Les arrels del patiment humà: avidya

De la mateixa manera que fa un temps vam publicar el post «Yamas i Niyamas, l’ètica del ioga», avui anirem a l’arrel d’aquest post, d’alguna manera, al per què hi ha una ètica del ioga. L’ètica del ioga és la solució als Kleshas, les arrels del patiment humà.

Els kleshas provenen de la literatura sànscrita i mahayana, i són considerats els cinc verins que ens ataquen. El primer i el més important és:

AVIDYA, la ignorància, la no-consciència

De la mateixa manera que l’arrel del tots els yamas i niyamas era Ahimsa, la no-violència, el respecte, i que sense ahimsa no hi ha ètica, avidya és l’arrel del patiment humà.

Amb això no es vol dir que els qui presumeixen de saber-ho tot, o els qui llegeixen molt, els qui saben molt, els qui estudien molt… pateixen menys. No és ben bé això.

Potser qui coneix el funcionament de l’univers i de la vida, i qui sap per a què ha vingut a aquest món ho té més senzill per ser feliç… però no, si li és difícil portar-ho a terme, o si sent el patiment que existeix en aquest món.

El que dona felicitat humana és la consciència, i el patiment és la seva carència; per tant, la ignorància, o el fet de no tenir en compte les diferents variables, és el causant de gran infelicitat.

Podem viure permanentment en un món desgraciat si creiem que sempre tenim raó i que els altres estan equivocats, quan els altres segurament tenen el seu punt de vista i la seva raó.

Podem viure en la infelicitat si ens queixem de manera permanent, perquè la queixa sol estar ancorada en la ignorància, en no tenir en compte que hi ha coses que sí que tenim. Podem queixar-nos que no tenim sort perquè no ens toca la loteria, però és realment aquesta la felicitat? Com podem creure que ens mereixem una cosa que tenim molt poques opcions d’obtenir?

Podem viure en la felicitat si agraïm poder respirar, si ens adonem de la llum solar, de saber que tenim menjar, roba, potser un sostre on dormir, algú a qui abraçar…

Realment que no ens toqui la loteria ens ha de causar infelicitat? Tenir en compte les coses que sí que ens donen satisfacció és consciència; ser-ne conscients. No aprendre-ho és avidya: ignorància en estat pur.

Proper Klesha: Asmita (egoisme)