Eva Donat – Ahimsa Research Institute

Si hi ha una paraula que ha esdevingut omnipresent durant els darrers anys és mindfulness.

La trobem en llibres, empreses, escoles, hospitals i aplicacions mòbils. Milions de persones practiquen exercicis d’atenció plena buscant més calma, més claredat mental i una manera més saludable de relacionar-se amb l’estrès.

Però el que molta gent desconeix és que aquesta pràctica moderna té arrels molt antigues.

Molt abans que el terme mindfulness es popularitzés, el ioga ja parlava de la importància de sostenir l’atenció.

Aquest és precisament el propòsit de dharana, el sisè pas dels vuit membres del ioga descrits per Patanjali.

Quan la concentració es converteix en una necessitat

Vivim en una època extraordinària.

Mai no havíem tingut accés a tanta informació.

I mai no havíem estat tan dispersos.

Amb l’arribada d’internet va aparèixer una nova manera de llegir i relacionar-nos amb el coneixement: els hipertextos.

Per primera vegada podíem saltar d’una pàgina a una altra amb un simple clic.

Un enllaç portava a un altre.

I aquest a un altre.

I a un altre.

La nostra atenció va començar a fragmentar-se.

Més tard van arribar les xarxes socials.

Les notificacions.

Els vídeos curts.

Els missatges instantanis.

Els algoritmes dissenyats per competir constantment pel nostre temps.

Sense adonar-nos-en, hem entrenat la ment per canviar contínuament d’objecte.

Llegim mentre mirem el telèfon.

Escoltem mentre pensem en una altra cosa.

Conversem mentre revisem notificacions.

El resultat és una sensació cada vegada més habitual:

la dificultat de mantenir l’atenció.

Potser per això el mindfulness ha tingut tant d’èxit.

Perquè respon a una necessitat molt real del nostre temps.

De mindfulness a dharana

Gran part de la difusió moderna del mindfulness es deu al treball de Jon Kabat-Zinn. A finals dels anys setanta va desenvolupar el programa MBSR (Mindfulness-Based Stress Reduction), integrant pràctiques contemplatives en entorns mèdics i científics.

La seva proposta era senzilla i revolucionària alhora: aprendre a prestar atenció al moment present de manera conscient i sense judici.

Quan observem aquesta definició des de la perspectiva del ioga, és impossible no trobar-hi paral·lelismes amb dharana.

Totes dues pràctiques entrenen una mateixa capacitat: mantenir l’atenció allà on decidim posar-la.

Què és dharana?

La paraula sànscrita dharana prové de l’arrel dhri, que significa:

• sostenir
• mantenir
• contenir

Dharana és la capacitat de mantenir la ment enfocada en un únic objecte.

Pot ser:

• la respiració
• un mantra
• una espelma
• una imatge
• una sensació corporal
• un punt de consciència interior

La pràctica és aparentment senzilla: escollim un objecte, hi portem l’atenció i, quan la ment se’n va, hi tornem.

Sense lluita. Sense frustració.

Sense exigir-nos perfecció.

Només tornant-hi. Amb amabilitat. Recordem «ahimsa».

L’entrenament més important del segle XXI

Durant segles, dharana va ser considerada una pràctica espiritual. Avui també podem entendre-la com una habilitat fonamental per viure amb salut mental. L’atenció s’ha convertit en un dels recursos més valuosos de la nostra vida. Tot competeix per captar-la. Les empreses tecnològiques ho saben. Els anunciants ho saben. Les xarxes socials ho saben.

La pregunta és: nosaltres també ho sabem? O encara més: tot i que ho sabem, ho apliquem?

Cada vegada que recuperem l’atenció estem recuperant una part de la nostra llibertat.

Aquí s’esdevé una petita paradoxa: creiem que tenim llibertat d’anar on vulguem, però preguntem-nos si és realment el que volem, o és el que fan que creguem, preguntem-nos si no són unes titelles de l’algoritme.

Perquè hem de tenir en compte que allà on va l’atenció, hi va també la nostra energia.

Dharana a la vida quotidiana

No cal seure a meditar per practicar dharana.

També apareix quan:

• escoltem algú de veritat
• llegim sense interrupcions
• caminem observant cada pas
• mengem amb presència
• fem una sola cosa cada vegada

Com diu Ramiro Calle: «No es lo mismo estar que estar atento». Quan hi posem atenció, estem vivint la unitat amb el nostre cos i la nostra ment. Deixem de viure una fragmentació.

I apareix una sensació d’ordre interior.

Una pràctica de dharana

Aquesta setmana us proposem una tècnica de meditació molt senzilla.

Recordem que l’objectiu no és deixar la ment en blanc.

L’objectiu és entrenar la capacitat de tornar.

Meditació guiada

Pots seure còmodament, amb la sensació de mantenir l’esquena recta, deixant espai a cadascuna de les vèrtebres, relaxant les espatlles i allargant el coll.

Pots tancar suaument els ulls, si vols, o mirar un metere per davant teu cap al terra.

Pots fer tres respiracions profundes. I després, deixar que la respiració recuperi el seu ritme natural.

Porta tota l’atenció a l’aire que entra pel nas, i a l’aire que en surt.

Observa’l. Pots adonar-te de la seva textura, temperatura, consistència… Segurament és diferent l’aire que entra que l’aire que surt.

Segueix el recorregut de cada inspiració i de cada exhalació.

Només això.

Potser apareixeran pensaments.

Records.

Preocupacions.

Plans.

És normal.

Quan te n’adonis, torna a la respiració.

No importa quantes vegades marxi la ment.

L’entrenament és precisament aquest.

Adonar-te’n.

I tornar.

Una vegada.

I una altra.

I una altra.

Permet que la respiració es converteixi en el centre de la teva atenció.

Descansa-hi uns instants.

Mantra per acompanyar la pràctica: Eka Chitta

Pots repetir mentalment un mantra molt simple: Eka Chitta एक चित्त

Podem transcriure el significat en sànscrit al català com:

• Eka: un (el nombre «1»)
• Chitta: ment o consciència

El podríem traduir com: «ment unificada»

Un recordatori subtil que tota la pràctica de dharana consisteix a reunir la ment dispersa en un sol punt d’atenció.

Tornar al moment present

Quan hagis decidit que s’ha acabat el temps, pots deixar anar el mantra.

Tornar a sentir el cos.

Observar els punts de contacte amb el terra.

Escoltar els sons que t’envolten.

Sentir la temperatura de l’aire sobre la pell.

Pots moure lentament els dits de les mans i dels peus.

Quan sentis que és el moment, pots obrir els ulls a poc a poc.

I tornar al moment present, tal com estàs en el teu entorn. Però tot ha canviat. Tens més pau. Unitat.

Una invitació a recuperar l’atenció

Potser el gran repte del nostre temps no és tenir més informació.

És saber on parem l’atenció.

Dharana ens recorda que la concentració no és una forma de control.

És una forma de llibertat.

La llibertat de decidir què mereix realment la nostra energia.

La llibertat de deixar de viure amb dispersió.

La llibertat de tenir plena presència.

I, en un món que constantment ens convida a mirar cap a tot arreu, potser el gest més transformador és aquest: aprendre a sostenir la mirada en una sola cosa.

I quedar-nos-hi. Fins que ho vulguem. Amb decisió. Amb plena atenció.