Quan parlem de Saucha, sovint pensem en neteja, en nitidesa. Però la paraula sànscrita apunta a quelcom molt més profund: una qualitat de claredat que emergeix quan tot el que no som cau per si mateix: la puresa.

Saucha no és una acció, és un estat. Una manera d’habitar el món on el que és essencial té espai per aparèixer, i el que és opac, pesat o confús es va difuminant per deixar pas a aquella autenticitat de què parlàvem quan vam tractar el tema de Satya,

És la claredat, l’autenticitat que apareix quan la consciència deixa de contraure’s, on desapareix la ment «maya, la il·lusió» i deixem que es desplegui la intel·ligència universal que viu en nosaltres, en tots els animals i en totes les coses… el que fa tot tot visqui. El que fa que tu visquis quan descanses, quan medites, i observes com tot el teu cos continua fent tot el que ha de fer sense la intervenció de la teva ment. El teu cos coneix aquella intel·ligència que fa que visqui per a tu. I ens n’adonem:

• Quan no ens enganxem als pensaments.
• Quan no retenim emocions antigues.
• Quan no ens identifiquem amb el soroll (o les distraccions).

No és una puresa moral, ni una exigència ascètica.
És el fet de retrobar la llum original que ja hi és. A través de l’observació.

Saucha com a pell fina de la consciència

Quan la ment està densa, tot pesa.
Quan la ment està clara, tot esdevé lleuger.

Saucha és una pràctica subtil de retirar:

• les capes de tensió mental,
• les restes emocionals que no hem digerit,
• les estructures internes que s’han anat endurint amb el temps,
• els patrons repetits que ens fan viure en «pilot automàtic».

No es tracta d’eliminar res, sinó de no acumular allò que ja no ens ressona. Tecordeu aparigraha? Tot està connectat.

Igual que el cos es recupera quan el deixem descansar, la consciència es recupera quan deixem reposar la ment. A poc a poc, la claredat interior comença a mostrar-se: una nitidesa que és molt més experiència que no pas pensament.

Puresa del cos: un temple que parla

El cos és el primer espai que habitem. Quan està saturat —d’aliments pesants, de tensió, de manca de descans—, la ment s’espesseix.

Quan el cos està clar, lleuger, la percepció també ho està.

La netedat del cos no és un ritual d’exigència, sinó un gest d’amor:
un reconeixement que el cos és un instrument de percepció fina.

Claredat de la ment: la transparència del cel

La ment no cal “netejar-la”. La ment esdevé neta i clara quan deixem de remoure-la. I és que quan observem els pensaments sense alimentar-los,
alguna cosa profundament silenciosa es va insinuant. És com si fos una mena de cel interior. Una llum que no fabriquem, sinó que anem deixant a l’aire al temps que l’anem descobrint.

En Saucha, la ment no és un espai que cal corregir, sinó un espai que cal deixar respirar.

Puresa del cor: allò que pot florir

El cor acumula expectatives, pors, històries no resoltes, paraules mai dites, mirades que van fer mal, traumes… Aquest pes interior fa que la vida es visqui des d’una certa turbulència, i que hàgim de deixar-la de costat quan anem fent les coses «que toca fer». És a dir, que sovint ens oblidem de fer neteja interior, neteja del cor.

Saucha no obliga el cor a “estar bé”, sinó que el convida a descomprimir-se, a deixar anar allò que l’ofega, a tornar a la seva placidesa o candidesa natural. Com una criatura, oberta a tot allò que pugui arribar, sense prejudicis.

Perquè quan el cor està net, la mirada es torna transparent, i la vida es percep amb aquesta mena de delicadesa que no s’imposa, sinó que hi és.

No es tracta de corregir, sinó de fer emergir

Si la puresa de Saucha té alguna cosa de màgica és això:

La claredat no s’aconsegueix; emergeix.

No es tracta de fer net, sinó de deixar de carregar.

No es tracta d’afinar-se a la força, sinó de deixar que caigui el que ja no té vida.

No es tracta de convertir-nos en algú més pur, sinó de tornar a la puresa natural que ja vivia en nosaltres.

La metàfora de la quietud de l’aigua del llac

Per il·lustrar aquest concepte, podem imaginar un llac de muntanya poc profund. I, com fan les criatures, ens imaginem que hi llancem una pedra. Si l’aigua està moguda, no podem veure com cau la pedra al fons del llac. Però si la seva aigua és quieta i cristal·lina, sí que podem podem veure perfectament la pedra. Quan hi ha moviment constant, el fang puja i entela la visió.

El llac no es neteja des de fora. Es clarifica des de dins, quan la quietud arriba.

Saucha és això: permetre que l’aigua torni a reposar perquè la seva naturalesa transparent es mostri sola.

Mantra

En devanagari: शौच प्रकाशः

Transliteració: — Saucha Prakāśaḥ (Saucha Pràkasha)

Traducció: La netedat és llum.

No és una llum que cal fabricar. És la llum que hi havia sota tot el soroll.

Meditació: La claredat que s’insinua

Aquesta pràctica és una invitació a percebre la puresa natural que ja hi és.

1. Ens aturem suaument

Pots anar acomodant el cos lentament deixant que cada part, des dels peus fins al cap, es vagi relaxant i assentant. La respiració es pot expandir sense pressa. Com si obrissis una finestra interna.

2. Mirada sense judici

Pots notar pensaments, emocions, moviments interns. Deixa’ls estar.

No cal corregir res.
Només observar-los. Tu n’ets l’ens observador.
Perquè veure és aclarir. Esclarir. Però, sobretot, no jutgis.

3. Mantra interior

Quan et vingui de gust o quan t’ho proposis, pots deixar que aparegui: शौच प्रकाशः — Saucha Prakāśaḥ

El mantra, de fet, no és res excepcional, no cal posar-li més poder del que té: només ens ajuda a recordar la llum. La llum que ja tens i la llum on ja hi vius, en realitat.

4. Reposar en el fons

Com el llac, la ment pot anar calmant-se a poc a poc. Deixem-la reposar. Potser només una mica. Potser prou perquè s’intueixi el fons. No jutgis. Tal com estigui avui, està bé. Però recordem que només quan està calmat, podem veure el fons.

5. Silenci

Pot aparèixer una sensació d’amplitud.
O una mena de lleugeresa.
O simplement quietud.

Això ja és Saucha.

Saucha com a manera de viure

És una qualitat de l’ésser.
Una manera d’estar al món sense contaminar-se per excés,
sense saturar-se d’històries,
sense carregar el que no cal.

Mirar menys xarxes socials, decidir què volem realment que ens alimenti físicament i mentalment.

Quan hi ha claretat, hi ha espai.
Quan hi ha espai, hi ha llum.
Quan hi ha llum, hi ha pau.

Saucha és això: tornar a casa. Tornar a ser qui tu ets.