El sincrodestí és un concepte que el Doctor Deepak Chopra fa servir sovint i del qual fins i tot n’ha escrit un llibre, que ens convida a veure la vida com un teixit de connexions profundes i significatives. Chopra en parla com una «conspiració d’improbabilitats», una sèrie de fets, aparentment no causals que, en realitat estarn interrelacionats; coincidències carregades de significat, que actuen com a missatges de l’univers que ens conviden a despertar a una realitat més profunda.
Si toquem de peus a terra, com sabeu que m’agrada a mi, us puc dir que no trobo que tingui cap importància creure si això és cert o no. Si les coincidències són casuals o si tenen una intenció de l’univers, en realitat, tant és. Perquè per a mi és més important pensar que pot ser molt més útil dirigir l’atenció al fet que sí, que podem anar més enllà de la percepció dels esdeveniments com a fets aïllats. Ens pot ajudar a obrir la ment. La consciència de sincrodestí ens pot ensenyar a observar les coincidències com a punts d’unió, com si fossin fils que connecten el passat, el present i les possibilitats futures en una xarxa plena de sentit. Aquestes coincidències, o sincronicitats, es poden percebre com a missatges subtils que ens animen a prendre consciència del moment present i a confiar en l’evolució natural del nostre camí.
A qui no li ha passat de trobar-se pel carrer o rebre una trucada precisament d’aquella persona en qui estava pensant fa un moment, encara que fes anys que no en sabien res?
Quan vivim la consciència del sincrodestí, no estem només reaccionant davant la vida, sinó que ens obrim a una col·laboració dinàmica amb l’univers. Aquesta perspectiva ens ajuda a percebre la nostra pròpia vida com un procés creatiu en el qual cada coincidència ens guia cap al nostre destí, si som prou atents per escoltar-ne els missatges.
L’Efecte del Sincrodestí a la Vida Humana
La consciència de sincrodestí té un impacte profund en la nostra vida a diversos nivells:
Consciència Ampliada: Ens permet veure més enllà de les limitacions de la nostra percepció quotidiana. Quan obrim la nostra consciència, deixem de veure les coincidències com a simples casualitats i comencem a observar-hi un significat. Aquesta consciència expandida ens ajuda a veure el món amb una visió més holística, amb una comprensió que tot està interconnectat.
Poder de les Intencions: Quan tenim consciència d’aquestes connexions, les nostres intencions prenen una força nova. El sincrodestí ens pot recordar que, quan estem alineats amb la nostra veritable essència, les nostres intencions es manifesten amb més facilitat. El sincrodestí es converteix en el catalitzador que connecta les nostres intencions amb les persones, els llocs i els esdeveniments necessaris perquè les nostres aspiracions es materialitzin.
Creixement i Evolució Personal: Viure amb consciència del sincrodestí ens empeny cap al creixement personal. Parar atenció en les coincidències ens convida a sortir de la rutina i a explorar nous camins que poden portar-nos a descobrir més sobre nosaltres mateix@s i a créixer cercant un món més ple, on hi puguem dir i fer més coses, és a dir, cap a una vida amb sentit.
Mantra per Connectar amb el Sincrodestí: «Om Ritam Namah»
El mantra «Om Ritam Namah» ens ajuda a cultivar aquesta actitud d’obertura i d’alineació amb el ritme natural de l’univers. La traducció d’aquest mantra és «El meu ésser està alineat amb el ritme de l’univers», i ens recorda que la nostra vida, els nostres pensaments i les nostres accions poden fluir en harmonia amb la intel·ligència de l’univers.
Repetir «Om Ritam Namah» en la meditació ens ajuda a parar l’atenció a obrir-nos i rebre els senyals subtils de l’univers, ajudant-nos a percebre les coincidències com guies que ens condueixen cap al nostre veritable camí, amb molt més sentit. Aquest mantra no només té un efecte relaxant, sinó que també parar consciència en ell ens pot recordar el poder de la confiança: confiem que cada moment, cada trobada, cada esdeveniment té un propòsit que pot enriquir la nostra experiència vital.
Pràctica de Meditació amb «Om Ritam Namah»
Segueix aquests passos per aprofundir en el sincrodestí i connectar-te amb el ritme de l’univers:
Busca un lloc tranquil i còmode per seure. Assegura’t que el teu cos estigui relaxat i l’esquena recta.
Pots ancar els ulls i prendre unes respiracions profundes per aprofitar el seu poder i ajudar a calmar la ment i el cos, deixant anar qualsevol tensió.
Pots iniciar la repetició del mantra: Inspira i, en expirar, pronuncia mentalment «Om Ritam Namah». O inhala recitant «Om Ritam», i en l’exhalació «Namah». En repetir el mantra, ,pots deixar que el seu so flueixi dins teu, sense forçar res. Pots deixar que la teva ment es dissolgui en el mantra, deixant enrere les distraccions. En aquest moment, no cal tenir cap alarma posada. Tot està bé. Tot flueix.
Pots permetre que la idea de sincrodestí t’inundi: mentre pronuncies repetidament el mantra, pots imaginar que et connectes amb el flux natural de la vida. Sense buscar-ne cap significat concret, simplement obre’t a l’experiència d’estar en sintonia amb el moment present.
En acabar, pots respirar profundament, sentint aquesta respiració en el teu cos, bellugar la teva esquena, mans i peus, fer una respiració profunda elevant els braços i estirar-te, potser fer un badall… i pots acabar obrint i tancant els ulls diverses vegades per acomodar-te a la llum, amb una sensació de pau i connexió.
Integrant el Sincrodestí en el Dia a Dia
Després de la meditació, durant tota la setmana, pots intentar mantenir aquesta obertura i curiositat davant les coincidències. Nota si observes connexions inesperades entre esdeveniments o persones, o si perceps missatges en els moments més quotidians. Aquestes petites sincronicitats poden guiar-te i inspirar-te a prendre decisions, o simplement recordar-te que formes part d’un tot més gran.
Amb la pràctica diària, aquest estat de consciència es pot anar integrant a la teva vida, permetent-te viure amb més plenitud, propòsit i harmonia. Viure en alineació amb el sincrodestí pot obrir la porta a una vida amb un significat més profund i amb la presència d’una saviesa universal que, en realitat, sempre ha estat dins teu.
«Quan ens permetem deixar anar les limitacions, l’infinit es converteix en el nostre espai de creació.» — Deepak Chopra
Aquesta setmana, us convidem a explorar un nou concepte a les nostres pràctiques de meditació: la infinitud o ananta, per connectar amb la totalitat de les possibilitats que existeixen dins del nostre imaginari. A les sessions anteriors, hem treballat amb l’energia d’ananda, la joia o felicitat interior que neix del nostre espai més profund. Aquesta setmana, farem un pas endavant i ens obrirem a la idea de ser infinit.
La Diferència entre Ananda i Ananta
La paraula ananda significa «joia» o «benaurança» i ens ajuda a connectar amb la pau interior i la plenitud. Durant les setmanes anteriors, hem explorat aquesta sensació de tenir tot el que necessitem, com a font de calma i benestar. Aquesta felicitat profunda no depèn de factors externs, sinó que sorgeix de la nostra connexió amb el jo interior.
Avui, però, introduirem ananta, que significa «infinit» o «sense límits». Mentre que ananda ens ha portat a la plenitud i a la joia de ser, ananta ens convida a sentir la immensitat i la llibertat d’un espai obert i sense fronteres, connectant-nos amb la totalitat de les possibilitats. Aquesta infinitud ens recorda que, quan deixem anar les limitacions, la nostra creativitat té un potencial inacabable.
El Mantra: «Aham Ananta»
Per aquesta sessió, utilitzarem el mantra «Aham Ananta» que es tradueix com «Jo sóc infinit». Aquest mantra ens permet connectar amb l’espai sense límits dins nostre i ens recorda que la creativitat autèntica es manifesta quan som capaços de descansar en l’infinit. A diferència d’ananda, on experimentàvem el goig, aquí el buit esdevé un espai per a totes les possibilitats creatives.
Meditació Guiada per Connectar amb la Totalitat de les Possibilitats
Preparació: Troba un lloc tranquil per seure còmodament amb l’esquena recta. Pren unes quantes respiracions profundes per relaxar-te i començar a calmar la ment.
Inhalació i Recitació del Mantra: A cada inhalació, pensa «Aham» («jo soc», «que vingui a mi»); a cada exhalació, «Ananta» (l’infinit). Deixa que el significat ressoni dins teu com una afirmació de la teva pròpia naturalesa il·limitada.
Accedint a la Totalitat: A mesura que reps el mantra, imagina que la teva ment es va obrint, esdevenint un espai vast i sense límits. Qualsevol pensament o emoció que aparegui, deixa’l passar i torna a la repetició del mantra. Aquest espai de no-res és un camp creatiu obert on sovint poden sorgir inspiracions.
Connectar amb la Totalitat Creativa: En aquest estat, sent la teva essència com una pàgina en blanc, una obertura total per a totes les possibilitats. Deixa que la creativitat flueixi en la teva consciència, sense aferrar-t’hi.
Reflexió per Finalitzar
Avui et proposem que quan finalitzis la meditació, puguis dedicar uns instants a escriure qualsevol sensació o inspiració que hagi emergit en aquest espai sense límits. Ananta, la consciència d’infinitud, ens ofereix un espai creatiu autèntic, on les idees flueixen amb llibertat, sense cap pressió ni límit. Aquesta és la màgia de deixar anar i simplement ser.
A mesura que vas integrant aquest concepte durant la setmana, pots recordar el mantra «Aham Ananta» en moments on busquis inspiració o vulguis tornar a connectar amb la teva naturalesa creativa. Abraçar aquest espai sense límits ens permet accedir a una creativitat pura i incondicional, un espai on totes les possibilitats són reals i accessibles.
Ens veiem a la sessió per explorar aquesta experiència conjuntament!
Avui volem compartir una experiència profunda sobre una sessió de meditació centrada en el concepte de Santosha, un principi clau del ioga que representa la satisfacció plena i el contentament interior, independentment de les circumstàncies externes.
Quan observes la totalitat de la realitat pots adonar-te de moltes més coses positives del que pensaves
Explorarem com aquest concepte ens pot ajudar a assolir la felicitat autèntica, basada en la comprensió completa de la realitat, i oferirem un mantra poderós per connectar amb l’autèntica felicitat des de l’acceptació del present.
Què és Santosha? Santosha, un dels niyamas del ioga, és l’acceptació radical del moment present tal com és. És l’art d’estar satisfet@s amb el que som, el que tenim i on som, sense desitjar més ni comparar-nos amb altres. Mitjançant la pràctica de Santosha, podem trobar una font inesgotable de felicitat interior que no depèn dels èxits externs o de les circumstàncies.
Santosha i la Felicitat Completa La felicitat completa no es troba en els objectius que assolim o en els béns materials que acumulem, sinó en la connexió profunda amb el nostre ésser interior i l’acceptació plena del moment present. Santosha ens recorda que aquesta felicitat no és condicional; no cal esperar que alguna cosa canviï per poder sentir plenitud. Quan comprenem la realitat tal com és i ens acceptem completament, accedim a un estat de pau i satisfacció duradora.
Un mantra útil per a aquesta pràctica és Ananda Hum, que significa jo sóc joia, jo soc satisfacció. Aquest mantra ens convida a recordar que la felicitat veritable neix dins nostre i no depèn del que passa al nostre voltant.
Proposta de Meditació en Santosha
1. Troba el teu espai: Seu còmodament en un lloc tranquil. Tanca els ulls i dirigeix la teva atenció a la respiració, deixant anar les tensions del cos i de la ment.
2. Intenció inicial: Reflexiona sobre el concepte de Santosha, repetint mentalment: Accepto el moment present tal com és. Deixa que aquestes paraules t’invitin a relaxar-te i abraçar l’experiència del present.
3. Mantra de Santosha: Utilitza el mantra Ananda Hum mentre inhales i exhales. Quan inhales, repeteix mentalment Ananda, i quan exhales, Hum. Amb cada respiració, pots sentir que et connectes amb la joia interna que no necessita res extern.
4. Comprensió total de la realitat: A mesura que aprofundeixes en l’estat de quietud, pots permetre que la teva ment s’expandeixi cap a la totalitat de l’experiència. En aquest espai de pau, ppts comprendre que la realitat és completa tal com és, i que tu ja ets complet@.
5. Tancament: Després d’uns minuts, deixa que el mantra es dissolgui. Torna a la teva respiració natural i, a poc a poc, obre els ulls quan et sentis preparat.
En un món cada cop més ràpid i agitat, és fàcil perdre la connexió amb la nostra essència més profunda i amb els altres éssers. La compassió és una qualitat que no només ens connecta amb les persones, sinó que també ens porta a un lloc de pau interior i comprensió. En aquest article, explorarem una sessió de meditació guiada per cultivar la compassió, convidant-te a viure des de l’amor infinit i la unitat amb tots els éssers.
Meditar des de la Compassió té efectes visibles
El Poder de la Compassió La compassió és més que empatia o simpatia; és la capacitat de sentir profundament el sofriment dels altres, però des d’un lloc de fortalesa interior. Aquesta virtut es desenvolupa a través de la pràctica conscient i l’autocura, permetent-nos actuar des de l’amor en lloc de fer-ho des de la reacció. La compassió no és només per als altres, sinó que també comença amb un@ mateix@: hem d’aprendre a sentir compassió amb nosaltres mateix@s per poder oferir aquesta mateixa compassió al món.
Mantra de Compassió Un mantra que reflecteix l’amor i la compassió infinita, i que pots utilitzar en aquesta meditació, és: Satyam prema karunā anantam (सत्यम् प्रेम करुणा अनन्तम्). Aquest mantra en sànscrit es tradueix com: “La meva veritable naturalesa és l’amor i la compassió infinita”. Reforça la idea que l’amor és una font infinita dins de nosaltres i que la compassió és la seva expressió més pura. Si sents que el mantra és massa llarg pots dir karuna prem (compassió i amor).
La Sessió de Meditació Et convido a seguir aquesta meditació guiada de compassió, que pots fer en qualsevol moment del dia. L’ideal és trobar un lloc tranquil i permetre’t uns 15-20 minuts per reconnectar amb tu mateix i amb els altres a través d’aquest exercici de consciència plena.
Preparació Seu en una posició còmoda, amb l’esquena recta, les mans relaxades sobre els genolls o la falda, i tanca els ulls. Fes diverses respiracions profundes, inhalant pel nas i exhalant per la boca per eliminar qualsevol tensió. Visualitza la inhalació com una llum que omple el teu ésser i l’exhalació com incomoditat(s) o preocupació(ons) que es dissipa(en).
