Després del foc de Tapas, arriba un moment inevitable en el camí del ioga: mirar cap a dins amb honestedat.

Svadhyaya és el quart Niyama i sovint es tradueix com autoestudi. Però no es tracta d’analitzar-se obsessivament, ni de jutjar-se, ni de corregir-se constantment. Parla d’una cosa molt més profunda i alliberadora: aprendre a escoltar-se amb consciència.

Si Tapas ens ensenya a sostenir el camí amb treball i constància, Svadhyaya ens ensenya a comprendre què passa dins nostre mentre el caminem.

Què és realment Svadhyaya

La paraula Svadhyaya prové de sva (un mateix) i adhyaya (estudi, observació, recitació). En l’origen del ioga, feia referència tant a l’estudi dels textos sagrats com a la repetició interior que porta comprensió, i també compassió.

Avui, Svadhyaya pot entendre’s com una atenció íntima a la pròpia experiència: pensaments, emocions, reaccions, patrons, silencis. No per canviar-los immediatament, sinó per conèixer-los.

El ioga ens trasllada que allò que no es coneix governa des de l’ombra. Allò que es veu i que s’observa, pel simple fet de fer-se palès, comença a alliberar-se.

Svadhyaya i la psicologia: un mateix gest essencial

Si mirem amb atenció, gairebé tots els treballs psicològics —des de la psicologia clínica fins a la humanista o la transpersonal— apunten cap al mateix lloc: prendre consciència del que passa dins nostre.

Observar patrons. Reconèixer emocions. Fer visibles mecanismes inconscients. Entendre d’on venen les reaccions. Perquè no podem canviar res si no sabem el que hem de tocar.

Tot aquest treball interior que avui anomenem autoconeixement, regulació emocional o consciència psicològica ja estava present en el ioga des de fa mil·lennis sota el nom de Svadhyaya.

El ioga no separa cos, ment i consciència. Per això, l’autoestudi no és només mental: és corporal, emocional, energètic i profundament humà.

Louise Hay: escoltar la veu interior

La gran Louise Hay va posar paraules molt clares a aquesta idea quan va mostrar com la manera com ens parlem a nosaltres mateixos condiciona directament la manera com vivim.

El seu treball no proposa canviar-se per força, sinó escoltar el diàleg intern, reconèixer-lo, i transformar-lo des de l’amabilitat.

Això és Svadhyaya pur: no corregir-se, sinó veure’s amb prou honestedat com perquè el canvi pugui emergir sol. Com deia Louise Hay: «No et jutgis. Està bé. I llavors, canvia».

Quan escoltem com ens tractem per dins, quan prenem consciència de les frases que ens repetim, ja estem practicant ioga.

Swami Sivananda i Swami Vishnudevananda: conèixer-se per alliberar-se

Swami Sivananda, fundador de la Divine Life Society, va escriure uns 300 llibres que es poden consultar online gratuïtament. Ell era molt partidari de la disciplina (tapas) i de l’autoconeixement (Svadhyaya). Deia: “Una ment no examinada és una font de sofriment.” Sense aquest examen o coneixement del Ser, la ignorància fa que l’ésser humà sigui un esclau i una eina en mans de l’ego.

Segons ell i segons els Sutras de Patanjali, l’arrel del sofriment està en la ignorància (Advidya). Quan acabem els niyamas dedicarem unes sessions als Kleshas, les arrels del patiment, i veurem com amb els yama i els niyama els aconseguim neutralitzar. Sivananda deia: «tots els dolors, tribulacions, misèries i problemes tenen la seva arrel en la ignorància» (Avidya) I podem avançar que Svadhyaya és l’antídot a Avidya.

Per a Swami Sivananda i per a la tradició iòguica, el camí espiritual no comença amb rituals externs, sinó amb l’observació sincera dels propis pensaments, desitjos i tendències.

Practiquem asana, observem la respiració fent pranayama, meditem… i, sense adonar-nos-en, de mica en mica ens anem coneixent. Això també és Svadhyaya.

La consciència com a mirall

Quan ens aturem a observar, descobrim que gran part del que fem és automàtic: respostes automàtiques apreses, hàbits emocionals, històries antigues.

Svadhyaya no demana que les trenquem. Només que les reconeguem. I aquest reconeixement, per si sol, ja transforma. Perquè quan reconeixem alguna cosa que no ens agrada, si ho fem amb amabilitat, el canvi s’acaba esdevenint amb el mínim esforç (no vol dir sense esforç, només que és més senzill).

És com un mirall net: no jutja el que reflecteix, però permet veure-ho clar.

Veure i observar per poder triar

La psicologia contemporània ho confirma: quan no som conscients dels nostres patrons, els repetim. Quan els fem conscients, s’obre un marge de llibertat.

El ioga ho expressa d’una manera molt simple: observar (amb amabilitat) és el primer pas per deixar de reaccionar automàticament.

Svadhyaya converteix el foc de Tapas en saviesa. És el pont entre l’esforç i la comprensió.

No ens allibera del que som, ens allibera de no saber-ho.

Mantra de la sessió: Svadhyaya Prákasha

स्वाध्याय प्रकाशः — Svādhyāya Prakāśaḥ L’autoobservació és llum.

No una llum que enlluerna, sinó una llum que permet veure-hi. Com una llanterna.

Meditació: Mirar sense interferir

(aprox. 20 minuts)

Aquesta pràctica és una invitació a observar l’experiència tal com és.

Pots seure còmodament. Cerca relaxar les diferents parts del cos, i és molt possible que la respiració comenci a fluir profundament i suaument, sense ser dirigida.

Pensaments, sensacions i emocions aniran apareixent. I tal com van apareixent, van passant. I és que no cal aturar-los, perquè intentar-ho seria aconseguir el contrari. Només reconèixer-los: això també passa ara.

Quan creguis que és un bon moment, pots començar a fer aparèixer interiorment el mantra: Svādhyāya Prakāśaḥ.

A mesura que observes, pot aparèixer una mica més d’espai entre tu i el que passa. No és distància freda. És presència càlida.

Potser apareix comprensió. Potser només silenci. Tot està bé, tot és correcte.

Quan hagi passat l’estona que hagis decidit, a poc a poc deixes de pronunciar el mantra i tornes al moment present, suaument, per parts. Pots acabar fent un gran badall, i abraçant-te. Bon treball. Et felicites per haver-te dedicat aquesta estona a conèixer-te i estudiar-te una mica més.

Svadhyaya és, també, una manera de viure

Svadhyaya no acaba amb la meditació, o amb el ioga. Continua quan notes una reacció i no la segueixes immediatament, quan observes un patró sense culpar-te, quan escoltes el cos abans de forçar-lo, quan reconeixes una emoció abans d’expressar-la.

És una manera de viure amb més veritat i menys automatismes.

Tapas ens va ensenyar a no abandonar el foc. Svadhyaya ens ensenya a mirar què fa aquest foc dins nostre.

Quan ens coneixem sense jutjar-nos i amb honestedat, el camí es torna més humà, més real, més lliure.

Svadhyaya és això: caminar amb els ulls oberts cap endins.