Eva Donat – Ahimsa Research Institute

Avui arribem al vuitè i últim pas del camí del ioga: Samadhi. És un concepte que durant segles ha despertat fascinació, misteri i també nombroses interpretacions.

Per a algunes persones, Samadhi és un estat espiritual extraordinari. Per a altres, una experiència mística difícil d’explicar amb paraules.

I per a moltes, simplement una idea llunyana que sembla reservada a grans mestres o persones dedicades exclusivament a la vida contemplativa.

Però, què és realment Samadhi?

I per què ocupa el lloc culminant dins dels vuit passos del ioga?

Què és Samadhi?

La paraula Samadhi no té una traducció exacta. Els textos clàssics l’han descrit de moltes maneres: absorció, integració, contemplació profunda, unitat o consciència expandida.

Totes aquestes definicions intenten apuntar cap a una mateixa experiència. Una experiència en què disminueix la sensació habitual de separació entre qui observa i allò que és observat. Això ja ho havíem observat amb Dhyana, però durant la meditació (dhyana) l’estat apareix. A Samadhi, l’estat hi és. L’estat existeix.

Durant la major part del temps vivim percebent la realitat des d’una sensació molt clara de «jo» i «allò altre».

Jo i les altres persones.

Jo i el món.

Jo i les circumstàncies.

Jo i els meus pensaments.

En samadhi, segons descriuen les tradicions contemplatives, aquesta frontera sembla suavitzar-se.

No desapareix la consciència.

Al contrari.

La consciència es torna extraordinàriament clara.

Però disminueix la necessitat de separar constantment l’experiència en categories, etiquetes i judicis.

Per això moltes persones descriuen samadhi com una experiència profunda d’unitat.

El gran malentès sobre Samadhi

Quan es parla de Samadhi, sovint apareix una idea equivocada: la idea que l’objectiu del ioga és viure permanentment en aquest estat. Com si la pràctica busqués abandonar la realitat quotidiana per instal·lar-se en una mena de felicitat contínua.

Però aquesta no és exactament la proposta del ioga.

La vida humana necessita moviment.

Relacions.

Responsabilitats.

Decisions.

Aprenentatges.

Les experiències profundes de samadhi poden transformar la manera de viure, però no substitueixen la vida.

De fet, moltes tradicions expliquen que el valor de Samadhi no consisteix a quedar-s’hi per sempre. Consisteix en allò que revela: la possibilitat de veure la realitat des d’una perspectiva més àmplia, més oberta i menys condicionada.

Per què és el cim dels vuit passos?

Els vuit passos del ioga descrits per Patanjali no són tant una escala com un procés de maduració de la consciència.

Cada etapa prepara el terreny per a la següent.

Cada pràctica afavoreix una relació més conscient amb la vida.

I totes convergeixen, d’una manera o altra, en Samadhi.

No perquè sigui un premi ni una recompensa. Ni un títol que s’aconsegueix després de molts anys.

Sinó perquè representa la realització més profunda del significat de la paraula ioga.

La paraula ioga significa unió.

I Samadhi apunta precisament cap a l’experiència directa d’aquesta unió.

Què podria aportar l’experiència de Samadhi?

Les tradicions contemplatives descriuen Samadhi com una experiència capaç de transformar profundament la manera de relacionar-se amb la vida.

No perquè desapareguin els problemes.

Ni perquè deixin d’existir emocions difícils.

Ni perquè la persona es converteixi en una mena d’ésser perfecte.

Més aviat perquè canvia la perspectiva.

Moltes persones que han tingut experiències profundes de contemplació descriuen:

• una sensació més gran de pau interior
• menys identificació amb els pensaments
• una confiança més profunda en la vida
• més compassió cap a si mateixes i cap als altres
• una disminució de la por i del sentiment d’aïllament
• una sensació d’interconnexió amb tot allò que existeix

La realitat continua sent la mateixa. Però la manera de viure-la es transforma.

Samadhi dins de la filosofia del ioga

Des de la mirada del ioga, una part important del patiment humà apareix quan ens identifiquem completament amb els pensaments, les emocions o les històries que expliquem sobre qui som. En aquests casos, la ment es converteix en l’única realitat possible.

Samadhi apunta cap a una experiència diferent: una experiència en què la consciència deixa d’estar completament absorbida pel relat mental.

No desapareixen els pensaments.

No desapareix la personalitat.

No desapareix la vida quotidiana.

Però apareix una percepció més àmplia.

Una consciència que observa sense quedar atrapada en cada moviment de la ment.

Una pràctica de contemplació

Cap tècnica pot garantir l’experiència de Samadhi. Això és molt important. Nosaltres, des d’aquesta aproximació, només ens acostem a parlar de samadhi i a intentar entendre el concepte. Perquè no és una habilitat que es pugui dominar.

