Publicado en General

El que vaig aprendre de la Programació NeuroLingüística (PNL) per ajudar les mares a donar el pit als seus nadons

Publicat el  •Editar”What I learned from NeuroLinguistic Programming (NLP) to help mothers breastfeed their babies”Per Eva, Donat, Barcelona, Catalunya, ​​Espanya


No sé què em va portar cap al món de fer-me monitora La Leche League Int, La Lliga de la Llet i/o de la Lliga La Leche, però de vegades vull pensar que era el destí o que el meu cos em demanava anar més enllà, fent que em sentís molt a gust entre dones, amb mares. I, sobretot, vaig continuar any rere any presenciant com les mares s’empoderaven confiant en el seu cos mitjançant la lactància materna i tot el que comporta.

De ser montora (ja en fa 22 anys!), d’estar en contacte amb milers de mares i de practicar i practicar habilitats comunicatives, vaig descobrir gradualment milers de maneres diferents que tenen les mares de viure i interpretar la seva pròpia vida: allò que a una li semblava normal, a l’altra li semblava impensable. I, de mica en mica, jo també vaig anar canviant. De veure tantes maneres diferents de viure realitats similars, vaig començar a pensar que també podia decidir quina era la realitat que jo volia viure. A les reunions i a la feina dins “La Lliga” em vaig adonar que les mares estem en un nivell emocional molt sensible durant la criança i que la nostra feina com a monitores requereix habilitats per observar, parlar i interpretar (sobretot quan intentem ajudar les mares).
Durant els darrers anys he estat estudiant, practicant i ensenyant Programació NeuroLingüística (PNL) i he trobat molt útil el concepte de “calibratge” en la feina que faig com a monitora. Tornarem al “calibratge” d’aquí a un moment, perquè primer m’agradaria oferir-vos algunes petites “gotes de PNL” que espero que les pugueu afegir a les de la vostra pròpia llet, la que heu donat o la que heu rebut, gotes que han donat vida, comunicació, vincle i força.

Som animals gregaris
Els humans som animals gregaris que necessiten altres persones al nostre costat per sobreviure. En adquirir habilitats a través de la comunicació, aprenem, entre moltes altres coses, a alletar. Com ha descobert la neurociència recentment (als anys 80-90), els humans tenim unes neurones meravelloses anomenades “neurones mirall” (les dones en tenim més que homes), que ens ajuden a empatitzar i aprendre del nostre entorn. El contacte amb altres éssers humans és fonamental per al nostre desenvolupament físic, emocional i social. Saber com funcionem ens ajuda a comunicar-nos millor, a conèixer-nos millor, a poder “desprogramar” allò que no ens és útil i a programar allò que ens és més útil. La PNL és una caixa d’eines que he trobat molt útil. Disposar de més elements d’ajuda és alliberador, perquè tenim més opcions per donar forma a les nostres decisions.

Què és la PNL?
La programació neurolingüística és un conjunt d’eines i d’habilitats comunicatives, basada en la utilitat. I és important aquest concepte: la utilitat; perquè la PNL no sol parlar sobre si alguna cosa (comportament, pensament o acció) és certa o falsa, sinó si és útil o no. Si no és útil, es pot decidir canviar-la o eliminar-la. En canvi, si es veu que un pensament, una acció o un comportament són útils, no cal canviar-los. Per exemple, es pot pensar que la manera com actua una mare ens resulta estrany, però si per a aquesta mare és útil, li va bé.

La PNL és pràctica; és un conjunt de models, habilitats i tècniques per pensar i actuar
eficaçment en el món. El propòsit de la PNL és ser útil, augmentar l’elecció i
millorar la qualitat de vida “
. John Grinder, co-creador de la PNL

“La PNL és un mètode educatiu. Ensenyem a les persones a utilitzar el seu propi cap.” Richard Bandler, co-creador de NLP


La PNL s’organitza al voltant de suposicions bàsiques que s’adopten precisament perquè són útils; no es basen en la veracitat, sinó en la utilitat o la comoditat. Alguns d’aquests supòsits són:

El mapa no és el territori
“El mapa no és el territori” significa que cada persona, cada família, cada situació, veu la realitat (el territori) des d’un punt de vista determinat , i cada persona creu que el seu punt de vista és el correcte. Per exemple, quan vaig fer entrenament de PNL ens van fer dibuixar “el lloc on érem en aquell moment”. Cada persona dibuixava coses diferents. Vaig dibuixar el mapa de Barcelona i vaig posar una creu al lloc on se situava l’Adaptic Institute on estàvem rebent la formació. Una companya de classe va dibuixar un arbre amb fruits i va assenyalar una fruita, i ella va assegurar que era allà on ella es trobava en aquell moment. Una altra companya de classe va fer un esquema en el qual va dibuixar els mobles de de la sala (vistos des de dalt), i va posar cercles on hi havia cadascuna de les persones que hi érem. Aquella petita experiència ens va demostrar que cadascun de nosaltres tenia un “mapa” i que quan ens van dir que “dibuixés el lloc on estàs ara mateix”, cada persona interpretava coses diferents. I totes eren correctes! Perquè van seguir “el lloc on érem en aquell moment”.
Pel que fa al suport de mare a mare, el mapa de cada mare tampoc no és el territori. Aquesta suposició pot ser útil per a nosaltres, com a monitores. Ens recorda que cada mare fa allò que li és útil en aquell moment. No seré jo, simple monitora, qui jutgi les decisions sobre criar, dormir, alimentar o cuidar el nadó i en relació amb la seva família. Tenint clar que el mapa no és el territori, quan vull ajudar una mare, puc fer servir preguntes obertes per intentar entendre el “mapa” de la mare, ampliar el meu propi “mapa” per entendre-la millor i, així, poder intentar ajudar-la una mica més des de la comprensió, l’empatia i el respecte. Vaig trobar molt útils les tècniques exhaustives i respectuoses de la PNL per a l’empatia, com ara “l’acompassament” o fer preguntes del “metamodel” de PNL. Com més les practicava, més precises eren les respostes de les mares, de manera que van augmentar la seva consciència sobre les seves situacions, les seves inquietuds, les seves actituds i comportaments, cosa que les va ajudar a trobar les seves pròpies respostes per elles mateixes.

Tot comportament té una intenció positiva
Aquest pressupòsit de la PNL es basa principalment en la utilitat. Sovint pensem que els comportaments que interpretem com a “negatius” són dolents en si mateixos. D’altra banda, si decidim creure que el comportament en qüestió, de la mare, dels pares, la nostra companya monitora, del personal sanitari, etc., té una intenció positiva, estarem observant amb ulls que no jutgen, però cercarem la motivació de les seves accions. Per ajudar millor la persona, anirem a buscar altres possibles comportaments que siguin més útils, però que donin resposta a la mateixa intenció positiva. Com a monitores, podem observar que tot el que fa una mare, ho fa perquè creuque és el millor per al seu nadó, amb el coneixement i la pràctica que té fins aquell moment. El coneixement addicional que hi afegim amb noves possibles accions, aporta possibilitats no contemplades anteriorment i, amb elles, noves opcions per actuar de manera diferent. Tenint en compte que “el mapa no és el territori”, la mare pot optar per coses completament diferents de les que podem pensar cadascuna de nosaltres.

No existeix el fracàs, només l’aprenentatge

Quan obtenim resultats diferents dels esperats, tenim dues opcions: podem quedar-nos amb la sensació de fracàs o decidir què podem aprendre i què volem canviar en funció dels coneixements que podem incorporar a partir d’aquella experiència. Si canviem la nostra percepció, canviem la nostra actitud i, per tant, les nostres decisions i els nostres comportaments. I podem observar, acceptar, aprendre i actuar de manera diferent. A comportaments iguals, mateixos resultats. A comportaments diferents, possiblement nous resultats, o no. Però sempre aprendrem coses noves d’allò que no funciona.

“No vaig fallar, només vaig descobrir 999 maneres de com no fer una bombeta”, va dir Thomas A. Edison, després d’haver fet moltes proves abans d’arribar a un dels seus majors invents: la bombeta. L’actitud ho canvia tot.

De vegades, una mare pot queixar-se que “no té prou llet”, però potser li costa acceptar que hi ha coses que fa que no optimitzen la producció de llet. Mitjançant tècniques de calibratge i comunicació podem ajudar-la a adonar-se que hi ha noves conductes poden afavorir la lactància materna amb èxit.

