La figura de l’observador. Una meditació

Et donem la benvinguda, de nou, a aquest petit espai de reflexió i connexió. Aquesta setmana continuem el viatge que vam deixar la setmana passada amb la meditació dedicada a David Lynch. Recordem com vam parlar de la seva fascinant manera d’utilitzar la Meditació Transcendental (TM) per explorar les profunditats del seu món interior. Per a ell, meditar era un acte de creació, una immersió en el seu univers subconscient, d’on extreia idees, imatges i històries úniques, els «peixos»..

Avui, reprenem aquest fil conductor i ens submergim encara més profundament. Si la meditació de Lynch ens va portar a l’exploració i captació dels «peixos» per augmentar el nostre món creatiu, aquesta setmana ens centrem en l’observador: aquella figura interna que, sense jutjar, és capaç de contemplar tant el caos com la bellesa del seu univers personal. L’observador no crea; simplement testimonia. Aquesta consciència pura, lliure d’ego i de judicis, és la base des de la qual pot sorgir la creativitat genuïna.

Així com Lynch observava els seus pensaments i visions en silenci per després traduir-los en art, nosaltres també podem observar el nostre món intern sense interferir-hi, sense identificar-nos amb res, permetent que la realitat flueixi davant nostre. Aquesta setmana, aprofundim en la naturalesa d’aquest testimoni interior amb l’ajuda de mestres com Jiddu Krishnamurti, Alan Watts, Thich Nhat Hanh i Jon Kabat-Zinn, i també podem explorar com fins i tot la ciència moderna, a través de la física quàntica, ens parla del poder de l’observador.

Què (o qui) és l’observador?

L’observador és la part de nosaltres que observa el món tal com és, sense distorsió, sense voler-lo canviar. És com un mirall, que reflecteix la realitat sense afegir-hi judicis. No és el pensament, no són les emocions, no és el cos: és la consciència mateixa. Aquesta presència pura és sempre aquí, però sovint queda amagada per les veus incessants de la ment.

“La llibertat arriba quan ja no hi ha observador, sinó només observació. L’observador és la memòria, el passat, que deforma tot el que veu.” Jiddu Krishnamurti. Freedom from the Known

Jiddu Krishnamurti, al seu llibre «Freedom from the Known« (Alliberament del que és conegut), ens recorda: “La llibertat arriba quan ja no hi ha observador, sinó només observació. L’observador és la memòria, el passat, que deforma tot el que veu.” Les seves paraules ens conviden a anar més enllà de la dualitat entre qui observa i el que és observat, fins a un estat on només hi ha pura consciència.

Alan Watts, a la seva obra«The Wisdom of Insecurity« (La saviesa de la inseguretat), va escriure: “Tu no ets un ego que observa el món; ets la consciència mateixa que experimenta l’univers.” Per a Watts, la nostra consciència no és una entitat separada, sinó el flux inseparable de l’existència mateixa, un estat en el qual l’observador i l’univers són una mateixa cosa.

“Quan observes sense jutjar, et situes en un lloc més profund, on pots experimentar l’essència del que ets.” Jon Kabat-Zinn. Viure amb plenitud les crisis

Aquesta perspectiva també apareix en les ensenyances més modernes de Jon Kabat-Zinn, que a «Full Catastrophe Living« (Viure amb plenitud les crisis) ens diu que: “Quan observes sense jutjar, et situes en un lloc més profund, on pots experimentar l’essència del que ets.”

L’observador/a i la física quàntica

Aquesta idea de la importància de l’observador/a va més enllà de la filosofia, perquè es troba fins i tot en el camp de la ciència. L’experiment de la «doble escletxa«, descrit a «The Quantum Universe« de Brian Cox i Jeff Forshaw, revela que les partícules es comporten de manera diferent depenent de si hi ha un observador o no. Sense observador, es mouen com ones infinites de possibilitats; amb observador, prenen una forma concreta. Això suggereix que l’acte d’observar no només és passiu, sinó que també dona forma a la realitat mateixa.

Fred Alan Wolf, a «The Spiritual Universe« (L’univers espiritual), aprofundeix en aquesta idea: “Sense observador, l’univers no és més que una potencialitat. És la consciència la que dona forma al món.” Aquesta visió es relaciona amb algunes creences espirituals que suggereixen que Déu no és tant el creador, sinó l’observador suprem, la consciència universal que tot ho sosté.

Per connectar-ho amb Alan Watts, de qui vam parlar fa unes setmanes, al llibre «The Book: On the Taboo Against Knowing Who You Are« («El Llibre del Tabú) ell va escriure: “Ets l’univers experimentant-se a si mateix. Quan observes, no només presencies la realitat, sinó que també hi participes.” Aquesta reflexió ens convida a comprendre que l’observador no és passiu, sinó una peça clau en la relació entre consciència i realitat.

La meditació d’avui: observar sense jutjar

Un punt comú en les ensenyances de mestres com Thich Nhat Hanh i Jon Kabat-Zinn és la importància d’observar sense imposar judicis. Thich Nhat Hanh, a «The Miracle of Mindfulness« (El miracle de la consciència plena), escriu: “Quan observes amb calma i sense jutjar, l’univers es desplega davant teu tal com és.” Aquesta actitud és essencial per fer pràctiques dins de la figura de l’observador.

El mantra per a aquesta setmana

Us proposem un mantra especial per aprofundir en la figura de l’observador. Aquest mantra ens recorda que som consciència pura, que observa amb calma i pau.

Mantra en sànscrit:
«साक्षी भावं शान्तिः» (Sākṣī Bhāvaṁ Śāntiḥ, o «»Shakshi Bhavam Shanti»)
Traducció: «Soc l’observador/ora en pau.»

Aquest mantra és una guia per tornar a la consciència serena quan la ment es dispersa o es perd en el caos del pensament.

La meditació de la setmana: convertim-nos en observadors (o observadores)

Us convidem a aquesta pràctica meditativa de 15-20 minuts:

Troba un lloc tranquil: Seu amb comoditat, amb l’esquena recta i els ulls tancats o mig aclucats.
Para atenció a la respiració: Nota com entra i surt l’aire sense intentar controlar-lo. Simplemenet observa el ritme natural de la teva respiració.
Esdevenir l’observador/a: Porta la teva consciència als teus pensaments, emocions o sensacions. Deixa que vinguin i se’n vagin com núvols al cel, sense aferrar-t’hi ni rebutjar-los.
Repeteix el mantra: Recita el mantra mentalment «Shaksi Bhavam Shanti» (soc l’observador/a en pau). Recorda que quan notis que la ment es dispersa, pots tornar a recitar el mantra mentalment.
Permet que tot aparegui, sense jutjar: Sigues un espai d’acollida per a tot el que sorgeixi, sense resistència ni judici.

Pots acabar la pràctica respirant profundament i portant aquest estat d’observació serena a les activitats quotidianes.

Si la meditació de David Lynch ens va ensenyar la importància de meditar per crear, aquesta setmana descobrim que només podem accedir al nostre potencial creatiu més profund si ens convertim primer en observadors o observadores del nostre món interior, amb plena serenor. Observar és tenir presència. La figura de l’observador/a és la clau que obre la porta de la consciència pura, on resideix qualsevol creativitat, llibertat i pau.