Eva Donat – Ahimsa Research Institute

Siempre comunicamos. 27 años contribuyendo a empoderar

recent posts

about

Estudiante de la vida. Apoyo a las mujeres. Yoga. Meditación. PNL. Familia.
  • Asmitā: la segona aflicció segons el ioga, i com fer servir Yama i Niyama per transcendir l’ego

    Asmitā: la segona aflicció segons el ioga, i com fer servir Yama i Niyama per transcendir l’ego

    En el camí del ioga, els klesha són les afliccions mentals que distorsionen la nostra percepció i generen patiment. Després d’Avidya, la primera aflicció, els Yoga Sutras of Patanjali descriuen la segona: Asmita.

    Patanjali la defineix al sutra II.6:

    Asmita és la identificació del poder de veure amb l’instrument de veure.

    Aquesta frase assenyala una confusió molt subtil: confondre la consciència que observa amb la ment que pensa.

    En lloc de reconèixer-nos com la presència que observa, acabem identificant-nos amb:

    • els pensaments
    • les emocions
    • els rols socials
    • la imatge que tenim de nosaltres mateixos

    Aquesta identificació construeix el que habitualment anomenem ego.

    Per exemple:

    • “Jo soc el meu èxit o el meu fracàs.”
    • “Jo soc el que els altres pensen de mi.”
    • “Jo soc la meva opinió.”

    Quan apareix Asmita, la identitat es torna rígida i apareixen tendències com:

    • necessitat de tenir raó
    • comparació amb els altres
    • necessitat de reconeixement
    • por a perdre la imatge que tenim de nosaltres mateixos

    El camí del ioga no busca eliminar l’ego, sinó deixar de confondre’l amb la nostra veritable naturalesa.

    Com Yama ajuda a dissoldre Asmitā

    Els principis de Yama transformen la nostra relació amb els altres i redueixen la rigidesa de l’ego.

    Ahimsa (no violència)
    Quan practiquem la no violència, deixem de defensar el nostre punt de vista com si fos la nostra identitat. Per exemple, escoltar una opinió diferent sense reaccionar amb irritació ajuda a relaxar l’ego.

    Satya (veritat)
    La veritat dissol l’ego perquè ens convida a veure’ns amb honestedat. Reconèixer un error o una limitació és una forma directa d’afluixar la identificació amb la imatge que volem projectar.

    Asteya (no robar)
    Quan deixem de buscar el reconeixement o el mèrit dels altres, l’ego deixa d’alimentar-se de la validació externa.

    Brahmacharya (ús conscient de l’energia)
    Dirigir l’energia cap al que és essencial evita la dispersió en desitjos que reforcen constantment el “jo”.

    Aparigraha (no aferrar-se)
    Quan deixem d’aferrar-nos a rols, objectes o identitats, la sensació de “jo soc això” es torna més flexible.

    Com Niyama ajuda a transcendir Asmitā

    Les pràctiques de Niyama transformen la relació amb nosaltres mateixos i aporten claredat interior.

    Saucha (puresa)
    La puresa mental permet observar quan l’ego està reaccionant o intentant controlar una situació.

    Santosha (contentament)
    Quan cultivem el contentament, deixem de necessitar demostrar constantment el nostre valor.

    Tapas (disciplina)
    La disciplina ens ajuda a continuar la pràctica fins i tot quan l’ego prefereix evitar l’esforç o buscar excuses.

    Svadhyaya (autoestudi)
    Aquesta pràctica ens permet observar com la ment construeix la història del “jo”.

    Ishvara pranidhana (entrega)
    Quan deixem anar la necessitat de controlar-ho tot, l’ego es relaxa i apareix una confiança més profunda en la vida.

    Nisargadatta Maharaj i Asmita

    El savi indi Nisargadatta Maharaj va ensenyar de manera directa i senzilla que la nostra veritable naturalesa no és la identitat personal que creiem ser, sinó la consciència que observa tota experiència. En els seus ensenyaments, recollits al llibre I Am That, insisteix una vegada i una altra que la llibertat interior apareix quan deixem d’identificar-nos amb el cos, la ment o la història personal. Aquesta idea ressona profundament amb el mantra Tat Tvam Asi —“tu ets això”— que afirma que l’essència de l’individu és la mateixa realitat profunda que sustenta tot l’univers. Quan aquesta comprensió es torna experiència directa, la identificació amb l’ego que descriu Asmita comença a dissoldre’s, i el que queda és simplement la presència conscient que sempre ha estat aquí.