Enfocament en la Respiració Porta la teva atenció a la respiració. Sent com l’aire entra i surt del teu cos. Observa sense jutjar com se sent respirar. Permet que qualsevol pensament que sorgeixi passi sense aferrar-t’hi. Cada cop que et distreguis, torna a la teva respiració.
Repetició del Mantra Comença a repetir suaument el mantra: Satyam prema karunā anantam (La meva veritable naturalesa és l’amor i la compassió infinita) o karuna prem, sigui en veu baixa o mentalment. Amb cada repetició, pots sentir com el mantra ressona en tot el teu ésser, permetent-te connectar amb aquesta compassió innata que tothom portem dins.
Visualització de la Compassió Mentre recites el mantra, pots visualitzar un càlid i brillant raig de llum daurada que emana del teu cor. Aquest raig simbolitza la compassió i l’amor infinit. Pots sentir com s’expandeix primer dins teu, guarint qualsevol ferida emocional o física que puguis estar experimentant. Després, pots deixar que aquesta llum daurada s’expandeixi cap a fora, cobrint els teus éssers estimats, la teva comunitat, el teu barri el teu país i, finalment, tot el món.
Actuar des de la Compassió Al final de la meditació, reflexiona sobre com pots portar aquesta compassió a les teves accions diàries. De quina manera pots ser més comprensiu(va) amb tu mateix(a) i amb els altres éssers? I és que la veritable compassió es converteix en acció. És aquesta actitud de compassió la que transforma les nostres relacions i la nostra experiència de vida.
La meditació és una eina poderosa per transformar no només la nostra ment, sinó també les nostres emocions i com ens relacionem amb el món. Practicar la compassió a través de la meditació no només ens permet connectar amb l’amor infinit, sinó que també ens dóna l’oportunitat d’actuar des d’aquest lloc de pau i bondat. Seguint aquestes senzilles pràctiques, podràs contribuir a un món més amable, compassiu i ple d’amor.
Atreveix-te a meditar i descobrir el poder de la compassió infinita en tu mateix i en el món!
Louise Hay: Recorda que estàs sempre a una respiració de trobar-te a tu mateix@
La respiració ens ajuda a arribar a la pau interior que el cos ja té
El Pranayama és un dels vuit passos del ioga de Patanjali, una pràctica que ens ensenya a acompanyar-nos de la nostra respiració per aconseguir un estat de calma i concentració. En la tradició del ioga, la respiració és vista com una forma d’ajudar a unir el cos i la ment, i és essencial per a l’exploració de la consciència interior.
A través del Pranayama, podem aprendre a regular el flux d’energia vital que circula pel nostre cos, ajudant-nos a reduir l’estrès i a augmentar la claredat mental. En la nostra sessió de meditació d’avui, ens centrarem en la respiració com a eina per assolir un estat de tranquil·litat i connexió amb nosaltres mateixos.
La sessió començarà amb una introducció i un escaneig corporal per prendre consciència de les tensions acumulades. A continuació, practicarem una respiració conscient, que ens permetrà centrar-nos en el moment present i alliberar les preocupacions del dia a dia. La meditació guiada ens portarà a un espai de pau interior, on podrem sentir els beneficis d’un respir més profund i relaxat.
Si busques un moment per desconnectar i reconnectar amb el teu ésser interior, et convido a unir-te a aquesta pràctica. Aprendrem a respirar conscienciosament, una habilitat que no només millora la nostra meditació, sinó que també pot transformar la nostra vida diària. Comencem aquest viatge cap a la calma i la consciència.
Omplir l’espai buit, buidar allò que està ple: una meditació per iniciar el curs.
L’arribada del nou curs pot ser el moment ideal per reflexionar sobre el que volem cultivar en la nostra vida. El concepte d’omplir i de buidar ens convida a fer espai per a noves experiències i aprenentatges.
Fotografia: Pietro Merola
És una invitació a identificar aquelles coses que ens sobrecarreguen i que, potser, ja no ens serveixen, per després omplir aquest espai amb noves intencions, propòsits i accions.
Per iniciar aquest viatge de renovació, et proposem una meditació guiada que tindrà lloc el primer dimecres d’octubre i el primer dilluns d’octubre, tant en format presencial com online.
Les sessions es duran online i presencialment els dimecres de 7.20h a 7.50h, i online els dilluns de 06.00h a 6.20h, una manera perfecta de començar el dia amb claredat i intenció.
Detalls de la Meditació de dimecres: Data: Primer dimecres d’octubre Hora: 7.20h – 7.50h Format: Presencial i Online per Google Meet
Detalls de la Meditació de dilluns: Data: Primer dilluns d’octubre Hora: 06.00h – 06.20h Format: Online per Google Meet
Durant aquesta meditació, et guiarem a través d’exercicis de respiració i visualització que t’ajudaran a buidar la ment de pensaments negatius i preocupacions innecessàries, i a omplir-te d’energia positiva i propòsits renovats.
Et convidem a unir-te a nosaltres en aquest moment de connexió i introspecció. Serà un espai per a compartir i créixer, preparant-nos així per afrontar el nou curs amb energia i determinació.
No t’ho perdis! Comença el teu camí cap a un curs més ple i significatiu.
Les sessions de meditació són a donació voluntària
Sí, Papá, te hablo a ti, estés donde estés ahora… Recuero estas palabras. Tú, pater familias de 3 hijos, una mujer que nos dejó a todos demasiado pronto, con una familia todavía a medio formar… Y sí, hiciste lo que pudiste. No sabías hacerlo mejor, porque tampoco lo conocías, y tu creatividad no daba para más, porque te la mermaron desde pequeño porque te dijeron que ser músico estaba mal «porque viven del amor al arte» (cuando la música era tu vida)… Tampoco echo la culpa a tus padres, ellos también hicieron lo que pudieron. El labuelito Emilio, un linarense de apellido valenciano que vivió en diferentes pueblos cerca de Valencia: Chiva, Játiva, Carcajente, y luego Barcelona, tras una guerra, pobreza, tres hijos que alimentar, superando como podía la imposibilidad de trabajar por culpa de una «lista negra» del franquismo donde él aparecía por haber sido buena persona y no delatar a algunas familias… Tu padre hizo lo que mejor supo, Papá. Y tú, también.
Mi padre Emilio Donat Marín (Emilín) con mi abuelo Emilio Donat Martos en 1960 en Barcelona
Sea como sea, todos y todas venimos a este mundo con unos padres y unas familias que nos enseñan cosas en la vida, para poder evolucionar y mejorar como personas. Podemos decidir aprender (¿qué me enseña esto que me ha pasado?) o quejarnos por siempre… Porque sí, siempre hay motivos de queja. Aunque también hay motivos de agradecimiento.
Tú aprendiste francés desde los 3 años gracias al abuelito Emilio, no recordabas en qué momento aprendiste a leer y escribir, eso también te lo enseñó él. Contribuyó a alimentar tu gran memoria «haciéndote aprender con lágrimas» (hoy en día hay quien llamaría a eso maltrato infantil –siempre hay dos versiones–) el poema «El dos de mayo«, y te hacía subirte a la mesa para recitarlo delante de los invitados… Sigamos con lo bueno… Te enseñó a hablar en público, fue un gran maestro de ética para ti (ética que supiste transmitir) , te enseñó lo que era disfrutar de las artes (fue actor aunque nunca se dedicó profesionalmente, por eso del «amor al arte»), la música, las lenguas, el cumplimiento profesional…
Emilín y Emilio a la derecha de la imagen, en una fotografía de su grupo de teatro aproximadamente sobre 1950
Aprendiste mucho, y yo aprendí de ti, Papá. Y hay que ver lo bueno. Como dice mi amigo Gabi, que sabe mucho lo que es sufrir: «no sale a cuenta quejarse».
Y cuando decidimos no quejarnos es cuando podemos decidir actuar. Y sí, siempre estará mal, como decías. Mal para ti, para mí, para otros, mal cuando va pasando el tiempo… seguramente con los conocimientnos que vamos adquiriendo de la vida tomaríamos otras decisiones… Como decía el gran maestro Wayne Dyer, vivir sin esperar el visto bueno de los demás nos libera y nos deja actuar libremente. Siempre hay dos versiones, y dejar de quejarnos nos saca del terreno pantanoso del victimismo y «tirar pa’lante», como hizo Manolo Vital con el autobús 47 cuando dedició por su cuenta y riesgo conducirlo hasta Torre Baró. Sí, siempre estará mal para algunos, Manolo fue a la cárcel, pero fue una decisión valiente, que aportó grandes beneficios a muchas personas.
Sí, querid@ lector@, el mundo se ha ido creando con las acciones de personas valientes. Y esa es la historia que no siempre nos llega, porque nos presentan la historia de los vencedores. No todos l@s valientes son vencedor@s, y seguramente sus decisiones no serán siempre acertadas, pero pensaron, actuaron, e intentaron hacer este mundo un poco mejor.
O sea que sí, papá, «hagas lo que hagas, estará mal, pero haz lo que creas que tienes que hacer«. Así acababa tu frase. Y esta segunda parte de la frase es la importante. Muchas gracias, Papá, por enseñarme tanto. Y con los años, más, aunque ya no estés.
El Significat del Número 108 en les Salutacions al Sol del Dia Internacional del Ioga
Vídeo elaborat amb imatges d’anys anteriors al mateix lloc
El 21 de juny, coincidint amb el solstici d’estiu, celebrem el Dia Internacional del Ioga amb un ritual molt especial: les 108 salutacions al sol. Aquest any, ens trobarem a les 05.45h a la plataforma darrere de l’hotel W a Barcelona per gaudir d’aquesta pràctica mentre veiem sortir el sol. Però, per què 108 salutacions? Quina és la importància d’aquest número en la pràctica del ioga?
El Significat del Número 108
El número 108 té una significació profunda i multifacètica en diverses cultures i tradicions espirituals, especialment en l’hinduisme i el budisme. Aquí en destaquem alguns dels seus significats més importants:
Astronomia i Geometria Sagrada: La distància mitjana entre la Terra i el Sol és aproximadament 108 vegades el diàmetre del Sol, i la distància mitjana entre la Terra i la Lluna és aproximadament 108 vegades el diàmetre de la Lluna. Aquesta coincidència ressalta una connexió còsmica que ha estat reconeguda per les cultures antigues.
Matemàtiques i Numerologia: El 108 és un número Harshad, que en sànscrit significa «el que es pot dividir», ja que és divisible per la suma dels seus dígits (1 + 0 + 8 = 9).
Filosofia i Espiritualitat: En l’hinduisme, hi ha 108 Upanishads, que són textos filosòfics i espirituals fonamentals. En el ioga, es creu que hi ha 108 punts d’energia al cos, coneguts com a marma. Les japes, o rosaris hindús, tenen 108 boletes, utilitzades per recitar mantres.
La Natura i el Cicle de Vida: El 108 també simbolitza la totalitat de l’existència, com la combinació de 1 (la unitat, la totalitat), 0 (el buit o el potencial) i 8 (l’infinit, el cicle de la vida).
Les 108 Salutacions al Sol
Realitzar 108 salutacions al sol és una pràctica intensa però profundament gratificant, especialment en un dia tan simbòlic com el solstici d’estiu, quan el sol arriba al seu punt més alt en el cel, representant la llum i la consciència. Aquesta pràctica no només honra la nostra connexió amb el sol, sinó que també representa la purificació del cos i la ment, la unió amb l’univers i l’expressió de gratitud.
La Celebració a Barcelona
Aquest any, ens reunirem a la plataforma darrere de l’hotel W a Barcelona a les 05.45h per compartir aquest moment especial. Veure sortir el sol mentre fem les nostres salutacions és una manera magnífica de connectar amb la natura i amb nosaltres mateixos. La tranquil·litat del matí, l’energia del grup i la bellesa del solstici crearan una experiència única i transformadora.
Us animem a unir-vos a nosaltres en aquesta pràctica, no només com una sessió de ioga, sinó com una celebració de la vida, la llum i l’energia universal que ens connecta a tots els éssers del planeta.
Avui no farem una meditació sobre un mantra, sinó que ens centrarem en la «Meditació de l’Alineació Corporal», que té com a objectiu aconseguir un estat de calma mental i equilibri físic mitjançant la consciència de la postura corporal.
Aquest treball se centra en el tercer pas del ioga, conegut com a Asana, que fa referència a la postura corporal. La meditació davui, com sempre, tindrà una durada de entre 20 i 30 minuts i es realitzarà en un lloc tranquil i còmode, ja sigui a terra sobre una estoreta de ioga, un coixí de meditació o una cadira.
Comença preparant-te en un lloc silenciós. Seu amb l’esquena recta, com si una corda t’estirés cap amunt des del cap, i col·loca les mans sobre les cuixes amb els palmells cap amunt, cap avall o en el mudra (postura de les mans) que vulguis. Després, inicia la respiració conscient, respirant profundament i lentament. Inspira i exhala pel nas, mantenint, si et va bé, un ritme constant.
Un cop trobis un ritme de respiració còmode per a tu, pots començar fent un escaneig corporal portant l’atenció a cada part del cos, des dels peus fins al cap, relaxant conscientment cada part amb l’ajuda de la respiració. Després de l’escaneig, concentra’t en l’alineació del cos. Imagina un fil que t’estira des del cap, alineant la columna vertebral, i sent l’equilibri i la simetria del teu cos. Mantén aquesta postura alineada mentre continues respirant profundament i de manera constant i silenciosa. Porta la teva atenció a com se sent el teu cos en aquesta postura i permet que qualsevol pensament que aparegui passi sense enganxar-t’hi, tornant la teva atenció a la respiració i la postura cada vegada que et distreguis.
Quan sigui el moment de concloure la meditació, pots parar atenció a la respiració, i portar-la cap a mans i peus, i pots començar a moure els dits de les mans i els peus lentament. Pots fer unes respiracions profundes més i obrir els ulls suaument si els tenies tancats. Pren uns moments per estirar-te suaument, agrair-te haver-te pogut dedicar aquesta estona, i tornar a la consciència plena abans de reprendre les teves activitats diàries. La pràctica regular d’aquesta tècnica pot ajudar-te a millorar la postura i el benestar mental, reduint la tensió muscular, augmentant la consciència corporal i reduint l’estrès.
Avui ens enfocarem en una tècnica de meditació que és fonamental en el ioga i en la recerca de la pau interior: el Dharana. Aquesta pràctica és una de les vuit branques del Ioga, segons els Ioga Sutres de Patanjali, i se centra en la concentració de la ment.