Què és el “calibratge”?
En PNL, “calibrar” significa buscar evidències físiques de comunicació basades en l’observació. En altres paraules, per calibrar cal adonar-nos que utilitzem sistemes de representació basats en els sentits. La PNL els agrupa en tres grups: els sistemes visual, auditiu i cinestèsic (el sistema VAC -o VAK, segons les traduccions). Concretament: allò que veiem, escoltem o notem (o sentim, utilitzant els altres sentits), però de manera objectiva. Per exemple, puc observar que una mare em diu que tot va molt bé. Però puc observar que el que diu no correspon a com es mou, o a com actua. Si, quan diu que “tot va molt bé”, xiuxiueja, mirant cap avall, amb les espatlles caigudes i les mans penjant, m’està dient una cosa amb les seves paraules i una cosa molt diferent amb el seu cos. Nosaltres, com a monitores, mitjançant l’observació a través dels tres canals, podem “calibrar” i notar, efectivament, que el missatge és incongruent. Si la monitora es quedés només amb les paraules de la mare, hi hauria una gran possibilitat d’interpretar malament allò que està dient realment. Podem respondre: “em dius que tot va bé amb les paraules, però la teva postura corporal (i li dius les evidències del que estàs observant) m’està indicant el contrari. Passa alguna cosa? Creus que jo hauria de saber alguna altra cosa?”
Per a què s’utilitza el “calibratge”? Perequè ens proporciona informació per poder fer més preguntes per intentar aprofundir en la qüestió. També pot passar que la mare digui: “tot està bé”, mentre ens mira als ulls, somriu i es posa dreta. Això podria indicar molt més clarament que la mare és congruent i que tot va bé, i que la postura corporal anterior no era significativa.
Calibrar ajuda a entendre una mica millor el “mapa” de les altres persones, de la seva manera d’interpretar o de viure el que està passant. Com a monitores, si entenem millor la situació, podem oferir una millor ajuda. Mitjançant aquesta habilitat, les monitores tenim una altra eina per regalar a les mares i pares noves i millors opcions.

Establir objectius de manera eficaç

Una altra de les moltes tècniques de PNL és la formulació efectiva d’objectius, mitjançant l’acrònim SMART. Si els objectius es basen en aquests paràmetres, hi ha moltes possibilitats d’assolir-los.
Les cinc lletres de SMART fan referència al fet que l’objectiu que ens marquem ha de ser específic, mesurable, assolible, rellevant o realista i limitat en el temps. Amb aquesta tècnica, els objectius es tornen més concrets i passen de ser “desitjos” a ser tangibles i assolibles.

* S: eSpecífic. Quantes vegades els éssers humans ens hem fixat objectius inassolibles o massa genèrics, amb el sentiment permanent d’insatisfacció que comporta no assolir-los? Si especifiquem clarament l’objectiu, tenim una idea molt més clara d’on anirem.
* M: Mesurable. Quan podem mesurar l’objectiu, és molt més fàcil saber si estem avançant o no, quant, i fins on volem arribar. Si una mare té l’objectiu de produir més llet, pot augmentar el nombre de vegades que dona el pit al seu nadó, això es pot comptar.
* A: Assolible. Aquí és on de vegades fa mal l’ego, però és molt útil. Si establim els nostres objectius de manera massa ambiciosa, tenim moltes possibilitats d’abandonar el nostre projecte a la primera oportunitat. Personalment crec que, de vegades, establir els objectius de manera més humil pot ser un alleujament. Abaixem la pressió i som més feliços. En altres paraules, abaixem l’ego, i agumentem l’autoestima.
* R: Rellevant. Altres literatures diuen que la “R” és per “realista” (que està relacionat amb el punt anterior). Si és rellevant, significa que és realment significatiu per al canvi que volem obtenir. No és convenient fixar-se un objectiu que no canviï res en la nostra vida ni en el nostre projecte. D’altra banda, si l’objectiu és rellevant (augmentar la quantitat de llet, per exemple), tindrà un cert impacte. En aquest exemple, és molt possible que el nadó guanyi pes. Si l’objectiu és realista, la persona no se sentirà aclaparada en el procés per aconseguir-lo.
* T: Temporitzable (limitar-ne el temps). Establir un marc de temps definit amb objectius a curt termini facilita el seguiment del progrés, cosa que és encoratjador. També facilita fer-hi canvis si alguna cosa no funciona bé.

Ecologia
L'”Ecologia” és un altre concepte important de la PNL. Es refereix a la idea que si un objectiu interfereix en el benestar de la persona o la seva família, o la persona ha de fer massa canvis, és millor buscar altres estratègies, és a dir, altres maneres d’aconseoguir els objectius.
Per exemple, si una mare amb un nadó de 4 mesos fa lactància mixta i vol canviar de biberó en una setmana, però ha de treballar, no pot estar amb el seu bebè, està nerviosa i no té ajuda, el seu benestar ambiental es podria veure compromès. Podria provar d’establir un objectiu una mica menys ambiciós, però que també compleixi la intenció positiva d’alletar el seu nadó. Potser la mare podria anar establint petites fites assolibles, encara que trigui una mica més, com per exemple, donar el pit més sovint i anar reduint un 5% la llet artificial cada dia.

I finalment … la figura del mentor

La PNL parla de la importància dels mentors, ajudants, facilitadors, o guies, en les nostres vides. Podem pensar en les monitores de La Lliga de la Llet com a excel·lents guies per a moltes mares. També som mentores per a les aspirants a monitora, i podem ser facilitadores quan treballem amb altres monitores en diferents projectes.

I hi ha molt més a la PNL per a aquelles que estigueu interessades a aprofundir-hi. Les idees bàsiques de la PNL compartides en aquest article complementen les habilitats de comunicació que aprenem quan ens fem monitores, i ens confirmen la importància del nostre treball com a monitores.

Eva Donat

Eva Donat viu a Barcelona, Catalunya, Espanya. És monitora de la Lliga de la Llet des de 1999 i actualment és membre del departament d’acreditació de monitores. Té dos fills i una filla. Eva és comunicòloga, periodista, sòcia didacta de l’Associació Espanyola de Programació Neurolingüística, Trainer de PNL, professora de màster en PNL, de Practitiones en PNL i de Tècnic de PNL online. És, també, professora de ioga, meditació i TREⓇ.

Nota de l’autora

Aquest article finalment es publicarà a la revista Leader Today (una publicació de llli.org especial per a monitores) tot i que va tenir les seves dificultats a causa de les noves polítiques sobre “inclusió lingüística” que obliguen a canviar paraules com “mare” per “persona”, “dones que donen el pit” per a “persones que donen pit”, etc. Crec que La Leche League és una organització que treballa a través del “suport de mare a mare” i defenso la paraula “mare”. Fa 22 anys que sóc Monitora i he ajudat les mares a empoderar-se a través de la maternitat i de la lactància materna, i no m’agrada veure com s’esvaeix el poder de les dones. De vegades, la voluntat d’incloure totes les causes condueix a l’exclusió. “Mare a mare” ha estat el meu lema durant 22 anys, i puc (i vull) ajudar amb molt de suport i estimar a altres persones que facin el “treball de mare”, però no estic d’acord que la lactància materna no sigui una tasca de mare.

Publicado en General

Feliz Día Mundial del Perro! (y todo lo que significa)

Hoy, 21 de julio, es el Día Mundial del Perro. Parece una tontería, pero quizá no lo es tanto.

Los días Mundiales o Internacionales nos apelan a pararnos un momento y a pensar en por qué tienen un día especial. Desde luego que reivindico que todos los perros puedan tener hogar (de los 300 mil perros que hay en el mundo, se valora que un 70% no tienen hogar), y denuncio que se maltraten y abandonen perros. Es horrible. Y hoy podemos pensar en ello.

Porque realmente nos dan amor incondicional. Cuando llegamos a casa nos reciben con una alegría sincera, sin juzgar lo que hemos hecho fuera, si tenemos mal humor… Automáticamente nos damos cuenta de que somos tan importantes para ellos, y automáticamente damos amor porque nos enseñan también a recibirlo.