    Meditació guiada: observar el “jo”

    Aquesta meditació ens ajuda a reconèixer la diferència entre els pensaments que diuen “jo” i la consciència que els observa.

    Preparació

    Pots seure còmodament, amb l’esquena recta i el cos relaxat.
    Les mans poden reposar sobre les cames.
    Si vols, pots deixar que els ulls es tanquin suaument.

    L’atenció es pot dirigir cap a la respiració.

    Potser notes la inhalació pel nas.
    I després pots realitzar una exhalació lenta.

    Deixa que la respiració trobi el seu ritme natural.

    Observa els pensaments

    Observa els pensaments que apareixen.

    Potser apareixen frases com:

    “Jo hauria de…”
    “Jo tinc raó…”
    “Jo no soc prou…”

    No intentis canviar-los.

    Observa’ls com si fossin núvols passant pel cel.

    Qui observa realment?

    Ara porta una pregunta a la ment:

    Qui està observant aquests pensaments?

    Els pensaments apareixen i desapareixen.

    Les emocions canvien.

    Però hi ha alguna cosa que sempre està present i que observa.

    Descansa en aquesta presència.

    El mantra: Tat Tvam Asi

    Ara pots repetir mentalment un mantra senzill.

    तत् त्वम् असि — Tat Tvam Asi

    Significat

    “Tu ets això.”
    o
    “La teva essència és la mateixa realitat profunda de l’univers.”

    Aquest mantra recorda que la nostra identitat profunda no és l’ego ni la història personal, sinó la consciència mateixa.

    Repeteix-lo mentalment amb calma:

    Tat…
    Tvam…
    Asi…

    Deixa que cada repetició sigui suau, com una respiració.

    Si la ment es distreu, simplement torna al mantra.

    Deixar anar les etiquetes

    Imagina que cada pensament que diu “jo soc això” és una etiqueta.

    Amb cada exhalació, deixa anar una etiqueta.

    No ets el teu rol.
    No ets la teva història.
    No ets els teus pensaments.

    Simplement ets la consciència que observa.

    Tancament

    Torna a sentir la respiració.

    Sent el cos.

    Quan estiguis preparat, mou suaument els dits de les mans i dels peus.

    I obre els ulls lentament.

    Reflexió final

    Asmitā apareix quan oblidem que l’ego és només una eina per relacionar-nos amb el món.

    La pràctica de Yama, Niyama i la meditació ens ajuda a reconèixer que darrere del “jo” hi ha una realitat més profunda:

    la consciència que observa tota experiència.

    Quan aquesta consciència es reconeix, l’ego deixa de ser una identitat rígida i es converteix simplement en una funció útil de la ment.

    I en aquest reconeixement apareix una sensació profunda de llibertat interior.

    Fins la setmana que ve! Namasté!

  • Avidya, la primera aflicció: com Yama i Niyama ens ajuden a superar-la

    Avidya, la primera aflicció: com Yama i Niyama ens ajuden a superar-la

    En la filosofia del ioga, els klesha són les afliccions mentals que generen patiment i confusió. Segons els aforismes del Yoga Sutra de Patanjali, aquests vels mentals ens impedeixen percebre la realitat amb claredat.

    El primer i més important d’aquests vels és Avidya (tal com ho és Ahimsa per als 8 passos del ioga), que sovint es tradueix com a ignorància, però que si aprofundim en el seu significat pot significar » en realitat significa «no veure la realitat tal com és«.

    Què és Avidya en els Yoga Sutras

    En els aforismes del Yoga Sutra, Patanjali explica que totes les afliccions mentals tenen una arrel comuna: Avidya.

    Al sutra II.5, Avidya es defineix així: «confondre allò impermanent amb allò que és permanent, allò impur amb el que sí que és , el dolor amb el plaer i el no-jo amb el veritable jo«.

    En altres paraules, Avidya és una percepció distorsionada de la realitat.

