L’adolescència és una època que ens sobrepassa com a pares/mares. Kashfia Rahman va fer un estudi, i diu que l’habituació a la presa de riscos : por, estrès, culpabilitat… I com més es posaven en risc, menys els afectava. Ella va estudiar que com més riscos prenien, el cervell canviava i cada vegada els riscos eren més alts.
La conclusió de Kashfia Rahman va ser que, ella també va anar veient com els riscos que ella havia anat prenent eren més alts, això significava que hi ha riscos de tota mena, alguns que posen en perill la salut dels adolescents, altres poden ser un bon incentiu per poder escalar més amunt, també en la investigació o en el món estudiantil o laboral. El que ha descobert és que els riscos són inevitables. De quina manera els prenen, això ja depèn d’ells, de qui estigui al seu costat, i de la influència que en tinguin, de la manera com percebin aquests incentius.
Podem preguntar-nos, com a pares/mares: com podem ajudar els adolescents que tenim a prop a agafar riscos (no a protegir-los!!) que siguin positius i útils per ells i elles?
Eva Donat - Ahimsa Research Institute 