Hoy, también, día mundial del perro. Y que mañana también lo sea. Y pasado, y el otro…

Porque cuando nos damos cuenta de las cosas es cuando podemos estar en situación de agradecimiento. Y el sentimiento de agradecimiento es fuente de felicidad. Darnos cuenta de que tenemos: damos y recibimos amor incondicional de parte de nuestra mascota, nos sitúa en posición de agradecer al universo que nos dé la oportunidad de amar de esta manera tan generosa, y automáticamente somos felices.

Feliz día mundial de la felicidad a través de nuestras mascotas peluditas y amorosas.

Publicado en General

Eres demasiado perfeccionista? (o cómo resolver crucigramas)

Los crucigramas son una gran herramienta de autoestima

Te ha pasado alguna vez que crees “no tener paciencia” para hacer crucigramas,crees que es dificilísimo, lo has intentado alguna vez, pero por otro lado te enfadas con quien mira las respuestas al hacerlos porque crees que están engañando?

Hay algo por aquí que no cuadra…

Si es difícil, ayúdate. Date apoyo. Mira las respuestas. Cuantos más crucigramas hagas mirando las respuestas, más comprenderás su técnica, más será de ayuda para ti, tendrás incorporado el sistema, conocerás más palabras y sí, quizá sí, algún día, puedas acabar alguno sin mirar las respuestas. Después de todo, ¿qué más da si has hecho el crucigrama mirando o sin mirar? ¿Te van a dar una medalla?

Si quieres, quizá puedes darte margen y, sabiendo que estás aprendiendo, puedes ir rellenando las casillas, poco a poco, de una a una, copiando o sin copiar, averiguando las respuestas por internet en Wikipedia (es otra alternativa más compleja para obtener la respuesta, de la que también aprender mucho)… Y cuando empiezas a ver la cuadrícula rellena, puedes experimentar una gran satisfacción.

Y es que, al final, si la haces buscando o sin buscar… ¿A quién le importa? Sea como sea, felicidades, estás aprendiendo, y te estás trabajando el ego! Porque tener la humildad de saber que no se conoce todo permite acceder a la sana ambición de aprender cada día un poco más.

Bienvenid@ a la conciencia de humanidad, querid@ amig@!

Publicado en General

What I learned from NeuroLinguistic Programming (NLP) to help mothers breastfeed their babies

Eva, Donat, Barcelona, Spain
I don’t know what brought me to the world of being a La Leche League Leader, but sometimes I want to think that it was destiny, or that my body was asking me to go further, asking me to be with women, with mothers. And, above all, I continued year after year to witness how mothers empowered themselves by trusting their bodies through breastfeeding.

From being a Leader (It’s been 22 years now!), being in touch with thousands of mothers and from practicing and practicing communication skills, I gradually discovered the thousands of different ways that mothers have of living and interpreting their own lives: what seemed normal to one seemed unthinkable to the other. And little by little I also changed. From seeing so many different ways of living similar realities, I began to think that I could also decide what was the reality I wanted to live. In LLL I realized that we mothers are on a ‘very sensitive emotional level during parenting, and our work as Leaders requires skillful ways of observing, talking, interpreting (especially when trying to help mothers).
Over the past years I have been studying NeuroLinguistic Programming (NLP) and find the concept of “calibration” helpful in the work I do as a Leader. We’ll get back to “calibration” in a minute, but first, I would like to give you some small “drops of NLP” that I hope you can add to those of your/our milk, which gives life, communication, bonding and strength.

We are gregarious animals
Humans are gregarious animals, who need other people by our side in order to survive. By acquiring skills through communication, we learn, among many other things, to breastfeed. As neuroscience has discovered quite recently (in the 80-90s) 1 , humans have wonderful neurons called “mirror neurons” (women have more of them than men), which help us to empathize and learn from our environment. Being in contact with other human beings is fundamental for our physical, emotional and social development. Knowing how we function helps us to communicate better, to know ourselves better, to be able to “de-program” what is not useful to us, and to program what is more useful for us. NLP is one tool I have found helpful, and having more tools is freeing, because I have more options to shape my decisions.

What is NLP?
Neurolinguistic Programming is a “toolbox” of communication skills, based on usefulness. NLP does not usually talk about whether something is true or false, but whether it is useful or not. If it is not useful, one can decide to change it or eliminate it. On the other hand, if one sees that a thought or behavior is useful, change is not needed. For example, one may think that a mother’s behavior is strange to us, but if for that mother it is useful, it is fine for her.

NLP is practical; it is a set of models, skills and techniques for thinking and acting
effectively in the world. The purpose of NLP is to be useful, to increase choice and
improve the quality of life.” John Grinder, co-creator of NLP

“NLP is an educational method. We teach people to use their own head. Richard
Bandler”, co-creator of NLP


NLP is organized around basic assumptions that are adopted precisely because they are useful;they’re not based on truthness but on utility or convenience. Some of these assumptions are:

The map is not the territory
“The map is not the territory” means that each person, each family, each situation, sees reality (the territory) from a certain point of view, and every person believes that their point of view is the correct one. For example, when I did NLP training they made us draw “the place where we were at that moment”. Each person drew different things. I drew the map of Barcelona and put a cross on the place where the institute was. One classmate drew a tree with fruit, and pointed to a fruit that she said was where she was at that moment. Another classmate made a drawing where she drew the furniture of the room (seen from above), and put circles where each of the people who were there were. That little experience showed us that each of us had a “map”, and that when we were told “draw the place where you are right now”, each person interpreted different things. And all of them were correct! Because they followed “the place where we were at that moment”.
Each mother’s map is not the territory either. This assumption can be helpful for us, as Leaders. It reminds us that each mother does what is useful for her at that moment. It will not be me, the Leader, who judges decisions about raising, sleeping, feeding or caring for the baby and the family. Being clear that the map is not the territory, I can use open-ended questions to try to understand the mother’s “map”, to enlarge my own “map” and thus be able to try to help her a little more from understanding, empathy and respect. I found the exhaustive and respectful techniques for empathy such as “rapport” or asking questions like “metamodel” in NLP, very useful. The more I practiced them, the more accurate were the mothers’ responses, so they enhanced their awareness about their situations, their concerns, their attitudes and behaviors, which helped them find their own answers by themselves”.

All behavior has a positive intention
This NLP assumption is based primarily on utility. We often think that behaviors that we interpret as “negative” are bad in themselves. On the other hand, if we decide to believe that the behavior in question, of the mother, the parent, our co-Leader, the healthcare provider, etc., has a positive intention, we will be observing with eyes that do not judge, but look for the motivation of their actions. To better help the person, we will look for other possible behaviors for the same positive intention. As Leaders, we can observe that whatever a mother has done, she believes is best for her baby, with the knowledge and practice that she has until that moment. Additional knowledge brings new possibilities, and with them new options. Keeping in mind that “the map is not the territory,” the mother may opt for completely different things than we do.

There is no such thing as failure, only learning
When we obtain different results than expected, we have two options: we can either remain with the feeling of failure, or we can decide what we can learn and what we want to change based on the knowledge we have incorporated. If we change our perception, we change our attitude and, therefore, our choices and our behaviors. And we can observe, accept, learn, and act differently. Same behaviors, same results. Different behaviors, possibly new results, or not. But we will always learn what doesn’t work.


“I didn’t fail, I just discovered 999 ways on how not to make a light bulb
.” Thomas A. Edison, having done many tests before arriving at one of his greatest inventions: the light bulb.
Sometimes a mother may complain that she “doesn’t have enough milk,” but she may find it hard to accept that there are things she is doing that do not optimize milk production. Through calibration and communication techniques we can help her realize that new behaviors can promote successful breastfeeding.

What is “calibration”?
In NLP “calibrating” means looking for physical evidence of communication based on observation. In other words, to calibrate we need to realize that we use representational systems based on the senses. NLP groups them into three groups : the Visual, Auditory, and Kinesthetic systems (the VAK system). Specifically: what we objectively see, hear or notice (or feel, using the other senses). For example, I can observe that a mother is telling me that everything is going very well. But I can notice that what she says doesn’t correspond to how she moves, how she acts. If, when she says that “everything is going very well”, she whispers, looking down, with her shoulders drooping and hands hanging down, she is telling me one thing with her words and something very different with her body. We, as Leaders, by means of observing through the three channels, can “calibrate” that the message is incongruent. If the Leader were to take only the mother’s words, one would surely get the wrong idea.
What is “calibrating” used for? It provides information to be able to ask more questions to try to go deeper into the matter. It could also happen that the mother says: “everything is fine”, while looking us in the eyes, smiling, and standing up straight. This could indicate much more clearly that the mother is congruent and that everything is going well.
Calibrating helps one to understand a little better the “map” of other people, their way of interpreting what is happening. As Leaders, if we understand the situation better, we may be able to offer better help. Using this skill, Leaders have another tool to offer new and better options for mothers and parents.

