho diu així?

Estic parlant i me n’adono que reprodueixo el que fem totes les dones quan diem “jo això no m’ho mereixo, no sé si soc la persona adequada, segur que hi algú millor que jo,…, etc. ”. En aquest cas penso que hi ha moltes dones que s’ho mereixen. No tan que jo no m’ho mereixi com que n’hi ha moltes d’altres que sí. Però això sí: que diguessin el meu nom em va causar molta alegria. 

Què és Vall d’Hebron per a vostè?

Porto 30 anys a Vall d’Hebron. Tota la meva trajectòria professional i tot el meu creixement personal l’he fet a Vall d’Hebron. Això vol dir que ho he fet amb un sistema 100% públic i l’hospital més gran de Catalunya. És molt de recorregut. I molt gratificant, sí. 

De vegades hem llegit el seu nom als diaris… ha fet moltes coses importants. Quines en destacaria?

Des d’un punt de vista tècnic, crec que n’hi ha dues. Una, la introducció del pesari cervical per la prevenció del part prematur, que és una peça de silicona que té forma d’anell i que es posa al voltant del coll de l’úter, que dona suport perquè la criatura no surti abans d’hora. Això va ser una troballa que vam publicar al Lancet, que és una de les millors revistes científiques del món. És un dispositiu que és força econòmic, es pot fer servir amb gestacions de bessons, es pot fer servir després d’una amenaça de part prematur…

I la segona cosa, de la qual em sento molt orgullosa, és la introducció de la cirurgia fetal i, potser més darrerament, del tractament intrauterí de l’espina bífida. Es tracta d’una una intervenció que requereix un treball d’equip i de coordinació excel·lent, entre l’equip d’obstetrícia, l’equip de cirurgia pediàtrica, l’equip d’anestèsia, els neonatòlegs, els genetistes, els rehabilitadors…

I vostè, en aquest procés, quina feina fa?

El diagnòstic, decidir quins casos són susceptibles de ser intervinguts i quins no, i la part obstètrica de la intervenció, o sigui, pel que fa a la mare, de l’exteriorització de l’úter, buscar la zona d’entrada dels instruments quirúrgics, tornar a posar l’úter a dins… Aquestes coses.

Traiem l’úter, operem, i el tornem a posar a dins. I la senyora pot parir per via vaginal després. L’úter porta tres puntets de pocs mil·límetres. No és una cicatriu gran, perquè operem per fetoscòpia. Hem sigut els pioners en la introducció de la fetoscòpia per fer aquest tipus d’intervenció.

Vostè és la primera que ha fet aquest…

Vall d’Hebron és el primer centre que ha fet la cirurgia fetoscòpia a gran part d’Europa. Però jo he sigut una mica la cara visible de l’equip a nivell nacional i internacional.

Com és d’important l’equip? Sou un equip que treballeu sempre junts?

Això és molt important, que sigui un equip consolidat, un equip que aprèn junts. I que discuteix els casos junts i gaudeix dels èxits junts, i analitza junts els casos que no van bé junts. Això és el que dona el nivell d’expertesa tan alt.

I aquest equip són més dones, més homes? O és indiferent?

La part prenatal són dones, les anestesistes també. La rehabilitadora també. La neurocirugiana, és dona també. I les uròlogues pediàtriques també. Serien un 70-80% dones. Els cirurgians pediàtrics son homes. 

Hi ha algun tòpic que li agradaria desmentir?

Un dels tòpics més injustos que he sentit durant la meva vida professional és  “un equip de dones no funciona perquè les dones es barallen entre sí”. Això és una mentida immensa. Jo he liderat equips majoritàriament de dones i és meravellós. Res de barallar-se, de competir per tonteries, sinó de fer sinergies i col·laborar i, a més a més, amb un bon nivell d’ambició, que és molt necessària.

Un bon equip és la clau

Quina diria que és la clau d’un bon equip?

La confiança mútua entre els membres. I el tenir un objectiu comú. Que en aquest cas, per a mi, l’objectiu comú és el benestar de la pacient. Poder posar per davant de tot aquesta vocació de servei cap a la pacient i per davant del teu ego, sentir que ho fas amb i pel bé de la dona, que et coordines amb els teus col·legues per aconseguir-ho. Crec que aquesta és la clau de l’èxit.

I el benestar del bebè també, imagino?

Per suposat. Però hi ha molta tendència a centralitzar-ho molt en la criatura. I la mare es cuida poc. En aquest sentit, el que ens toca fer és defensar la mare. La mare és la que decideix, i nosaltres li donem suport en la decisió. Projectar-ho tot cap al benestar del bebè és un error, és la mare la que decideix. El que ella creu que és millor per la criatura. I nosaltres, òbviament, l’acompanyem.

Algun consell professional per a les dones? 

A mi, una cosa que m’ha anat molt bé és saber distingir el que és un escenari de tasca d’un escenari de poder. És a dir, a vegades, a mesura que vas pujant a l’escalafó jeràrquic, et vas trobant coses que se’t van creuant pel camí, i les dones tenim la tendència a pensar que tot són escenaris de tasca. I no ho son.

Hi ha moltes coses que són escenaris de poder. I davant dels escenaris de poder, l’única cosa que es pot fer és buscar més poder, ajudar-te a tenir més suport amb més poder. I les dones en general (estic fent una generalització que sempre són odioses) pensem orientar-ho tot cap a la tasca. Pensem que no fem bé la tasca. I no és això, no. No és que no fem bé la tasca, és que ens estan posant un escenari de poder que nosaltres no controlem, que és diferent.

Distingir tasca i poder

Podria posar algun exemple?

Imagina’t que el teu cap et truca i et diu que et posarà un col·laborador seu perquè t’ajudi una mica. La tendència natural seria pensar “no ho estic fent prou bé, m’he d’esforçar més perquè no estic donant la talla”… Això claríssimament és un escenari de poder. I aquí és on has de canviar l’actitud: has de pensar que el teu cap t’està posant algú perquè a ell li interessa, no perquè tu no ho facis bé.

Fer aquesta distinció entre una cosa i l’altra fa que les dones es desculpabilitzin, perquè el gran problema de les dones és que sempre ens sentim culpables per tot. Això vol dir que si el meu cap em posa un home al costat perquè em controli, la manera per lluitar contra això, és aconseguir més poder (més capacitat d’influència), buscant aliats de poder, no aliats de tasca. 

El problema de les dones és la culpabilitat

Quina relació té la culpabilitat que solem tenir les dones amb la distinció entre tasca i poder?

Crec que amb aquest exemple t’ho puc explicar. L’Institut Català de la Salut va fer uns cursos de lideratge femení, i entre altres coses em van demanar que transmetés a les doctorandes coses que jo havia après a través d’una xerrada motivadora. Els vaig explicar la diferenciació entre escenari de feina i escenari de poder. 

Vaig tenir la percepció que no m’acabaven d’entendre, perquè quan vaig acabar, les preguntes van anar sobre com m’ho havia fet per conciliar, i no sobre com gestionar el poder.  A les dones ens costa identificar els escenaris de poder.

