En la filosofia del ioga, els klesha són les afliccions mentals que generen patiment i confusió. Segons els aforismes del Yoga Sutra de Patanjali, aquests vels mentals ens impedeixen percebre la realitat amb claredat.

El primer i més important d’aquests vels és Avidya (tal com ho és Ahimsa per als 8 passos del ioga), que sovint es tradueix com a ignorància, però que si aprofundim en el seu significat pot significar » en realitat significa «no veure la realitat tal com és«.

Què és Avidya en els Yoga Sutras

En els aforismes del Yoga Sutra, Patanjali explica que totes les afliccions mentals tenen una arrel comuna: Avidya.

Al sutra II.5, Avidya es defineix així: «confondre allò impermanent amb allò que és permanent, allò impur amb el que sí que és , el dolor amb el plaer i el no-jo amb el veritable jo«.

En altres paraules, Avidya és una percepció distorsionada de la realitat.

Quan Avidya sobresurt:

• ens identifiquem amb els pensaments
• busquem felicitat només en l’exterior
• reaccionem automàticament davant del plaer o del dolor
• oblidem la nostra naturalesa profunda

Segons Patanjali, d’aquesta ignorància neixen els altres quatre klesha (que en parlarem més endavant en altres sessions):

• Asmitā — identificació amb l’ego
• Rāga — aferrament
• Dveṣa — aversió (rebuig, repugnància o antipatia exagerada)
• Abhiniveśa — por a perdre la identitat o aferrament a la vida

Per això, treballar amb Avidya és començar a transformar tota la nostra experiència mental, de la mateixa manera que treballar Ahimsa significa transformar des de la base tot el camí del ioga.

Com Yama i Niyama ajuden a superar Avidya

Els dos primers passos del camí del ioga, que hem treballat en les sessions anteriors són els Yama i els Niyama. I a partir d’aquí podrem adonar-nos de com els Yama i els Niyama poden ajudar a cultivar una ment més clara i conscient, reduint gradualment la ignorància.

Quantes vegades, quan hem conegut més a fons alguna cosa, hem deixat de jutjar-la i hem sigut molt més permissius i més felices/feliços?

I és que des dels Yama, la ignorància es redueix en la relació amb el món:

• Ahimsa dissol Avidya quan deixem de reaccionar amb agressivitat i comencem a veure l’altre amb empatia (per exemple, en lloc de respondre amb ira a una crítica, escoltem i observem què sentim realment);
• Satya neutralitza Avidya perquè ens obliga a veure i expressar la realitat tal com és (com quan reconeixem honestament una emoció o un error en lloc de justificar-lo);
• Asteya desfà la il·lusió d’insuficiència, mancança o escassetat que crea l’ego (per exemple, deixant de voler el reconeixement o les idees d’un altre i valorant el que ja tenim);
• Brahmacharya redueix la confusió mental orientant l’energia cap al que és essencial (com quan limitem distraccions o excessos que ens allunyen de la consciència); i
• Aparigraha dissol Avidya quan deixem d’identificar-nos amb el que posseïm (per exemple, quan podem perdre un objecte, un rol o una expectativa sense sentir que perdem qui som).

Amb Niyama en la nostra consciència, la ignorància es transforma des de dins:

• Saucha aporta claredat quan cultivem puresa en el cos i en la ment (per exemple, reduint estímuls o hàbits que ens confonen);
• Santosha desfà la il·lusió que la felicitat depèn del que encara no tenim (com quan practiquem gratitud per la situació present o per tot allò que sí que tenim);
• Tapas trenca la inèrcia de la ignorància mitjançant la disciplina conscient (per exemple, mantenint la pràctica encara que hi aparegui resistència);
• Svadhyaya (l’autoestudi) dissol directament Avidya perquè ens permet observar els nostres patrons i creences (com quan reconeixem que un pensament recurrent no és la realitat sinó una interpretació); i
• Ishvara pranidhana redueix la il·lusió de control de l’ego, permetent confiar en un ordre més ampli de la vida (per exemple, acceptant situacions que no podem controlar sense quedar atrapats en la por o la frustració).

Així, a través de la pràctica constant de Yama i Niyama, la percepció es torna progressivament més clara, i el vel d’Avidya comença a dissoldre’s en la vida quotidiana.

Meditació guiada per observar Avidya

Aquesta meditació és una pràctica senzilla per començar a reconèixer com apareix Avidya en la nostra experiència.

Preparació

Pots cercar una postura còmoda, que et permeti respirar bé amb l’esquena recta.

Pots deixar reposar les mans sobre les cames i tancar els ulls o mirar un metre per davant teu cap a terra sense cap pressió mental.

Porta l’atenció a la respiració.

Inhala profundament.
Exhala lentament.

Deixa que la respiració es torni natural.

Observant la ment

Observa els pensaments que apareixen.

No intentis controlar-los.

Imagina que els pensaments són núvols que passen pel cel. Simplement, deixa’ls passar.

Tu no ets els núvols.

Tu ets el cel que els observa.

Reconèixer la confusió

Ara pots portar una pregunta a la teva ment:

Amb què m’identifico que potser no soc realment?

Potser amb una emoció.
Amb una expectativa.
Amb una imatge de qui creus que hauries de ser.

Observa-ho amb suavitat.

Aquest és el vel d’Avidya. Porta-hi els yama i niyama.

Cultivar claredat

Porta ara l’atenció al teu cor.

Amb cada inhalació imagina que entra llum i claredat.

Amb cada exhalació deixa anar una mica de confusió, i en cada exhalació, una mica més.

Repeteix mentalment:

Veig amb més claredat.
No soc els meus pensaments.
La meva naturalesa és consciència.

Introduïm el mantra: So Ham

So Ham (सो ऽहम्): És un mantra que ja hem treballat alguna vegada, un mantra senzill que ens recorda allò que som. Pots inhalar pronunciant So (Ell/Això) i exhalar dient Ham (Jo)

Quan et vagi bé, i si et ve de gust, pots repetir interiorment: So Ham

Quan et vinguin altres coses a la ment, simplement deixa-les passar.

Quan hagis acabat l’estona que has decidit, torna al moment present, de mica en mica de manera molt orgànica.

Integrar els principis del ioga

És molt important que tinguem en copte que cada vegada que practiquem els principis de Yama o les pràctiques de Niyama, estem debilitant Avidya.

Quan practiquem:

• amabilitat
• honestedat
• no aferrament
• autoobservació

la ment es torna més clara.

La saviesa no apareix de cop.

Es revela a través de la pràctica conscient.

Avidya no és un defecte

Avidya és el primer vel que el ioga ens convida a observar. No és un defecte personal, sinó una condició natural de la ment humana.

La pràctica del ioga —a través de Yama, Niyama, la meditació i la consciència— ens ajuda a dissoldre progressivament aquesta ignorància.

Quan la ment es torna més clara, comencem a reconèixer una veritat simple però profunda:

la nostra essència no és el soroll de la ment,
sinó la presència que l’observa.