Què és Dharana? Dharana és una paraula sànscrita que significa «concentració» o «mantenir l’atenció». Segons els Ioga Sutres de Patanjali, Dharana és el sisè membre del ioga. En essència, consisteix a fixar la ment en un punt, un objecte, una imatge, una paraula o un mantra, per tal de calmar el flux constant de pensaments i dirigir la nostra atenció de manera intencionada. Aquesta tècnica prepara la ment per a les etapes següents de la meditació profunda, com el Dhyana (meditació) i el Samadhi (il·luminació).
Un Mantra Potent per a Dharana Un dels mantres més efectius per a la pràctica de Dharana és «Om Namo Bhagavate Vasudevaya». Aquest mantra és una invocació que significa «Salutacions al Senyor Vasudeva (una altra forma de Krishna)». És un mantra de dedicació i devoció, que ajuda a concentrar la ment en la divinitat i a connectar amb una energia més alta.
Beneficis de «Om Namo Bhagavate Vasudevaya» per a Dharana:
Profunda devoció: Aquest mantra ajuda a enfocar la ment en un objectiu espiritual, creant una connexió profunda amb una alguna cosa més important i transcendent que tu. És una gran eina per a la humilitat. Calma mental: Repetir aquest mantra ajuda a calmar la ment i reduir els pensaments dispersos, facilitant una concentració més profunda. Elevació espiritual: El mantra té un poderós efecte elevador, ajudant a elevar la consciència i a sentir una major pau interior.
La Relació entre Mindfulness i Dharana El concepte de Mindfulness (atenció plena) i Dharana tenen moltes similituds. Ambdues tècniques busquen entrenar la ment per estar present en el moment actual.
Mindfulness implica observar els pensaments, sentiments i sensacions del cos sense judici, permetent que es manifestin i desapareguin naturalment. Dharana, per la seva banda, és més específica en la seva aplicació, ja que implica concentrar-se intencionadament en un únic punt o objecte.
Practicar Dharana pot enfortir la vostra capacitat de Mindfulness, ja que millora la vostra habilitat per mantenir la concentració i la claredat mental. Amb el temps, aquestes pràctiques poden portar a una major pau interior i una comprensió més profunda de vosaltres mateixos.
Integrar la pràctica de Dharana a la vostra rutina diària pot ser un pas poderós cap a la millora de la vostra concentració i benestar general. Tant si fa poc que practiques la meditació com si tens força experiència, aquesta tècnica et pot oferir eines valuoses per calmar la ment i centrar-te en l’aquí i l’ara.
Pratyahara és el cinquè estadi del ioga (després de l’ètica a través dels yamas i niyamas, les postures, la respiració) segons els Yoga Sutras de Patañjali, i significa: control dels sentits. Pratyahara és el procés de desconnectar la ment dels estímuls externs per concentrar-nos en allò que hem decidit.
Aquesta tècnica ajuda a entrar en Dharana (concentració plena) i contribueix a preparar la ment per a la meditació real, la més profunda. Durant la pràctica, pots portar tota la teva atenció cap a l’interior. Imagina que hi ha una llum brillant o un espai de pau dins teu, i centra’t completament en això.
Pots ajudar a concentrar-te fent servir el mantra «Om», la vibració primigènia, deixant anar mentalment qualsevol altre estímul dels sentits.
Meditar amb el mantra «Om» aporta nombrosos beneficis tant a nivell mental com físic i espiritual. La vibració del so «Om» ajuda a calmar la ment, reduir l’estrès i augmentar la concentració. Aquesta pràctica també pot millorar la salut del sistema nerviós, ajudant a baixar la pressió arterial i promovent un estat general de benestar.
A nivell espiritual, la repetició del mantra «Om» facilita una connexió més profunda amb el nostre ésser interior i amb l’univers, afavorint el creixement personal i la pau interior. A més, meditar amb «Om» pot purificar l’entorn i crear una vibració positiva, millorant l’harmonia i l’equilibri en la nostra vida diària.
Pots escoltar una música amb aquesta vibració. Intenta concentrar-te només en el so, i deixar anar qualsevol altra cosa que et vingui al cap.
Si la teva ment comença a anar-se’n cap als estímuls externs, suaument torna la teva atenció cap a aquest espai interior de pau.
La pràctica de Pratyahara és un pas important en el camí cap a la meditació profunda. A través del control dels sentits, pots aconseguir una major claredat mental i una connexió més profunda amb el teu jo interior. Recorda que és una pràctica que requereix temps i paciència, així que no et desanimis si no ho aconsegueixes perfectament al principi.
Bon dia! La setmana passada vam treballar la superació dels obstacles que ens trobem a la vida, i aquesta setmana El tema de la setmana és l’adaptació als canvis des de la tranquil·litat i la pau.
En la nostra vida quotidiana, els canvis són inevitables. Per exemple, ara arriba un canvi de clima, aviat serà estiu, i ens haurem d’adaptar a una temperatura més alta.
La temperatura, tot i ser un dels canvis més comuns i constants, ja sigui per un canvi estacional, una onada de calor inesperada o una fredor sobtada, el nostre cos i ment poden experimentar estrès i incomoditat. Si aprenem a adaptar-nos als canvis de temperatura potdem millorar la nostra resiliència i el nostre benestar general. La meditació és una eina poderosa que ens pot ajudar en aquest procés.
L’Art de l’Adaptació
L’adaptació és una capacitat inherent en l’ésser humà. No en va Stephen Hawking deia que la intel·ligència és l’adaptació al canvi. Quan tenim la capacitat d’acceptar i adaptar-nos als canvis amb serenitat, podem viure amb més harmonia i menys estrès. La pràctica de la meditació ens va ensenyant a estar presents, a observar els nostres pensaments i sensacions sense jutjar-los, i a deixar anar les resistències internes. Mitjançant la pràctica regular de la meditació, podem desenvolupar una ment més flexible i oberta als canvis.
Durant la pràctica d’avui, com sempre, ens asseurem en una postura còmoda, amb l’esquena recta però relaxada. Podem seure a terra o sobre un zafu en una posició de lotus o semi-lotus, o en una cadira amb els peus plans a terra.
Portarem l’atenció a la postura, relaxarem diferents parts del cos, i observarem la respiració, podrem sentir com cada inhalació porta frescor i cada exhalació porta relaxació.
Observarem la pell, quina sensació tenim, si fred o calor, sense jutjar, només observant i acceptant.
Visualitzarem com la natura s’adapta als canvis de temperatura, vivint el present: podrem imaginar, per exemple, que som un arbre. En cada estació, l’arbre s’adapta. A la primavera, floreix; a l’estiu, dóna fruits; a la tardor, perd les fulles; i a l’hivern, descansa. Podem imaginar-nos que som aquest arbre i com a dins nostre es manté ferm i serè davant dels canvis de temperatura.
El mantra que incorporarem avui serà el mantra sànscrit «शान्तिः शान्तिः शान्तिः» («Shanti Shanti Shanti»), que significa «Pau, Pau, Pau». El podrem pronunciar interiorment en cada inhalació i en cada exhalació, o podem fer-ho homés en l’exhalació. Quan ho repetim a casa, podem pronunciar-ho en veu alta. Deixarem que aquest mantra ens porti una sensació de calma profunda i acceptació dels canvis.
Acabarem de nou amb la consciència a la respiració i amb una activació serena i suau, orgànica, perquè puguem tornar tranquil·lament a l’estat de vigília, mentre agraïm haver-nos pogut dedicar aquesta estona.
Meditar amb la intenció d’adaptar-nos als canvis, en aquest cas de temperatura, no només ens ajuda a sentir-nos més còmodes físicament, sinó que també ens prepara per afrontar qualsevol canvi en la vida amb més equanimitat i serenitat. Recordem que la clau és l’acceptació i la flexibilitat. Com més practiquem, més fàcil serà per a nosaltres adaptar-nos als canvis, no només de temperatura, sinó de qualsevol aspecte de la vida.
Aquesta pràctica és una invitació a abraçar els canvis amb un cor obert i una ment tranquil·la. Amb el mantra «Shanti Shanti Shanti», pots trobar la pau dins teu, independentment del que succeeixi a l’exterior.
Namasté.
Bona meditació!!
Dilluns a les 6AM i Dijous a les 7.20AM. Recorda que no cal que hagis fet les altres sessions. T’hi incorpores, i ja n’hi ha prou!
Bon dia! El tema de la setmana, és la superació de l’angoixa dels canvis: una nova feina, un nou horari, una nova activitat, una nova parella, canvis en la família…
Per a la nostra meditació d’avui, ens centrarem en viure els canvis amb obertura i serenor. De fet, si seguim el que parlàvem la setmana passada, quan vivim en el present, tot és present, no hi ha canvi… o sí? Però tot és ARA.
Els canvis ens poden generar angoixes de futur a partir d’experiències passades. Ens ancorem a sentiments passats, projectant-los cap al futur. La incertesa és sempre una realitat en el nostre present. Però en el present, hi som, vivim, respirem… Tenim totes les possibilitats a l’abast!
I és que, en la vida, el canvi és inevitable. Ja sigui un canvi petit o un gir radical, ens trobem davant de la incertesa constantment. Malgrat això, de vegades ens resistim al canvi per por d’allò desconegut, i de les traves que ens podem trobar. Sovint tenim més por a les coses que no passaran mai, que no a les coses que sí que acaben passant. Ens aferram a la familiaritat, fins i tot quan sabem que el canvi és necessari per al nostre creixement personal i professional.
Però, què passaria si ens atrevíssim a obirr-nos a la incertesa? Sovint, si som realistes, ens adonem que el que pot passar no és tan greu. Com la meva àvia deia: tot té solució, excepte la mort. És a dir, que tots els obstacles que ens podem trobar poden ser superats amb enginy i agudesa… Això és el que estem cridant quan fem canvis, a trobar noves maneres de fer i més intel·ligència. Dit en altres paraules, que ens fem millors quan canviem.
Imagina que pots veure el canvi com una oportunitat per créixer, aprendre i reinventar-te. Tot canvia, no és cert? Viu en present, accepta les emocions, no les neguis, i si et sents neguitós/a per alguna raó, simplement observa què és el que està a punt de canviar quan facis el salt!
Res roman estàtic per sempre. Quan ens resistim al canvi, ens estanquem, i els possibles obstacles es converteixen en escales. Cada canvi porta noves experiències, noves connexions i noves oportunitats que, de vegades, no podrien haver-se donat sense aquella transformació.
Avui, el mantra és dedicat a treure els obstacles. El mantra és OM GAM GANAPATAYE NAMAHA. Aquest mantra invoca la presència de les qualitats de Ganesha, 🕉 aquell que elimina els obstacles i és mestre del coneixement.
La traducció d’aquest mantra al català seria «Cridem a Ganesha, l’eliminador d’obstacles». El so «Gam» és el mantra llavor perquè fructifiqui l’aspecte «Ganesha» en tu. Dins d’aquest so es troba tot el que Ganesha representa. Segons la tradició del ioga, es crida a Ganesha perquè deslliuri el camí quan trobem bloquejos o quan ens falta creativitat, quan necessitem un canvi de perspectiva, o quan la vida sembla especialment desafiadora i no en tenim clar el motiu.
Amb una mentalitat oberta i flexible, recitarem interiorment el mantra OM GAM GANAPATAYE NAMAHA, sabent que els canvis són per millorar sempre. O gaudeixes o aprens. O potser totes dues coses!
Alliberem-nos dels lligams de la por i obrim-nos a un món de possibilitats infinites o, com deia Louise Hay, a la totalitat de les possibilitats.
Bona meditació!!
Dilluns a les 6AM i Dijous a les 7.20AM. Recorda que no cal que hagis fet les altres sessions. T’hi incorpores, i ja n’hi ha prou!
Bon dia! El tema de la setmana, és l’agraïment, que està relacionat íntimament amb la felicitat, i amb la consciència del viure aquí i ara.
Per a la nostra meditació d’avui, ens centrarem en la importància de viure amb gratitud i tenir plena consciència del moment present. La gratitud ens permet reconèixer i valorar les coses bones i les relacions positives que ens envolten cada dia, i ens convida a experimentar plenament la riquesa del moment present.
Avui, volem recordar que el moment present és un regal preciós, ple de possibilitats i de felicitat. Quan vivim en el present, ens oblidem del passat i del futur, i ens concentrem en tot allò que tenim aquí i ara. La gratitud ens guia cap a aquesta consciència plena del moment present, adonant-nos d’allò bo que tenim.
El mantra d’avui és Samprati Hum: «El moment present és el meu veritable ésser».
Potser et pots convidar a tu mateix/a a reflexionar sobre les coses per les quals sents agraïment avui. Pot ser la companyia d’un ésser estimat, la naturalesa que t’envolta, o fins i tot la senzillesa d’una respiració tranquil·la. Deixa que aquesta gratitud ompli el teu cor i la teva ment, com una llum brillant que il·lumina tot l’espai que ocupes, mentre recites interiorment «Samprati Hum» alhora que poses consciència en la respiració. Pots inhalar dient en silenci «Samprati» i amb l’exhalació: «Hum».
A mesura aniràs meditant, podràs reconèixer la importància de deixar anar les preocupacions del passat i les expectatives del futur. I és que només en el moment present on podem trobar la veritable pau i plenitud.
La plenitud està completament lligada el concepte hindú de santosha, que és la felicitat veritable, la consciència de plenitud i de pau, que només es té vivint en el present, sense remordiments (pensant en el passat) ni angoixes (pensant en el futur). Acontenta’t amb el que tens, que tens molt per agrair!
Bona meditació!!
Dilluns a les 6AM i Dijous a les 7.20AM. Recorda que no cal que hagis fet les altres sessions. T’hi incorpores, i ja n’hi ha prou!
Bon dia! El tema de la setmana, és la nostra relació amb el coratge.
De vegades no gosem fer coses que ens fan il·lusió, o que ens anirien bé, pensant que potser no som prou valuos@s, o que no tindrem prou paciència… Coses que potser ens anirien bé però que nosaltres mateix@s exercim una autocensura.
Quan vaig estudiar periodisme, el primer curs, una professora ens va dir que «la pitjor censura és l’autocensura». Això ens talla les ales des del començament.
Atrevir-se és humà. Si no haguéssim volgut anar més enllà, com a humanitat, ens hauríem quedat com fa 20.000 anys. La gosadia és humana, forma part del nostre ADN, i l’hem de fer servir.
Podrem, en aquesta meditació guiada, posar-nos en situació d’observar des dels 5 regnes (físic, emocional, material, relacional i espiritual), i com, amb més amor (que és l’antagonista de la por) podem atrevir-nos a actuar per millorar les nostres vides. Aquesta meditació t’ajudarà a comunicar-te millor amb tu.