Pel que fa a la conciliació, cal disminuir la culpabilitat. Els meus fills, ja de grans, m’han verbalitzat que ells volen educar els fills com nosaltres els hem educat. Tant malament no ho hem fet. I també els estem ensenyant una manera de fer diferent, més positiva, menys culpabilitzadora.

Va tenir suport familiar per poder treballar a molt alt nivell? Potser va “conciliar” més el seu marit que vostè…?

El meu marit era una persona compromesa amb la criança dels fills, 100%. No sempre passa.

Però… la culpabilitat és independent. És a dir, tu sempre et sents culpable. Si no estàs 100% amb els fills i filles, i si no ets la mare més perfecta de l’escola i si un dia perds l’autocar i no arribes a temps… Doncs no cal culpabilitzar-se tant. Perquè això no té un impacte en la percepció que tenen els fills. I això els va agradar molt a les doctorandes. El pitjor del món, per sentir-se culpable, penso que és creure que hauries d’estar en un altre lloc on no estàs. 

 I ara, de cara al futur, quins projectes té?

Ara tinc dos projectes, SmartPart i Care for Women.

SmartPart és un projecte per a tots els hospitals de l’ICS de Catalunya, per poder tenir control de la freqüència cardíaca fetal, el benestar fetal, amb la mare movent-se lliurement, perquè els cardiotocògrafs no van amb cable. Això permet molt més moviment, molt més part natural… la mare no ha d’estar estirada per aconseguir una bona monitorització de la criatura.

I això es vol implementar a tot Catalunya?

A tots els hospitals de l’ICS, que vol dir sistema públic de Catalunya. I a més a més, tots els hospitals tindran el mateix sistema digital de registre, de manera que podrem tenir dades de 9.000 parts per any, cosa que ajudarà a fer estudis, a millorar el control del part…

I la seva part, amb això, quina és?

La de disseny de l’estudi. Co-ideòloga, diguem-ne, amb la Sra Raquel Cánovas, enginyera i Cap de Tecnologia mèdica de Vall d’Hebron.

Molt bé. I l’altre projecte?

Care for Women és un projecte que començarem ara, que és un projecte transformador del CatSalut, que consisteix a integrar de manera funcional la primària de la nostra especialitat, a la feina que es fa als ASSIRs (Unitats d’assistència a la salut sexual i reproductiva) , amb la idea que el recorregut de les pacients sigui molt més fluït, o sigui que les dones no hagin de patir el passar de l’atenció primària a l’hospital, i de l’hospital a atenció primària de nou, sinó que la informació vagi fluïda, la situació vagi fluïda, els protocols vagin fluïts… 

Perquè fins ara era portar papers amunt i avall, no?

Les situacions no quadren, la informació s’ha de repetir diverses vegades perquè no està ben codificada, i per això… Es repeteixen coses que no calen, es diuen coses diferents a un lloc i a l’altre… Es tracta de fer digitalització de vies clíniques i que es parlin tots els sistemes d’informació… Perquè per a la dona sigui molt fàcil passar de l’atenció primària a l’hospital i tornar de l’hospital a la primària. No ha de ser un malson passar de la primària a l’hospital i viceversa. 

És a dir, ajudar les dones. A nivell mèdic, què cal fer perquè hi hagi justícia envers les dones? Vostè parla del “despertar de la consciència de salut i gènere”. Què ens podria dir sobre això?

Comença a haver-hi un despertar de consciència de salut i gènere, sobretot de la utilització del sexe com a biovariable. És a dir, ja ho hem vist amb la Covid, ningú es va preocupar de posar suficients dones a l’estudi i ningú sabia que la vacuna alterava la regla.

Això no pot ser. De la mateixa manera que l’infart es manifesta diferent en homes i dones, hi ha determinades malalties que es presenten de manera diferent en homes i dones, això s’ha de tenir clar des del principi. Cal estudiar i investigar des del principi amb perspectiva de sexe-gènere. D’alguna manera, cal reescriure tots els coneixements que hem adquirit fins ara. Això és molta feina.

Això vol dir refer tots els estudis des de zero, no?

Exactament. Fa una mica de vertigen i tot. I  el que hem fet per aconseguir-ho ha estat la creació de Comissions clíniques de salut i sexe-gènere als hospitals perquè treballin específicament aquests aspectes clínics, no els aspectes que poden ser tractats a altres llocs (educació, comunicació, etc.). La part clínica de generació del coneixement amb aquesta perspectiva nova, o la fem els clínics o no la farà ningú. Per això s’han creat aquestes comissions clíniques de salut i sexe-gènere als centres. I vam començar a l’Hospital Vall d’Hebron.

I la va liderar vostè?

Juntament amb la senyora Anna Martí, Cap d’Atenció a la ciutadania de Vall d’Hebron, que en va ser la ideòloga. Ella em va venir a buscar  i vam tirar endavant les dues. 

I aquesta senyora també és metgessa?

No, ella és advocada de formació i és experta en experiència de pacient. A partir d’aquí l’Hospital Clínic s’hi va sumar amb la doctora Blanca Coll-Vinent i després l’Hospital de Can Ruti i l’Hospital de Sant Pau. De moment som 4 Comissions clíniques de salut i sexe-gènere, però l’assistència primària també comença a organitzar-se i altres hospitals també.

Això és la feina bottom-up (de baix a dalt). La idea és que aquestes comissions clíniques siguin generadores de coneixement, però perquè el coneixement sigui ràpidament compartit entre les diverses comissions ha d’haver-hi un paraigua, un nexe d’unió. I aquest paraigua el proporciona el Departament de Salut.

Feina “bottom up”

Vostè presideix el Consell Assessor de les Polítiques de Gènere del Departament de Salut…

El Departament de Salut té un consell assessor de les polítiques de gènere que tinc l’honor de presidir i que una de les funcions és precisament fer la coordinació d’aquests grups de salut i sexe-gènere que esperem que es multipliquin per tot el territori.

Es tracta de tenir nou coneixement amb perspectiva de gènere sobre la salut a Catalunya?

Sí, amb tota la força de les (majoritàriament dones) metgesses i infermeres implicades. S’ha de crear i compartir aquest nou coneixement. Si vols ser un bon professional has d’aplicar la perspectiva de sexe-gènere a la teva pràctica assistencial. I també a la teva recerca . Amb l’ajuda del Departament de Salut, volem fer una transmissió ràpida d’aquest coneixement i fer-lo públic. D’aquesta manera, en un període a mig termini podem tenir un canvi important de perspectiva. No és una cosa ràpida, però és una cosa necessària. I equitativa.

I com a país, seríem l’únic país del món que  tindria tan ben organitzada la introducció de la perspectiva de sexe-gènere en Salut,  a nivell de començar des de la base cap amunt, però també de dalt a baix, tenint el suport de les autoritats, de l’administració en aquest cas, del Departament de Salut.

Un gran projecte del qual, sens dubte, pioner al món, i del qual ens en beneficiarem tota la societat. 

Entrevistar la Dra. Elena Carreras Moratonas ha estat un gran privilegi; una dona que ha marcat un abans i un després en l’obstetrícia i la ginecologia europea, amb passió per millorar la salut materna, una gran líder que demostra que la confiança mútua i la col·laboració són clau en els èxits professionals. Els seus projectes futurs revelen una ment inquieta i compromesa amb la innovació per millorar la salut de les dones. Una professional excepcional, una font d’inspiració, que esperem que encomani les lectores de Dones Digital.

