Moltes mares truquen amb un dubte existencial que volen que els resolgui jo… i no puc fer-ho. Penso que no seria ètic intentar induir les respostes en una mare. D’altra banda, si surt bé, la responsabilitat no se la sentiria seva, i si surt malament, la mare no se sentiria com a propietària de la seva decisió. Fer-nos grans implica prendre dedisions. I prendre decisions implica deixar altres camins. Només puc acompanyar les mares, amb carinyo i respecte.
Si aquest és el teu cas, pots agafar un full en blanc i fer una llista amb allò positiu d’una banda, i allò negatiu de l’altra.
No ho facis ràpid. Fins i tot pots dibuixar al costat de cada cosa que escriguis. En colors, encara millor.
I ara ve el veritable treball. Pren-te el teu temps. Atura’t a sobre de cada item, tancant els ulls, i observant interiorment com se sent el seu cos davant d’aquella cosa. La sents com a bona per a tu? És bona per al teu nadó? Com et fa sentir en el conjunt de totes les coses que et passen? Tens la possibilitat de fer-hi algun canvi? Com?
I un cop hagis passat per cada un dels temes, sabent el que prens i prenent consciència del que deixes en la seva proporció, pots prendre una decisió, o informar-te’n més, per tenir més informació i tornar a començar el treball, però amb més saviesa. Com més sàvia et sentis, amb més tranquil·litat prendràs la teva decisió.
Pren-te el teu temps. No et precipitis. No deixis que la ràbia, la impotència o la precipitació et faci prendre decisions que no vols. Informa’t sobre allò que dubtes, per tenir més saviesa. Connecta amb el teu cor. Amb consciència. Connecta amb tu.
Eva Donat - Ahimsa Research Institute 