Bona meditació!!
Dilluns a les 6AM i Dijous a les 7.20AM. Recorda que no cal que hagis fet les altres sessions. T’hi incorpores, i ja n’hi ha prou!
Dilluns 8 març 2024, de 6.00h a 6.20h online a través de Google Meet
Avui, en la nostra cinquena sessió de meditació, ens endinsem en el poder transformador de gratitud, i de fer l’alquímia interna de transformar la queixa en un miracle. A través de la pràctica de la meditació, explorarem com podem cultivar un estat mental d’agraïment fins i tot enmig de desafiaments i dificultats.
Expressar gratitud és una de les sensacions que ens fa experimentar major benestar, de manera que és molt recomanable començar la meditació del dia amb agraïment o, en cas contrari, fer-ho abans de dormir per no deixar cap «compte pendent». Per dur a terme aquesta pràctica correctament, és important expressar gratitud en diferents coses, o sensacions, o sentiments, que et facin sentir afortunat/ada. A més, també pots expressar gratitud per tres desafiaments o reptes que estiguis experimentant actualment, ja que a través d’aquesta pràctica podràs trobar aprenentatges i obtenir els avantatges d’aquestes situacions.
Amb la inspiració dels cinc regnes del ioga, descobrirem com transcendir la negativitat i trobar la llum fins i tot en les situacions més fosques.
Els Cinc Regnes són aquests:
El Regne Físic: Representa el nostre cos i el nostre entorn físic. Aquí, podem experimentar les queixes relacionades amb la salut, el dolor o la incomoditat física. No obstant això, en practicar la gratitud, podem trobar miracles en la capacitat del nostre cos per guarir i en la bellesa que ens envolta en la natura.
El Regne Emocional: Aquest regne abasta les nostres emocions i estats mentals. És comú que les queixes sorgeixin quan ens sentim abrumats per l’estrès, la tristesa o l’ansietat. No obstant això, al cultivar la gratitud, podem trobar miracles en la capacitat del nostre cor per guarir i en l’alegria que podem trobar fins i tot en els moments més difícils.
El Regne Material: Aquí s’inclouen les nostres possessions i les nostres necessitats materials. Les queixes poden sorgir quan ens sentim insatisfets amb les nostres possessions o quan enfrontem dificultats financeres. No obstant això, en practicar la gratitud, podem trobar miracles en l’abundància que ja posem i en la generositat de l’univers.
El Regne de les Relacions: Aquest regne es refereix a les nostres connexions amb els altres i a les nostres relacions interpersonals. Les queixes poden sorgir en les nostres relacions quan ens sentim incomprèsos o ferits. No obstant això, al cultivar la gratitud, podem trobar miracles en l’amor i el suport que rebem dels altres, així com en les lliçons de creixement personal que sorgeixen de les nostres interaccions.
El Regne Espiritual: Aquí explorem la nostra connexió amb el diví i el nostre propòsit més elevat. Les queixes poden sorgir quan ens sentim desconnectats de la nostra espiritualitat o quan enfrontem crisis existencials. No obstant això, en practicar la gratitud, podem trobar miracles en la saviesa i la guia que rebem de l’univers, així com en la bellesa i el misteri de la vida mateixa.
Pràctica de Meditació
Et proposo desenvolupar aquí una pràctica de meditació que reflecteixi l’exploració de cadascun dels regnes esmentats i com la gratitud pot transformar les queixes en miracles en cadascun d’ells.
Recorda que cada aspecte de la vida presenta una oportunitat per créixer i aprendre. En practicar la gratitud, podem transformar les nostres vides i obrir-nos a la bellesa i els miracles que ens envolten en totes les seves formes.
Desitjo que aquesta sessió de meditació t’inspiri per adoptar una actitud de gratitud en totes les àrees de la teva vida, i trobis així la pau i la plenitud en cada moment.
Dilluns 25 març 2024, de 6.00h a 6.20h online a través de Google Meet
Avui, en la nostra quarta sessió de meditació, ens endinsem en l’essència de la primavera i explorem el poderós mantra Om Mani Padme Hum.
La primavera, amb la seva renovació i ressorgiment, ens ofereix una oportunitat única per connectar-nos amb la natura, observar-la i aprendre coses per al nostre propi creixement personal.
La primavera simbolitza el despertar de la vida després de la immobilitat de l’hivern, la primavera també ens pot guiar cap a la floració de noves possibilitats i la renovació de l’esperit. És un recordatori de la naturalesa cíclica de tota cosa, on cada final porta un nou començament. Com les fulles que broten de les plantes que s’havien quedat adormides durant l’hivern, les flors s’obren durant aquests dies, i ens pot assenyalar que nosaltres també podem superar les nostres dificultats i transcendir cap a una nova fase de creixement i transformació.
El mantra Om Mani Padme Hum té les seves arrels en el budisme, i es referix a la flor del lotus, «padme» o «padma».
Sobre la flor de lotus
La flor de lotus emergeix de manera elegant de les aigües fangoses, significa la bellesa de la transformació i la resiliència. Simbolitza la puresa que pot existir fins i tot en les circumstàncies més difícils, mentre els seus pètals delicats s’obren cap a la llum, recordant-nos la importància del creixement personal i espiritual. Amb una postura elegant i plena d’autoestima, perquè emergeix amb moltíssima dignitat des del fang. Com més fang, més lotus. I si no hi ha fang, no hi ha lotus.
La flor de lotus ens convida a connectar amb la gràcia i la calma de la natura, mentre ens recorda la nostra pròpia força interna per enfrontar els desafiaments de la vida i emergir més forts i amb més dignitat que mai.
D’aquesta manera, el mantra Om Mani Padme Hum ens acompanya en aquest viatge, oferint-nos una guia i un recordatori constant de la nostra pròpia resiliència.
Aquest mantra significa literalment «La joia és una joia que resideix en la flor de la ment». El seu significat ens recorda la nostra pròpia naturalesa búdica, la nostra capacitat intrínseca per trobar pau i felicitat enmig de les dificultats de la vida.
La seva significació espiritual s’esvaeix com la flor de lotus que emergeix immaculada del fang. El lotus, que creix en les aigües fangoses, simbolitza la nostra capacitat per transformar la negativitat en il·luminació. De la mateixa manera, el mantra Om Mani Padme Hum ens recorda que podem trobar la llum enmig de les situacions més fosques, i podem convertir les nostres experiències en oportunitats per a l’aprenentatge i la transcendència.
Aquesta primavera, mentre anem practicant la la meditació i reflexionem sobre els diferents mantres, en aquest cas el poder del mantra Om Mani Padme Hum, recordem que cada respiració és una nova oportunitat per connectar-nos amb la nostra pròpia joia interior. Podem aprofitar que la primavera ens convida a observar la naturalesa en flor, deixem que el mantra ens guiï cap a la transcendència de la nostra pròpia consciència i benestar interior.
Dilluns 18 març 2024, de 6.00h a 6.20h online a través de Google Meet
El Dharma és un concepte arrelat en les tradicions espirituals hinduistes, que té a veure amb l’ordre mundial i de l’univers. És a dir, el dharma fa referència al fet que les coses estan ordenades d’una determinada manera en el món, els animals actuen d’una determinada manera, és el seu «dharma». Els lleons exerceixen de lleons, les ovelles d’ovelles, i les abelles fan allò que han de fer. Les flors floreixen, i el sol surt cada dia perquè la terra gira perfectament sobre si mateixa, i dona una volta al sol cada any.
El Dharma és una noció que abraça l’ordre i la llei que governen tant l’univers com les diferents conductes animals. És com un ordre «ecològic». Sense aquest ordre tot es destruiria, fins i tot l’univers, però això no és possible perquè tot està perfectament endreçat, fet, creat, i nosaltres estem, també dins d’aquest món.
D’altra banda, els éssers humans tenim lliure albir. Com encaixa això dins del Dharma? Segons aquesta perspectiva, el lliure albir no seria simplement la capacitat de triar, sinó també la saviesa per discernir quines accions estan en consonància amb l’ordre universal i, per tant, amb el propi creixement i realització. Aquest concepte de Dharma estaria lligat completament al que anhelem com a éssers humans: saber quin és l’objectiu particular de la vida de cadascun de nosaltres.
Com sabem quin és el nostre Dharma? Com sabem el propòsit de la nostra vida?
Hi ha diferents maneres de conèixer el nostre Dharma. Una d’elles és observar què se’ns dona bé. De fet, a tu, què se’t dona bé? Què et fa feliç? Amb què ajudes els altres i reps somriures? Què consideren les altres persones que fas bé? Tens un do?
Deixem-nos de falses modèsties i observem què és el que ens fa únics, en què ets un/a expert/a?
Una altra manera d’observar el teu Dharma és: quan va ser la darrera vegada que vas riure? Què estaves fent? Què et fa feliç? Potser és ballar, escriure, llegir, tocar un instrument, fer una xerrada davant gent… Què et fa feliç i se’t dona bé?
De fet, el lliure albir i el Dharma no són conceptes antagònics, sinó que es complementen mútuament. El lliure albir ens ofereix la llibertat per poder triar, i el Dharma és l’encarnació del lliure albir en allò que ens fa únics/úniques. D’alguna manera, el Dharma ens ofereix una guia per a les nostres eleccions. El Dharma ens fa feliços/felices.
En aquest sentit, el veritable exercici del lliure albir no implica simplement la realització dels desitjos personals, sinó la comprensió profunda que pertanyem a un ordre universal amb el qual decidim lliurement estar conformes. Perquè quan fas allò que has vingut a fer en aquest món ets feliç. Feliç completament. Tens «ananda», la felicitat serena que obtens quan estàs complet/a, quan sents que pertanys a un ordre més gran i que allò que has vingut a fer t’omple.
I és que el veritable lliure albir no és una llibertat sense restriccions, sinó una llibertat que emergeix de la comprensió profunda del teu ésser en unió amb el Dharma i de la responsabilitat que tens com a ésser humà.
El mantra d’avui per a «ajapa japa» és OM DHARMA ANANDA.
Respira. Inhalant pronuncies OM; entre la inhalació i l’exhalació pronuncies interiorment DHARMA; i a l’exhalació pronuncies ANANDA.
Així tota l’estona que hagis decidit. Quan sentis que deixes de pronunciar el mantra, amb molt d’amor i sense jutjar-te, simplement deixes passar els pensaments que t’han vingut i tornes a recitar interiorment el mantra, fins que hagi passat l’estona.
No pensis en allò que et provoca mentalment el Dharma. Simplement pronuncia el mantra, i d’aquí a poc temps (menys del que t’imagines!) t’apareixerà/n la/les resposta/es.
Dilluns 11 març 2024, de 6.00h a 6.20h per Google Meet
La tècnica d’avui 11 de març ha estat la pronunciació mental del mantra OM SHANTI OM.
La tècnica de la recitació mental d’un mantra se li sol dir «AJAPA JAPA». Japa significa, en sànscrit, pronunciació d’un mantra. I la lletra «A» a davant, significa, com en català, «no». Si diem una cosa és «Anormal» vol dir que és «no» normal. Doncs Ajapa japa significa la pronunciació d’un mantra sense pronunciar-lo, que diuen que és la forma més profunda i intensa de fer-ho. Molt sovint en el ioga, menys és més. En meditació, menys és més. Com més complicada és la tècnica, menys profunda és, i més senzilla. Sembla un oxímoron, però no ho és. Si ens concentrem només en la respiració, la ment se’n va de seguida. En canvi, si a la tècnica que practiquem li posem moltes coses en què centrar la nostra atenció, estarem posant més impediments a la ment per divagar i anar d’un pensament a un altre.
Pronunciant amb «ajapa japa» un mantra, centrem l’atenció en la pronúncia d’aquest mantra, escoltem interiorment el seu so i fins i tot podem visualitzar les lletres.
Si quan practiques la pronunciació interior del mantra se te’n va la ment, simplement, amb carinyo i amor, decideixes tornar a recitar interiorment el mantra. Així vas aprenent a dir que no a allò que no vols.
Shanti significa Pau, també la pau interior. Quan diem «Om Shanti», és un Sankalpa, que estàs pronunciant, que significa que tinguis pau i harmonia interior.
D’altra banda, quan parlem, la nostra respiració hi està implicada, perquè és molt estrany que parlem quan inhalem, solem parlar exhalant i això implica també una inhalació prèvia. Pronunciar interiorment un mantra significa també centrar-nos en la nostra respiració.
Avui hem fet una tècnica de concentració basada en la respiració iòguica completa, fent servir l’atenció als “tres tancs”, o “tres recipients” d’aire: portant l’atenció en la respiració (1) a la zona pelviana, (2) a la zona diafragmàtica i (3) a la zona dels pulmons, coll i cara.
Inhalem a la zona pelviana comptant 1, a la zona diafragmàtica comptant 2, i per últim a la zona de les espatlles, coll i cara comptant el 3. De tornada, l’exhalació la fem de l’inrevés, exhalant a la zonan superior (3), al diafragma (2) i a la zona pelviana (1).
Posant la consciència a aquesta respiració ajudem a calmar la ment. alhora que ajudem el prana (l’energia vital que entra amb la respiració) que arribi a totes les parts del cos, porti l’oxigen i els nutrients de la manera òptima a totes les cèl·lules del cos. I, també, ajudem a eixamplar la respiració a través del moviment ampli del diafragma.
La respiració no és meditació. La meditació és un estat superior al qual s’hi arriba de manera natural, treballant pranayama (respiració) pratyahara (control i unificació dels sentits) a través del dharana (la concentració). Però sí que la respiració pot ser una bona porta d’entrada per a la meditació.
De fet, quan fem tècniques de “meditació”, en realitat fem tècniques de concentració, de dharana, força semblant al que es fa a “mindfulness”, posar l’atenció plena a una cosa des de l’observació neutra. Meditació seria més aviat un “mindlessness”, és a dir, buidar la ment de pensaments. Sigui com sigui, a meditar no se n’aprèn, perquè és un estat que sobrevé sol. Diuen que meditem en l’espai entre dos pensaments. Per això la tradició diu que convé centrar l’atenció en una cosa (que tu decideixis) per evitar que la ment vagi saltant d’un pensament a un altre. I, d’aquesta manera, anem dient “que no” als pensaments que vagin sorgint, i a poc a poc anem aprenent a dir que no al que no volem, i dir que sí al que sí volem. És una bona pràctica!
Te apetece meditar y te cuesta ponerte por tu cuenta?
Te propongo que ni siquiera salgas de la cama, que te pongas el despertador 1 minuto antes y compartamos este momento de tranquilidad con atención a la respiración y te llevarás un montón de técnicas para poder incorporar la meditación a tu vida.
