A la primera sessió sobre Asteya, vam parlar del respecte per allò que no ens pertany i de la confiança en la generositat de la vida.
Avui anem més endins: Asteya no és només no robar el que és dels altres, sinó no robar-nos a nosaltres i trobar l’abundància que viu a dins nostre.
Cada vegada que ens neguem el descans que el cos demana, ens robem.
Cada vegada que busquem reconeixement fora, ens robem la pau.
Cada vegada que vivim com si sempre faltés alguna cosa, ens robem la possibilitat de sentir-nos complets o completes.
Asteya és aprendre a viure des de la suficient abundància del moment present, a confiar que la vida ja ens sosté i que la plenitud no depèn de tenir més, sinó de necessitar menys.
Asteya com a confiança
En la seva dimensió més subtil, Asteya és una pràctica de confiança i gratitud.
Quan deixem d’ocupar més espai del que ens pertoca, d’apropiar-nos del temps, de l’atenció o de l’energia, apareix una calma natural. Perquè tenim humilitat i alhora autoestima. Cap animal en el seu entorn natural agafa més d’allò que necessita, i alhora cap ocell sent que roba per poder volar, o els peixos per poder nedar. Aquest és el concepte de Dharma, tot el que ha de ser és el que és. Els éssers humans ens sentim bé quan sentim que fem allò que hem de fer, tot i que tenim el lliure albir, cosa que no tenen els animals. Per això ens costa tant trobar el «just mig», com deia Aristòtil.
A la seva obra Ètica a Nicòmac, Aristòtil exposa a que les virtuts morals són un “punt mitjà” (golden mean) entre dos extrems —un excés i una mancança.
D’altra banda, a les tradicions budistes, el concepte de Middle Way o “via mitja” apareix com la ruta que evita tant l’ascetisme extrem com la indulgència desenfrenada.
És difícil trobar el terme mitjà, per exemple, entre la paraula i el silenci, optant sempre primer pel silenci. Un proverbi finlandès diu: “La paraula és plata, però el silenci és or” , i reflecteix la idea d’evitar els extrems i trobar el punt d’equilibri.
El ioga i tantes altres filosofies ens recorda que la cobdícia neix de la necessitat de reafirmar l’ego, és a dir, surgeix de la por. I la por, a la seva vegada, neix de la desconnexió. De la falta d’unitat amb la terra, amb els altres éssers.
Quan tornem a la connexió amb el que és, amb el que hi ha,
descobrim que la manca era només una ombra, perquè ja formem part del tot.
En realitat, mai no ha faltat res essencial.
Practicar Asteya és confiar en el cercle natural de donar i rebre,
sense forçar, sense retenir, sense exigir.
Diuen que quan vivim així, la vida es torna una dansa de reciprocitat i equilibri. Podem estar en el camí d’aconseguir-ho. I, com totes les idees, és una utopia arribar-hi, però com més ens hi acostem, més feliç és el nostre camí, i més lleuger.
El mantra d’aquesta setmana: Asteya Purnata
En devanagari:
अस्तेय पूर्णता
Transliteració:
Asteya Pūrṇatā (Asteya Purnata)
Traducció:
La plenitud neix de la no-apropiació. De la confiança.
La paraula Pūrṇatā (पूर्णता) significa “plenitud”, “compleció”.
Aquest mantra ens recorda que l’abundància no és una cosa que ens ha de venir de fora i que algun dia hem d’aconseguir: no s’assoleix, sinó que és una revelació. En el blog pots llegir una entrada dedicada a Lakshmi, la deessa de l’abundància, que tornarem a tractar més endavant.
Quan deixem d’agafar, la vida mateixa ens ofereix.
Quan deixem d’envair, la pau ens habita.
Meditació: No robar-nos la pau, sinó sentir-la i crear-la
1. Seu còmodament. Pots posar-te en una bona postura, amb l’esquena ben recta, que puguis respirar bé.
Pots tancar els ulls, si vols, i permetre que el cos es faci pesat alhora que la teva columna vertebral s’erigeix cap al cel, que la respiració trobi el seu ritme natural.
No cal fer res, només permetre que la vida es mogui dins teu. I sentir-la.
2. Observa el control i deixa anar. Observa si hi ha alguna part de tu que s’esforça per controlar, per retenir, per tenir.
No la jutgis. Mira-la amb la mateixa amabilitat amb què miraries un infant cansat.
Aquesta part només vol sentir-se segura. I a poc a poc aniràs veient que no calen tants grillets, que la llibertat porta més felicitat i abundància que la presó.
3. Repeteix el mantra. Comença a repetir, lentament i sense pressa: अस्तेय पूर्णता — Asteya Pūrṇatā.
Deixa que les paraules del mantra es dissolguin en la respiració, com una onada que ve i va. A poc a poc veuràs que deixaràs de dir-les i seran elles qui et diran a tu.
4. Ja tens el que necessites. Pots imaginar que cada inhalació et recorda que ja tens tot el que necessites. I cada exhalació allibera el pes del desig, la comparació, la por a perdre. Deixa anar allò que no necessites i que el món està àvid de tenir.
Amb cada respiració, t’acostes una mica més al lloc on res no hi falta.
Deixa que aparegui el silenci.
Potser no hi ha imatges, ni pensaments clars —només espai.
Aquest espai és Asteya: el lloc on la vida flueix sense resistència.
5. Atura’t. Roman uns minuts en aquesta quietud.
Sent que el teu cor s’obre, no per retenir, sinó per acollir. I per deixar anar tal com hagi de ser.
6. Agraeix la tornada. Quan obris els ulls, pots fer-ho amb gratitud, sentint que el que tens és suficient. El que ets, ja és complet. I el que anirà venint serà allò que estarà en línia amb el que tu sents de debò, amb el que tu ets. Amb el teu Dharma.
L’abundància d’existir
Quan deixem de robar-nos temps, energia o atenció, descobrim una abundància que no té res a veure amb el fet de posseir. En aquest món, «totes les cadires són de lloguer», les cases també són de lloguer, per molt que tinguis una hipoteca (encara menys!) o que l’hagis heretat. Tot és de lloguer. Pot venir algun esdeveniment que ho faci canviar tot. No existeix la compra de res. I encara menys de ningú.
És l’abundància de ser, de respirar, de participar en la vida sense voler controlar-la. És llavors quan ho gaudim plenament. Sabent que res és per sempre, i que més endavant encara pot venir una cosa o algú millor. Durant un temps.
Asteya és viure amb les mans obertes, i amb el cor obert.
És confiar que la vida dona i pren amb saviesa.
Quan no ens aferrem a res, tot ens arriba amb més suavitat.
Quan no intentem retenir la llum, la llum es queda. El temps que s’hagi de quedar.
Aquesta és la plenitud de Asteya Pūrṇatā: viure sense mancar, sense envair, sense voler posseir. Només ser-hi. Només agrair. Només formar part del tot.
Eva Donat - Ahimsa Research Institute 