Avui he somiat que em trobava l’Ana, a la festa de 50 aniversari del CN Kallipolis (que serà el dia 23 de desembre, ja sabem que en els somnis el temps, l’espai i els fets de vegades s’alteren).
Li vaig dir: «Ana!! Quina il·lusió veure’t aquí!» I la vaig voler estrènyer amb els meus braços; però de seguida vaig pensar que potser li faria mal amb tanta efusivitat. Efectivament, alguna cosa en la seva pell m’advertia i em confirmava que millor fer-ho molt suau. Després de la dolça abraçada, ella, que anava tota l’estona acompanyada de gent que l’estimava, em va dir que havia decidit esperar a marxar a després de la festa del Kalli, que no entenia com algú li havia volgut fer aquella broma de mal gust, perquè ella no podia anar-se’n abans de la festa.
I és cert, l’Ana serà entre nosaltres el dia 23 i tota la resta de dies de les nostres vides. Envio des del fons del cor tot el meu sentiment d’amor a les quatre joies que va deixar entre nosaltres i a les seves famílies. Us estimem.
P. S. El de l’Ana ha estat potser el sepeli més tranquil i Amorós que he viscut mai. Abraçades, carícies, llàgrimes com no he vist mai en una cerimònia així. Moltes gràcies Ana, segur que tu vas fer molt perquè fos així.
💕❤️💕
Eva Donat - Ahimsa Research Institute 