LA DOCTORA ELENA CARRERAS, MEDALLA D’HONOR DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA 2023
“És fonamental saber distingir el que és un escenari de tasca d’un escenari de poder”
Fotografies Albert Salamé
Els ulls de la Dra. Elena Carreras Moratonas transmeten confiança, pau i saviesa. Les seves paraules sempre són mesurades, pensades, des d’una veu pausada, dolça, i amorosa. És un plaer i un privilegi entrevistar aquesta excepcional senyora, figura fonamental en el camp de l’obstetrícia i la ginecologia europea. El seu extraordinari compromís amb la medicina li ha valgut la Medalla d’Honor de l’Ajuntament de Barcelona el 30 de novembre passat, un merescut guardó que reconeix la seva contribució excepcional al món de la medicina fetal i la salut de les dones.
La Dra. Carreras, actualment Cap de Servei d’Obstetrícia i Ginecologia Reproductiva a l’ Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona, és coneguda internacionalment per la seva destacada tasca en la prevenció del part prematur i la correcció quirúrgica prenatal de fetus afectats d’espina bífida. A més de la seva excel·lència clínica, ha estat reconeguda com la millor ginecòloga d’Espanya l’any 2015, segons la revista Forbes.
Hi dediquem una estona per explorar la seva carrera, els seus èxits i els desafiaments que ha enfrontat, així com la seva passió per la presa de decisions compartides en salut amb una perspectiva de gènere. La Dra. Elena Carreras Moratonas, una líder en el món de la medicina maternofetal, ens obre les portes al seu món fascinant i inspirador.
Què ha significat per a vostè rebre la Medalla d’Honor de l’Ajuntament de Barcelona?
Una gran alegria. Es un reconeixement inesperat i això fa que el gaudeixis molt més.
Fa uns mesos l’Ajuntament de Barcelona va dedicar parades de Metro a dones excel·lents de Barcelona, i la de Vall d’Hebron la van dedicar a Elena Carreras. Què va significar per a vostè?
Cal buscar-ne els motius. Buscaven un nom de dona, que estigués relacionat amb l’Hospital Vall d’Hebron. Claríssimament, la metgessa que hauria d’haver representat l’hospital era la doctora Magda Campins, per la seva gran tasca durant la pandèmia. La Dra Campins feia poc que s’havia jubilat, i no va voler que sortís el seu nom ,de cap manera. M’ho van dir a mi i em va fer molta il·lusió.
(Interrompo un moment) Creu que l’hi van donar com a segona opció? Vol dir que vostè no té cap mèrit? Per què ho diu així?
Estic parlant i me n’adono que reprodueixo el que fem totes les dones quan diem “jo això no m’ho mereixo, no sé si soc la persona adequada, segur que hi algú millor que jo,…, etc. ”. En aquest cas penso que hi ha moltes dones que s’ho mereixen. No tan que jo no m’ho mereixi com que n’hi ha moltes d’altres que sí. Però això sí: que diguessin el meu nom em va causar molta alegria.
Què és Vall d’Hebron per a vostè?
Porto 30 anys a Vall d’Hebron. Tota la meva trajectòria professional i tot el meu creixement personal l’he fet a Vall d’Hebron. Això vol dir que ho he fet amb un sistema 100% públic i l’hospital més gran de Catalunya. És molt de recorregut. I molt gratificant, sí.
De vegades hem llegit el seu nom als diaris… ha fet moltes coses importants. Quines en destacaria?
Des d’un punt de vista tècnic, crec que n’hi ha dues. Una, la introducció del pesari cervical per la prevenció del part prematur, que és una peça de silicona que té forma d’anell i que es posa al voltant del coll de l’úter, que dona suport perquè la criatura no surti abans d’hora. Això va ser una troballa que vam publicar al Lancet, que és una de les millors revistes científiques del món. És un dispositiu que és força econòmic, es pot fer servir amb gestacions de bessons, es pot fer servir després d’una amenaça de part prematur…
I la segona cosa, de la qual em sento molt orgullosa, és la introducció de la cirurgia fetal i, potser més darrerament, del tractament intrauterí de l’espina bífida. Es tracta d’una una intervenció que requereix un treball d’equip i de coordinació excel·lent, entre l’equip d’obstetrícia, l’equip de cirurgia pediàtrica, l’equip d’anestèsia, els neonatòlegs, els genetistes, els rehabilitadors…
I vostè, en aquest procés, quina feina fa?
El diagnòstic, decidir quins casos són susceptibles de ser intervinguts i quins no, i la part obstètrica de la intervenció, o sigui, pel que fa a la mare, de l’exteriorització de l’úter, buscar la zona d’entrada dels instruments quirúrgics, tornar a posar l’úter a dins… Aquestes coses.
Traiem l’úter, operem, i el tornem a posar a dins. I la senyora pot parir per via vaginal després. L’úter porta tres puntets de pocs mil·límetres. No és una cicatriu gran, perquè operem per fetoscòpia. Hem sigut els pioners en la introducció de la fetoscòpia per fer aquest tipus d’intervenció.
Vostè és la primera que ha fet aquest…
Vall d’Hebron és el primer centre que ha fet la cirurgia fetoscòpia a gran part d’Europa. Però jo he sigut una mica la cara visible de l’equip a nivell nacional i internacional.
Com és d’important l’equip? Sou un equip que treballeu sempre junts?
Això és molt important, que sigui un equip consolidat, un equip que aprèn junts. I que discuteix els casos junts i gaudeix dels èxits junts, i analitza junts els casos que no van bé junts. Això és el que dona el nivell d’expertesa tan alt.
I aquest equip són més dones, més homes? O és indiferent?
La part prenatal són dones, les anestesistes també. La rehabilitadora també. La neurocirugiana, és dona també. I les uròlogues pediàtriques també. Serien un 70-80% dones. Els cirurgians pediàtrics son homes.
Hi ha algun tòpic que li agradaria desmentir?
Un dels tòpics més injustos que he sentit durant la meva vida professional és “un equip de dones no funciona perquè les dones es barallen entre sí”. Això és una mentida immensa. Jo he liderat equips majoritàriament de dones i és meravellós. Res de barallar-se, de competir per tonteries, sinó de fer sinergies i col·laborar i, a més a més, amb un bon nivell d’ambició, que és molt necessària.
Un bon equip és la clau
Quina diria que és la clau d’un bon equip?
La confiança mútua entre els membres. I el tenir un objectiu comú. Que en aquest cas, per a mi, l’objectiu comú és el benestar de la pacient. Poder posar per davant de tot aquesta vocació de servei cap a la pacient i per davant del teu ego, sentir que ho fas amb i pel bé de la dona, que et coordines amb els teus col·legues per aconseguir-ho. Crec que aquesta és la clau de l’èxit.
I el benestar del bebè també, imagino?
Per suposat. Però hi ha molta tendència a centralitzar-ho molt en la criatura. I la mare es cuida poc. En aquest sentit, el que ens toca fer és defensar la mare. La mare és la que decideix, i nosaltres li donem suport en la decisió. Projectar-ho tot cap al benestar del bebè és un error, és la mare la que decideix. El que ella creu que és millor per la criatura. I nosaltres, òbviament, l’acompanyem.
Algun consell professional per a les dones?
A mi, una cosa que m’ha anat molt bé és saber distingir el que és un escenari de tasca d’un escenari de poder. És a dir, a vegades, a mesura que vas pujant a l’escalafó jeràrquic, et vas trobant coses que se’t van creuant pel camí, i les dones tenim la tendència a pensar que tot són escenaris de tasca. I no ho son.
Hi ha moltes coses que són escenaris de poder. I davant dels escenaris de poder, l’única cosa que es pot fer és buscar més poder, ajudar-te a tenir més suport amb més poder. I les dones en general (estic fent una generalització que sempre són odioses) pensem orientar-ho tot cap a la tasca. Pensem que no fem bé la tasca. I no és això, no. No és que no fem bé la tasca, és que ens estan posant un escenari de poder que nosaltres no controlem, que és diferent.
Distingir tasca i poder
Podria posar algun exemple?
Imagina’t que el teu cap et truca i et diu que et posarà un col·laborador seu perquè t’ajudi una mica. La tendència natural seria pensar “no ho estic fent prou bé, m’he d’esforçar més perquè no estic donant la talla”… Això claríssimament és un escenari de poder. I aquí és on has de canviar l’actitud: has de pensar que el teu cap t’està posant algú perquè a ell li interessa, no perquè tu no ho facis bé.
Fer aquesta distinció entre una cosa i l’altra fa que les dones es desculpabilitzin, perquè el gran problema de les dones és que sempre ens sentim culpables per tot. Això vol dir que si el meu cap em posa un home al costat perquè em controli, la manera per lluitar contra això, és aconseguir més poder (més capacitat d’influència), buscant aliats de poder, no aliats de tasca.
El problema de les dones és la culpabilitat
Quina relació té la culpabilitat que solem tenir les dones amb la distinció entre tasca i poder?
Crec que amb aquest exemple t’ho puc explicar. L’Institut Català de la Salut va fer uns cursos de lideratge femení, i entre altres coses em van demanar que transmetés a les doctorandes coses que jo havia après a través d’una xerrada motivadora. Els vaig explicar la diferenciació entre escenari de feina i escenari de poder.
Vaig tenir la percepció que no m’acabaven d’entendre, perquè quan vaig acabar, les preguntes van anar sobre com m’ho havia fet per conciliar, i no sobre com gestionar el poder. A les dones ens costa identificar els escenaris de poder.
Pel que fa a la conciliació, cal disminuir la culpabilitat. Els meus fills, ja de grans, m’han verbalitzat que ells volen educar els fills com nosaltres els hem educat. Tant malament no ho hem fet. I també els estem ensenyant una manera de fer diferent, més positiva, menys culpabilitzadora.
Va tenir suport familiar per poder treballar a molt alt nivell? Potser va “conciliar” més el seu marit que vostè…?
El meu marit era una persona compromesa amb la criança dels fills, 100%. No sempre passa.
Però… la culpabilitat és independent. És a dir, tu sempre et sents culpable. Si no estàs 100% amb els fills i filles, i si no ets la mare més perfecta de l’escola i si un dia perds l’autocar i no arribes a temps… Doncs no cal culpabilitzar-se tant. Perquè això no té un impacte en la percepció que tenen els fills. I això els va agradar molt a les doctorandes. El pitjor del món, per sentir-se culpable, penso que és creure que hauries d’estar en un altre lloc on no estàs.
I ara, de cara al futur, quins projectes té?
Ara tinc dos projectes, SmartPart i Care for Women.
SmartPart és un projecte per a tots els hospitals de l’ICS de Catalunya, per poder tenir control de la freqüència cardíaca fetal, el benestar fetal, amb la mare movent-se lliurement, perquè els cardiotocògrafs no van amb cable. Això permet molt més moviment, molt més part natural… la mare no ha d’estar estirada per aconseguir una bona monitorització de la criatura.
I això es vol implementar a tot Catalunya?
A tots els hospitals de l’ICS, que vol dir sistema públic de Catalunya. I a més a més, tots els hospitals tindran el mateix sistema digital de registre, de manera que podrem tenir dades de 9.000 parts per any, cosa que ajudarà a fer estudis, a millorar el control del part…
I la seva part, amb això, quina és?
La de disseny de l’estudi. Co-ideòloga, diguem-ne, amb la Sra Raquel Cánovas, enginyera i Cap de Tecnologia mèdica de Vall d’Hebron.
Molt bé. I l’altre projecte?
Care for Women és un projecte que començarem ara, que és un projecte transformador del CatSalut, que consisteix a integrar de manera funcional la primària de la nostra especialitat, a la feina que es fa als ASSIRs (Unitats d’assistència a la salut sexual i reproductiva) , amb la idea que el recorregut de les pacients sigui molt més fluït, o sigui que les dones no hagin de patir el passar de l’atenció primària a l’hospital, i de l’hospital a atenció primària de nou, sinó que la informació vagi fluïda, la situació vagi fluïda, els protocols vagin fluïts…
Perquè fins ara era portar papers amunt i avall, no?
Les situacions no quadren, la informació s’ha de repetir diverses vegades perquè no està ben codificada, i per això… Es repeteixen coses que no calen, es diuen coses diferents a un lloc i a l’altre… Es tracta de fer digitalització de vies clíniques i que es parlin tots els sistemes d’informació… Perquè per a la dona sigui molt fàcil passar de l’atenció primària a l’hospital i tornar de l’hospital a la primària. No ha de ser un malson passar de la primària a l’hospital i viceversa.
És a dir, ajudar les dones. A nivell mèdic, què cal fer perquè hi hagi justícia envers les dones? Vostè parla del “despertar de la consciència de salut i gènere”. Què ens podria dir sobre això?
Comença a haver-hi un despertar de consciència de salut i gènere, sobretot de la utilització del sexe com a biovariable. És a dir, ja ho hem vist amb la Covid, ningú es va preocupar de posar suficients dones a l’estudi i ningú sabia que la vacuna alterava la regla.
Això no pot ser. De la mateixa manera que l’infart es manifesta diferent en homes i dones, hi ha determinades malalties que es presenten de manera diferent en homes i dones, això s’ha de tenir clar des del principi. Cal estudiar i investigar des del principi amb perspectiva de sexe-gènere. D’alguna manera, cal reescriure tots els coneixements que hem adquirit fins ara. Això és molta feina.
Això vol dir refer tots els estudis des de zero, no?
Exactament. Fa una mica de vertigen i tot. I el que hem fet per aconseguir-ho ha estat la creació de Comissions clíniques de salut i sexe-gènere als hospitals perquè treballin específicament aquests aspectes clínics, no els aspectes que poden ser tractats a altres llocs (educació, comunicació, etc.). La part clínica de generació del coneixement amb aquesta perspectiva nova, o la fem els clínics o no la farà ningú. Per això s’han creat aquestes comissions clíniques de salut i sexe-gènere als centres. I vam començar a l’Hospital Vall d’Hebron.
I la va liderar vostè?
Juntament amb la senyora Anna Martí, Cap d’Atenció a la ciutadania de Vall d’Hebron, que en va ser la ideòloga. Ella em va venir a buscar i vam tirar endavant les dues.
I aquesta senyora també és metgessa?
No, ella és advocada de formació i és experta en experiència de pacient. A partir d’aquí l’Hospital Clínic s’hi va sumar amb la doctora Blanca Coll-Vinent i després l’Hospital de Can Ruti i l’Hospital de Sant Pau. De moment som 4 Comissions clíniques de salut i sexe-gènere, però l’assistència primària també comença a organitzar-se i altres hospitals també.
