Eva Donat – Ahimsa Research Institute

Hi ha un moment en el camí del ioga en què deixem de buscar cap enfora.

Després del moviment, de la respiració i de la pràctica física, apareix una invitació més subtil: tornar cap a dins.

Aquest cinquè dels 8 passos del ioga és el pratyahara, sovint traduït com «la retirada dels sentits».

Però pratyahara no significa desconnectar-nos del món ni ignorar el que passa al nostre voltant. Significa deixar de reaccionar constantment a tots els estímuls externs.

És aprendre a descansar a dins de nosaltres.

Què és pratyahara?

La paraula sànscrita pratyahara es compon de:

• prati: cap enrere, cap endins
• ahara: aliment o allò que absorbim

Pratyahara és, literalment, retirar l’atenció dels estímuls externs per dirigir-la cap a l’interior.

Els sentits continuen percebent, però la ment deixa de quedar atrapada en cada soroll, cada pensament o cada distracció.

És com una tortuga que recull suaument les extremitats dins la closca.

No hi ha lluita.

Només recolliment.

El pont entre el cos i la meditació

Com hen anat veient, en els Yoga Sutra de Patanjali, pratyahara apareix després de:

1. Yama
2. Niyama
3. Asana
4. Pranayama

Fins aquí, el treball és més extern: el cos, la respiració, la manera de viure.

Amb pratyahara, el treball del ioga es torna interior. Sempre ho ha estat, però ara és més evident.

És el pont entre les pràctiques externes i els estats meditatius.

Sense aquesta capacitat de recollir l’atenció, la meditació es fa difícil. La ment continua dispersa, atrapada pels estímuls.

Pratyahara ensenya a tornar.

Una vegada i una altra.

Viure amb menys dispersió

Vivim entre soroll.

Pantalles.

Notificacions.

Converses constants.

Informació sense pausa.

Els sentits estan permanentment ocupats i la ment acaba cansada, accelerada i saturada.

Per això pratyahara és tan necessari avui.

Cada vegada que deixem de buscar estímuls constantment, recuperem una mica d’espai interior.

Pratyahara apareix en moments molt simples:

• Quan apaguem el mòbil per estar en silenci.
• Quan mengem sense distraccions.
• Quan observem una emoció sense reaccionar immediatament.
• Quan descansem de veritat.
• Quan podem simplement respirar sense necessitat d’omplir cada instant.

Són petits gestos.

Però transformen profundament la qualitat de la nostra atenció.

Pratyahara i el sistema nerviós

Des d’una mirada més contemporània, pratyahara també es pot entendre com una regulació del sistema nerviós.

Quan ens exposem contínuament a estímuls, el cos es manté en alerta.

En canvi, quan reduïm la sobreestimulació i dirigim l’atenció cap endins, el sistema nerviós pot entrar en un estat més reparador.

Per això moltes pràctiques de ioga, respiració conscient i meditació generen una sensació profunda de calma.

No perquè el món exterior desaparegui.

Sinó perquè deixem de viure atrapats en ell.

Una pràctica de pratyahara

Et proposem una meditació senzilla per començar a experimentar aquest estat de recolliment interior.

No cal fer-ho perfecte.

Només crear un espai de silenci i escolta.

Meditació

Pots seure còmodament.

Deixar l’esquena recta però relaxada.

Tancar suaument els ulls.

Prendre tres respiracions lentes i profundes.

Inspirar pel nas.

I exhalar lentament.

Ara pots deixar que la respiració trobi el seu ritme natural.

Observa els sons del teu entorn.

Sense rebutjar-los.

Sense seguir-los.

Només escoltant.

Ara pots portar l’atenció al cos.

I notar els punts de contacte.

La temperatura.

Les sensacions presents.

Sense necessitat de canviar res.

Simplement observar.

A poc a poc, pots deixar que l’atenció es reculli cap a dins.

Com si tota l’energia que habitualment va cap enfora ara descansés suaument dins teu.

Si apareixen pensaments, deixa’ls passar.

I torna a la respiració.

Pots repetir mentalment el mantra:

Antar Mouna: अन्तर्मौन

• Antar: interior

• Mouna: silenci

És a dir:

«silenci interior»

Deixa que cada repetició et porti una mica més endins.

Respira.

Observa.

Descansa.

(Pausa uns instants, tota l’estona que hagis decidit practicar.)

I ara, lentament, torna a sentir el cos.

Els sons de l’espai.

La respiració.

Mou suaument els dits de les mans i dels peus.

Quan ho sentis, obre els ulls a poc a poc.

Torna al moment present.

Una invitació a tornar a casa

Pratyahara ens recorda una cosa molt simple i molt profunda:

la calma que busquem fora sovint ja existeix dins nostre.

No cal escapar del món.

Només aprendre a habitar-lo amb més presència, menys soroll i més consciència.

I potser això és el més revolucionari avui:

poder aturar-nos.

Respirar.

I tornar, encara que sigui per uns instants, a casa nostra interior.

Namasté