Ni un objectiu que s’aconsegueixi a força d’esforç.

Tanmateix, moltes pràctiques del ioga poden crear les condicions perquè la ment es vagi tornant més estable, més oberta i més receptiva.

Proposta de meditació

Podeu cercar una postura còmoda i estable.

Sense buscar cap forma perfecta.

Simplement una postura que permeti sentir presència.

Si ve de gust, els ulls poden tancar-se suaument. Si no, poden quedar-se mirant un metre per davant, en direcció descendent.

Durant uns instants, l’atenció pot descansar en la respiració natural.

Sense necessitat de modificar-la.

Sense intentar arribar enlloc.

Només observant.

L’aire entra.

L’aire surt.

Potser apareixen pensaments.

Potser emocions.

Potser records o sensacions corporals.

Tot pot formar part de l’experiència.

Sense rebutjar res.

Sense retenir res.

A poc a poc, pot aparèixer una sensació de presència més àmplia.

Com si no fos necessari seguir cada pensament.

Ni respondre a cada estímul.

Només ser-hi.

Simplement presència.

Sense esforç.

Sense expectativa.

Sense necessitat que passi res especial.

(Pausa.)

Mantra per acompanyar la pràctica

Mentre fem la pràctica, podem introduir ajapa japa amb un mantra senzill que pot acompanyar aquesta contemplació és: Purna Chit पूर्ण चित्

Una transcripció des del sànscrit podria ser:

• Purna: complet, íntegre, ple
• Chit: consciència

Es podria traduir com: «consciència plena»

«Consciència total». No com una meta que cal assolir.

Sinó com un recordatori que, més enllà dels pensaments, les emocions i les preocupacions quotidianes, existeix una dimensió de la consciència que ja és completa en si mateixa.

Tornar al moment present

Quan la pràctica arribi al seu final, pot resultar agradable tornar lentament a la percepció del cos.

Als sons de l’entorn.

Al contacte amb el terra.

A la respiració.

Sense presses.

Sense abandonar la presència.

Simplement integrant-la. I quan estigui tot bé, podeu obrir i tancar els ulls perquè s’acomodin a la llum, i sentir l’entorn i el propi cos.

Un recorregut pels vuit passos del ioga

Arribades a aquest punt, podríem recordar el camí recorregut.

Yama va proposar cinc principis ètics per relacionar-nos amb les altres persones i amb el món: Ahimsa (no-violència), Satya (veritat), Asteya (no robar), Brahmacharya (moderació) i Aparigraha (no aferrament). A través d’aquests valors, el camí del ioga va convidar a viure amb més consciència, respecte i coherència en les relacions.

Niyama va dirigir aquesta mirada cap a l’interior mitjançant cinc actituds de creixement personal: Saucha (puresa), Santosha (contentament), Tapas (disciplina conscient), Svadhyaya (autoestudi) i Ishvara Pranidhana (entrega o confiança). Aquests principis van oferir una base per cultivar una relació més conscient amb una mateixa persona i amb la vida.

Després, Asana va aportar estabilitat i presència a través del cos; Pranayama va obrir la porta a la respiració i a l’energia vital; Pratyahara va convidar a retirar l’atenció dels estímuls constants; Dharana va desenvolupar la capacitat de sostenir l’atenció i Dhyana va mostrar la possibilitat d’una presència contínua i oberta.

I finalment, Samadhi apunta cap a la dissolució de la sensació de separació i cap a l’experiència de la unitat.

El final que és un començament

Els vuit passos del ioga sovint es representen com una escala que porta cap a un objectiu final. O com un arbre on Samadhi representa la branca més alta.

Però moltes persones que han aprofundit en aquest camí descriuen una experiència diferent. No tant la sensació d’arribar a algun lloc.

Sinó la de tornar. Tornar a una manera més conscient d’habitar la vida.

Més present.

Més connectada.

Més amable.

Des de la mirada del ioga, els vuit passos no són compartiments separats.

Són dimensions d’un mateix procés de transformació.

Un procés que continua desplegant-se cada vegada que apareix una mica més de presència.

Una mica més de consciència.

Una mica més d’obertura.

Potser Samadhi no és una meta llunyana.

Potser és un recordatori.

El recordatori que, sota el soroll, les presses i les identificacions que sovint ocupen la nostra atenció, hi ha un espai de plenitud que no necessita ser construït.

Només reconegut.

I potser aquest és, des del principi, el veritable cor del ioga.

La setmana que ve introduirem la «lupa» a dins de diferents aspectes que jaj hem tractat.

Namasté.