Això és la feina bottom-up (de baix a dalt). La idea és que aquestes comissions clíniques siguin generadores de coneixement, però perquè el coneixement sigui ràpidament compartit entre les diverses comissions ha d’haver-hi un paraigua, un nexe d’unió. I aquest paraigua el proporciona el Departament de Salut.
Feina “bottom up”
Vostè presideix el Consell Assessor de les Polítiques de Gènere del Departament de Salut…
El Departament de Salut té un consell assessor de les polítiques de gènere que tinc l’honor de presidir i que una de les funcions és precisament fer la coordinació d’aquests grups de salut i sexe-gènere que esperem que es multipliquin per tot el territori.
Es tracta de tenir nou coneixement amb perspectiva de gènere sobre la salut a Catalunya?
Sí, amb tota la força de les (majoritàriament dones) metgesses i infermeres implicades. S’ha de crear i compartir aquest nou coneixement. Si vols ser un bon professional has d’aplicar la perspectiva de sexe-gènere a la teva pràctica assistencial. I també a la teva recerca . Amb l’ajuda del Departament de Salut, volem fer una transmissió ràpida d’aquest coneixement i fer-lo públic. D’aquesta manera, en un període a mig termini podem tenir un canvi important de perspectiva. No és una cosa ràpida, però és una cosa necessària. I equitativa.
I com a país, seríem l’únic país del món que tindria tan ben organitzada la introducció de la perspectiva de sexe-gènere en Salut, a nivell de començar des de la base cap amunt, però també de dalt a baix, tenint el suport de les autoritats, de l’administració en aquest cas, del Departament de Salut.
Un gran projecte del qual, sens dubte, pioner al món, i del qual ens en beneficiarem tota la societat.
Entrevistar la Dra. Elena Carreras Moratonas ha estat un gran privilegi; una dona que ha marcat un abans i un després en l’obstetrícia i la ginecologia europea, amb passió per millorar la salut materna, una gran líder que demostra que la confiança mútua i la col·laboració són clau en els èxits professionals. Els seus projectes futurs revelen una ment inquieta i compromesa amb la innovació per millorar la salut de les dones. Una professional excepcional, una font d’inspiració, que esperem que encomani les lectores de Dones Digital.
Jorge Luis Borges dijo: “Uno está enamorado cuando se da cuenta de que otra persona es única”.
Cualquier coach, entonces, está enamorado/a. Y así me lo enseñó mi maestra de coaching Pilar Morales cuando hice la formación en Adaptic.
Esta idea la encontré preciosa. Cualquier coach tiene que «enamorarse» del coachee (o cliente/a), darse cuenta de que es único/a, ver todas las cualidades que tiene, que necesita y que, quizá, por sí solo/a no ve en estos momentos.
Foto: Pixabay
Y desde ahí, el coach trabaja para hacer todo lo posible para que coachee descubra cuántos recursos posee, qué tesoros están escondidos tras un montón de creencias limitantes… Y los ponga en práctica!
Si Borges está en lo cierto, vivo enamorada de las personas, de los/las clientes/as, de mis amigos/as, de cualquier ser humano al que miro y que me mira a los ojos.
Querida mamá, hoy hace 40 años que te fuiste. No entendíamos nada, te fuiste después de una larga enfermedad, y no tocaba. Una familia rota, y nos quedamos huérfanos, sin nadie que nos marcara el camino, siempre a la defensiva no fuera a ser que alguien nos hiciera daño. Muchas cosas en la vida fueron difíciles de aprender: tener paciencia, estabilizarnos, estudiar… un trabajo… pero lo que más nos costó, por lo menos a mí, fue aprender a amar.
No teníamos la referencia del amor incondicional de una madre, nos sentimos estafadas, no había una madre amorosa a quien imitar, y nos hicimos el camino a base de caídas, endurecimientos que en algunos casos se volvieron callos… Sólo al cabo de los años, relativizando cosas, con la experiencia, nos empezamos a dar cuenta de que la respuesta a todo es el amor.
Amar es ayudar. Amar es dejarse ayudar. Amar es dar, pero también amar es pedir. Sentirse vulnerable es, también, amar, cuando desde la humildad empiezas a aprender a alargar la mano mirando hacia arriba, y empiezas a aceptar que alguien te dé la mano mirando hacia abajo. No hace falta saberlo todo, estar en todas las conversaciones… Eso cuesta a veces soltarlo. Todavía me doy cuenta de que digo cosas que no hacen falta, y que a veces escucho menos de lo que debería.
Violeta Veiga, 1975
Eso sí, aprendí a darle la vuelta a las cosas, a aprender que es verdad el «no hay mal que por bien no venga», porque en realidad ese «bien» no quiere decir «mejor», sólo quiere decir que hay cosas de las que aprendemos cuando no van como habíamos creído.
Te eché en falta el día que me casé, me habría gustado que hubieras estado ahí para celebrar mi alegría, oír tus consejos, e intentar ayudarme para no darme de morros tantas veces como me di, con prueba y error, porque sí, sabes que yo te escuchaba.
Te eché en falta en el nacimiento de cada uno de mis hijos, que nacieron los 3 por cesárea, supongo que por el miedo de abrirme y librarme de lleno a la maternidad una, dos, y tres veces.
Te eché en falta en cada corgojeo, cada paso, cada palabra, cada nota buena o mala de los 3… en poderte llamar cuando llevaba muchas noches sin dormir y necesitaba un poco de alivio.
Y te he echado de menos cada día. Cuando te fuiste, se me quedó grabada tu imagen cuando te miraban en el mismo momento en que dejaste de respirar, y hasta anteayer yo misma creía que estaba sola contigo ahí, por lo abandonada que me sentí. Resultó que estaba Diana con nosotras en ese momento, y ella tampoco se olvidó nunca. No sabíamos que hacer. Yo, con 16, y ella con 12 años. Dos niñas. Solas. Contigo y luego, solas. A las 8.10 de la mañana.
Cuarenta años en los que, eso sí, tengo que decir que he aprendido por mi cuenta, buscando referencias, intentando encontrarme a mí misma, y quiero creer que sí, que lo estoy consiguiendo. Mis maestras han sido mi hija, amigas, mis parejas, con las que he aprendido también lo que no quiero o lo que no hay que hacer, tu hermano, los estudios, la Liga de la Leche, Louise Hay, el yoga, y también el tiempo libre. El no hacer nada. Meditar. Simplemente, ser.
Ahora, después de 40 años, he aprendido a amar, a besar, a entregar, también a pedir, a darme cuenta de que no hay que ser perfecta. A aceptarme como humana, a agradecer todos los nuevos días que van apareciendo en la vida. Y desde ahí, ayudar a quien buenamente quiera y pueda.
Aprendí a nadar, a pesar de que decías que no podría nunca nadar porque me daba miedo, a hacer natación sincronizada, nadar en aguas abiertas y hacer triatlón, a correr y hacer maratones, a amar a los perros… A ser más yo.
En el fondo, sí, mamá, te agradezco todo, porque me diste la vida, y con los años he aprendido a perdonar a quien sea que se te llevara tan pronto, para poder crecer.
Sí, así, directamente. Va a ser espectacular. Va a ser el verano de tu vida. Y es que vas a empezarlo de manera diferente. Con nuevas ideas, nuevos pensamientos, y lo que es más importante: con nuevas acciones.
Haz por el yoga lo que el yoga hace por ti. El yoga te permite cuidarte, trabajar tu cuerpo, sentirlo, sentirte, observar tu mente, respirar de manera consciente, respetarte… En el Día Internacional del Yoga, solsticio de verano, puedes aportar a la comunidad yogui mundial tu participación en la tradicional secuencia de 108 saludos al sol, dando la bienvenida al astro rey, en el día más largo del año, el día en que más luce.
Sabemos que los solsticios son días especiales… Las tradiciones hacen que se quemen hogueras en el solsticio de verano (San Juan en nuestra cultura), como símbolo de dejar atrás lo que no sirve, para dejar que la naturaleza haga su función de renovación. Qué tal si te traes unas palabras escritas para dejarlas ir, soltarlas, «quemarlas» y dejar espacio a lo nuevo que te traiga el Universo?
Ni te imaginas lo bueno que va ser este verano, si ya lo empiezas así!
Sí, així, directament. Serà espectacular. Serà l’estiu de la teva vida. I és que el començaràs de manera diferent. Amb noves idees, nous pensaments i el que és més important: amb noves accions.
Fes pel ioga allò que el ioga fa per tu. El ioga et permet cuidar-te, treballar el teu cos, sentir-lo, sentir-te, observar la teva ment, respirar de manera conscient, respectar-te…
En el Dia Internacional del Ioga, el 21 de juny, solstici d’estiu, pots aportar a la comunitat iogui mundial la teva participació en la tradicional seqüència de 108 salutacions al sol, donant la benvinguda a l’astre rei, el dia més llarg de l’any, el dia que més llueix.
Sabem que els solsticis són dies especials… Les tradicions fan que es cremin fogueres al solstici d’estiu (Sant Joan a la nostra cultura), com a símbol de deixar enrere allò que no serveix, per deixar que la natura faci la seva funció de renovació . Què tal si et portes unes paraules escrites per deixar-les anar, deixar-les anar, «cremar-les» i deixar espai al nou que et porti l’Univers?
Ni t’imagines com de bo serà aquest estiu, si ja ho comences així!
Un estudio habla de la importancia de la respiración consciente y lenta para desbloquear mecanismos del cuerpo que hacen desarrollarse el Alzheimer en nuestro cuerpo.
El Pranayama es una gran herramienta para la salud
En el estudio, para evaluar el resultado de la respiración en el cuerpo, se utilizó la biorretroalimentación, unos sistemas de control del cuerpo con sensores. Pero lo más importante que creo que sucede en estos casos es que la persona se va informando de cómo todo lo que realiza (la respiración consciente y lenta) va afectando a la reducción de unos niveles determinados en el plasma humano. Y todo eso resulta a partir de estimular las vías del nervio vago (el nervio más largo que tenemos en el cuerpo), a través de la respiración. De alguna manera, el cuerpo se adapta de manera sencilla y natural a los estímulos, activando el tono del sistema parasimpático y el nervio vago, y se varía la frecuencia cardíaca (o HRV en inglés).
Qué ejercicio respiratorio es útil en este caso?
Se trata de 20 – 40 minutos de respiración consciente y lenta, contando hasta 5 en la inhalación, y contar como mínimo, hasta ese mismo número en la exhalación, parecido a algún ejercicio de yoga que realizamos en sesiones de Pranayama. Por qué? Porque el ritmo cardíaco cambia entre la inhalación y la exhalación. Con la inhalación, el ritmo cardíaco sube ligeramente, y con la exhalación, el ritmo de nuestro corazón se calma.
Parece que este tipo de pranayama reduce el número de proteínas beta-amiloides en la sangre. Ese tipo de proteínas inflamana las neuronas y las dañan, con lo que la comunicación entre ellas se deteriora y llegan menos nutrientes, con lo que puede llegar a provocar la muerte de las neuronas dañadas. Al dañarse, se forman placas, se forman cúmulos de proteínas que se suelen dar en personas que tienen Alzheimer.
Cómo afecta la conciencia en este proceso?
El conocimiento es oro. Con el conocimiento de cómo afecta la respiración a su ritmo cardíaco, a las hormonas corporales y al efecto de la reducción de esas proteínas en el cuerpo la persona que hace esos ejercicios va nutriendo cada vez más ese conocimiento a nivel mental y también físico. Su cuerpo incorpora ese trabajo.
Resumen ejecutivo del estudio: La respiración de ritmo lento a través de la biorretroalimentación de la variabilidad de la frecuencia cardíaca (VFC) estimula las vías del nervio vago que contrarrestan el estrés noradrenérgico y las vías de excitación que pueden influir en la producción y eliminación de proteínas relacionadas con la enfermedad de Alzheimer (EA). Por lo tanto, examinamos si la intervención de biorretroalimentación HRV afecta los niveles plasmáticos de Αβ40, Αβ42, tau total (tTau) y tau-181 fosforilada (pTau-181). Asignamos al azar a adultos sanos (N = 108) para usar respiración lenta con biorretroalimentación HRV para aumentar las oscilaciones de la frecuencia cardíaca (Osc+) o para usar estrategias personalizadas con biorretroalimentación HRV para disminuir las oscilaciones de la frecuencia cardíaca (Osc−). Practicaron de 20 a 40 minutos diarios. Cuatro semanas de práctica de las condiciones Osc+ y Osc− produjeron grandes diferencias en el tamaño del efecto en el cambio de los niveles plasmáticos de Aβ40 y Aβ42. La condición Osc+ disminuyó el Αβ plasmático mientras que la condición Osc− aumentó el Αβ. Las disminuciones en Αβ se asociaron con disminuciones en los indicadores de transcripción de genes de señalización β-adrenérgica, lo que vincula los efectos con el sistema noradrenérgico. También hubo efectos opuestos de las intervenciones Osc+ y Osc− en tTau para adultos más jóvenes y pTau-181 para adultos mayores. Estos resultados proporcionan datos novedosos que respaldan un papel causal de la actividad autonómica en la modulación de biomarcadores relacionados con la EA en plasma.
Un dia, quan tenia 8 anys, la seva filla li va dir que no tingués por, que ella no passaria l’adolescència. I tenia raó.
Tanta preocupació que tenia la mare sobre com viuria l’adolescència la seva filla, i el millor que hauria pogut passar era que hagués passat una adolescència de veritat. Una de normal. D’aquelles que acaben quan es van fent grans, d’aquelles que demanen ser independents i buscar el seu propi camí.
Efectivament, no va ser mai adolescent, sinó que va passar de poncella a fulla seca de sense passar per flor. Un dia, i de cop, el seu somriure innocent es va congelar. La il·lusió que tenia la seva mirada fresca es va apagar, i els seus ulls blaus ja no van brillar més.
Sense passar per flor
Perquè a cada moment ella recordava com aquell home vell, en qui ella sempre havia confiat, li havia robat la innocència. De cop. I moltes vegades. Massa vegades per poder-ho oblidar.
I des d’aleshores tot estava malament. El sistema. La mare, el pare, les amigues, les parelles, els germans… Tot malament. Cridar no ajudava. Fumar tampoc.
Qualsevol ajuda la sentia com una amenaça. Ja no confiava en ningú, ni tan sols en ella mateixa. Perquè aquella persona en qui havia confiat tants anys li havia fet tant de mal.
I el pitjor: la família va trigar molt a creure la seva versió. No podien imaginar el que havia passat i molts van optar pel silenci, per fer veure que no havia passat res.
