A la primera part de Santosha parlàvem del contentament com la capacitat de no viure en guerra amb el present, no anar a la recerca del que no tenim, sinó ovservar el que sí que tenim…
Avui podem anar més endins: què passa quan deixem de buscar fora allò que ja pot néixer dins? No el que ja tenim, sinó el que podem crear!

Santosha no és una emoció concreta. És una disposició interior. Jo li dic estar en «disposició creativa». No és una disposició de l’extern, sinó una disposició mental i física interna a percebre les coses d’una manera diferent i transformar-les d’una manera diferent. Com si fossim criatures. Es tracta de construir constantment de manera positiva. D’aquesta manera la vida pot moure’s sense que perdem el centre, perquè el creem nosaltres.

No és estar sempre bé. És saber trobar. Saber tornar al teu propi centre. Agrair i cercar tot allò que pot ser-nos útils.

La cultura de la falta

Vivim en una cultura que reforça una idea subtil: encara no ets suficient.

— no en tens prou d’alguna/es cosa/es
— no has arribat prou lluny
— no ets prou bo/na
— no has fet prou

Aquesta sensació de manca constant és una forma de contaminació interior. Perquè el que hi ha és el que hi ha!! I segurament n’hi ha molt més del que penses. Aquesta sensació que alguna cosa «falta» no ve del que realment no hi és, sinó que prové de comparar-nos amb una imatge ideal.

La psicologia clínica ho coneix bé: la insatisfacció crònica està associada a l’ansietat, la depressió lleu persistent i la baixa autoestima.
No perquè la vida sigui dura, sinó perquè mai és prou.

Santosha trenca aquest cercle. No per negar el desig,
sinó per recordar que la sensació de suficient pot aparèixer abans d’aconseguir res. Pot aparèixer en el «mentrestant». Perquè com deia John Lennon:

«La vida és allò que passa mentre fem altres plans.»

Acceptar-se: Louise Hay i la mirada amorosa

Louise Hay repetia sovint una frase simple però radical:

“Quan realment m’estimo, tot funciona.”

Més enllà del to afirmatiu, el que hi ha al fons és profundament proper a Santosha: tractar-se amb amabilitat en lloc de correcció constant. Perquè el que hi ha està molt bé. «All is well in my world», deia.

Quan deixem de lluitar amb nosaltres, apareix una pau immediata, petita, però real. Això és Santosha en acció: no canvia el món —canvia la relació amb tu.

Wayne Dyer: no hi ha res a aconseguir per ser complet/a

Wayne W. Dyer deia:

“No ets un ésser humà que viu una experiència espiritual;
ets un ésser espiritual que viu una experiència humana.”

Quan ho mirem així, la sensació de manca canvia de lloc. No ens falta res que ens faci guanyar valor. Som completesa vivint formes canviants.

I Santosha neix quan aquesta idea deixa de ser pensada per esdevenir completament sentida.

Una respiració.
Un instant.
Un ara on no hi falta res.

Epicur i la saviesa antiga

Fa més de dos mil anys, Epicur ja deia:

“Qui no es satisfà amb poc, no es satisfarà amb res.”

No parlava de renunciar al món, sinó de distingir entre desigs naturals i desigs imposats. Els naturals són simples: respirar, menjar, estimar, sentir-se segur/a. Els imposats són infinits: estatus, comparació, validació constant.

Santosha és exactament això: reconèixer quan un desig és vida,
i quan és soroll cultural.

La mirada de la psicologia contemporània

Les teràpies de la psicologia contemporània basades en mindfulness i acceptació (com l’ACT – Acceptance and Commitment Therapy) mostren que el patiment augmenta quan resistim allò que ja és present.

Quan en lloc de lluitar, fem lloc a l’experiència, apareix una calma inesperada.

No perquè tot sigui agradable, sinó perquè deixem de sumar una segona ferida: la resistència.

Santosha és exactament això: acceptació sense resignació. Acceptant i adonant-nos del que tenim, i si cal, canviar alguna cosa per millorar-ho. Però no tot està tancat des del principi. No siguem derrotistes!!

Mantra

सन्तोष शान्तिः — Santosha Shantih
El contentament és pau.

Aquesta setmana repetim mantra. Perquè és molt potent. Es tracta de trobar pau. No una pau que depèn de resultats. Una pau tranquil·la, de fons. Una pau que ja existeix.

Meditació: La suficient plenitud

(aprox. 20 minuts)

Aquesta pràctica és una invitació a notar la sensació de “tinc i soc molt més del que penso”.

1. Situa’t

Pots seure còmodament. Posa l’esquena recta i el cos com diem sempre. Pren-te un temps perquè la respiració pugui anar trobant el seu lloc. Potser notes la sensació de voler fer-ho bé. Pots deixar-la estar.

2. Reconeixement

Pots observar com és ara mateix el teu estat: cansament, calma, inquietud, neutralitat. Sense canviar res. No et jutgis. Accepta i gaudeix del que tens. Tens un cos! Pots dibuixar un somriure

3. Mantra

Quan et vingui de gust, pots fer ressonar interiorment: सन्तोष शान्तिः — Santosha Shantih

Com una gota que cau dins l’aigua. Repetidament. Tranquil·lament. De manera transparent.

4. Descansar en suficient

Potser, per un instant, apareix una sensació petita però clara: això és suficient!

No cal retenir-la ni fer-la durar. Només notar que és possible. Observa no el que et falta, sinó el que ja tens. I quants recursos pots treure’n de tot allò que ja tens per continuar millorant.
Sent com tens tanta plenitud de tantes coses a la teva vida.

5. Silenci

Quan hagis dedicat l’estona que hagis decidit, pots quedar-te en silenci i deixar que l’experiència respiri sola. Una calma, una tranquil·litat. Res més. Perquè no cal res més.

Santosha és també un acte de confiança

Perquè quan el contentament neix, no vol dir que tot estigui resolt, sinó que significa que ja no posposem la vida fins que estigui resolta. Perquè és aquí. Ara.

I això ja és suficient. I agraeixes. I t’adones que agrair és el més important per ser feliç.

Santosha és l’art discret de ser a casa en el moment present. I el que és més important: adonar-nos-en. I agrair-ho.