Setting objectives effectively

Another of the many techniques of NLP is the effective formulation of objectives, using the acronym SMART. If goals are based on these parameters, one has a good chance of achieving them.
The five letters of SMART refer to the objective being Specific, Measurable, Achievable, Relevant or Realistic, and Time-bound. With this technique, objectives become more concrete and go from being “wishes” to being tangible and achievable.

* S: Specific. How many times have we human beings set unattainable or too generic objectives, with the permanent feeling of dissatisfaction that comes with not achieving them. If we clearly specify the objective, we have a much clearer idea of where we are going to go.
* M: Measurable. When we can measure the goal, it is much easier to know if we are making progress and how far we want to go. If a mother aims to produce more milk, she can increase the number of feedings, which is something that can be counted.
* A: Achievable. This is where sometimes one’s ego hurts, but it’s really helpful. If we set our goals too high, we have a good chance of abandoning our project at the first opportunity. I personally think that sometimes setting one’s goals a little lower can be a relief. It lowers one’s ego as it increases one’s self-esteem.
* R: Relevant. Other literatures say “Realistic” (which is related to the previous point). If it is relevant, it means that it is truly significant for the change we want to obtain. It is not convenient to set an objective that is not going to change anything in our life or our project. On the other hand, if the goal is relevant (to increase the amount of milk, for example), it will have an impact. In this example, it is very possible that the baby will gain weight. If the goal is realistic, the person will not feel overwhelmed in the process of achieving it.
* T: Time-bound. Setting a definite time frame with short-term goals makes it easier to track one’sprogress, which is encouraging. It also makes it easier to make changes if something is not working well.

Ecology
“Ecology” is another important concept in NLP. It refers to the idea that if a goal interferes with the well-being of the person or their family, or if it means that the person has to make too many changes, it is better to look for other strategies, i.e., other goals to achieve.
For example, if a mother with a 4-month-old baby is doing mixed breastfeeding and wants to switch from bottle to breast in a week, but has to work, cannot be with her baby, is nervous and has no help, perhaps her environmental wellbeing could be negatively affected. She may do better setting a goal that could be a little less ambitious but also fulfills the positive intention of breastfeeding her baby. Perhaps the mother could gradually set small achievable milestones, even if it takes a little longer.


And finally… the mentor figure

NLP talks about the importance of mentors, helpers, facilitators, guides. We can think of LLL Leaders as excellent guides for many mothers. We are also mentors for Leader Applicants and can be facilitators when working with other Leaders on projects. There’s a lot more to NLP for those who are interested in going deeper. The basic NLP ideas shared in this article complement LLL communication skills and affirm the importance of our work as Leaders.

Eva Donat


Eva Donat lives in Barcelona, Catalonia, Spain. She has been a Leader since 1999 and is currently a member of the Leader Accreditation Department. She has three children. Eva is also a communicologist, journalist, Didactic Partner of the Spanish Association of Neurolinguistic Programming, NLP, and a yoga, meditation and TREⓇ teacher.

NOTE

This article was finally approved to be printed at Leader Today (a llli.org publication for LLLeaders), though there were some difficulties due to the new policies about “language inclusion” that oblige to change words such as “mother” for “person”, “breastfeeding women” for “chestfeeding people” and so on. I am so glad and grateful they finally changed their minds to let me publish this article because I really that our work is helping motherhood through “mother to mother support” and I stand for the word “mother”. I’ve been a LLLeader for 22 years and I’ve helped mother to empower themselves through motherhood and breastfeeding. “Mother to mother” has been my motto for 22 years, and I can (and will) help with lots of support and love other people doing “mother’s job”, but I don’t agree that suddenly breastfeeing is not a mother’s work.

Publicado en General

Per què m’he vacunat

Avui he escrit això en un grup de whatsapp on hi tinc amigues a qui estimo molt i que són militants anti vacunes.

“Com es tracta de ser autèntiques, jo us diré que m’he “punxat” (potser no es pot dir “vacunat”), però tinc clar que visc en el moment històric que visc, la “vacuna” està donant resultats als hospitals, puc abraçar el meu pare (he vist amigues i amics que han patit la mort dels seus pares i/o mares), i amics meus que també han mort, o que han sortit de molts dies d’intubació a la uci), i considero la posició de vacunar-se generosa cap a tothom. Segurament teniu molta raó en moltes coses, però m’he vacunat amb plena consciència que si pel que sigui acabo morint (com segur que morirem tots/tes), i si el meu adn queda modificat, serà per causa del moment històric, com tanta altra gent. Si em posen un xip, també serà pel moment històric que hauré viscut, em tocarà meditar i acceptar el que haurà tocat, amb pau d’esperit i sense lluita, sense pensar que m’he de protegir de res, sinó pensant (crec que és més útil per a la meva ment) que el món és un lloc segur, en el qual moltes persones tenen bona voluntat i que entre tots fem un món més amable. Potser no és el que voleu escoltar, però crec que ho havia de dir. Si em voleu fer fora del grup ho entendré, jo us continuo estimant i us estimaré igual”.

Publicado en General

Feliç dia internacional del Ioga

Avui comença l’estiu. El solstici ha arribat i ens comunica que ja s’ha acabat la primavera i que comencem una nova etapa.

Que aquesta nova estació que comença avui la visquis amb amor, harmonia, pau, descans, activitat, reconeixement, plenitud, estimació, i aprenguis a donar i a rebre una mica més.

Publicado en General

Qué pasa si aceptas los halagos?

Te suena esto?

  • Tu amig@: Me gusta tu camisa!
  • Tú: Pues me ha costado 3 euros en el mercadillo! No vale nada!
  • Tu amig@: Ostras, pues a mí me gusta

Qué ha pasado en esta situación?

La persona que te ha dicho que le gustaba tu camisa tiene mucha ilusión, te está diciendo algo bonito y espera que te pongas content@ porque es un halago…

Si le dices que la camisa no vale nada, pasan dos cosas:

  • No te valoras a ti, porque esa camisa seguramente te queda muy bien
  • No das demasiado valor al comentario de tu amigo/a , seguramente sin querer, por esa modestia, no estás siendo generos@ porque estás anulando su comentario y su criterio.

Qué pasaría si hubieras contestado:

  • Muchas gracias!

No pasa nada por aceptar un cumplido! Te amas y te apruebas, y amas y apruebas a tu amig@.

Aceptar un cumplido es una manera de expresar generosidad

Publicado en General

Técnica asertiva de la interrogación negativa

Otra técnica de asertividad es la interrogación negativa.

Con esta técnica podemos llegar a aclarar si la persona que habla con nosotros tiene buenas intenciones o malas intenciones.

Tú tienes la mosca tras la oreja porque has intuído que aquello va con segundas intenciones, pero la otra persona no acaba de expresarlo. Desde la inocencia (ponte siempre en la tesitura de que la otra persona va con buena intención, por favor), pide más información cuando hagan un comentario negativo, pidiendo que se expliquen más.

Por ejemplo:

  • Tu madre: Vuelves a irte a la habitación a la hora de recoger la mesa?
  • Tú: Qué quieres decir?
  • Tu madre: Que cada vez que acabamos de comer te vas directa a la habitación y no recoges la mesa
  • Tú: Ostras, no me había dado cuenta, y veo que te estoy dejando sola con esto. Qué te parece si establecemos cuándo recojo yo la mesa y cuándo lo haces tú? Lo hago yo a la hora de la cena y tú en la comida?
Publicado en General

Has probado la técnica de la pregunta asertiva?

Y primero de todo, qué es la técnica de la pregunta asertiva?

En asertividad se habla de la técnica de la pregunta asertiva como una muy buena técnica para establecer buena relación con una persona con la que en otro momento podrías haber chocado, interpretando (erróneamente o no) que te hacía una crítica para hundirte.

En este caso, se trata de interpretar (voluntariamente!!) que esa crítica te la está haciendo con muy buena intención, y tú le preguntas (ahí es donde viene la técnica de la pregunta asertiva), de qué manera cree que puedes mejorar, agradeciéndole ese comentario porque te puede ayudar a mejorar.