La mare intentava donar-li suport, però no ho aconseguia… com més volia fer-ho, pitjor resultat en treia. I la veia patir.
Perquè es mereixia ser feliç, com qualsevol noia de la seva edat…
Tant de bo pogués tornar enrere i esborrar aquelles taques que feien plorar de dolor l’ànima de la seva filla.
Tant de bo pogués tornar la il·lusió a aquells tristos ulls.
Hoy he leído con estupor en el País Negocios (de 22 de enero) que existen biberones «inteligentes», que «no interfieren en la lactancia», porque imitan la anatomía de la madre, a través de diferentes opciones de forma, tamaño de los pechos, pezón y el flujo de la leche.
Qué pena he sentido al leer esto, cuando el bebé es quien, a través de conocer perfectamente el pecho de su madre, provoca un determinado flujo de la leche, tanto en en cantidad como en calidad, véase densidad, proporción de nutrientes, etc. según sus propias necesidades.
No es que la madre «sea así», sino que la lactancia es una relación a dos, en la que el bebé aprende a conocer a la perfección los pechos de su madre. Su conocimiento llega a ser tan profundo que puede dominar incluso el comportamiento de los diferentes alvéolos de las glándulas de la madre; es decir, en qué zonas los pechos producen más y dónde menos, y qué calidad de leche producirá estimulando aquí o allá según sus necesidades. Así, el bebé decide dónde y cómo quiere mamar, incluso cuánto rato hacerlo, porque el tiempo en la toma cambia las cualidades de la leche.
Por favor, no engañen a las madres con estas falsas publicidades, porque estos biberones, como cualquier otro de cualquier marca –incluidos los que dicen que son «iguales que el pecho materno»–, están incumpliendo el código de comercialización de sucedáneos de leche materna. Créanme: por algo se creó el código. No hay tetinas vivas que se puedan comprar.
Mucho mejor que un biberón que se parece sólo a vista de cualquier adulto al pecho de la madre (y que ni huele a mamá ni se estimula por zonas ni por tiempos), es, por ejemplo, el uso de un relactador (una sonda que va a parar al pezón del que sale la leche que se suplementa, sea la materna extraída o la artificial), o cualquier otro sistema que permita al bebé estimular al tiempo que seguir aprendiendo a mamar mejor del pecho de su madre. Incluso el uso de vasitos (que vienen con cualquier jarabe) o cucharitas son una gran opción.
Llevo apoyando a más de 16.500 madres desde hace 24 años en una asociación internacional pro lactancia materna. Y si lo sigo haciendo es porque día a día sigo observando su empoderamiento a través de la lactancia materna. Gracias a ella se sienten necesarias, únicas, conocen a la perfección sus pechos, cómo funcionan, cómo estimularlos, incluso cómo extraer la leche con sus propias manos observando las zonas de su cuerpo en que más producen leche, y desarrollando habilidades relacionales amorosas y respetuosas hacia sus bebés, los adultos de mañana.
No hacen falta más tetinas «que quieren parecerse» al pecho inigualable, amoroso y oloroso de una madre, porque eso es imposible. La lactancia es alimentación, defensas, estimulación de todos los sentidos humanos; especialmente es creadora de relación, seguridad y confort.
Aquest mes de febrer, entremig de Nadal i Setmana Santa, t’oferim un retir de cap de setmana a Mas La Comademont, a prop d’Olot.
Aquesta és la proposta:
Fin de semana de Yoga y Comunicación El fin de semana del 11 al 12 de febrero organizamos un intensivo para profundizar aspectos sobre la filosofía y la práctica de Yoga, así como técnicas de comunicación y crecimiento personal, dentro de un entorno natural espectacular. La actividad está dirigida a personas de cualquier edad y condición física, con o sin experiencia en Yoga. Programa Sábado 11 de Febrero · 9.00 Llegada a Mas La Comademont · 10:00 ¿Nos conocemos? · 11.00 Maha Sadhana de Yoga (clase completa con pranayama, posturas, meditación · 12.30h La filosofía y la práctica yoga post Covid (dudas y preguntas) · 14:00 Comida y descanso · 17:00 Comunicación y Yoga. Efectos sobre vida y la salud. (Práctica de yoga suave y meditativa) · 20:00 Cena y conversación libre · 21.30: Relax: Yoga Nidra con cuencos tibetanos para un buen descanso Domingo 12 de febrero · 07:30 Pierde el miedo a meditar · 8.30 Clase energética de Chi Kung · 10:00 Desayuno · 11:30 Clase de Hatha Vinyasa Yoga · 12:30 Paseo meditativo por la naturaleza · 14:00 Comida y descanso · 16:00 Resumen, dinámica de comunicación y despedida · 17.00 Fin del Intensivo Más información · Marian: 655375459 · Eva: 655758005
Inmersión los viernes por la tarde de 4 a 8 (hora Barcelona), a partir del 17 de febrero durante 2023.
QUÉ ES LA PNL (PROGRAMACIÓN NEUROLINGÜÍSTICA)
La Programación Neurolingüística es una “caja llena de herramientas” útiles para:
Comunicarte mejor contigo mism@
Entenderte mejor
Comunicarte mejor con l@s demás
A través del estudio de ti mismo y de las demás personas
Podrás acceder a utilidades fáciles de aprender y practicar para “leer” a las demás personas
Conocer cómo funciona tu mente para ayudar a que trabaje a tu favor
Desprogramar lo que no te interesa y cambiarlo por lo que sí te interesa
Conocerás modelos diferentes y dinámicos sobre el funcionamiento de la mente y de la percepción humana
Conocerás cómo codificamos los aprendizajes a través de las diferentes experiencias.
También cómo percibimos, procesamos, almacenamos y recuperamos la información.
Aprenderás a conocer cuáles son tus creencias, tus valores, los de otras personas, y cómo cambiarlos
Aprenderás a interpretar tu mundo a tu favor
Aprenderás a aprender mejor: estudiar, modificar conductas, rescatar capacidades ocultas, emociones, creencias y valores.
Utilizarás la PNL para comunicarte de manera eficaz, para ser mejor comunicador/a y caer mejor a las personas.
Aprenderás a tener relaciones más respetuosas con los demás y contigo mism@.
Aprenderás a saber cómo motivarte mejor, sentirte más segur@, poder decidir en qué quieres enfocarte, y trabajar tus proyectos de manera útil, eficaz y eficiente, sin “irte por las ramas”
Podrás superar los bloqueos que puedes sentir en algunas situaciones, y así tener mayor control de tu vida.
Tendrás un montón de recursos a tu disposición que no sólo impactarán en tu vida laboral, sino también en tus relaciones, tu familia, tu pareja… En toda tu vida.
Qué es un Practitioner en PNL?
Una persona que ha hecho una formación en PNL de 90h y aprende a practicar la PNL en su vida, que pone en funcionamiento los principios y técnicas de la PNL. Una persona que quiere superarse y que lo va consiguiendo. Una persona que pone medios para ser la mejor versión de sí misma. Y quizá, contagia también de efectividad, respeto y amor a las personas que están a su alrededor.
Este curso de Practitioner tiene como objetivo profundizar en estos principios de técnicas.
A QUIÉN VA DIRIGIDO:
A todas las personas que deseen conocerse mejor, conocer mejor a los demás, profundizar en las posibilidades que tienen para ponerse objetivos y llevarlos a cabo, modificar hábitos y conductas, tener más credibilidad, actuar más en consonancia con su yo interior. Para tener más efectividad en el día a día aprovechando las técnicas efectivas desde el primer momento para poder ser la persona que realmente quieren ser.
El curso de 90h de Practitioner en PNL es útil para estudiar y/o trabajar con:
Coaching con PNL
Terapia y gestión del cambio
Liderazgo
Trabajo en equipo
Negocios
Educación
Crecimiento Personal
QUÉ APRENDERÁS EN EL PRACTITIONER EN PNL:
En este curso aprenderás qué es la PNL, cómo se creó, quiénes fueron sus fundadores
Cómo memorizamos, cómo aprendemos cada un@ de nosotr@s, cómo percibimos, las experiencias subjetivas, la estructura de la evidencia sensorial
Podrás observarte de manera respetuosa contigo, observar a las demás personas con neutralidad, para reflexionar y trabajar habilidades para mejorar tu comunicación contigo y con las demás personas.
Tener más observación hacia tus emociones, con respeto y amor para gestionarlas y hacer que vayan a tu favor, qué puedes sacar de ellas para comprenderte mejor y gestionarlas de manera efectiva.
Mejorar tus habilidades relacionales.
Mejorar tu autoestima y au autoconfianza.
Aprender a motivarte
Aprender a utilizar con precisión y efectividad tu lenguaje (verbal y no verbal)
Destapar tu potencial y profundizar en él.
Utilizar muchas técnicas efectivas contigo mism@ y con l@s demás
Aprenderás a conocer los filtros que aplicamos para procesar la realidad y cómo vivimos y re-vivimos las cosas que nos pasan
Cómo podemos detectar las evidencias de cómo funciona tu mente y las de los demás: omisiones, generalizaciones y distorsiones
Detección de Creencias y Valores
Cómo podemos aprender, desaprender y reaprender
La curva del aprendizaje de Bandura
Cómo detectar el Estado Actual, y determinar hacia dónde queremos ir (Estado Deseado)
Presuposiciones de la PNL: qué aceptamos como verdadero porque es útil para poder mejorar
Feedback
Determinación y consecución de Objetivos El Puente a futuro: cómo puede ser útil anticiparnos con la mente para conseguir un objetivo
Estrategia POPS
Sistemas representacionales
Accesos oculares
Empatía, rapport (acompasamientto) y claves sensoriales. Cómo establecer sintonía con las personas
Claves sensoriales verbales y no verbales
Metamodelo del lenguaje en PNL
Calibración
Submodalidades
Estado asociado, disociado
Anclajes. Qué son. Uso y empleo.
Círculo de excelencia
Cambio de historia personal
Generar nuevos comportamientos
Hipnosis ericksoniana o hipnosis natural
Autohipnosis
Inteligencia emocional y PNL
Técnicas específicas: como la Línea del tiempo, el Modelo del chasquido (swish), las Posiciones perceptivas, la Detección e integración de polaridades, los Reencuadres, las Metáforas, los Niveles Lógicos y Neurológicos, la Estrategia de creatividad Disney, la Estrategia de Motivación
Resolución de conflictos con PNL (congruencia, inconcruencia y acompañamiento de las incongruencias)
Se tratarán todos estos temas de manera práctica y amena
Te vas a divertir, vas a aprender y vas a comprender tu magia.
Y te llevarás el certificado oficial de la AEPNL (Asociación Española de Programación Neurolingüística)
Infórmate sobre las ventajas de pertenecer al Programa Padrinazgo de 2023. Todo son ventajas!
Curso de Practitioner en PNL de 90h avalado por la AEPNL. Inmersión los viernes por la tarde de 4 a 8 (hora Barcelona), entre enero y julio de 2023. Pídeme información!
#angelalansbury i #jessicafletcher, un duo potent en una sola imatge. Jessica-Angela va ser un gran referent d’una generació on no hi havia referents femenins. Una dona sola, plena amb moltíssimes amistats i familiars, especialment nebots i nebodes, estimada per tothom, que sabia dir que no quan calia, fer callar el més arrogant, sabia llegir entre línies… Una dona activa, anava amb bici, avió i el que fes falta. Amb uns ulls observadors plens de vida i estimació. Una dona amb «ethos», presència, que es feia respectar allà on anava… I no era només la #jessicafletcher, sinó el duo potent que encarnaven sota la imatge, potència i dolçor de l’Angela Lansbury
Sempre cantaré la melodia del piano: lararararaa lararaa laraaa amb alegria pensant en tu
Moltes mares truquen amb un dubte existencial que volen que els resolgui jo… i no puc fer-ho. Penso que no seria ètic intentar induir les respostes en una mare. D’altra banda, si surt bé, la responsabilitat no se la sentiria seva, i si surt malament, la mare no se sentiria com a propietària de la seva decisió. Fer-nos grans implica prendre dedisions. I prendre decisions implica deixar altres camins. Només puc acompanyar les mares, amb carinyo i respecte.
Si aquest és el teu cas, pots agafar un full en blanc i fer una llista amb allò positiu d’una banda, i allò negatiu de l’altra.
No ho facis ràpid. Fins i tot pots dibuixar al costat de cada cosa que escriguis. En colors, encara millor.
Font: Pexels
I ara ve el veritable treball. Pren-te el teu temps. Atura’t a sobre de cada item, tancant els ulls, i observant interiorment com se sent el seu cos davant d’aquella cosa. La sents com a bona per a tu? És bona per al teu nadó? Com et fa sentir en el conjunt de totes les coses que et passen? Tens la possibilitat de fer-hi algun canvi? Com?
Font: Pexels
I un cop hagis passat per cada un dels temes, sabent el que prens i prenent consciència del que deixes en la seva proporció, pots prendre una decisió, o informar-te’n més, per tenir més informació i tornar a començar el treball, però amb més saviesa. Com més sàvia et sentis, amb més tranquil·litat prendràs la teva decisió.
Pren-te el teu temps. No et precipitis. No deixis que la ràbia, la impotència o la precipitació et faci prendre decisions que no vols. Informa’t sobre allò que dubtes, per tenir més saviesa. Connecta amb el teu cor. Amb consciència. Connecta amb tu.
Por fin tenemos taller de Nosotras las Diosas en Barcelona, el día 15 de octubre de 2022, de 10 a 16h, en Collserola
Taller Nosotras las Diosas
Nos reuniremos en un lugar a concretar en Collserola, haremos taller de arquetipos de Diosas por la mañana, compartiremos un picnic (cada persona trae algo para compartir o algo para sí misma), después de comer haremos una relajación que acabará con una meditación energética, y acabaremos la tarde con el juego del Concilio de las Diosas.
Utilizaremos técnicas de modelos esenciales de PNL como las metáforas, submodalidades, anclajes, estados, ecología, el Giro, conocernos para reconocer el sí y no corporal, técnicas de biodanza, de Milton Erickson… Siempre desde el respeto máximo a tu yo profundo. No te lo pierdas!
Tant de bo tots els comiats fossin així de bonics. Si es fan les coses amb carinyo i respecte, canviar pot ser una experiència preciosa. L’aferrament pot existir i de fet existeix, i el que demostra és la bellesa d’aquesta relació. Però és bo deixar anar, i la vida ens retornarà, si ens trobem, relacions més madures, més serenes, més profundes.