    Quan Avidya sobresurt:

    • ens identifiquem amb els pensaments
    • busquem felicitat només en l’exterior
    • reaccionem automàticament davant del plaer o del dolor
    • oblidem la nostra naturalesa profunda

    Segons Patanjali, d’aquesta ignorància neixen els altres quatre klesha (que en parlarem més endavant en altres sessions):

    • Asmitā — identificació amb l’ego
    • Rāga — aferrament
    • Dveṣa — aversió (rebuig, repugnància o antipatia exagerada)
    • Abhiniveśa — por a perdre la identitat o aferrament a la vida

    Per això, treballar amb Avidya és començar a transformar tota la nostra experiència mental, de la mateixa manera que treballar Ahimsa significa transformar des de la base tot el camí del ioga.

    Com Yama i Niyama ajuden a superar Avidya

    Els dos primers passos del camí del ioga, que hem treballat en les sessions anteriors són els Yama i els Niyama. I a partir d’aquí podrem adonar-nos de com els Yama i els Niyama poden ajudar a cultivar una ment més clara i conscient, reduint gradualment la ignorància.

    Quantes vegades, quan hem conegut més a fons alguna cosa, hem deixat de jutjar-la i hem sigut molt més permissius i més felices/feliços?

    I és que des dels Yama, la ignorància es redueix en la relació amb el món:

    • Ahimsa dissol Avidya quan deixem de reaccionar amb agressivitat i comencem a veure l’altre amb empatia (per exemple, en lloc de respondre amb ira a una crítica, escoltem i observem què sentim realment);
    • Satya neutralitza Avidya perquè ens obliga a veure i expressar la realitat tal com és (com quan reconeixem honestament una emoció o un error en lloc de justificar-lo);
    • Asteya desfà la il·lusió d’insuficiència, mancança o escassetat que crea l’ego (per exemple, deixant de voler el reconeixement o les idees d’un altre i valorant el que ja tenim);
    • Brahmacharya redueix la confusió mental orientant l’energia cap al que és essencial (com quan limitem distraccions o excessos que ens allunyen de la consciència); i
    • Aparigraha dissol Avidya quan deixem d’identificar-nos amb el que posseïm (per exemple, quan podem perdre un objecte, un rol o una expectativa sense sentir que perdem qui som).

    Amb Niyama en la nostra consciència, la ignorància es transforma des de dins:

    • Saucha aporta claredat quan cultivem puresa en el cos i en la ment (per exemple, reduint estímuls o hàbits que ens confonen);
    • Santosha desfà la il·lusió que la felicitat depèn del que encara no tenim (com quan practiquem gratitud per la situació present o per tot allò que sí que tenim);
    • Tapas trenca la inèrcia de la ignorància mitjançant la disciplina conscient (per exemple, mantenint la pràctica encara que hi aparegui resistència);
    • Svadhyaya (l’autoestudi) dissol directament Avidya perquè ens permet observar els nostres patrons i creences (com quan reconeixem que un pensament recurrent no és la realitat sinó una interpretació); i
    • Ishvara pranidhana redueix la il·lusió de control de l’ego, permetent confiar en un ordre més ampli de la vida (per exemple, acceptant situacions que no podem controlar sense quedar atrapats en la por o la frustració).

    Així, a través de la pràctica constant de Yama i Niyama, la percepció es torna progressivament més clara, i el vel d’Avidya comença a dissoldre’s en la vida quotidiana.

    Meditació guiada per observar Avidya

    Aquesta meditació és una pràctica senzilla per començar a reconèixer com apareix Avidya en la nostra experiència.

    Preparació

    Pots cercar una postura còmoda, que et permeti respirar bé amb l’esquena recta.

    Pots deixar reposar les mans sobre les cames i tancar els ulls o mirar un metre per davant teu cap a terra sense cap pressió mental.

    Porta l’atenció a la respiració.

    Inhala profundament.
    Exhala lentament.

    Deixa que la respiració es torni natural.

    Observant la ment

    Observa els pensaments que apareixen.

    No intentis controlar-los.

    Imagina que els pensaments són núvols que passen pel cel. Simplement, deixa’ls passar.

    Tu no ets els núvols.

    Tu ets el cel que els observa.

    Reconèixer la confusió

    Ara pots portar una pregunta a la teva ment:

    Amb què m’identifico que potser no soc realment?

    Potser amb una emoció.
    Amb una expectativa.
    Amb una imatge de qui creus que hauries de ser.

    Observa-ho amb suavitat.

    Aquest és el vel d’Avidya. Porta-hi els yama i niyama.

