Eva Donat – Ahimsa Research Institute

Després del foc de Tapas i la l’autoestudi de Svadhyaya, el camí dels Niyama culmina en un gest que transforma la pràctica en una vivència espiritual profunda: lliurar-nos amb gratitud.

Ishvara Pranidhana no és deixar anar el control. És reconèixer que no som l’origen últim de la vida que ens habita.

Respirem, i no sabem exactament com.
El cor batega, i no el dirigim conscientment.
La vida ens sosté fins i tot quan no hi pensem.

Ishvara Pranidhana és inclinar-se interiorment davant d’aquest misteri. El nostre cos respon a una intel·ligència universal que viu en els animals, en les plantes, en la naturalesa, un saber que no necessita de la nostra ment, un coneixement i un «saber fer» que funciona sol, que sembla que és molt senzill però que no arribem a entendre’l perquè va molt més enllà del que podem pensar o fer nosaltres com a éssers humans.

Qui o què és Ishvara?

En la tradició del ioga, Ishvara pot significar Déu, consciència suprema, principi creador, intel·ligència universal.

No cal posar-hi una forma concreta.
Pot ser el Déu personal en què creus.
Pot ser la Vida mateixa.
Pot ser l’Ordre profund que sosté l’univers.

El que importa no és la definició,
sinó l’actitud interior:

Reconèixer que hi ha alguna cosa més gran que el nostre ego. És més: que nosaltres existim gràcies a això.

Què és Pranidhana?

La paraula Pranidhana prové del sànscrit:

• pra = cap endavant, intensament
• ni = cap a dins, cap avall, amb profunditat
• dha = posar, col·locar, establir

Literalment vol dir:
col·locar-se amb profunditat davant d’alguna cosa.

En el context del ioga, Pranidhana significa:

• dedicació sincera
• orientació profunda del cor
• lliurament conscient
• actitud devocional
• oferiment

No és una rendició passiva.
És un gest actiu del cor.

És dir: Poso la meva energia, la meva acció, la meva vida… al servei d’allò que reconec com a més gran que jo.

El gest del cor: gratitud

Hi ha una diferència subtil però immensa entre resignar-se i lliurar-se.

Resignar-se és rendir-se per cansament.
Lliurar-se és confiar.

I quan aquesta confiança es torna conscient, neix una emoció molt concreta: l’agraïment.

Agraïment per poder viure.
Agraïment per poder practicar.
Agraïment fins i tot (i sobretot!) pels aprenentatges difícils.

La gratitud obre el cor i dissol la sensació de separació entre els éssers, la natura… Ens adonem que som part de la natura. I això és meravellós!

Quan agraïm, reconeixem que no estem sols o soles sostenint-ho tot.

Devoció sense fanatisme

Ishvara Pranidhana no exigeix dogma.
És una actitud interna.

Swami Sivananda deia que la devoció no és només cantar o resar (cosa que feia molt), sinó viure amb el cor orientat cap a allò més elevat. Això és el que dona sentit a cantar, resar, practicar, o viure.

Devoció és fer cada acció com una ofrena.
És treballar, tenir cura, estimar, practicar…
com si tot fos un acte sagrat.

Aquesta mirada transforma el quotidià.

Fer la nostra part, deixar la resta

Hi ha una saviesa profunda en aquesta pràctica: fem el que ens correspon, però no ens aferrem al resultat. Els resultats han de venir per si sols, no podem forçar res. No podem fer créixer l’herba estirant-la.

Quan actuem amb integritat i després deixem anar, s’instal·la una pau nova. I tot funciona per si sol.

No depèn de l’èxit extern.
Depèn de la confiança interior.

Una criatura es va creant dins de la mare sense que ella hagi de fer res de manera conscient. Simplement, segueix les regles de la natura i creix i es desenvolupa «sola». La mare confia que la criatura va creixent.

I aquesta confiança es reforça cada vegada que reconeixem que la vida ens sosté.

Mantra de la sessió

ईश्वरार्पणम् — Īśvarārpaṇam (“Ísh-va-ràr-pa-nam”)

«Oferixo tot a la Divinitat». O bé «Agraeixo a l’univers tot el que hi ha i tot el que soc.«

Aquest mantra no és una fórmula màgica. Com cap mantra. És una actitud.

Tot el que faig,
tot el que visc,
tot el que soc…

ho ofereixo, ho agraeixo.

Meditació: Agrair i lliurar-nos

(aprox. 20 minuts)

Pots seure còmodament, de manera que la teva esquena estigui recta i puguis respirar àmpliament.

Un cop entres en una postura còmoda, pots començar a observar la teva respiració, com entra i com surt l’aire pel teu nas, com ocupa l’espai a dins teu… Simplement observa.
Sense forçar res.

Potser pots portar l’atenció al fet simple d’estar viu o viva ara mateix.
Com respira el teu cos. Com batega el teu cor. Sense que hagis decidit fer-ho conscientment. Simplement, el teu cos funciona sense la teva ment.

Pots deixar que aparegui un sentiment suau d’agraïment.
No cal exagerar-lo.
Només reconèixer-lo.

Quan et vagi bé, i si et ve de gust, pots repetir interiorment:

Īśvarārpaṇam. Ishvararpanam.

Potser pots imaginar que ofereixes aquest moment —amb les seves llums i ombres— a allò que sosté la teva vida. A la teva font. La nostra font.

Pot ser que aparegui una sensació d’alleujament.
O una humilitat tranquil·la.
O potser només silenci.

Tot és suficient.

El tancament dels Niyama

Amb Ishvara Pranidhana, el camí interior es completa amb una dimensió vertical.

Saucha ens va donar claredat.
Santosha, acceptació.
Tapas, força.
Svadhyaya, coneixement, comprensió i compassió.

I ara, Ishvara Pranidhana ens dona confiança i agraïment.

La confiança que no caminem sols.
La confiança que hi ha un sentit més ampli.
La confiança que la vida que ens ha creat i ens manté continua sostenint-nos.

Aquest és el gest final dels Niyama:
viure, actuar, estimar… i agrair.