Ayer acabó una etapa con alumn@s de @clubsclaror Claror Marítim. Apuntamos en el espejo palabras de lo que significaba el #yoga para ell@s. En la relajación final incluimos estas palabras y sensaciones. Ojalá esas palabras sean como simientes que fructifiquen en sus vidas y sus almas. Al final, abrazos, y una agradable sorpresa! un regalito. Muchas gracias!!
Moltes gràcies Judith i Carles! Un matrimoni increïble que no fallaven mai. I moltes gràcies també a tots els/les alumnes que han vingut a les classes regularment i ocasionalment. I als que no heu pogut venir tot i voler. Classes de 18 persones més 16 en llista d’espera han demostrat que el ioga per a vosaltres és important i necessari. Espero trobar-vos als tallers i retirs! Una abraçada
Yoga no son sólo posturas. Yoga es vida. Yoga es presencia en la vida. Yoga es poder ser consciente de lo que pasa en el cuerpo, de tomar decisiones con conciencia, de alejarse de automatismos en las reacciones y poder darse cuenta de lo que pasa, de lo que puede pasar, y tomar decisiones.
Yoga es respirar. Respiramos cada día, sí, pero respiramos de manera consciente? Nos damos cuenta de que cuando estamos en estado de nerviosismo respiramos más rápido, más arriba (en la parte alta del torso)? Nos damos cuenta de que cuando tenemos enfado se nos abren más las fosas de la nariz y se nos calienta la cara al mismo tiempo que esa respiración eleva nuestra adrenalina? O quizá sea la adrenalina que provoca ese tipo de respiración?
Según los yoga sutras de Patanjali, yoga es «Chitta-vritti-nirodha«, la restricción de las fluctuaciones de la mente (YS 1.2). Yoga no son posturas, sino una actitud, una acción no-acción. En clase de yoga lo hacemos a través del pranayama (el trabajo de respiración), los ásanas (las posturas), y la meditación. Aunque, si os fijáis, en todos ellos estamos respirando.
En las posturas, primero intentamos acercarnos a la postura de manera que podamos realizarla, luego verificamos si podemos «respirarla» bien, es decir, respirar profundamente y conscientemente durante la postura. Y luego observamos las sensaciones que nos producen. Desde esas sensaciones decidiremos si seguimos en la postura o la cambiamos, para poder respirar bien y tener sensaciones agradables y de interiorización.
Respirar de manera atenta relaja la mente, el corazón, para la mente.
Hagas lo que hagas, respira. Respira! Y harás yoga.
La muerte de mi padre hizo que me replanteara muchas cosas y priorizara tener tiempo para estar conmigo misma, con mi familia y en la naturaleza para poder ofrecer lo mejor de mí.
En esta nueva temporada habrá más cursos, talleres y retiros. Te apetece acompañarnos?
Ya murió mi padre. Sin ningún progenitor en este mundo, siento un vacío que me dice: «si todo va bien, vas a ser la siguiente». Y esto ya va en serio. Espero poder aplicar bien las enseñanzas
Como siempre estará mal, haz lo que creas que tienes que hacer. Esta frase que me dijo mi padre hace muchos años la he repetido muchas veces. Es una frase de poder, de aceptación de que la realidad es compleja y que no hay que buscar el beneplácito de los demás, sino buscar, preguntarse a un@ mism@ sí cree que esa es la mejor opción posible. Si no lo es, hay que buscar otra hasta que aquella convenza. Y en ese punto, tirar pa’lante! Com convicción. Y si con los años un@ decide que era una decisión equivocada, por lo menos fue la decisión meditada y decidida a conciencia. Mucho mejor eso que decir: es que X me dijo que hiciera esto! Tomar conciencia y decidir sabiendo que estará mal (para un@s o para otr@s) es tomar conciencia y responsabilidad. Gracias Papá. #iloveyoudad #tequieropapa #coaching @emili.donat
Empezar es el primer paso para cualquier cosa. Poco a poco irás llegando. Lo importante es salir de donde estabas. Según la tradición yóguica, los #gunas son 3: #tamas (la inercia, la pereza, que pesa, no adelanta), #rajas (que es la actividad, el fuego, la fuerza)… y #sattwa (que es el equilibrio entre las dos). Para salir del «no hacer», un primer paso te ayuda a salir de allí. Ojo con un exceso de energía porque eso también se agota y entonces volvemos a empezar. Un primer paso, moderado, ayuda a empezar un buen camino. Cónocete y empieza a cambiar. Vamos! #yoga #coaching
Louise Hay decía: «En la vida nuestros pensamientos y nuestras creencias han creado el momento actual, y todos los momentos hasta este mismo. Lo que ahora estés eligiendo creer y pensar creará el siguiente momento, y el siguiente día, y el siguiente mes, y el siguiente año».
Cuando tomas conciencia y decides cambiar aquello que sabes que no funciona por cosas y que sí funcionan, estás cambiando tu manera de pensar, tu manera de actuar. Dejas de ser una víctima para llevar la dirección de tu vida, tomando las riendas y cambiando lo que sabes que puede mejorar. Actuando. Pero primero, pensando diferente. Con sólo pensar no hay suficiente, y con actuar tampoco. Si el pensamiento y la acción no concuerdan, es posible que nuestra vida se tambalee. Es necesaria una estrategia, y una dirección: un pensamiento fuerte, que te enamore, que sea el motor del deseo de llevar a cabo y actuar.
No te ha pasado nunca que cuando tienes proyectos que te hacen ilusión y empiezas a ver cómo se van realizando, ves la vida con otros ojos, todo se vuelve fácil, te relacionas mejor con la gente?
Desapegarse #vairagya es saludable. Nada nos pertenece, y mucho menos nadie. Podemos ser más felices si aceptamos que lo que tenemos es siempre de alquiler y que podemos disfrutarlo mientras aquello esté cerca. Y cuando no, podemos decir adiós con cariño, aceptar el cambio y eatar receptiv@s a lo nuevo que está por llegar. #yogasutras #yoga #coaching @evaadonaat @evadonat_comunicologa @ahimsa_research_institute
La vida em dona suport. D’això no n’hi ha cap dubte. Tots som fruit d’un miracle perquè fóssim tal com som. Dues cèl·lules exactament com havien de ser es van fondre per fer-nos a cadascun de nosaltres tal com som, perfectes. Amb una pulmons que respiren durant tots els dies de la nostra vida. Amb uns ulls que tenen unes pupil·les que s’obren i es tanquen exactament tal com ho demana la llum que hi hagi… La vida em dona suport a mi, a tu, a nosaltres els éssers vius d’aquest planeta. Agraïts hem d’estar… I contents.
Puedo ser imperfecta/o y aceptarme. Y cambiar lo que necesite cambiar, pero dándome cuenta de que soy un ser que por el simple hecho de haber nacido tengo derecho a respirar, ser visto/a, escuchado/a y respetado/a. Estoy contenta. Contento (Santosha) tiene significado de «contenido» , pleno. Si estás pleno/a, tienes bastante y en realidad no necesitas más. Es más rico/a quien menos necesita #afirmacionespositivas #coaching
Esta última ceremonia de los Oscar ha dejado claro que si se utilizara más ahimsa, el primer precepto de Yama (que a su vez es el primero de los 8 pasos del Yoga), el mundo sería diferente.
Ahora os explicaré por qué, pero primero me gustaría explicar qué pasó.
Desde hace unos años, las personas que se dedican a hacer reír lo hacen a partir de pseudo-chistes que critican a otras personas, y eso provoca risa. Pero, qué tipo de risa provoca? Es una risa fácil, poco respetuosa, que cuando alguien se ríe por ese tipo de chistes necesita mirar a los demás y buscar complicidad. Porque por sí solos no se ríen. Si se quedan solos en esa risa, se acabó la risa. Sólo es una complicidad a través de un lenguaje común de desprestigio, de creerse superiores a los demás, de no respetar las diferencias entre las personas. Como habría dicho Marshall Rosenberg, creador de la Comunicación No Violenta, lo que pasó es que se usó el «lenguaje chacal», versus el «lenguaje jirafa» (la jirafa es el mamífero terrestre que tiene el corazón más grande).
Este año volvió a suceder, y ese tipo de «lenguaje chacal» se ha trasladado, por la influencia de Hollywood, también, a otros tipos de ceremonias como los Goya y demás espectáculos. Se supone que esa «gracietas» se ponen en el guión para distraer al público entre premio y premio. ¿Realmente necesitan distraer al personal con chistes irrespetuosos añadiendo tiempo a la gala y a la vez no hay espacio para dar en directo premios tan importantes como mejor montaje, mejor maquillaje y peluquería, mejor diseño de producción, mejor sonido, mejor corto de ficción, mejor corto de animación, mejor corto documental y mejor banda sonora? Sea como sea, el objetivo era crecer en público, y vaya si lo han conseguido. La audiencia, el share, aumentó. La pregunta es: ¿vale la pena?
Pero volvamos a lo que pasó.
En esa misma gala, la actriz Amy Schumer criticó que Leonardo di Caprio tuviera novias jóvenes. Por qué? Para qué? Eso hace reír? A quién le hace gracia? Si todos vamos buscando cosas que no nos gustan, las encontraremos. Pero tenemos que hacer bromas fáciles con eso? Además, no todo el mundo estará de acuerdo con que le guste una cosa u otra al/la cómico/a de turno. Realmente hacer humor es difícil. Porque hacerlo así es fácil. Y grosero. En este caso, seguro que Amy Schumer podía haber hecho otro tipo de bromas.
Pero la escena del día fue cuando Chris Rock habló del peinado de la mujer de Will Smith. Podemos mirar las imágenes una y otra vez. Chris Rock venía de hacer otra broma sin ninguna gracia hacia Javier Bardem y Penélope Cruz, en la que el lenguaje corporal de ella dejaba claro (al mover la cabeza de lado a lado) que la broma no tenía ninguna gracia, y Bardem hizo una respuesta rápida dando por buena la broma. Cuando llegó el momento del «chiste» de la mujer de Will Smith, habló con el cuerpo rígido y la mueca de la boca se le fue ladeando cada vez más, se le congelaron las mejillas, abrió los brazos de manera automática y dura, completamente tieso, su sonrisa se abrió de oreja a oreja porque tenía que hacerlo, las narices se le abrieron como necesitando aire, y su mirada buscaba complicidad en el público, mientras se iba acercando Will Smith. No se había sentido bien con esa broma, estaba claro. Pero estaba en el guión, allí fue. Le había tocado estar en la ceremonia de los Oscar, eso era un privilegio y un nuevo éxito en su currículum. Y lo soltó. Pero no fue gratis.
Esa fue la parte del cómico. Pero vamos a los afectados. En el momento de la «broma», Will Smith se rio echando su cuerpo para atrás cerrando su cuerpo con las piernas cruzadas, mirando hacia el cómico, como intentando seguir la broma «porque tocaba». No podía buscar complicidad en nadie, y menos en nadie que tuviera cerca.
La parte de la mujer de Will Smith fue clarísima. Ella miró hacia el cielo como pidiendo a Dios: «ayúdame, porque me ha tocado a mí la broma pesada irrespetuosa».
No he visto ninguna imagen de cómo interactuaron Will Smith y su Jada Pinkett-Smith, pero algo tuvo que pasar cuando ellos debieron darse cuenta de que estaban tomando opciones muy diferentes. Y ahí fue cuando el pater familias subió al escenario «en defensa de su familia».
La bofetada fue de lo que todo el mundo habló ese día y unos cuantos más, criticando la bromita y a Will Smith por violento, él mismo pidió perdón, cuando él se dio cuenta –después de la bofetada– que lo más elegante habría sido irse de la gala, o, en su discurso, hacer una alusión a las bromas pesadas de las que su mujer fue objeto, y ya está. Si no hubiera ganado el Oscar (aunque parecía que estaba cantado), podría haberlo hecho en la prensa al día siguiente, por ejemplo.
Quién tuvo la culpa?
Will Smith por violento? Chris Rock por hacer ese tipo de broma? Los Oscar por poner a esos guionistas y «cómicos» a hacer bromitas que faltan el respeto a la gente?
Seguramente todos. Por usar todos ellos «lenguaje chacal»; porque el «chacal» es un lenguaje de código compartido desde la infancia, que utilizamos criticando a las demás personas, buscando tener razón y creyéndonos con el derecho de manejar la realidad a antojo de nuestro poder. Y entonces pegar. Pegar duro con la palabra, con la mano, con armas o con bombas.
El primer Yama de todos es AHIMSA
Ahimsa se suele traducir como no violencia. Sri Andrei Ram dice que no es realmente «no violencia», sino «tener cuidado con la violencia, ejercer la menor fricción posible. Ahimsa es «no fricción». Cuando ejercemos ahimsa hacia los demás y hacia nosotros mismos como seres humanos, por sí solos empezamos a movernos en un mundo más respetuoso, con menos violencia, con más amor. Puedes leer más sobre Ahimsa, los Yamas y los Niyamas en el artículo sobre Yamas y Niyamas, la ética del yoga.
Imaginaos qué habría pasado si Chris Rock hubiera hablado con respeto y cariño, con bromas dulces y cariñosas (con un poco más de rato en la ideación del guión), y con tiempo para que todas las categorías fueran premiadas.
Seguramente se habría hablado más de los premios y menos de la bofetada. Eso sí, es posible que hubiera tenido un poco menos de share? Ay, el share!
Por muchas vueltas que quieras darle, jugar a tener la razón hace que solo gane una persona y todo el resto pierdan y se merezcan un castigo. Además, no siempre ganamos; la mayor parte de las veces formamos parte de la mayoría perdedora. No es mejor aceptar las diferencias y compartir?
Per molt que hi donis voltes, jugar a «tenir la raó» fa que només un guanyi i tota la resta perdin i «es mereixin» un càstig. I, a més a més, no sempre guanyem, la major part de les vegades formem part de la majoria perdedora. No és millor acceptar les diferències i compartir? De guanyador només n’hi ha un. Juguem al nou joc? Marshall Rosenberg proposa la comunicació no violenta #cnv #nvc #marshallrosenberg
Será un taller teórico – práctico, energético, para mejorar algunas habilidades utilizando tecnicas de chi kung, yoga, comunicación, pnl, filosofía del yoga y biomecánica
Com més decisions prenem, més experiència anirem acumulant i podrem graduar-nos abans en el difícil art de decidir. A risc d’equivocar-nos, sempre, però aquesta valentia ens reforça perquè ens fa aprendre. No hi ha errors, sinó aprenentatges. I com més decidim, algunes oportunitats més d’encertar tindrem, què en penses? #coaching #nlp #pnl #nlpcoaching #anthonyrobbins #tonyrobbins @evaadonaat @evadonat_comunicologa @ahimsa_research_institute
Eva Donat - Ahimsa Research Institute 