Eva Donat Veiga

Jorge Luis Borges dijo: “Uno está enamorado cuando se da cuenta de que otra persona es única”.

Cualquier coach, entonces, está enamorado/a. Y así me lo enseñó mi maestra de coaching Pilar Morales cuando hice la formación en Adaptic.

Esta idea la encontré preciosa. Cualquier coach tiene que «enamorarse» del coachee (o cliente/a), darse cuenta de que es único/a, ver todas las cualidades que tiene, que necesita y que, quizá, por sí solo/a no ve en estos momentos.

Y desde ahí, el coach trabaja para hacer todo lo posible para que coachee descubra cuántos recursos posee, qué tesoros están escondidos tras un montón de creencias limitantes… Y los ponga en práctica!

Si Borges está en lo cierto, vivo enamorada de las personas, de los/las clientes/as, de mis amigos/as, de cualquier ser humano al que miro y que me mira a los ojos.

Sí, vivo enamorada! ¿Y tú?

Sí, así, directamente. Va a ser espectacular. Va a ser el verano de tu vida. Y es que vas a empezarlo de manera diferente. Con nuevas ideas, nuevos pensamientos, y lo que es más importante: con nuevas acciones.

Haz por el yoga lo que el yoga hace por ti. El yoga te permite cuidarte, trabajar tu cuerpo, sentirlo, sentirte, observar tu mente, respirar de manera consciente, respetarte… En el Día Internacional del Yoga, solsticio de verano, puedes aportar a la comunidad yogui mundial tu participación en la tradicional secuencia de 108 saludos al sol, dando la bienvenida al astro rey, en el día más largo del año, el día en que más luce.

Sabemos que los solsticios son días especiales… Las tradiciones hacen que se quemen hogueras en el solsticio de verano (San Juan en nuestra cultura), como símbolo de dejar atrás lo que no sirve, para dejar que la naturaleza haga su función de renovación. Qué tal si te traes unas palabras escritas para dejarlas ir, soltarlas, «quemarlas» y dejar espacio a lo nuevo que te traiga el Universo?

Ni te imaginas lo bueno que va ser este verano, si ya lo empiezas así!

Te esperamos!!

Sí, així, directament. Serà espectacular. Serà l’estiu de la teva vida. I és que el començaràs de manera diferent. Amb noves idees, nous pensaments i el que és més important: amb noves accions.

Fes pel ioga allò que el ioga fa per tu. El ioga et permet cuidar-te, treballar el teu cos, sentir-lo, sentir-te, observar la teva ment, respirar de manera conscient, respectar-te…

En el Dia Internacional del Ioga, el 21 de juny, solstici d’estiu, pots aportar a la comunitat iogui mundial la teva participació en la tradicional seqüència de 108 salutacions al sol, donant la benvinguda a l’astre rei, el dia més llarg de l’any, el dia que més llueix.

Sabem que els solsticis són dies especials… Les tradicions fan que es cremin fogueres al solstici d’estiu (Sant Joan a la nostra cultura), com a símbol de deixar enrere allò que no serveix, per deixar que la natura faci la seva funció de renovació . Què tal si et portes unes paraules escrites per deixar-les anar, deixar-les anar, «cremar-les» i deixar espai al nou que et porti l’Univers?

Ni t’imagines com de bo serà aquest estiu, si ja ho comences així!

T’hi esperem!!

Como siempre estará mal, haz lo que creas que tienes que hacer.
Esta frase que me dijo mi padre hace muchos años la he repetido muchas veces. Es una frase de poder, de aceptación de que la realidad es compleja y que no hay que buscar el beneplácito de los demás, sino buscar, preguntarse a un@ mism@ sí cree que esa es la mejor opción posible. Si no lo es, hay que buscar otra hasta que aquella convenza. Y en ese punto, tirar pa’lante!
Com convicción. Y si con los años un@ decide que era una decisión equivocada, por lo menos fue la decisión meditada y decidida a conciencia. Mucho mejor eso que decir: es que X me dijo que hiciera esto!
Tomar conciencia y decidir sabiendo que estará mal (para un@s o para otr@s) es tomar conciencia y responsabilidad.
Gracias Papá.
#iloveyoudad
#tequieropapa
#coaching
@emili.donat

Empezar es el primer paso para cualquier cosa. Poco a poco irás llegando. Lo importante es salir de donde estabas. Según la tradición yóguica, los #gunas son 3: #tamas (la inercia, la pereza, que pesa, no adelanta), #rajas (que es la actividad, el fuego, la fuerza)… y #sattwa (que es el equilibrio entre las dos). Para salir del «no hacer», un primer paso te ayuda a salir de allí. Ojo con un exceso de energía porque eso también se agota y entonces volvemos a empezar. Un primer paso, moderado, ayuda a empezar un buen camino. Cónocete y empieza a cambiar.
Vamos!
#yoga #coaching

Desapegarse #vairagya es saludable. Nada nos pertenece, y mucho menos nadie. Podemos ser más felices si aceptamos que lo que tenemos es siempre de alquiler y que podemos disfrutarlo mientras aquello esté cerca. Y cuando no, podemos decir adiós con cariño, aceptar el cambio y eatar receptiv@s a lo nuevo que está por llegar.
#yogasutras #yoga
#coaching
@evaadonaat @evadonat_comunicologa @ahimsa_research_institute

Puedo ser imperfecta/o y aceptarme. Y cambiar lo que necesite cambiar, pero dándome cuenta de que soy un ser que por el simple hecho de haber nacido tengo derecho a respirar, ser visto/a, escuchado/a y respetado/a.
Estoy contenta. Contento (Santosha) tiene significado de «contenido» , pleno. Si estás pleno/a, tienes bastante y en realidad no necesitas más. Es más rico/a quien menos necesita
#afirmacionespositivas #coaching

Por muchas vueltas que quieras darle, jugar a tener la razón hace que solo gane una persona y todo el resto pierdan y se merezcan un castigo. Además, no siempre ganamos; la mayor parte de las veces formamos parte de la mayoría perdedora. No es mejor aceptar las diferencias y compartir?

Per molt que hi donis voltes, jugar a «tenir la raó» fa que només un guanyi i tota la resta perdin i «es mereixin» un càstig. I, a més a més, no sempre guanyem, la major part de les vegades formem part de la majoria perdedora. No és millor acceptar les diferències i compartir? De guanyador només n’hi ha un. Juguem al nou joc? Marshall Rosenberg proposa la comunicació no violenta #cnv #nvc #marshallrosenberg

Contacta con nosotros

Será un taller teórico – práctico, energético, para mejorar algunas habilidades utilizando tecnicas de chi kung, yoga, comunicación, pnl, filosofía del yoga y biomecánica

#pnl #comunicacion #yoga #biomecanica

Tienes celos, has tenido celos o conoces a alguien que tiene muchos celos? Yo he vivido etapas en mi vida con relaciones en que los celos eran la tercera persona en la relación. Com el tiempo he entendido que los celos son el resultado de depender de otra persona, y el miedo a perderla.

