Després de Saucha, la claredat, la puresa que permet veure-hi clar, el camí del ioga ens porta a un lloc aparentment senzill però profundament revelador: Santosha.

Santosha es tradueix sovint com contentament, però no fa referència a una alegria eufòrica ni a una satisfacció superficial. I és que parla també del contingut, de sentir-nos plens o plenes d’alguna cosa. Tenim el contingut ple. Contentament és omplir aquest contingut. Adonar-nos que tenim molt «d’allò que decidim».
Quan treballem «santosha», ens dirigim cap a un estat intern de pau amb el que és, una manera d’estar al món sense la sensació constant que falta alguna cosa. Dit d’una altra manera, de tenir el contingut ple i adonar-nos de tot el que tenim, i el relacionem amb l’agraïment.

Si Saucha aclarí la percepció,
Santosha ens ensenya a descansar en aquesta claredat.

Què és realment Santosha

La paraula Santosha prové del sànscrit sam (complet, total) i tosha (satisfacció, calma).
Podríem traduir-la com “estar prou bé tal com estem”.

No vol dir resignació.
No vol dir conformisme.
No vol dir deixar de créixer.

Vol dir adonar-nos de tot el que tenim i deixem de viure en guerra amb el present.

És una actitud interna que diu:

Ara mateix, la meva vida està habitada. Tinc el que necessito, i ho agraeixo

Santosha no nega el desig, però el posa al seu lloc.
No nega el dolor, però no s’hi aferra.
No elimina els reptes, però evita que es converteixin en font constant d’insatisfacció.

La insatisfacció com a hàbit

Moltes vegades no ens adonem que la insatisfacció no ve de la realitat, sinó del hàbit de voler que les coses siguin d’una altra manera. Sovint ens diem:

— quan arribi això, estaré bé
— quan canviï allò, descansaré
— quan les coses siguin d’una altra manera, podré gaudir

Santosha trenca aquest fil subtil que sempre ens porta una mica més endavant del present.

No perquè no hi hagi futur, sinó perquè la vida només passa aquí, i ara.

Santosha i la relació amb un/a mateix/a

Quan no hi ha contentament, vivim comparant-nos: amb altres persones, amb altres versions de nosaltres (d’altres èpoques passades o futures), és a dir: amb ideals irreals.

Santosha és deixar de tractar-nos com un projecte que sempre està incomplet.

És començar a mirar-nos amb una certa benevolència.

No per dir “ja està bé així”, sinó per dir:

des d’aquí, puc viure. De fet, visc.

Quan tenim santosha, el cos es relaxa.
La respiració s’aprofundeix.
La ment deixa d’empènyer (i emprenyar!) constantment.

Mantra de la setmana «Santosha Shanti»

En devanagari: सन्तोष शान्तिः

Transliteració: Santosha Shantih

Traducció: El contentament és pau.

Aquest mantra ens recorda que la pau no arriba quan tot està resolt,
sinó quan deixem de lluitar amb el que és. Quan ens adonem que tot està com ha d’estar, és com la sensació d’estudiar per a un 10 i obtenir un 10. «Tot està bé perquè tinc allò que mereixo»

Meditació: Descansar en el que ja hi és

(aprox. 20 minuts)

Aquesta pràctica no busca generar res, sinó que és una invitació a deixar de buscar fora el que ja tens a dins.

1. Sentir el cos

Pots asseure’t o estirar-te de manera còmoda. La respiració pot trobar el seu ritme natural, sense corregir-la.

2. Reconèixer el moment

Pots notar com està ara mateix el teu cos, la teva ment, el teu estat.
Sense canviar res.
Sense millorar res.

Només reconèixer: això és el que hi ha ara. I no és poc!

3. Mantra interior

Quan vegis que et va bé, pots deixar que aparegui suaument:

सन्तोष शान्तिः — Santosha Shantih

No com una afirmació, sinó com un recordatori, perquè ja ho tens, ja ho ets. Això ja existeix i està materialitzat.

4. Deixar caure l’exigència

Potser notes una tendència a voler fer «bé» la teva tècnica de meditació. No hi ha «bé» ni «malament. Pots deixar anar també aquesta idea. Santosha és permetre que l’experiència sigui exactament com és, i el més important: que puguis adonar-te’n.

5. Silenci

Una vegada hagi passat el temps que t’has marcat, pots quedar-te una estona en silenci. I és en el silenci que pot aparèixer una sensació subtil: no és felicitat intensa, una eufòria… sinó que és una tranquil·litat suficient. Una pau tranquil·la. Un estar bé sense motiu.

El regal de Santosha

Quan el contentament apareix, la vida no canvia de sobte.
Però canvia la manera com l’habitem.

Les coses bones es gaudeixen més. Les difícils pesen menys.
El present deixa de ser un obstacle i esdevé «casa», com els infants quan juguen a fet i amagar i diuen «casa!». Estan «sans i estalvis» («a salvo», en diríem en castellà)

Santosha no promet felicitat constant. Ofereix una cosa més profunda: la capacitat de viure sense resistència innecessària i amb agraïment constant. Realment, necessitem molt menys del que pensem.

I això, en si mateix, és una forma de llibertat.