Eva Donat – Ahimsa Research Institute

A la primera part de Svadhyaya parlàvem de l’art d’escoltar-se amb autenticitat. Avui podem anar encara més endins.

Perquè després de molt de temps treballand Svadhyaya, arriba un moment en què l’autoestudi revela una cosa inesperada: no som exactament allò que observem.

Podem observar un pensament.
Podem observar una emoció.
Podem observar una reacció.

I si podem observar-ho, vol dir que hi ha una part de nosaltres que no és això, sinó allò que observa.

Svadhyaya no és només conèixer el contingut de la ment.
És començar a reconèixer la consciència que hi és abans, durant i després de tot contingut.

Llegir sense voler canviar el text

Quan llegim una novel·la, o una notícia, no intentem canviar cada frase mentre la llegim. Simplement la deixem aparèixer.

Svadhyaya proposa aquesta mateixa actitud cap a nosaltres.

Llegir (observar) el que apareix.
Sense corregir-ho immediatament.
Sense identificar-nos-hi completament.

En Programació Neurolingüística diem: «Nosaltres no som els nostres comportaments«. I és que quan observem sense identificar-nos-hi, una cosa molt subtil però molt poderosa comença a passar: la ment es calma, no perquè l’hàgim controlada, sinó perquè ha estat vista.

Molts patrons es mantenen actius perquè no han estat reconeguts.
Quan són vistos amb claredat, comencen a perdre força.

No per lluita.

Per consciència.

Els textos com a miralls

Tradicionalment, Svadhyaya també inclou la lectura de textos sagrats o inspiradors.
No com a acumulació d’informació, sinó com a miralls.

Sovint llegim frases inspiradores, i quan una d’elles ens ressona profundament, no és perquè sigui nova, sinó perquè ens fa reconèixer alguna cosa que ja és dins nostre.

Swami Vishnudevananda deia que els ensenyaments no introdueixen veritats noves, sinó que desperten veritats oblidades.

Llegir, en aquest sentit, és una forma de recordar.

Però arriba un punt en què el llibre més important deixa de ser extern.
Esdevé interior.

El silenci com a espai de revelació

Svadhyaya madura realment en el silenci.

No el silenci forçat, sinó el silenci que apareix quan deixem d’interferir constantment amb el que passa.

En aquest silenci, es fa evident una cosa molt simple però transformadora: la consciència no necessita esforç per ser present.

Sempre hi és.

Els pensaments venen i marxen.
Les emocions apareixen i desapareixen.
Però hi ha alguna cosa que roman.

Svadhyaya és començar a reconèixer aquesta presència estable.

No cal arreglar-se per veure’s

Un dels grans malentesos del camí interior és creure que primer ens hem de millorar per poder observar-nos amb honestedat.

Svadhyaya diu el contrari: és l’observació honesta la que transforma de manera natural.

Quan ens veiem amb claredat, sense rebuig ni identificació completa,
apareix una forma natural d’ordre interior. No imposada. Orgànica.

Com l’aigua que es torna transparent quan deixa de ser remoguda, concepte que hem treballat durant tot el curs.

Mantra de la sessió

साक्षी भाव — Sākṣī Bhāva (Sakshi Bhava)

La consciència que observa.

Sākṣī vol dir testimoni, o evidència.
Bhāva vol dir estat o actitud. La paraula Bhava té la seva arrel en bhū, que significa «ser», «devenir», «existir», «naixement» o «producció».

Aquest mantra apunta directament al cor de Svadhyaya: recordar que podem habitar el lloc que observa, no només el que és observat.

Per això podem dir que no a tots els pensaments que vagin arribant mentre estem fent el treball de seure i meditar. Perquè realment no som els nostres pensaments. Som qui els observa. I llavors és quan podem decidir què fem: ens hi enganxem? No? Tornem al mantra! Fem allò que volem fer.

Meditació: El testimoni silenciós

(aprox. 20 minuts)

Pots seure còmodament, sense necessitat de preparar res especial. Simplement col·loca el cos de manera que estigui còmode, amb la columna recta, relaxant les diferents parts del teu cos i pots començar a parar l’atenció a la teva respiració.

Observes com la respiració va i ve, entra i surt.

Pensaments apareixen.
Sensacions apareixen.
Potser emocions també.

No cal canviar res.

Només notar que tot això és percebut.

Quan et vagi bé, pots començar a fer aparèixer interiorment o exteriorment, com tu vulguis, el mantra: Sākṣī Bhāva

Que el mantra sigui un recordatori suau, no una imposició.

Al cap de l’estona, potser, per un instant, es fa evident que hi ha una part de tu que no canvia amb cada pensament. Una part que simplement hi és. Sempre hi és.

No cal entendre-ho amb la ment.
Només deixar que es faci present.

Quan hagi passat l’estona que has decidit que és suficient, comença a tornar a sentir el teu cos, obre de nou els sentits cap a l’exterior, fes una respiració profunda, i amablement fes-te un petit massatge, dona’t les gràcies per haver-te dedicat a aquesta estona, abraça’t i a poc a poc, obre i tanca els ulls per fer-te a la llum que tens al voltant.

Namasté!

Svadhyaya com a retorn a un/a mateix/a

Amb el temps, Svadhyaya deixa de ser una pràctica concreta.
Esdevé una manera de viure.

Hi ha més espai entre estímul i resposta.
Més claredat.
Més llibertat interior.

No perquè la vida canviï completament,
sinó perquè la relació amb el que passa ha canviat.

Svadhyaya és el reconeixement més intern, més íntim: no som només la història que vivim, som també la consciència que la pot llegir.

I en aquest reconeixement, apareix una forma profunda de pau.