Si tienes miedo a perder a esa persona puede decir muchas cosas de ti. Necesitas estar con alguien que te hace sentir insegur@? Es más, necesitas depender de alguien? Estás dando las riendas de tu vida a otra persona? A una relación tóxica? Cada persona es un mundo, y las causas pueden ser múltiples. Si quieres puedes hacerme preguntas

#coaching #evaadonaat #evadonat_comunicologa @evaadonaat @evadonat_comunicologa @ahimsa_research_institute #ahimsaresearchinstitute

Dilluns 14 és Sant Valentí, el dia que es dedica a l’amor. Que tal dedicar-te una estona per a tu, per estimar-te? Que tal una sessió de coaching, meditació, ioga, tre o coaching-tarot per mimar-te més? Només podem oferir allò que tenim. Dona’t amor
#santvalenti #sanvalentin

Em parlem?

Des d’Ahimsa Research Institute i evadonat.com et desitgem Feliç 2022

Desde Ahimsa Research Institute y evadonat.com te deseamos Feliz 2022

Quieres practicar y no tienes tiempo para ir al gimnasio? Todavía no te ves practicando en grupo presencialmente?

Quieres probar la meditación, el yin yoga o el hatha? Quieres hacer respiraciones / pranayama? Pídeme el enlace. Aquí tienes la propuesta de calendario

• 

Pídeme el enlace clicando aquí

Aquí tienes una técnica maravillosa para aprovechar tu potencial respiratorio y postural, que te ayuda a tener más claridad mental y mejorar tu autoestima. Buena práctica!

Publicat el 06/30/2021 •Editar»What I learned from NeuroLinguistic Programming (NLP) to help mothers breastfeed their babies»Per Eva, Donat, Barcelona, Catalunya, ​​Espanya

No sé què em va portar cap al món de fer-me monitora La Leche League Int, La Lliga de la Llet i/o de la Lliga La Leche, però de vegades vull pensar que era el destí o que el meu cos em demanava anar més enllà, fent que em sentís molt a gust entre dones, amb mares. I, sobretot, vaig continuar any rere any presenciant com les mares s’empoderaven confiant en el seu cos mitjançant la lactància materna i tot el que comporta.

De ser montora (ja en fa 22 anys!), d’estar en contacte amb milers de mares i de practicar i practicar habilitats comunicatives, vaig descobrir gradualment milers de maneres diferents que tenen les mares de viure i interpretar la seva pròpia vida: allò que a una li semblava normal, a l’altra li semblava impensable. I, de mica en mica, jo també vaig anar canviant. De veure tantes maneres diferents de viure realitats similars, vaig començar a pensar que també podia decidir quina era la realitat que jo volia viure. A les reunions i a la feina dins «La Lliga» em vaig adonar que les mares estem en un nivell emocional molt sensible durant la criança i que la nostra feina com a monitores requereix habilitats per observar, parlar i interpretar (sobretot quan intentem ajudar les mares).
Durant els darrers anys he estat estudiant, practicant i ensenyant Programació NeuroLingüística (PNL) i he trobat molt útil el concepte de “calibratge” en la feina que faig com a monitora. Tornarem al «calibratge» d’aquí a un moment, perquè primer m’agradaria oferir-vos algunes petites «gotes de PNL» que espero que les pugueu afegir a les de la vostra pròpia llet, la que heu donat o la que heu rebut, gotes que han donat vida, comunicació, vincle i força.

Som animals gregaris
Els humans som animals gregaris que necessiten altres persones al nostre costat per sobreviure. En adquirir habilitats a través de la comunicació, aprenem, entre moltes altres coses, a alletar. Com ha descobert la neurociència recentment (als anys 80-90), els humans tenim unes neurones meravelloses anomenades «neurones mirall» (les dones en tenim més que homes), que ens ajuden a empatitzar i aprendre del nostre entorn. El contacte amb altres éssers humans és fonamental per al nostre desenvolupament físic, emocional i social. Saber com funcionem ens ajuda a comunicar-nos millor, a conèixer-nos millor, a poder “desprogramar” allò que no ens és útil i a programar allò que ens és més útil. La PNL és una caixa d’eines que he trobat molt útil. Disposar de més elements d’ajuda és alliberador, perquè tenim més opcions per donar forma a les nostres decisions.

Què és la PNL?
La programació neurolingüística és un conjunt d’eines i d’habilitats comunicatives, basada en la utilitat. I és important aquest concepte: la utilitat; perquè la PNL no sol parlar sobre si alguna cosa (comportament, pensament o acció) és certa o falsa, sinó si és útil o no. Si no és útil, es pot decidir canviar-la o eliminar-la. En canvi, si es veu que un pensament, una acció o un comportament són útils, no cal canviar-los. Per exemple, es pot pensar que la manera com actua una mare ens resulta estrany, però si per a aquesta mare és útil, li va bé.

«La PNL és pràctica; és un conjunt de models, habilitats i tècniques per pensar i actuar
eficaçment en el món. El propòsit de la PNL és ser útil, augmentar l’elecció i
millorar la qualitat de vida «. John Grinder, co-creador de la PNL

“La PNL és un mètode educatiu. Ensenyem a les persones a utilitzar el seu propi cap.» Richard Bandler, co-creador de NLP

La PNL s’organitza al voltant de suposicions bàsiques que s’adopten precisament perquè són útils; no es basen en la veracitat, sinó en la utilitat o la comoditat. Alguns d’aquests supòsits són:

El mapa no és el territori
«El mapa no és el territori» significa que cada persona, cada família, cada situació, veu la realitat (el territori) des d’un punt de vista determinat , i cada persona creu que el seu punt de vista és el correcte. Per exemple, quan vaig fer entrenament de PNL ens van fer dibuixar «el lloc on érem en aquell moment». Cada persona dibuixava coses diferents. Vaig dibuixar el mapa de Barcelona i vaig posar una creu al lloc on se situava l’Adaptic Institute on estàvem rebent la formació. Una companya de classe va dibuixar un arbre amb fruits i va assenyalar una fruita, i ella va assegurar que era allà on ella es trobava en aquell moment. Una altra companya de classe va fer un esquema en el qual va dibuixar els mobles de de la sala (vistos des de dalt), i va posar cercles on hi havia cadascuna de les persones que hi érem. Aquella petita experiència ens va demostrar que cadascun de nosaltres tenia un «mapa» i que quan ens van dir que «dibuixés el lloc on estàs ara mateix», cada persona interpretava coses diferents. I totes eren correctes! Perquè van seguir «el lloc on érem en aquell moment».
Pel que fa al suport de mare a mare, el mapa de cada mare tampoc no és el territori. Aquesta suposició pot ser útil per a nosaltres, com a monitores. Ens recorda que cada mare fa allò que li és útil en aquell moment. No seré jo, simple monitora, qui jutgi les decisions sobre criar, dormir, alimentar o cuidar el nadó i en relació amb la seva família. Tenint clar que el mapa no és el territori, quan vull ajudar una mare, puc fer servir preguntes obertes per intentar entendre el «mapa» de la mare, ampliar el meu propi «mapa» per entendre-la millor i, així, poder intentar ajudar-la una mica més des de la comprensió, l’empatia i el respecte. Vaig trobar molt útils les tècniques exhaustives i respectuoses de la PNL per a l’empatia, com ara «l’acompassament» o fer preguntes del «metamodel» de PNL. Com més les practicava, més precises eren les respostes de les mares, de manera que van augmentar la seva consciència sobre les seves situacions, les seves inquietuds, les seves actituds i comportaments, cosa que les va ajudar a trobar les seves pròpies respostes per elles mateixes.

