En el camí dels vuit passos del ioga, els Yama són com les arrels que sostenen l’arbre de la nostra pràctica.
Després d’Ahimsā (no-violència/ no-fricció) i Satya (veritat-autenticitat), arribem al tercer: Asteya (अस्तेय) —la no-apropiació, el respecte pel que no és nostre i la confiança profunda que la vida ens dóna justament el que necessitem.

El veritable significat d’Asteya

Asteya no és només “no robar” en el sentit material.
És una actitud subtil de no prendre el que no ens ha estat ofert de manera lliure —ni coses, ni temps, ni energia, ni paraules, ni emocions.

Quan ens apropiem de més del que ens correspon, quan exigim, manipulem o busquem obtenir sense donar, ens allunyem de la pau interior.
Però quan practiquem Asteya, deixem d’estar en mode “falta” i entrem en l’espai de l’abundància interior.

Etimològicament, Asteya prové de l’arrel steya (“robar”), amb el prefix negatiu a-.
Però el seu sentit profund és no viure des del desig d’apropiar-se, sinó des de la confiança en el flux de la vida, és a dir, que la vida ens ofereix allò que necessitem. Allò que necessitem, però de veritat.

Asteya en la vida quotidiana

Practiquem Asteya quan:

• Respectem el temps dels altres i no interrompem amb urgències innecessàries.
• No ens apropiem de coses que no ens pertanyen.
• No ens apropiem mèrits o idees alienes.
• No forcem situacions per obtenir el que volem.
• Deixem de comparar-nos i competim menys.
• Confiem que la vida és suficientment generosa.

Asteya és una pràctica de llibertat, perquè quan deixem d’agafar, les mans i el cor queden buits, disponibles per rebre.

El mantra d’aquesta setmana: «Asteya Santosha»

En devanagari:
अस्तेय संतोषः

Transliteració:
Asteya Santoṣaḥ

Traducció:
La no-apropiació porta al contentament. Si ho posem en positiu: la confiança en què rebem el que necessitem, porta a la felicitat real.

Aquest mantra uneix dues veritats del camí del ioga:
Asteya, la no-apropiació, i Santoṣa, el contentament o satisfacció, la felicitat real, concepte del qual en parlarem quan entrem a dins dels «niyamas».
Quan deixem de voler el que no és nostre, descobrim la pau de reconèixer que ja tenim tot el que necessitem.

Repetir aquest mantra és una manera de calmar el desig i alimentar la gratitud.

Meditació: Rebre sense prendre

(Durada: uns 20 minuts)

1. Prepara’t
Seu còmodament, amb l’esquena recta i el cos relaxat. Recorda que el més important és sentir-te còmode/a durant la pràctica, des del començament. Pots tancar els ulls i dirigir la teva atenció a la respiració.
No cal que canviïs res: només observa com l’aire entra i surt.

2. Respira espai
Amb cada inhalació, imagina que t’omples d’espai.
Amb cada exhalació, deixa anar la tensió de voler retenir o controlar.
Deixa que el cos descansi en la senzillesa del moment present.

3. Reconeix la suficient abundància
Pots dirigir la ment alguna cosa que desitges o sents que et falta (o que t’agradaria tenir, o gaudir). Observa la sensació que apareix al cos: potser una lleu pressió, una impaciència, una necessitat.
Simplement observa-la, sense voler eliminar-la.
Digues-te interiorment: “De fet, ja tinc tot el que necessito per aquest instant.”

4. Comença a pronunciar el mantra
Amb suavitat, repeteix mentalment:
अस्तेय संतोषः — Asteya Santoṣaḥ
Cada paraula com una respiració.
Amb cada repetició, deixa que el cor s’ompli de gratitud.

5. Visualitza
Imagina el teu cor com una copa buida, oberta al cel.
No cal agafar res: la vida cau sobre tu com una pluja suau, oferint el que és just.
Durant aquesta visualització pots pensar que que tot el que necessites arriba, i tot el que no necessites s’allunya amb suavitat. Com amb la respiració.

6. Deixes anar el mantra i roman en silenci
Un cop ha passat l’estona que hagis decidit, pots deixar que el mantra s’esvaeixi a poc a poc. Un cop deixes anar el mantra, pots seure uns minuts en silenci, sentint la pau de no haver de posseir res.
Només presència. Només abundància interior.

Asteya és confiança

Quan confiem que la vida és generosa, no cal retenir. Quan reconeixem que som part del flux de donar i rebre, tot se suavitza, tot és més senzill. I deixes de tenir tensió.

Asteya ens convida a viure amb mans obertes i cor tranquil.
A rebre amb agraïment i a deixar anar amb confiança.

Quan no agafem el que no ens pertany i prestem atenció amb presència, la vida mateixa ens ofereix tot el que necessitem.

Recordem l’ós Baloo?

Fins la setmana que ve!! Namasté