Si la persona iba con mala intención, estás desmontando esa actitud porque lo que ha conseguido (con tu voluntad!) es que en lugar de anularte, te está haciendo crecer. Eso suele apelar a la buena persona que la otra persona lleva dentro (tod@s llevamos una buena persona dentro!) y es posible que te responda ayudándote.

Qué ganas? Mejorar! Mejorar como persona y mejorar tus relaciones.

Ejemplo 1:

  • Tu amiga: Siempre estás de mal humor!
  • Tú: De verdad? Me sabe fatal darte esta impresión. Crees que puedo hacer algo para estar de mejor humor? Me ayudas?

Ejemplo 2:

  • Tu amigo: Vas a llegar tarde otra vez?
  • Tú: Ostras, has dicho “otra vez”. Doy la sensación de que siempre llego tarde? Crees que siempre llego tarde? Me podrías ayudar para no llegar tarde?
  • Tu amigo: Qué te parece si te llamo media hora antes?
  • Tú: Muchas gracias! Así seguro que no me distraeré y llegaré a la hora.

Es posible que tu amigo o tu amiga se sienta útil al ayudarte, y tu relación se afiance.

Porque ayudarnos nos empodera. Individualmente y como grupo.

Publicado en General

Hoy es el Día Mundial de los Calcetines Perdidos

Hoy es el Día Mundial de los Calcetines Perdidos. Y no es una broma!


Parece que cada un@ de nosotr@s perdemos unos 1.200 calcetines durante nuestra vida.
Tanto si el culpable es la lavadora o la organización, más de un día seguro que hemos ido a trabajar con un calcetín de cada color o de cada medida…

Si con este post te he hecho sonreír, mi objetivo está más que cumplido.

Feliz día de los calcetines perdidos! O de los calcetines desparejados… Como todos nosotros.
La vida nos empareja, nos despareja, como a los calcetines, nos pone en una bolsa esperando ver si algún día podemos emparejarnos de nuevo, aunque sea con alguno parecido, para que nadie se dé cuenta…

Pero hasta que sabemos y sentimos el valor (y los valores!) de ser “un solo calcetín” con plena entidad y dignidad, podemos ir dando tumbos por la vida mientras que, por otro lado, un calcetín de cada color puede dar pie a un buen tema de conversación y conocer gente especial, diferente, que se fija en estas cosas y que puede ofrecerte una sonrisa.

Y en ese momento es cuando puedes empezar a crear tu propia vida, tu propio sentido de la vida, a través de tus calcetines desemparejados.

Viva el 9 de mayo! Por cierto, es el cumpleaños de Tío Fernando! Felices 78 años!

Publicado en General

Feliç en el teu dia, mare

Sigui quina sigui la consanguinitat, les mares ajuden, donen suport, des de l’anonimat… N’hi ha que han parit, n’hi ha que han tingut cesàries, n’hi ha que són adoptives, n’hi ha que són mares a temps parcial o complet dels fills de les seves parelles, mares joves, mares massa joves, mares grans, àvies-mare, tietes-mare, veïnes-mare… amigues-mare… cangurs (algunes massa temps) mares… I per als pares que fan de mare, que també n’hi ha.

Per a totes elles/vosaltres, felicitats en el vostre dia!! Que el gaudiu i que se us reconegui.
#diadelesmares #diadelamare

Publicado en General

Taller d’extracció manual, ara també presencial

Dijous 7 de maig, taller mixt d’extracció manual de la llet (presencial i en línia), perquè coneguis el teu cos, perquè no necessitis cap aparell i perquè puguis ajudar-te per a la producció òptima seguint les necessitats del teu nadó. I, per sobre de tot, per tenir més confiança en tu mateixa. No te’l perdis!

Si vols assistir-hi presencialment, envia’m un correu aquí

Publicado en General

Quieres tener empatía?

Quieres tener empatía? En este post vamos a ver lo que es la empatía, lo que no es, y cómo puedes serlo un poco más.

Qué es la empatía?

La empatía es una cualidad (innata o trabajada) que tienen las personas haciendo que se escuchen, que se comprendan, que se identifiquen, en definitiva, que haya conexión entre ellas. Como dicen en inglés, es “ponerse en los zapatos de la otra persona”, o como decimos aquí “ponerse en la piel de la otra persona”.

Qué significa “ponerse en la piel o en los zapatos”? Entender su punto de vista. Imagínate que una persona te está hablando de que su hijo/a tiene comportamientos que le hacen sufrir. Y pongamos un poco más: tú estás de acuerdo con los comportamientos de su hijo/a. Tener empatía sería ponerse en la piel de esa persona, y compartir su sufrimiento, por mucho que tú estés de acuerdo con el comportamiento del descendiente.

No sería empático si directamente te pusieras de parte del hijo o hija de tu amigo/a, mostrándole todo lo que supuestamente no ve la otra persona. Aunque creas que puedes ser empático con el hijo/a, eso no es empatía. El hijo/a no se entera, no hay comunicación en ese momento entre el hijo/a y tú. La empatía es en el tú a tú, nunca hacia terceros, en la comunicación. Hay un emisor y un receptor. Y es ahí donde se establece la comunicación. Por eso, sería empático demostrarle que sabes cuánto está sufriendo, cómo le afecta la situación… Puedes abrazarle/a, y escuchar en silencio. La empatía construye lazos, da seguridad y confianza. Una vez se establece, es cuando quizá pueda estar receptivo/a a tus comentarios.

Qué no es la empatía?

La empatía no es estar de acuerdo con lo que la otra persona piensa. No es decirle a todo que sí. Eso sería ridículo y para nada auténtico. Con el “sí a todo”, la persona se da cuenta de que no la escuchas y de que le das la razón porque es más cómodo para ti. Tampoco se trata de rebatirle todo lo que la otra persona te dice, por mucho que eso sea lo que tú piensas en el fondo y creas que decir lo que piensas te convertirá en auténtico/a. Eso lo dejaremos para un estadio posterior, una vez se haya establecido la empatía. Si en seguida rebates los argumentos que te da la persona con otros (los tuyos), estás negándole sus sentimientos (que son suyos, no tuyos, y tiene pleno derecho a sentirlos porque sus vivencias anteriores, su personalidad y su entorno social así lo han dispuesto). Negar los sentimientos de la otra persona abre directamente la puerta del fracaso en la relación.

Entonces, si valido, y no opino, no estoy siendo falso/a?

En absoluto. La empatía no tiene que ver con el contenido (con lo que está pasando concretamente), sino con la actitud, emociones y sentimientos de la persona con la que estás compartiendo la conversación. La empatía tiene que ver con la presencia, con la aceptación de la otra persona, con el reconocimiento de que, sea cual sea su punto de vista, tiene derecho a sentir lo que siente. Ese reconocimiento como persona es respeto, es amor. Sin eso, no demuestras respeto ni demuestras amor.

Y qué hay después de la empatía?

Después de establecer empatía podemos abrirnos a nuestros puntos de vista, pero esto lo trataremos en un post próximamente.

Publicado en General

Nomadland, lliure

Avui sense preveure-ho he tingut la tarda lliure i he complert una curiositat que tenia des de feia uns mesos, veure Nomadland.

No faré cap crítica de la pel·lícula en si, avui només volia parlar d’un aspecte que m’ha agradat molt. La manera com tracta la llibertat. Defuig d’allò que considerem que “està bé”, com per exemple decidir portar un dol o records tristos sense “refer la vida”, com dirien. Sovint es considera que ser una persona positiva és oblidar allò dolent, refer-se’n, ser-ne resilient, com es diu ara. Però sempre hi ha cicatrius, i qui té autoritat sobre una altra persona per dir-li com ha de viure, amb quins records i de quina manera? Perquè, al final, igualmenet anem a parar, més d’hora o més tard, al mateix lloc… Com a mínim poder decidir de quina manera volem viure, en el poc que podem decidir. Que no és poc, realment.

La protagonista de Nomadland, Fern, una gran Frances McDormand, accepta i decideix, estima i comparteix, però per damunt de tot, és lliure.

Hi ha diversos personatges femenins que són meravellosos en aquest film. A banda de la protagonista, el personatge de Swankie encarna poesia en estat pur, i Linda May és l’amor incondicional. I tot, amb plena llibertat.