Tot comportament té una intenció positiva
Aquest pressupòsit de la PNL es basa principalment en la utilitat. Sovint pensem que els comportaments que interpretem com a “negatius” són dolents en si mateixos. D’altra banda, si decidim creure que el comportament en qüestió, de la mare, dels pares, la nostra companya monitora, del personal sanitari, etc., té una intenció positiva, estarem observant amb ulls que no jutgen, però cercarem la motivació de les seves accions. Per ajudar millor la persona, anirem a buscar altres possibles comportaments que siguin més útils, però que donin resposta a la mateixa intenció positiva. Com a monitores, podem observar que tot el que fa una mare, ho fa perquè creuque és el millor per al seu nadó, amb el coneixement i la pràctica que té fins aquell moment. El coneixement addicional que hi afegim amb noves possibles accions, aporta possibilitats no contemplades anteriorment i, amb elles, noves opcions per actuar de manera diferent. Tenint en compte que «el mapa no és el territori», la mare pot optar per coses completament diferents de les que podem pensar cadascuna de nosaltres.

No existeix el fracàs, només l’aprenentatge

Quan obtenim resultats diferents dels esperats, tenim dues opcions: podem quedar-nos amb la sensació de fracàs o decidir què podem aprendre i què volem canviar en funció dels coneixements que podem incorporar a partir d’aquella experiència. Si canviem la nostra percepció, canviem la nostra actitud i, per tant, les nostres decisions i els nostres comportaments. I podem observar, acceptar, aprendre i actuar de manera diferent. A comportaments iguals, mateixos resultats. A comportaments diferents, possiblement nous resultats, o no. Però sempre aprendrem coses noves d’allò que no funciona.

«No vaig fallar, només vaig descobrir 999 maneres de com no fer una bombeta», va dir Thomas A. Edison, després d’haver fet moltes proves abans d’arribar a un dels seus majors invents: la bombeta. L’actitud ho canvia tot.

De vegades, una mare pot queixar-se que «no té prou llet», però potser li costa acceptar que hi ha coses que fa que no optimitzen la producció de llet. Mitjançant tècniques de calibratge i comunicació podem ajudar-la a adonar-se que hi ha noves conductes poden afavorir la lactància materna amb èxit.

Què és el «calibratge»?
En PNL, «calibrar» significa buscar evidències físiques de comunicació basades en l’observació. En altres paraules, per calibrar cal adonar-nos que utilitzem sistemes de representació basats en els sentits. La PNL els agrupa en tres grups: els sistemes visual, auditiu i cinestèsic (el sistema VAC -o VAK, segons les traduccions). Concretament: allò que veiem, escoltem o notem (o sentim, utilitzant els altres sentits), però de manera objectiva. Per exemple, puc observar que una mare em diu que tot va molt bé. Però puc observar que el que diu no correspon a com es mou, o a com actua. Si, quan diu que “tot va molt bé”, xiuxiueja, mirant cap avall, amb les espatlles caigudes i les mans penjant, m’està dient una cosa amb les seves paraules i una cosa molt diferent amb el seu cos. Nosaltres, com a monitores, mitjançant l’observació a través dels tres canals, podem «calibrar» i notar, efectivament, que el missatge és incongruent. Si la monitora es quedés només amb les paraules de la mare, hi hauria una gran possibilitat d’interpretar malament allò que està dient realment. Podem respondre: «em dius que tot va bé amb les paraules, però la teva postura corporal (i li dius les evidències del que estàs observant) m’està indicant el contrari. Passa alguna cosa? Creus que jo hauria de saber alguna altra cosa?»
Per a què s’utilitza el «calibratge»? Perequè ens proporciona informació per poder fer més preguntes per intentar aprofundir en la qüestió. També pot passar que la mare digui: «tot està bé», mentre ens mira als ulls, somriu i es posa dreta. Això podria indicar molt més clarament que la mare és congruent i que tot va bé, i que la postura corporal anterior no era significativa.
Calibrar ajuda a entendre una mica millor el «mapa» de les altres persones, de la seva manera d’interpretar o de viure el que està passant. Com a monitores, si entenem millor la situació, podem oferir una millor ajuda. Mitjançant aquesta habilitat, les monitores tenim una altra eina per regalar a les mares i pares noves i millors opcions.

Establir objectius de manera eficaç

Una altra de les moltes tècniques de PNL és la formulació efectiva d’objectius, mitjançant l’acrònim SMART. Si els objectius es basen en aquests paràmetres, hi ha moltes possibilitats d’assolir-los.
Les cinc lletres de SMART fan referència al fet que l’objectiu que ens marquem ha de ser específic, mesurable, assolible, rellevant o realista i limitat en el temps. Amb aquesta tècnica, els objectius es tornen més concrets i passen de ser «desitjos» a ser tangibles i assolibles.

* S: eSpecífic. Quantes vegades els éssers humans ens hem fixat objectius inassolibles o massa genèrics, amb el sentiment permanent d’insatisfacció que comporta no assolir-los? Si especifiquem clarament l’objectiu, tenim una idea molt més clara d’on anirem.
* M: Mesurable. Quan podem mesurar l’objectiu, és molt més fàcil saber si estem avançant o no, quant, i fins on volem arribar. Si una mare té l’objectiu de produir més llet, pot augmentar el nombre de vegades que dona el pit al seu nadó, això es pot comptar.
* A: Assolible. Aquí és on de vegades fa mal l’ego, però és molt útil. Si establim els nostres objectius de manera massa ambiciosa, tenim moltes possibilitats d’abandonar el nostre projecte a la primera oportunitat. Personalment crec que, de vegades, establir els objectius de manera més humil pot ser un alleujament. Abaixem la pressió i som més feliços. En altres paraules, abaixem l’ego, i agumentem l’autoestima.
* R: Rellevant. Altres literatures diuen que la «R» és per «realista» (que està relacionat amb el punt anterior). Si és rellevant, significa que és realment significatiu per al canvi que volem obtenir. No és convenient fixar-se un objectiu que no canviï res en la nostra vida ni en el nostre projecte. D’altra banda, si l’objectiu és rellevant (augmentar la quantitat de llet, per exemple), tindrà un cert impacte. En aquest exemple, és molt possible que el nadó guanyi pes. Si l’objectiu és realista, la persona no se sentirà aclaparada en el procés per aconseguir-lo.
* T: Temporitzable (limitar-ne el temps). Establir un marc de temps definit amb objectius a curt termini facilita el seguiment del progrés, cosa que és encoratjador. També facilita fer-hi canvis si alguna cosa no funciona bé.

