En un món on el soroll sovint eclipsa el silenci interior, hi ha artistes que tenen la capacitat de tornar-nos al centre. Un d’aquests éssers és Cellomano, nom artístic d’Algimiro Cesarino, violoncel·lista veneçolà establert a Bali, creador d’un univers sonor que ens acarona i alhora ens sacseja l’ànima.

Cellomano és un artista discret. Pausat, interiorista. Sap que treballa des d’un espai intangible, des de l’espai més abstracte i intangible, que és la música. Vam tenir el privilegi de conversar amb ell durant el Barcelona Yoga Conference que va tenir lloc del 3 al 7 de juliol de 2025 a Barcelona.

Avui tenim el privilegi de descobrir les arrels del seu art i de comprendre com la música pot ser també una pràctica meditativa.

La teva formació ve de lluny. Et vas formar com a artista clàssic?

Sí, vaig tenir una formació clàssica des de ben petit, als 7 anys vaic omençar a estudiar violoncel al Conservatorio Juan Manuel Olivares de Caracas, amb tota la disciplina que implica. A partir d’allà vaig formar part del Sistema Nacional de Orquestas Juveniles e Infantiles de Venezuela, conegut com El Sistema. Allà vaig tocar amb l’Orquestra Simón Bolívar, una experiència que em va marcar molt, tant musicalment com humanament.

Com vas a arribar a aquesta música meditativa, tan íntima?

Tot el bagatge clàssic continua sempre viu a dins meu, però amb el temps he sentit la necessitat de multiplicar els camins; se m’ha obert una nova via (sense deixar les altres), més lliure, més intuïtiva, alhora enorme i conscient. Per això vaig començar a explorar el looping, la improvisació i la connexió entre música i meditació.

És com si el violoncel s’hagués convertit en una extensió de la teva respiració?

Sí, i també en conjunt amb la respiració de cada persona amb qui compartim les sessions. És com un treball solo i alhora a conjunt, com una orquestra.

Formar part d’una orquestra, I alhora fer aquests solos que fas com a Cellomano… són dues maneres de fer compatibles?

Cada cosa té el seu moment. Tot soc jo (mira al cel, somrient, i em mira a mi després, com dient que hi ha molt més del que pot explicar). Totes aquestes expressions soc jo. La música és més gran que tot això. M’agraden tots els estils, i el treball des de Cellomano em permet aquesta simplicitat, que alhora és molt més gran del que pot semblar a simple vista. Només cal viure-ho.

I és que amb una sòlida formació clàssica i una extraordinària sensibilitat per la natura, el cos i l’espiritualitat, Cellomano transforma el violoncel —acústic i elèctric— en una eina de meditació, introspecció i connexió. Mitjançant les tècniques modernes com el looping en directe, les seves composicions ens conviden a escoltar amb el cor obert, i a gosar entrar en meditació, observant-nos interiorment, des d’un espai amable, aconseguint conèixer cada vegada més una mica més de tot allò que som, de tot allò que ens connecta amb els altres éssers i amb la terra.

Us recomano aquesta llista que he fet per fer una classe de ioga amb diferents estadis (pranayama, moviments articulars, saluacionsn al sol, etc.) , o per fer unes sessions de meditació:

https://open.spotify.com/embed/playlist/0U7mP58lrlOvl7U874GkYf?utm_source=generator

Aquí, un vídeo on podeu veure’l