Eva Donat – Ahimsa Research Institute

En els darrers temps, la meditació ha passat de ser una pràctica gairebé desconeguda a formar part de la vida de moltes persones.

Es parla dels seus beneficis per reduir l’estrès, millorar la concentració o afavorir el benestar emocional. La ciència l’estudia. Les empreses l’incorporen. Les aplicacions la converteixen en una rutina diària.

I, d’altra banda, hi ha una pregunta que sovint queda oberta: què és exactament meditar?

Des de la tradició del ioga, la meditació no es considera una tècnica, sinó un estat de consciència.

Aquest estat rep el nom de dhyana i constitueix el setè pas dels vuit membres del ioga descrits per Patanjali.

Quan la pràctica es transforma

En la sessió anterior, dharana, aprenem que l’atenció ajuda a estabilitzar-se. La respiració, un mantra, una imatge o qualsevol altre objecte de contemplació poden convertir-se en un punt de referència.

La ment es dispersa. I la fem tornar. Es dispersa de nou. I torna una altra vegada.

Hi posem una intenció conscient de sostenir l’atenció.

Però dhyana apunta cap a una experiència diferent.

No es tracta de concentrar-se més.

Ni de fer un esforç més gran.

Ni d’aconseguir un estat especial.

La tradició descriu dhyana com un moment en què l’atenció flueix de manera natural, sense sensació d’esforç ni de control.

Com si la pràctica deixés de ser una cosa que es fa per convertir-se en quelcom que simplement succeeix.

Més enllà del fer

Vivim en una cultura orientada als resultats.

Sovint es tendeix a pensar que qualsevol experiència valuosa és el resultat d’un esforç proporcional.

Però la meditació planteja una paradoxa.

Com més s’intenta forçar determinats estats interiors, més semblen allunyar-se.

La calma no apareix perquè s’obligui la ment a estar tranquil·la.

El silenci no neix de lluitar contra els pensaments. Diuen que allò que resistim persisteix. Com més volem deixar de pensar una cosa, més la pensem.

La presència no acostuma a sorgir de la tensió.

Per això moltes tradicions contemplatives expliquen que la meditació s’assembla més a deixar espai que no pas a produir un resultat.

Una experiència coneguda

Potser dhyana no ens és tan estrany com podria semblar. De vegades, contemplant el mar, observant un paisatge o escoltant una peça musical, pot aparèixer una sensació particular de presència i d’absorció.

Durant uns instants, el comentari mental es relaxa.

Hi ha menys necessitat d’analitzar.

De comparar.

De jutjar.

Simplement hi ha consciència de l’experiència.

Sense separació entre qui observa i allò que és observat.

Moltes tradicions reconeixen en aquesta qualitat de presència alguns dels trets característics de dhyana.

El silenci sota el soroll

La ment humana produeix pensaments de manera constant.

És la seva naturalesa.

Recorda.

Projecta.

Interpreta.

Organitza.

Imagina.

No hi ha res de problemàtic en això.

El patiment sovint apareix quan es crea una identificació absoluta amb aquest flux mental.

Quan cada pensament és percebut com una veritat.

Quan cada emoció defineix completament qui som.

La meditació ofereix una altra possibilitat.

La possibilitat d’observar.

De tenir i sentir presència.

De descobrir que, sota el moviment constant de la ment, hi ha un espai més ampli i més silenciós.

Dhyana i la mirada contemporània

Les investigacions actuals sobre meditació han mostrat efectes significatius sobre l’atenció, la regulació emocional i la resposta a l’estrès.

Però el ioga tradicional situa l’accent en una altra direcció: no tant en els beneficis, sinó en la transformació de la consciència.

Dhyana no es presenta com una eina per convertir-se en una persona més eficient.

Ni més productiva.

Ni més competitiva.

Es presenta com una oportunitat per relacionar-se amb la vida des d’un espai més conscient.

Més present.

Més lliure.

Una proposta de pràctica

Pot resultar agradable reservar uns minuts per crear les condicions que afavoreixen aquest estat de presència.

No amb l’objectiu d’arribar enlloc.

Ni d’aconseguir cap experiència concreta.

Simplement com una invitació a estar.

Proposta de treball meditatiu

La proposta és trobar una postura estable i confortable.

Asseguda o assegut a terra, en una cadira o allà on el cos se senti sostingut.

Si ve de gust, els ulls poden tancar-se suaument o mantenir una mirada relaxada.

Durant uns instants, l’atenció pot descansar en la respiració.

Sense modificar-la.

Sense dirigir-la.

Només observant el seu moviment natural.

L’aire entra.

L’aire surt.

Potser apareixen pensaments.

Records.

Sensacions.

Emocions.

No cal rebutjar res.

Ni retenir res.

Tot pot ser acollit tal com és.

Com núvols travessant el cel.

Com onades apareixent i desapareixent a la superfície del mar.

A poc a poc, l’atenció pot anar descansant en la simple experiència de presència.

Sense expectativa.

Sense esforç.

Sense necessitat que passi res d’especial.

Només aquest instant.

Tal com és.

(Pausa.)

Mantra per acompanyar la pràctica

Un mantra senzill que pot acompanyar aquesta experiència és:

Shanta Chitta. शान्त चित्त

Significat:

• Shanta: pacífic, serè
• Chitta: ment, consciència

Es podria traduir com:

«consciència serena»

No com un objectiu que cal assolir.

Sinó com un recordatori amable de la quietud que ja existeix sota el moviment constant dels pensaments.

Tornar al moment present

Quan la pràctica arribi al seu final, pot resultar agradable tornar lentament a la percepció del cos.

Als sons de l’entorn.

A la temperatura de l’aire.

Al contacte amb el terra.

Potser apareix una respiració una mica més profunda.

Potser només una major consciència del moment present.

Sigui com sigui, l’experiència pot completar-se sense presses.

Una invitació a la presència

La tradició del ioga descriu dhyana com una porta.

No una meta.

No un assoliment.

No una experiència reservada a unes poques persones.

Una porta cap a una manera diferent de relacionar-se amb la vida.

Més enllà de les presses.

Més enllà del soroll.

Més enllà de la necessitat constant de fer.

Potser la meditació no consisteix a afegir res.

Potser consisteix, simplement, a descobrir el que ja hi és quan, per uns instants, deixem d’anar tan de pressa.

Namasté! Ens veiem a la propera: Samadhi. ❤️