    Cultivar claredat

    Porta ara l’atenció al teu cor.

    Amb cada inhalació imagina que entra llum i claredat.

    Amb cada exhalació deixa anar una mica de confusió, i en cada exhalació, una mica més.

    Repeteix mentalment:

    Veig amb més claredat.
    No soc els meus pensaments.
    La meva naturalesa és consciència.

    Introduïm el mantra: So Ham

    So Ham (सो ऽहम्): És un mantra que ja hem treballat alguna vegada, un mantra senzill que ens recorda allò que som. Pots inhalar pronunciant So (Ell/Això) i exhalar dient Ham (Jo)

    Quan et vagi bé, i si et ve de gust, pots repetir interiorment: So Ham

    Quan et vinguin altres coses a la ment, simplement deixa-les passar.

    Quan hagis acabat l’estona que has decidit, torna al moment present, de mica en mica de manera molt orgànica.

    Integrar els principis del ioga

    És molt important que tinguem en copte que cada vegada que practiquem els principis de Yama o les pràctiques de Niyama, estem debilitant Avidya.

    Quan practiquem:

    • amabilitat
    • honestedat
    • no aferrament
    • autoobservació

    la ment es torna més clara.

    La saviesa no apareix de cop.

    Es revela a través de la pràctica conscient.

    Avidya no és un defecte

    Avidya és el primer vel que el ioga ens convida a observar. No és un defecte personal, sinó una condició natural de la ment humana.

    La pràctica del ioga —a través de Yama, Niyama, la meditació i la consciència— ens ajuda a dissoldre progressivament aquesta ignorància.

    Quan la ment es torna més clara, comencem a reconèixer una veritat simple però profunda:

    la nostra essència no és el soroll de la ment,
    sinó la presència que l’observa.

  • Un parèntesi: els cinc Klesha

    Un parèntesi: els cinc Klesha

    Després d’haver recorregut els dos primers passos dels 8 del ioga: els Yama i els Niyama —els principis que orienten la nostra manera de viure i de relacionar-nos— el camí del ioga ens convida a mirar una mica més endins. Si els primers passos ens ajuden a crear una base de claredat, coherència i consciència, ara comença una exploració més profunda de la ment humana. Tot i que no pertanyen als 8 passos del ioga, Patanjali descriu cinc forces internes, cinc afliccions, que sovint distorsionen la nostra percepció i generen patiment. Aquests processos s’anomenen Klesha. Comprendre’ls no és un exercici teòric: és una manera d’aprendre a veure amb més lucidesa què passa dins nostre i com la ment construeix la nostra experiència del món.

    En els Yoga Sutras, concretament als aforismes 2.3 a 2.9., Patanjali descriu cinc Klesha principals:

    1. Avidya – la ignorància fonamental, la manca de claredat
    2. Asmita – la identificació amb l’ego
    3. Raga – l’aferrament al que ens agrada
    4. Dvesha – el rebuig o l’aversió al que no ens agrada
    5. Abhinivesha – la por profunda a perdre la vida o a desaparèixer

    Aquests cinc processos formen una mena de cadena.

    Quan no veiem amb claredat (Avidya), apareix la identificació amb el “jo” (Asmita).

    A partir d’aquí, la ment comença a moure’s constantment entre el que vol retenir (Raga) i el que vol evitar (Dvesha).

    I en el fons de tot això hi ha una por molt profunda: la por a deixar d’existir, que Patanjali anomena Abhinivesha.

    No són errors, són mecanismes humans

    Una cosa important: els Klesha no són defectes morals.

    No són errors personals.

    Són mecanismes molt profunds de la ment humana.

    La psicologia contemporània també descriu processos semblants:
    els biaixos cognitius, les reaccions automàtiques, les interpretacions inconscients.

    El ioga, però, no només els descriu.
    També proposa una manera de veure’ls amb claredat.

    I aquesta claredat és el començament de la llibertat interior.

    El camí del ioga no és eliminar la ment

    Quan llegim sobre els Klesha, pot aparèixer la temptació de pensar que el camí espiritual consisteix a eliminar-los.

    Però el ioga no funciona així.

    No es tracta de lluitar contra la ment.

    Es tracta de veure-la amb més consciència.

    Quan la llum de l’atenció apareix, els mecanismes inconscients es tornen visibles.