Ecologia
L'»Ecologia» és un altre concepte important de la PNL. Es refereix a la idea que si un objectiu interfereix en el benestar de la persona o la seva família, o la persona ha de fer massa canvis, és millor buscar altres estratègies, és a dir, altres maneres d’aconseoguir els objectius.
Per exemple, si una mare amb un nadó de 4 mesos fa lactància mixta i vol canviar de biberó en una setmana, però ha de treballar, no pot estar amb el seu bebè, està nerviosa i no té ajuda, el seu benestar ambiental es podria veure compromès. Podria provar d’establir un objectiu una mica menys ambiciós, però que també compleixi la intenció positiva d’alletar el seu nadó. Potser la mare podria anar establint petites fites assolibles, encara que trigui una mica més, com per exemple, donar el pit més sovint i anar reduint un 5% la llet artificial cada dia.

I finalment … la figura del mentor

La PNL parla de la importància dels mentors, ajudants, facilitadors, o guies, en les nostres vides. Podem pensar en les monitores de La Lliga de la Llet com a excel·lents guies per a moltes mares. També som mentores per a les aspirants a monitora, i podem ser facilitadores quan treballem amb altres monitores en diferents projectes.

I hi ha molt més a la PNL per a aquelles que estigueu interessades a aprofundir-hi. Les idees bàsiques de la PNL compartides en aquest article complementen les habilitats de comunicació que aprenem quan ens fem monitores, i ens confirmen la importància del nostre treball com a monitores.

Eva Donat

Eva Donat viu a Barcelona, Catalunya, Espanya. És monitora de la Lliga de la Llet des de 1999 i actualment és membre del departament d’acreditació de monitores. Té dos fills i una filla. Eva és comunicòloga, periodista, sòcia didacta de l’Associació Espanyola de Programació Neurolingüística, Trainer de PNL, professora de màster en PNL, de Practitiones en PNL i de Tècnic de PNL online. És, també, professora de ioga, meditació i TREⓇ.

Nota de l’autora

Aquest article finalment es publicarà a la revista Leader Today (una publicació de llli.org especial per a monitores) tot i que va tenir les seves dificultats a causa de les noves polítiques sobre «inclusió lingüística» que obliguen a canviar paraules com «mare» per «persona», «dones que donen el pit» per a «persones que donen pit», etc. Crec que La Leche League és una organització que treballa a través del “suport de mare a mare” i defenso la paraula “mare”. Fa 22 anys que sóc Monitora i he ajudat les mares a empoderar-se a través de la maternitat i de la lactància materna, i no m’agrada veure com s’esvaeix el poder de les dones. De vegades, la voluntat d’incloure totes les causes condueix a l’exclusió. «Mare a mare» ha estat el meu lema durant 22 anys, i puc (i vull) ajudar amb molt de suport i estimar a altres persones que facin el «treball de mare», però no estic d’acord que la lactància materna no sigui una tasca de mare.

Hoy, 21 de julio, es el Día Mundial del Perro. Parece una tontería, pero quizá no lo es tanto.

Los días Mundiales o Internacionales nos apelan a pararnos un momento y a pensar en por qué tienen un día especial. Desde luego que reivindico que todos los perros puedan tener hogar (de los 300 mil perros que hay en el mundo, se valora que un 70% no tienen hogar), y denuncio que se maltraten y abandonen perros. Es horrible. Y hoy podemos pensar en ello.

Porque realmente nos dan amor incondicional. Cuando llegamos a casa nos reciben con una alegría sincera, sin juzgar lo que hemos hecho fuera, si tenemos mal humor… Automáticamente nos damos cuenta de que somos tan importantes para ellos, y automáticamente damos amor porque nos enseñan también a recibirlo.

Hoy, también, día mundial del perro. Y que mañana también lo sea. Y pasado, y el otro…

Porque cuando nos damos cuenta de las cosas es cuando podemos estar en situación de agradecimiento. Y el sentimiento de agradecimiento es fuente de felicidad. Darnos cuenta de que tenemos: damos y recibimos amor incondicional de parte de nuestra mascota, nos sitúa en posición de agradecer al universo que nos dé la oportunidad de amar de esta manera tan generosa, y automáticamente somos felices.

Feliz día mundial de la felicidad a través de nuestras mascotas peluditas y amorosas.

Te ha pasado alguna vez que crees «no tener paciencia» para hacer crucigramas,crees que es dificilísimo, lo has intentado alguna vez, pero por otro lado te enfadas con quien mira las respuestas al hacerlos porque crees que están engañando?

Hay algo por aquí que no cuadra…

Si es difícil, ayúdate. Date apoyo. Mira las respuestas. Cuantos más crucigramas hagas mirando las respuestas, más comprenderás su técnica, más será de ayuda para ti, tendrás incorporado el sistema, conocerás más palabras y sí, quizá sí, algún día, puedas acabar alguno sin mirar las respuestas. Después de todo, ¿qué más da si has hecho el crucigrama mirando o sin mirar? ¿Te van a dar una medalla?

Si quieres, quizá puedes darte margen y, sabiendo que estás aprendiendo, puedes ir rellenando las casillas, poco a poco, de una a una, copiando o sin copiar, averiguando las respuestas por internet en Wikipedia (es otra alternativa más compleja para obtener la respuesta, de la que también aprender mucho)… Y cuando empiezas a ver la cuadrícula rellena, puedes experimentar una gran satisfacción.

Y es que, al final, si la haces buscando o sin buscar… ¿A quién le importa? Sea como sea, felicidades, estás aprendiendo, y te estás trabajando el ego! Porque tener la humildad de saber que no se conoce todo permite acceder a la sana ambición de aprender cada día un poco más.

Bienvenid@ a la conciencia de humanidad, querid@ amig@!

Eva, Donat, Barcelona, Spain
I don’t know what brought me to the world of being a La Leche League Leader, but sometimes I want to think that it was destiny, or that my body was asking me to go further, asking me to be with women, with mothers. And, above all, I continued year after year to witness how mothers empowered themselves by trusting their bodies through breastfeeding.

From being a Leader (It’s been 22 years now!), being in touch with thousands of mothers and from practicing and practicing communication skills, I gradually discovered the thousands of different ways that mothers have of living and interpreting their own lives: what seemed normal to one seemed unthinkable to the other. And little by little I also changed. From seeing so many different ways of living similar realities, I began to think that I could also decide what was the reality I wanted to live. In LLL I realized that we mothers are on a ‘very sensitive emotional level during parenting, and our work as Leaders requires skillful ways of observing, talking, interpreting (especially when trying to help mothers).
Over the past years I have been studying NeuroLinguistic Programming (NLP) and find the concept of “calibration” helpful in the work I do as a Leader. We’ll get back to “calibration” in a minute, but first, I would like to give you some small «drops of NLP» that I hope you can add to those of your/our milk, which gives life, communication, bonding and strength.

We are gregarious animals
Humans are gregarious animals, who need other people by our side in order to survive. By acquiring skills through communication, we learn, among many other things, to breastfeed. As neuroscience has discovered quite recently (in the 80-90s) 1 , humans have wonderful neurons called «mirror neurons» (women have more of them than men), which help us to empathize and learn from our environment. Being in contact with other human beings is fundamental for our physical, emotional and social development. Knowing how we function helps us to communicate better, to know ourselves better, to be able to «de-program» what is not useful to us, and to program what is more useful for us. NLP is one tool I have found helpful, and having more tools is freeing, because I have more options to shape my decisions.

