Per què m’he vacunat

Avui he escrit això en un grup de whatsapp on hi tinc amigues a qui estimo molt i que són militants anti vacunes.

«Com es tracta de ser autèntiques, jo us diré que m’he «punxat» (potser no es pot dir «vacunat»), però tinc clar que visc en el moment històric que visc, la «vacuna» està donant resultats als hospitals, puc abraçar el meu pare (he vist amigues i amics que han patit la mort dels seus pares i/o mares), i amics meus que també han mort, o que han sortit de molts dies d’intubació a la uci), i considero la posició de vacunar-se generosa cap a tothom. Segurament teniu molta raó en moltes coses, però m’he vacunat amb plena consciència que si pel que sigui acabo morint (com segur que morirem tots/tes), i si el meu adn queda modificat, serà per causa del moment històric, com tanta altra gent. Si em posen un xip, també serà pel moment històric que hauré viscut, em tocarà meditar i acceptar el que haurà tocat, amb pau d’esperit i sense lluita, sense pensar que m’he de protegir de res, sinó pensant (crec que és més útil per a la meva ment) que el món és un lloc segur, en el qual moltes persones tenen bona voluntat i que entre tots fem un món més amable. Potser no és el que voleu escoltar, però crec que ho havia de dir. Si em voleu fer fora del grup ho entendré, jo us continuo estimant i us estimaré igual».