En el camí del ioga, els klesha són les afliccions mentals que distorsionen la nostra percepció i generen patiment. Després d’Avidya, la primera aflicció, els Yoga Sutras of Patanjali descriuen la segona: Asmita.

Patanjali la defineix al sutra II.6:

Asmita és la identificació del poder de veure amb l’instrument de veure.

Aquesta frase assenyala una confusió molt subtil: confondre la consciència que observa amb la ment que pensa.

En lloc de reconèixer-nos com la presència que observa, acabem identificant-nos amb:

• els pensaments
• les emocions
• els rols socials
• la imatge que tenim de nosaltres mateixos

Aquesta identificació construeix el que habitualment anomenem ego.

Per exemple:

• “Jo soc el meu èxit o el meu fracàs.”
• “Jo soc el que els altres pensen de mi.”
• “Jo soc la meva opinió.”

Quan apareix Asmita, la identitat es torna rígida i apareixen tendències com:

• necessitat de tenir raó
• comparació amb els altres
• necessitat de reconeixement
• por a perdre la imatge que tenim de nosaltres mateixos

El camí del ioga no busca eliminar l’ego, sinó deixar de confondre’l amb la nostra veritable naturalesa.

Com Yama ajuda a dissoldre Asmitā

Els principis de Yama transformen la nostra relació amb els altres i redueixen la rigidesa de l’ego.

Ahimsa (no violència)
Quan practiquem la no violència, deixem de defensar el nostre punt de vista com si fos la nostra identitat. Per exemple, escoltar una opinió diferent sense reaccionar amb irritació ajuda a relaxar l’ego.

Satya (veritat)
La veritat dissol l’ego perquè ens convida a veure’ns amb honestedat. Reconèixer un error o una limitació és una forma directa d’afluixar la identificació amb la imatge que volem projectar.

Asteya (no robar)
Quan deixem de buscar el reconeixement o el mèrit dels altres, l’ego deixa d’alimentar-se de la validació externa.

Brahmacharya (ús conscient de l’energia)
Dirigir l’energia cap al que és essencial evita la dispersió en desitjos que reforcen constantment el “jo”.

Aparigraha (no aferrar-se)
Quan deixem d’aferrar-nos a rols, objectes o identitats, la sensació de “jo soc això” es torna més flexible.

Com Niyama ajuda a transcendir Asmitā

Les pràctiques de Niyama transformen la relació amb nosaltres mateixos i aporten claredat interior.

Saucha (puresa)
La puresa mental permet observar quan l’ego està reaccionant o intentant controlar una situació.

Santosha (contentament)
Quan cultivem el contentament, deixem de necessitar demostrar constantment el nostre valor.

Tapas (disciplina)
La disciplina ens ajuda a continuar la pràctica fins i tot quan l’ego prefereix evitar l’esforç o buscar excuses.

Svadhyaya (autoestudi)
Aquesta pràctica ens permet observar com la ment construeix la història del “jo”.

Ishvara pranidhana (entrega)
Quan deixem anar la necessitat de controlar-ho tot, l’ego es relaxa i apareix una confiança més profunda en la vida.

Nisargadatta Maharaj i Asmita

El savi indi Nisargadatta Maharaj va ensenyar de manera directa i senzilla que la nostra veritable naturalesa no és la identitat personal que creiem ser, sinó la consciència que observa tota experiència. En els seus ensenyaments, recollits al llibre I Am That, insisteix una vegada i una altra que la llibertat interior apareix quan deixem d’identificar-nos amb el cos, la ment o la història personal. Aquesta idea ressona profundament amb el mantra Tat Tvam Asi —“tu ets això”— que afirma que l’essència de l’individu és la mateixa realitat profunda que sustenta tot l’univers. Quan aquesta comprensió es torna experiència directa, la identificació amb l’ego que descriu Asmita comença a dissoldre’s, i el que queda és simplement la presència conscient que sempre ha estat aquí.

Meditació guiada: observar el “jo”

Aquesta meditació ens ajuda a reconèixer la diferència entre els pensaments que diuen “jo” i la consciència que els observa.

Preparació

Pots seure còmodament, amb l’esquena recta i el cos relaxat.
Les mans poden reposar sobre les cames.
Si vols, pots deixar que els ulls es tanquin suaument.

L’atenció es pot dirigir cap a la respiració.

Potser notes la inhalació pel nas.
I després pots realitzar una exhalació lenta.

Deixa que la respiració trobi el seu ritme natural.

Observa els pensaments

Observa els pensaments que apareixen.

Potser apareixen frases com:

“Jo hauria de…”
“Jo tinc raó…”
“Jo no soc prou…”

No intentis canviar-los.

Observa’ls com si fossin núvols passant pel cel.

Qui observa realment?

Ara porta una pregunta a la ment:

Qui està observant aquests pensaments?

Els pensaments apareixen i desapareixen.

Les emocions canvien.

Però hi ha alguna cosa que sempre està present i que observa.

Descansa en aquesta presència.

El mantra: Tat Tvam Asi

Ara pots repetir mentalment un mantra senzill.

तत् त्वम् असि — Tat Tvam Asi

Significat

“Tu ets això.”
o
“La teva essència és la mateixa realitat profunda de l’univers.”

Aquest mantra recorda que la nostra identitat profunda no és l’ego ni la història personal, sinó la consciència mateixa.

Repeteix-lo mentalment amb calma:

Tat…
Tvam…
Asi…

Deixa que cada repetició sigui suau, com una respiració.

Si la ment es distreu, simplement torna al mantra.

Deixar anar les etiquetes

Imagina que cada pensament que diu “jo soc això” és una etiqueta.

Amb cada exhalació, deixa anar una etiqueta.

No ets el teu rol.
No ets la teva història.
No ets els teus pensaments.

Simplement ets la consciència que observa.

Tancament

Torna a sentir la respiració.

Sent el cos.

Quan estiguis preparat, mou suaument els dits de les mans i dels peus.

I obre els ulls lentament.

Reflexió final

Asmitā apareix quan oblidem que l’ego és només una eina per relacionar-nos amb el món.

La pràctica de Yama, Niyama i la meditació ens ajuda a reconèixer que darrere del “jo” hi ha una realitat més profunda:

la consciència que observa tota experiència.

Quan aquesta consciència es reconeix, l’ego deixa de ser una identitat rígida i es converteix simplement en una funció útil de la ment.

I en aquest reconeixement apareix una sensació profunda de llibertat interior.

Fins la setmana que ve! Namasté!