La pel·lícula ens pot fer qüestionar què fem, com ho fem, agrair, decidir, i pensar si el que fem són decisions lliures, o si estem condicionats/des per idees socials, que sempre tenim la llibertat de replantejar-nos, en el camí de la vida.

See you down the road!

Publicado en General

El tiempo bien aprovechado

El otro día una amiga puso en Instagram que su hija estaba clasificada para la calificación de la semifinal del programa de TVE Prodigios.

Es un programa en que jóvenes artistas adolescentes o preadolescentes concursan para ver a quién eligen por encima de los demás. Ya de por sí el tema “concursos” no me gusta porque mi manera de ver el arte no tiene nada que ver con una competición. Pero por amistad, miré el programa con atención.

Gisela, la hija de mi amiga, me dejó con la boca abierta. No solo por cómo toca el saxofón, de manera virtuosa y expresiva, sino por lo que transmite. Toda su actuación era puro arte. Baila con el saxofón, expresando con todo su cuerpo las sensaciones y los sentimientos que siente y que rezuma como solo una persona que sabe que es un canal que sintoniza entre el arte y el público. Sin egos. Un canal que sirve para destilar y hacer esa maravilla entendible para los humanos de a pie, como yo.

Los concursos no me gustan, es cierto, pero si no fuera por ese programa no me habría enterado de cómo toca Gisela. Un instrumento que no está muy valorado socialmente, no es una guitarra, ni un piano, sino un instrumento de línea melódica, sencilllo, sin pretensiones. Pero que puede ser tan protagonista como los instrumentos más espectaculares.

Gisela, una adolescente de 16 años estará el sábado por la noche en Prodigios y la podremos ver y escuchar. Quiero reconocerle lo bien que ha aprovechado el tiempo con lo joven que es. Seguramente ha usado menos el móvil o los videojuegos que muchas chicas de su edad. Y gracias a todo ello puede sentir el arte en sus venas y transmitirlo de esa manera a tod@s nosotr@s.

Ojalá tod@s l@s adolescentes pudieran llegar a saber a qué dedicar su tiempo para poder hacer crecer en ell@s el Arte como lo hace Gisela, y estar menos ocupad@s con Tik Tok o Instagram.

Bravo por ti, Gisela, y bravo por la familia, amig@s y escuelas que te han apoyado.

Felicidades, Eulàlia, por la parte que te toca, que es mucha.

Publicado en General

Perdonar és la solució

Perdonar dona pau. Allibera. Si et guardes ressentiment, ràbia i condemna, només et fas mal a tu mateix/a. Pots fer-te una bona pregunta: de què tinc por?
Perdonar alleuja tot aquest mal i el transforma en amor.
Això sí, perdonar no vol dir quedar-se  amb aquella situació.
Si no t’està bé, hi poses pau,  perdones i te n’allunyes. Amb carinyo. Sobretot amb carinyo per tu.

@evadonat_life_coach #evaadonaat #evadonat_life_coach #evadonat_comunicologa #coaching #ucdm

Publicado en General

Empodera’t! Taller d’extracció manual

Dijous 7 de gener, taller d’extracció manual de la llet, perquè coneguis el teu cos, perquè no necessitis cap aparell i perquè puguis ajudar-te per a la producció òptima seguint les necessitats del teu nadó. I, per sobre de tot, per tenir més confiança en tu mateixa. No te’l perdis!

Publicado en General

La música sana el alma / La música sana l’ànima

La música ens pot ajudar per canviar d’estat d’ànim, la podem produir cantant, tocant, picant de mans, de peus, la podem compartir, podem sumar-nos-hi, la podem escoltar, la podem sentir, fins i tot olorar. Ens pot portar records, i tambe crear-ne de nous. És una llengua comuna a tots els éssers humans, sense necessitat d’entendre idiomes, els animals també l’entenen… La meva filla l’altre dia em va dir: la música, mama, una cosa tan especial que fem els humans… És increïble. No te l’acabes. Serveix per a tot.

Fes-la servir. És teva. És la teva amiga. Bon dia!

//

La música nos puede ayudar a cambiar de estado de ánimo, la podemos producir cantando, tocando, dando palmadas, de pies, la podemos compartir, podemos sumar a ellos, la podemos escuchar, la podemos sentir, incluso oler. Nos puede llevar recuerdos, y también crear otros nuevos. Es una lengua común a todos los seres humanos, sin necesidad de entender idiomas, los animales también lo entienden ... Mi hija el otro día me dijo: la música, mama, algo tan especial que hacemos los humanos ... Es increíble. No te lo acabas. Sirve para todo.

Úsala. Es tu. Es tu amiga. Buenos días!


#musica #music
#coaching
#bondia #buenosdias #goodmorning #gutenmorgen #egunon #bomdia #bonjour #aporeldia #NewBeginnings

Publicado en General

Medita una mica. Ara mateix

Qualsevol moment, per curt que sigui, pot ser bo per fer una petita pausa i decidir que pots descansar la ment en una sola cosa. Sense aferrar-te als pensaments que van sorgint. Accepta’ls, i deixa’ls passar, a la vegada que tornes l’atenció a allò que havies decidit. Ara. Per un minut, o dos, el que sigui. Descansa.

Publicado en General

Reunió sobre alletament matern

Dijous 5 de novembre de 2020, propera reunió online de La Lliga de la Llet sobre alletament matern via skype. No et perdis l’oportunitat de trobar-te amb altres mares, compartir informació i coneixements ❤️❤️❤️

Enllaç a http://www.lalligadelallet.orghttp://www.lalligadelallet.org

Publicado en General

Soltar es saludable

Si una persona actúa como si pudiera vivir sin ti, está bien. No te aferres. No quiere decir que está actuando así para ver si tú reaccionas y haces algo. No lo hace para que tengas celos. Ni busques razones extrañas. Deja que todo sea más fácil en tu vida. Suelta. No más. No es no. Sí es sí. Así de fácil. Simplifica tu vida. Si tú actuabas así y la gente que vive contigo juega a ese juego, ya está. Se acabó. Sé coherente contigo mism@. Y ahora ya vas a establecer las bases sólidas para ir construyendo hacia arriba. Con los pies en el barro no se construye una torre. Se trata de la torre de tu vida. No es ningún juego.
.
.

nlpcoaching #nlp #pnl #pnlcoaching #coaching #noesno #siessi

Publicado en General

Elimina una fòbia en una sessió, gratis //Elimina una fobia en una sesión, gratis

Ens ajudem mútuament? Vull que coneguis aquesta espectacular tècnica de Programació Neurolingüística, i durant uns dies (fins al 30 d’agost) t’ofereixo una sessió gratuïta per eliminar una fòbia (por irracional) en una sola sessió, amb la tècnica “Cura Ràpida de Fòbies amb PNL”.

Nos ayudamos mutuamente? Quiero que conozcas estas espectacular técnica de Programación Neurolingüística, y durante unos días (hasta el 30 de agosto) te ofrezco una sesión gratuita para eliminar una fobia (miedo irracional) en una sola sesión, com la técnica “Cura Rápida de Fobias con PNL”.

Com aconseguir la teva plaça?

  1. Segueix-me al canal @evadonat_life_coach a Instagram
  2. Envia’m un missatge privat dient-me de quina fòbia vols desfer-te’n a través d’aquest enllaç, o bé per mòbil o per missatge directe d’Instagram.

Cómo conseguir tu plaza?

  1. Sígueme en el canal @evadonat_life_coach en Instagram
  2. Envíame un mensaje privado diciéndome de qué fobia quieres deshacerte a través de este enlace, o bien por móvil (el número está en el final del vídeo de este post), o por mensaje directo de Instagram.
Publicado en General

Vigila les teves paraules!

Com deia Swami Sivananda, “vigila els teus pensaments, perquè quan vigiles els teus pensaments pots vigilar les teves accions. I si vigiles les teves accions, vigiles la teva vida”. Vigilar els pensaments i les accions pot ajudar-te a posar una mica d’ahimsa (no violència, respecte, carinyo…) a la teva comunicació, fer servir millors expressions per ser més respectuós/a amb l’altra persona, i amb tu mateix/a.

Per exemple, si una persona ens posa un missatge que diu: “Ara no puc, després et parlo”. Aquest missatge pot semblar correcte, i ho és. I alhora pot prestar a confusió, o a preguntes. O a malentesos. Més endavant explicaré per què.