What is NLP?
Neurolinguistic Programming is a «toolbox» of communication skills, based on usefulness. NLP does not usually talk about whether something is true or false, but whether it is useful or not. If it is not useful, one can decide to change it or eliminate it. On the other hand, if one sees that a thought or behavior is useful, change is not needed. For example, one may think that a mother’s behavior is strange to us, but if for that mother it is useful, it is fine for her.

«NLP is practical; it is a set of models, skills and techniques for thinking and acting
effectively in the world. The purpose of NLP is to be useful, to increase choice and
improve the quality of life.» John Grinder, co-creator of NLP

«NLP is an educational method. We teach people to use their own head. Richard
Bandler», co-creator of NLP

NLP is organized around basic assumptions that are adopted precisely because they are useful;they’re not based on truthness but on utility or convenience. Some of these assumptions are:

The map is not the territory
«The map is not the territory» means that each person, each family, each situation, sees reality (the territory) from a certain point of view, and every person believes that their point of view is the correct one. For example, when I did NLP training they made us draw «the place where we were at that moment». Each person drew different things. I drew the map of Barcelona and put a cross on the place where the institute was. One classmate drew a tree with fruit, and pointed to a fruit that she said was where she was at that moment. Another classmate made a drawing where she drew the furniture of the room (seen from above), and put circles where each of the people who were there were. That little experience showed us that each of us had a «map», and that when we were told «draw the place where you are right now», each person interpreted different things. And all of them were correct! Because they followed “the place where we were at that moment”.
Each mother’s map is not the territory either. This assumption can be helpful for us, as Leaders. It reminds us that each mother does what is useful for her at that moment. It will not be me, the Leader, who judges decisions about raising, sleeping, feeding or caring for the baby and the family. Being clear that the map is not the territory, I can use open-ended questions to try to understand the mother’s «map», to enlarge my own «map» and thus be able to try to help her a little more from understanding, empathy and respect. I found the exhaustive and respectful techniques for empathy such as “rapport” or asking questions like «metamodel” in NLP, very useful. The more I practiced them, the more accurate were the mothers’ responses, so they enhanced their awareness about their situations, their concerns, their attitudes and behaviors, which helped them find their own answers by themselves”.

All behavior has a positive intention
This NLP assumption is based primarily on utility. We often think that behaviors that we interpret as «negative» are bad in themselves. On the other hand, if we decide to believe that the behavior in question, of the mother, the parent, our co-Leader, the healthcare provider, etc., has a positive intention, we will be observing with eyes that do not judge, but look for the motivation of their actions. To better help the person, we will look for other possible behaviors for the same positive intention. As Leaders, we can observe that whatever a mother has done, she believes is best for her baby, with the knowledge and practice that she has until that moment. Additional knowledge brings new possibilities, and with them new options. Keeping in mind that «the map is not the territory,” the mother may opt for completely different things than we do.

There is no such thing as failure, only learning
When we obtain different results than expected, we have two options: we can either remain with the feeling of failure, or we can decide what we can learn and what we want to change based on the knowledge we have incorporated. If we change our perception, we change our attitude and, therefore, our choices and our behaviors. And we can observe, accept, learn, and act differently. Same behaviors, same results. Different behaviors, possibly new results, or not. But we will always learn what doesn’t work.

«I didn’t fail, I just discovered 999 ways on how not to make a light bulb.» Thomas A. Edison, having done many tests before arriving at one of his greatest inventions: the light bulb.
Sometimes a mother may complain that she “doesn’t have enough milk,» but she may find it hard to accept that there are things she is doing that do not optimize milk production. Through calibration and communication techniques we can help her realize that new behaviors can promote successful breastfeeding.

What is «calibration»?
In NLP «calibrating» means looking for physical evidence of communication based on observation. In other words, to calibrate we need to realize that we use representational systems based on the senses. NLP groups them into three groups : the Visual, Auditory, and Kinesthetic systems (the VAK system). Specifically: what we objectively see, hear or notice (or feel, using the other senses). For example, I can observe that a mother is telling me that everything is going very well. But I can notice that what she says doesn’t correspond to how she moves, how she acts. If, when she says that «everything is going very well”, she whispers, looking down, with her shoulders drooping and hands hanging down, she is telling me one thing with her words and something very different with her body. We, as Leaders, by means of observing through the three channels, can “calibrate” that the message is incongruent. If the Leader were to take only the mother’s words, one would surely get the wrong idea.
What is «calibrating» used for? It provides information to be able to ask more questions to try to go deeper into the matter. It could also happen that the mother says: «everything is fine», while looking us in the eyes, smiling, and standing up straight. This could indicate much more clearly that the mother is congruent and that everything is going well.
Calibrating helps one to understand a little better the «map» of other people, their way of interpreting what is happening. As Leaders, if we understand the situation better, we may be able to offer better help. Using this skill, Leaders have another tool to offer new and better options for mothers and parents.

Setting objectives effectively

Another of the many techniques of NLP is the effective formulation of objectives, using the acronym SMART. If goals are based on these parameters, one has a good chance of achieving them.
The five letters of SMART refer to the objective being Specific, Measurable, Achievable, Relevant or Realistic, and Time-bound. With this technique, objectives become more concrete and go from being «wishes» to being tangible and achievable.

* S: Specific. How many times have we human beings set unattainable or too generic objectives, with the permanent feeling of dissatisfaction that comes with not achieving them. If we clearly specify the objective, we have a much clearer idea of where we are going to go.
* M: Measurable. When we can measure the goal, it is much easier to know if we are making progress and how far we want to go. If a mother aims to produce more milk, she can increase the number of feedings, which is something that can be counted.
* A: Achievable. This is where sometimes one’s ego hurts, but it’s really helpful. If we set our goals too high, we have a good chance of abandoning our project at the first opportunity. I personally think that sometimes setting one’s goals a little lower can be a relief. It lowers one’s ego as it increases one’s self-esteem.
* R: Relevant. Other literatures say «Realistic» (which is related to the previous point). If it is relevant, it means that it is truly significant for the change we want to obtain. It is not convenient to set an objective that is not going to change anything in our life or our project. On the other hand, if the goal is relevant (to increase the amount of milk, for example), it will have an impact. In this example, it is very possible that the baby will gain weight. If the goal is realistic, the person will not feel overwhelmed in the process of achieving it.
* T: Time-bound. Setting a definite time frame with short-term goals makes it easier to track one’sprogress, which is encouraging. It also makes it easier to make changes if something is not working well.

Ecology
“Ecology» is another important concept in NLP. It refers to the idea that if a goal interferes with the well-being of the person or their family, or if it means that the person has to make too many changes, it is better to look for other strategies, i.e., other goals to achieve.
For example, if a mother with a 4-month-old baby is doing mixed breastfeeding and wants to switch from bottle to breast in a week, but has to work, cannot be with her baby, is nervous and has no help, perhaps her environmental wellbeing could be negatively affected. She may do better setting a goal that could be a little less ambitious but also fulfills the positive intention of breastfeeding her baby. Perhaps the mother could gradually set small achievable milestones, even if it takes a little longer.

