Satya. L’autenticitat

10/21/2025

L’autenticitat amable

Després d’haver recorregut el primer pas del camí del ioga amb Ahimsā (अहिंसा) —la no-fricció, la benevolència—, arribem al segon Yama: Satya (सत्य).

Satya significa veritat, però en el significat profund del ioga no es tracta només de dir la veritat, sinó de viure en veritat. De ser autèntic@s.
És ser coherents, transparents, fidels al que som, sense màscares ni disfresses.

Però la veritat, sense la llum de l’amabilitat, pot fer mal. Sovint li’n diem «sincericidis» a les frases que fereixen «per dir la veritat», per «ser autèntic@s», frases que, amb voluntat o sense, poden ferir, i molt.
Per això Patañjali ens recorda que Satya sempre ha d’anar acompanyat d’Ahimsā. En els nostres dies, per treballar poder dir la veritat intentant no ferir, faríem servir l’assertivitat.
Amb Ahimsā la veritat pot ser neta i alliberadora, i no una arma que fereix.

La veritat com a camí interior

Vivim en un món on sovint intentem agradar a tothom: a la família, a les amistats, als companys o companyes de feina, fins i tot a nosaltres mateix@s.
De vegades, sense adonar-nos-en, ens allunyem de la nostra veu interior per por de no encaixar, de ser jutjats/ades o de decebre.

Satya ens convida a fer el camí contrari: atrevir-nos a comunicar-nos amb l’autenticitat que tenim a dins, a escoltar la nostra pròpia veritat i expressar-la amb respecte i claredat.

No és sinceritat impulsiva —no es tracta de dir-ho tot sense filtre, el que hem anomenat «sincericidis» una mica més amunt—, sinó una sinceritat lúcida, guiada per la compassió. Compassió cap a les altres persones, però també compassió cap a nosaltres mateix@s.
Dir la veritat amb Ahimsā és com parlar des del silenci interior: amb calma, amb presència, sense necessitat de guanyar ni de defensar res.

Quan vivim així, l’autenticitat no ens separa dels altres, sinó que ens acosta. La nostra vulnerabilitat ens fa persones més autèntiques, sense por a confiar en les altres persones i demanar el que sigui si ho necessitem. «Rebaixar-nos» a demanar ens ajuda a ser més human@s. Tothom som interdependents. Ens necessitem els uns als altres per poder viure. L’ésser humà ha viscut sempre en comunitat, vivint en unes xarxes de «favors» i «necessitats» que han construït famílies i societats. Societats de suport mutu, solidàries… I per a això, cal tenir humiltat, ser autèntic@s, saber demanar i saber dir com es poden millorar les coses. Amb amor.
I és que veritat amb benevolència és una forma d’amor.

Mantra per a la pràctica

En devanagari:
सत्यं शिवं

Transliteració (IAST):
Satyaṁ Śivaṁ

Traducció al català:
La veritat és bondat.

Aquest mantra ens recorda que la veritat autèntica no és dura ni freda: és clara i alhora amable.
Satyaṁ vol dir “veritat”, i Śivaṁ vol dir “benevolència, puresa, bon auguri”. Està relacionat també amb la saviesa de Shiva, de qui en parlarem més vegades durant el curs.
Repetir aquest mantra és una manera d’unir el que és real amb el que és bo, el que és honest amb el que és suau.

Meditació sobre Satya – La veritat amable (20 minuts)

Cerca una postura còmoda. Millor si és asseguda.
Pots tancar els ulls i observar la teva respiració.
Ves deixant, de mica en mica, que el teu cos es relaxi, però mantingues la columna recta, viva i atenta. Deixa espai entre cadascuna de les vèrtebres perquè la teva coroneta (la part superior del cap) estigui ben alta.
Respira amb presència.
Inhala, i imagina que aquest aire et porta veritat, i quan exhalis imagina que treus tot allò que et pesa o que no és teu, i que potser serveix a altres, igual que el diòxid de carboni serveix als arbres per poder produir oxigen.
Amb la respiració, ves deixant anar els papers que t’has acostumat a interpretar.
Comença a repetir el mantra:
सत्यं शिवं — Satyaṁ Śivaṁ.
Deixa que les paraules es converteixin en un record interior:
“Que la meva veritat sigui sempre benevolent.”
Observa la teva veritat.
Pregunta’t, amb calma:
— Quina part de mi estic amagant per voler agradar?
— Quina veritat voldria expressar, si ho pogués fer amb tendresa?
No cal que responguis, només observa.
Respira aquesta veritat i incorpora-la.
Inspira profundament i, amb cada exhalació, imagina que t’alliberes d’allò que no és autèntic, allò que era una màscara.
Vas sentint com la teva presència es torna més lleugera, més honesta, més teva. Cada vegada més.
Silenci final.
Deixa que el mantra s’esvaeixi.
Roman uns instants en la calma que deixa la veritat quan no necessita defensar-se. Quan acabis aquesta estona, pots respirar profundament, estirar-te, fer-te un massatge a totes les zones del teu cos que observes que ho necessiten, pots sentir com et carregues d’energia. I de mica en mica, pots obrir els ulls per tornar a l’instant present.

Satya i Ahimsā: la veritat que acaricia

Ahimsā i Satya són com dues ales del mateix ocell.
Una ens ensenya la suavitat, l’altra la claror.
Sense Ahimsā, la veritat pot ser tallant, violenta.
Sense Satya, la benevolència pot esdevenir evasió, falsedat. Us sona la gent «pilota»? Seria Ahimsā sense Satya

Quan caminen juntes, donen forma a una autenticitat serena:
una manera de viure en la qual la paraula és clara, el cor és net i la presència és veritable.

Aquesta és la veritat que transforma: no la que jutja, sinó la que il·lumina.

Namasté.