Ara imaginem que aquesta persona en lloc de dir: “Ara no puc, després et parlo” escriu: “Ara no puc, després parlem”.

És molt possible que llegim amb més amabilitat la segona opció. Per què?

  1. Quan parlem, ens agrada que la comunicació sigui bidireccional, i solem rebre més amistosament frases com la segona. El fet de passar de”et parlo” (primera persona del singular), a “parlem” (primera persona del plural), indica més respecte i més implicació de totes dues persones.
  2. Perquè “et parlo” significa literalment, que la persona que ens ho diu parla, que ella és la que ha de parlar, i només ella. Pot portar a malentesos com: significa que és la persona que ha posat el missatge qui només té coses a dir? Jo no tinc coses a dir? O potser significa que no l’interessa el que jo li havia escrit o el que li podia dir si parlen?
  3. O potser és la manera de compensar el fet que estigui rebent imputs de part teva, i no et pugui respondre, i que quan parli tindrà moltes coses a explicar-te?

Diu la PNL que la responsabilitat de la comunicació és del/la comunicador/a. Si ets tu qui parles, vigila els teus pensaments i les teves paraules quan parlis. Mai pressuposis que l’altre interpretarà bé el que dius, si en el que dius pot existir un petit dubte o malentès. Si pots, aclareix-ho si les paraules t’han sortit massa ràpides de la boca o de la mà.

D’altra banda, no et prenguis malament si algú et diu “et parlo” perquè segurament no té res a veure amb tu, sinó amb la seva situació (que tu no estàs vivint). Vigilar els pensaments és útil per a la persona que parla, molt. Però encara és més util vigilar-los per part de la persona que rep el missatge, sobretot si resulta que qui ho rep ets tu. Perquè no pots canviar el que l’altre ha dit, però sí que pots canviar com interpretes el que l’altra persona ha dit.

De què serveix pensar que no l’interessen les teves paraules? Segurament és més útil pensar que l’altra persona té pressa, no té les habilitats comunicatives que tu t’estàs treballant, que va “asaltodemata”, que ho ha escrit ràpid i que vol compensar el fet de no poder parlar amb tu dient amb “et parlo” que “t’explicarà coses” … i agraeixes que tenint tan poc temps hagi dedicat uns segons a escriure’t això, encara que sigui curtet.

Publicado en General

Després d’aquesta vida

(Repost 28 de desembre 2015, que subscric totalment a dia d’avui)

Heu estat mai a Salardú (Vall d’Aran)?
La Vall d´Aran és un dels llocs més bonics que he vist mai. Salardú no és el poble més bonic que he vist mai, però en canvi sí que hi he vist un dels cementiris més bonics del món. Si n´hi ha d´iguals, segur que no més meravellosos i encisadors. Darrere la seva església hi ha el cementiri, que al contrari dels que veiem en moltes pel.lícules, no és trist, ni fa por.
Allà hi enterren la gent a sota terra… i de cada tomba en surten moltes plantes i flors.
Vull que m´enterrin com als morts de Salardú, a terra, perquè després d´aquesta vida continui vivint en les plantes, en els cucs que després es menjaran els ocells, voli pels aires i sigui viva, en milers de partícules que ara existeixen unides i que viuran desperdigades per tot el món. Què és l´esperit sant, si no és això?
Sisplau, no en un nínxol, i que no em cremin! I si m´han de cremar, que com a mínim sigui en un forn on hi coguin fang per fer olles!

Publicado en General

Respira conmigo cada mañana

Cada mañana te invito a respirar conmigo. Visualizamos, ampliamos nuestra función pulmonar, trabajamos los centros energéticos, el sistema nervioso… Todo eso entre 20 y 30 minutos cada día. Intento que sean más 20 que 30. Haz que sea tu rutina también. Alterno catalán y castellano para poder hacerlo más accesible, y suelo repetir el mismo trabajo en días alternos para que tanto en castellano como en catalán puedas hacer todo el trabajo conmigo.

Los hago en directo en Instagram Live en @evaadonaat generalmente a las 815h am y los subo a Youtube y a Instagram TV para que puedas hacerlo en cualquier otro momento

El de hoy 19 de junio lo tenéis aquí:

O aquí:

Publicado en General

Tus hijos…

Tus hijos no son tuyos, son de la vida. Son suyos. Sólo están a nuestro cargo durante unos años. No podemos pretender que sean como queremos ni que hagan las cosas que queremos. Solo podemos ofrecer presencia amorosa hasta el fin de nuestros días. Namasté.
#evaadonaat @evadonat_life_coach #evadonat_life_coach

No son tuyos.

Publicado en General

El pitjor menyspreu…

és no fer reconeixement.

“El pitjor menyspreu és no fer reconeixement” Aquesta frase me la repetia la meva àvia Luci moltes vegades quan jo li explicava coses que em passaven i em feien ràbia. Ella em deia que jo ignorés les persones que m’havien fet mal i a mi això em costava com a nena petita. Però ella tenia raó : la ignorància arriba molt més a dintre que no pas les paraules lletges perquè les paraules lletges fan mal a qui les diu. La ignorància és una agulla que es clava directament en el cor. Si vols practicar ahimsa, la no violència, el respecte, no ignoris.
Intenta comunicar allò que vols dir més que no pas amagar-ho o no dir-ho perquè encara dol més.
Parla-ho tot. Expressa-ho tot. En sortireu guanyant.

Publicado en General

Cuida tus pies con el yoga 🧘‍♂️

Tus pies son para toda la vida. Y vale la pena cuidarlos. Con el yoga no sólo se hace pranayama (respiraciones), meditación en movimiento, sino que también cuidamos nuestro cuerpo. Pocas veces se habla del efecto del yoga en los pies.

Hay posturas de yoga en las que los pies están cómodos, y las hay en las que están comprometidos, incluso incómodos, y todo ello sirve para trabajarlos.

Solemos trabajar la abertura de los dedos de los pies, como en la postura del árbol, en la que el pie que está en el suelo tiene los dedos bien abiertos. De esa manera ayudamos a los pies a descomprimirse, especialmente cuando solemos llevar zapatos de tacón o que nos oprimen los dedos. En otras posturas nos agaramos los dedos de los pies, sobre todo el dedo gordo del pie, y hacemos acupresión con los beneficios que ello conlleva.

En el Guerrero I (virabhadrasana 1) , por ejemplo, ponemos conciencia en colocar la parte externa del pie que está atrás empujándola hacia el suelo, para que nos sirva de ancla para mejorar la postura. Pero eso, al mismo tiempo, está obligando a nuestro pie a trabajar de manera diferente a como lo hacemos cuando andamos o cuando no practicamos yoga. Al poner la atención en la parte externa del pie para que presione contra el suelo además de mejorar la postura, estaremos trabajando la musculatura interna, especialmente la que está cerca de los huesecillos del pie. Nos permitirá arraigarnos más, mejorar nuestro equilibrio y hacer llegar la energía (prana) y el oxígeno hacia esas partes del pie en que normalmente no ponemos atención.

En las posturas invertidas en las que tenemos los pies hacia arriba, quitamos presión en los pies, los aligeramos, y ayudamos a que el torrente sanguíneo se lleve toxinas de retorno hacia los pulmones, los órganos internos como el hígado o los riñones. Las invertidas nos purifican.

En la postura de la Montaña (tadasana o samastitihi) aunque la sensación visual es de que tenemos los pies “como siempre los tenemos”, el llevar la conciencia a esa postura con voluntar de arraigar los pies para elevar el cuerpo, esa sensación cambia completamente. Te recomiendo que cada día practiques como si fuera una primera vez.

Las posturas de equilibrio sobre uno o sobre los dos pies nos ayudan a trabajar los dedos de los pies (epecialmente cuando nos subimos de puntillas), los músculos internos entre los dedos de los pies, en la planta, el talón, incluso a veces podemos notar el trabajo hasta la rodilla.

Así, pues, no olvides que el yoga también te ayuda a mejorar la salud de tus pies.

Publicado en General

Quieres más energía?