And finally… the mentor figure

NLP talks about the importance of mentors, helpers, facilitators, guides. We can think of LLL Leaders as excellent guides for many mothers. We are also mentors for Leader Applicants and can be facilitators when working with other Leaders on projects. There’s a lot more to NLP for those who are interested in going deeper. The basic NLP ideas shared in this article complement LLL communication skills and affirm the importance of our work as Leaders.

Eva Donat

Eva Donat lives in Barcelona, Catalonia, Spain. She has been a Leader since 1999 and is currently a member of the Leader Accreditation Department. She has three children. Eva is also a communicologist, journalist, Didactic Partner of the Spanish Association of Neurolinguistic Programming, NLP, and a yoga, meditation and TREⓇ teacher.

NOTE

This article was finally approved to be printed at Leader Today (a llli.org publication for LLLeaders), though there were some difficulties due to the new policies about «language inclusion» that oblige to change words such as «mother» for «person», «breastfeeding women» for «chestfeeding people» and so on. I am so glad and grateful they finally changed their minds to let me publish this article because I really that our work is helping motherhood through «mother to mother support» and I stand for the word «mother». I’ve been a LLLeader for 22 years and I’ve helped mother to empower themselves through motherhood and breastfeeding. «Mother to mother» has been my motto for 22 years, and I can (and will) help with lots of support and love other people doing «mother’s job», but I don’t agree that suddenly breastfeeing is not a mother’s work.

Avui he escrit això en un grup de whatsapp on hi tinc amigues a qui estimo molt i que són militants anti vacunes.

«Com es tracta de ser autèntiques, jo us diré que m’he «punxat» (potser no es pot dir «vacunat»), però tinc clar que visc en el moment històric que visc, la «vacuna» està donant resultats als hospitals, puc abraçar el meu pare (he vist amigues i amics que han patit la mort dels seus pares i/o mares), i amics meus que també han mort, o que han sortit de molts dies d’intubació a la uci), i considero la posició de vacunar-se generosa cap a tothom. Segurament teniu molta raó en moltes coses, però m’he vacunat amb plena consciència que si pel que sigui acabo morint (com segur que morirem tots/tes), i si el meu adn queda modificat, serà per causa del moment històric, com tanta altra gent. Si em posen un xip, també serà pel moment històric que hauré viscut, em tocarà meditar i acceptar el que haurà tocat, amb pau d’esperit i sense lluita, sense pensar que m’he de protegir de res, sinó pensant (crec que és més útil per a la meva ment) que el món és un lloc segur, en el qual moltes persones tenen bona voluntat i que entre tots fem un món més amable. Potser no és el que voleu escoltar, però crec que ho havia de dir. Si em voleu fer fora del grup ho entendré, jo us continuo estimant i us estimaré igual».

Avui comença l’estiu. El solstici ha arribat i ens comunica que ja s’ha acabat la primavera i que comencem una nova etapa.

Que aquesta nova estació que comença avui la visquis amb amor, harmonia, pau, descans, activitat, reconeixement, plenitud, estimació, i aprenguis a donar i a rebre una mica més.

Te suena esto?

• Tu amig@: Me gusta tu camisa!

• Tú: Pues me ha costado 3 euros en el mercadillo! No vale nada!

• Tu amig@: Ostras, pues a mí me gusta

• 

Qué ha pasado en esta situación?

La persona que te ha dicho que le gustaba tu camisa tiene mucha ilusión, te está diciendo algo bonito y espera que te pongas content@ porque es un halago…

Si le dices que la camisa no vale nada, pasan dos cosas:

• No te valoras a ti, porque esa camisa seguramente te queda muy bien
• No das demasiado valor al comentario de tu amigo/a , seguramente sin querer, por esa modestia, no estás siendo generos@ porque estás anulando su comentario y su criterio.

Qué pasaría si hubieras contestado:

• Muchas gracias!

No pasa nada por aceptar un cumplido! Te amas y te apruebas, y amas y apruebas a tu amig@.

Aceptar un cumplido es una manera de expresar generosidad

Y primero de todo, qué es la técnica de la pregunta asertiva?

En asertividad se habla de la técnica de la pregunta asertiva como una muy buena técnica para establecer buena relación con una persona con la que en otro momento podrías haber chocado, interpretando (erróneamente o no) que te hacía una crítica para hundirte.

En este caso, se trata de interpretar (voluntariamente!!) que esa crítica te la está haciendo con muy buena intención, y tú le preguntas (ahí es donde viene la técnica de la pregunta asertiva), de qué manera cree que puedes mejorar, agradeciéndole ese comentario porque te puede ayudar a mejorar.

Si la persona iba con mala intención, estás desmontando esa actitud porque lo que ha conseguido (con tu voluntad!) es que en lugar de anularte, te está haciendo crecer. Eso suele apelar a la buena persona que la otra persona lleva dentro (tod@s llevamos una buena persona dentro!) y es posible que te responda ayudándote.

Qué ganas? Mejorar! Mejorar como persona y mejorar tus relaciones.

Ejemplo 1:

• Tu amiga: Siempre estás de mal humor!

• Tú: De verdad? Me sabe fatal darte esta impresión. Crees que puedo hacer algo para estar de mejor humor? Me ayudas?

Ejemplo 2:

• Tu amigo: Vas a llegar tarde otra vez?

• Tú: Ostras, has dicho «otra vez». Doy la sensación de que siempre llego tarde? Crees que siempre llego tarde? Me podrías ayudar para no llegar tarde?

• Tu amigo: Qué te parece si te llamo media hora antes?

• Tú: Muchas gracias! Así seguro que no me distraeré y llegaré a la hora.

Es posible que tu amigo o tu amiga se sienta útil al ayudarte, y tu relación se afiance.

Porque ayudarnos nos empodera. Individualmente y como grupo.

Hoy es el Día Mundial de los Calcetines Perdidos. Y no es una broma!

Parece que cada un@ de nosotr@s perdemos unos 1.200 calcetines durante nuestra vida.
Tanto si el culpable es la lavadora o la organización, más de un día seguro que hemos ido a trabajar con un calcetín de cada color o de cada medida…

Si con este post te he hecho sonreír, mi objetivo está más que cumplido.

Feliz día de los calcetines perdidos! O de los calcetines desparejados… Como todos nosotros.
La vida nos empareja, nos despareja, como a los calcetines, nos pone en una bolsa esperando ver si algún día podemos emparejarnos de nuevo, aunque sea con alguno parecido, para que nadie se dé cuenta…

Pero hasta que sabemos y sentimos el valor (y los valores!) de ser «un solo calcetín» con plena entidad y dignidad, podemos ir dando tumbos por la vida mientras que, por otro lado, un calcetín de cada color puede dar pie a un buen tema de conversación y conocer gente especial, diferente, que se fija en estas cosas y que puede ofrecerte una sonrisa.

Y en ese momento es cuando puedes empezar a crear tu propia vida, tu propio sentido de la vida, a través de tus calcetines desemparejados.

Viva el 9 de mayo! Por cierto, es el cumpleaños de Tío Fernando! Felices 78 años!

Apunta-t’hi!! Les sessions es fan a través de Google Meet. Demana’m l’enllaç