Si quieres reforzar tu oxígeno en la sangre, fortalecer tus pulmones y sentirte con más energía en el cuerpo? Practica conmigo respiraciones yóguicas durante estos días.  Cada día a las 8.15 en Instagram Live. Luego se quedan en Instagram TV y en YouTube para que practiques cuando quieras. Que tengas buen día

Publicado en General

Aligerar el proceso del duelo

https://www.ivoox.com/recuperarse-del-duelo-esp-audios-mp3_rf_50167694_1.html

Sobrellevar el duelo es un proceso complicado. Suelen aparecer en nuestro recuerdo momentos difíciles, momentos duros, momentos buenos que también nos duelen porque esas personas ya no están… Sea el que sea el proceso de duelo que hayas de pasar o que estés viviendo, te propongo esta meditación guiada para que te dediques un rato para ti y a esa persona que ya no está contigo.

Puedes escucharla en Ivoox en este enlace, o puedes oírla directamente aquí:

Publicado en General

Alleujar el procés de dol

https://www.ivoox.com/recuperar-se-del-dol-audios-mp3_rf_50041834_1.html

Portar el dol és un procés complicat. Solen venir a la ment moments difícils, moments durs, moments bons que ens dol també recordar perquè no hi són… Sigui quin sigui el procés de dol que hagis de passar o que estiguis vivint, et proposo aquesta meditació guiada perquè et dediquis una estona a tu i a aquesta persona que ja no és amb tu.

Pots escoltar-la a Ivoox en aquest enllaç o directament escoltar-ho aquí:

Publicado en General

La meva veïna / Mi vecina

Aquests dies de confinament podem observar la realitat des de diferents punts de vista i això ens permet de vegades descobrir l’amor incondicional en llocs on no ens ho podríem imaginar. Aquest és un petit relat de 3 minuts Espero que t’agradi.

Estos días de confinamiento podemos observar la realidad desde diferentes puntos de vista y esto nos permite a veces descubrir el amor incondicional en lugares donde no nos lo podríamos imaginar. Este es un pequeño relato de 3 minutos; espero que te guste.

Publicado en General

Que tots els éssers…

Molts dies, m’agrada acabar les sessions de ioga dient (o cantant) el mantra:

Lokah Samastah Sukhino Bhavantu

I després dic: “Que tots els éssers, allà on estiguin, siguin feliços i lliures i puguin complir els seus propòsits, i que els meus pensaments, les meves paraules i les meves accions puguin contribuir en alguna manera perquè ho facin possible.” Aquestes paraules em fan sentir que els moments compartits omplen de sentit els moments compartits.

Segons la pàgina oficial de Jivamukti, el significat de Lokah Samastah Sukhino Bhavantu és:

Lokah: ubicació, regne, tots els universos existents ara. La paraula “lloc” o “local” comparteixen aquesta arrel, que ja va incorporar el llatí
Samastah: tots els éssers que comparteixen la mateixa ubicació. “Sama” significa “igual”, equànim, equilibri
Sukhino: centrat en la felicitat i l’alegria, lliure de patiment. La paraula “sucre” comparteix aquesta arrel: dolç, fàcil…
Bhav: l’estat d’ànim diví o l’estat d’existència unificada
Antu: pot ser així, ha de ser així, semblant a l'”amén” (antu usat com a finalitat aquí transforma aquest mantra en un poderós compromís)

Si en algun moment vols dir algun mantra poderós, aquest n’és un. Si el vols cantar, et proposo algun tema a Spotify que m’agrada compartir en les sessions de ioga:

Publicado en General

Alguns consells per Sant Valentí

(repost del publicat el 13 de febrer de 2015 a evadonat.blogspot.com)

No s’hi val a dir “Jo, és que sóc més de Sant Jordi”, i passar de tot. A moltes dones ens agrada celebrar-ho tot. Tot. No li diguis que com que ets més de Sant Jordi no cal ni trobar-se aquell dia, o fer veure que no existeix. Vivim en una societat en què tot compta, perquè vivim crivellats d’informacions. Cert, ens criden a consumir, massa potser. Però hi som, cada dia, rebent tot això. Ho percebem tot, i fa dies que tot són cors, regalets, cupidos ridículs… sí, són ridículs, però hi són. I n’hi ha molts.
No cal fer grans regals, ni fer un sopar amb espelmes en un gran restaurant, només una flor. Un dir: “Ja saps, que jo sóc més de Sant Jordi, però et regalo aquesta flor, i ho faig ara, a primera hora del matí”. I encara millor si és la seva flor preferida. I un petó. I una abraçada. I un mirar-se als ulls dient que sí, que compartiu allò que se’n diu complicitat, amor. I desig, per què no.
Que tu continues pensant “a mi no em diu res Sant Valentí”? Millor. Llavors, la flor molt més sovint. Però el dia 14, també. Perquè a moltes dones ens agrada molt, això.
Tampoc s’hi val fer el mateix per l’aniversari, per l’aniversari de la parella, o per Sant Jordi, dient que són “diades consumistes per fer gastar diners”, o “l’aniversari és un dia més”… Moltes dones volem complicitat, amor, detalls… No regals cars, però sí alguna cosa que ens digui que us importem. Sovint si pot ser. I si no és sovint, com a mínim, per Sant Valentí, sí. I per Sant Jordi, també. I per l’aniversari, també…

I encoratjo a fer el mateix en l’altre sentit. Bon Sant Valentí

Publicado en General

Prueba decir esto en lugar de “de nada”

Cuando alguien nos agradece algo que hemos hecho, solemos pensar que es de cortesía decir “de nada”. Así nos lo enseñaron nuestros familiares… Sin embargo, hay alternativas mucho más bonitas y que cumplen mucho mejor con tus deseos de ser cortés y ayudan mejor a devolver y multiplicar el agradecimiento.

Por qué no es siempre ideal decir “de nada”?

Cuando decimos “de nada”, la otra persona puede percibir que aquello que nos ha agradecido no vale nada, con lo que estamos anulando su sentimiento. De alguna manera le decimos que lo que siente (su agradecimiento) no vale nada. Y esa no es la intención, verdad?

Vamos a ver algunas propuestas:

  • Si respondes con “gracias a ti” al devolver el agracecimiento, ¿verdad que es mucho más bonito que “de nada”?
  • Si respondes con un “muchas gracias por hacerme sentir bien haciendo esto por ti”… Qué sientes al decirlo?
  • Qué tal un: “me encanta que te haya gustado”?
  • Y esto: “Ha sido un placer hacer xxx por ti” … y si le añades: “porque sé que esto te hace muy feliz”… Cómo lo ves? En este caso la persona percibe que has tenido en cuenta sus sentimientos. Compáralo con el simple “de nada”
  • Lo he hecho con ilusión, imaginándome la cara de felicidad que estás poniendo, con lo que puedes ver que quizás también lo he hecho por mí.

… Te propongo activar tu músculo de la creatividad. Te apetece escribir alguna propuesta en los comentarios de este post?

Publicado en General

Qué es el TRE?

Este vídeo es muy claro y explicativo sobre lo que es el TRE y para qué sirve. Es una técnica para eliminar la tensión, el estrés y el trauma del cuerpo, y lo mejor es que una vez se aprende como funciona, la persona es independiente y libre para usarla, sin necesitar facilitador/a de ningún tipo. Si quieres preguntarme sobre ello, puedes hacerlo a en la página de “contact” de evadonat.com

https://www.youtube.com/watch?v=idvmO8rP1G8

Publicado en General

Tecnologías internas del ser con Andrei Ram

Hoy empiezo el “retiro urbano” o “inmersión” con Andrei Ram, llamado “Tecnologías internas del ser”. Conociendo a Andrei, será una práctica profunda con pranayama, prananidra, asanas, pero lo que más espero es el satsang, cuando habla y comparte todo aquello que hemos estado haciendo durante el día. Esa es la parte de integración que te hace sentir que todo cuadra en la práctica de hoy.

Serán 5 días intensivos, con ganas de aprender, y compartiré lo que vaya pudiendo a través de este canal, el blog de evadonat.com

Si tenéis preguntas, por favor escribid en los comentarios de este post o en la página para contactar conmigo de evadonat.com

Publicado en General

Tienes curiosidad por el TRE?

Ya ha salido online el reportaje de la revista Cuerpo Mente sobre el TRE, no os lo perdáis.

Se trata de un sistema para reaprender a dejar que el cuerpo se recupere solo de las tensiones, el estrés y el trauma. Los animales, especialmente los mamíferos, lo hacen muy bien.

Si quieres te ayudo a practicarlo

Asociación Española de TRE