    I el que es veu amb claredat comença a perdre força.

    Una mirada honesta

    Treballar amb els Klesha és una invitació a mirar-nos amb honestedat.

    No per jutjar-nos, sinó per comprendre.

    Perquè moltes de les tensions que experimentem a la vida no venen només de fora.
    Sovint neixen de la manera com la ment interpreta la realitat.

    Quan aquesta interpretació es veu amb més claredat, apareix un espai nou.

    Un espai de llibertat.

    Un nou pas en el camí

    Després d’haver cultivat la base dels Yama i Niyama, ara podem començar a observar aquests processos amb més serenitat.

    No es tracta d’arribar a una ment perfecta.

    Es tracta d’anar veient, a poc a poc, què passa dins nostre.

    I potser descobrir que, sota les capes de confusió, aferrament o por, hi ha una cosa molt més simple:

    una consciència que ja és clara per si mateixa.

    En les properes sessions explorarem aquests cinc Klesha un a un.

    Comencem pel primer, el més fonamental de tots:

    Avidya.

  • Yama i Niyama: el que hem anat cultivant fins ara

    Yama i Niyama: el que hem anat cultivant fins ara

    Durant aquestes setmanes hem recorregut, pas a pas, els Yama i els Niyama, els dos primers membres del camí del ioga tal com els descriu Patanjali als Yoga Sutra.

    Potser al principi semblaven conceptes antics o ideals difícils d’aplicar. Però a mesura que els hem anat explorant, s’ha anat fent evident una cosa: el ioga no és només una pràctica física, ni una tècnica de relaxació.

    El ioga és una manera d’habitar la vida.

    Les postures poden formar part del camí, però el ioga comença molt abans: en la manera com ens relacionem amb els altres, amb nosaltres mateixos i amb la vida que ens sosté.

    Això és precisament el que hem estat treballant amb els Yama i els Niyama.

    Els Yama: viure en relació

    Els Yama ens han convidat a revisar la manera com estem al món.

    Amb Ahimsa, hem explorat la no-fricció: la possibilitat de viure amb més suavitat, més empatia, més amistat cap als altres.

    Amb Satya, hem parlat de l’autenticitat. No una veritat rígida o agressiva, sinó una veritat que emergeix de la consciència i que sempre recorda la presència d’Ahimsa.

    Amb Asteya, hem vist què significa no apropiar-nos del que no és nostre: no només objectes, sinó també temps, espai, reconeixement o energia.

    Amb Brahmacharya, hem reflexionat sobre la manera com utilitzem la nostra energia vital. No es tracta de repressió, sinó d’aprendre a dirigir l’energia amb més consciència.

    I amb Aparigraha, hem descobert el valor de deixar anar: no retenir més del necessari, no acumular per por, deixar espai perquè la vida pugui circular.

    Junts, aquests principis dibuixen una manera d’estar al món més respectuosa, més conscient i més lleugera.

    Els Niyama: el treball interior

    Si els Yama miren cap a la relació amb el món, els Niyama ens han portat cap a dins.

    Amb Saucha, hem parlat de la netedat i de la claredat. No només netejar, sinó deixar que la ment i el cor es tornin més transparents.

    Amb Santosha, hem explorat el contentament: la capacitat d’estar en pau amb el moment present, sense la necessitat constant que la realitat sigui diferent.

    Amb Tapas, hem trobat el foc de la disciplina. Aquella constància que sosté el camí i que ens recorda que la transformació no arriba només amb inspiració, sinó també amb perseverança.

    Amb Svadhyaya, hem entrat en l’autoestudi: observar-nos amb honestedat, reconèixer els nostres patrons, aprendre a llegir el nostre propi llibre interior.

    I finalment, amb Ishvara Pranidhana, hem arribat al gest de confiar i agrair: reconèixer que la vida que ens habita no depèn només de nosaltres, i que hi ha una dimensió més gran davant la qual podem inclinar-nos amb gratitud.

    Més que principis, una pràctica viva

    Potser la cosa més important que hem descobert és que els Yama i Niyama no són normes morals ni ideals abstractes.

    Són pràctiques quotidianes.

    Apareixen en petites decisions:
    en una paraula que triem dir o no dir,
    en una reacció que observem abans d’expressar-la,
    en un moment en què decidim deixar anar en lloc de retenir.

    No són perfecció.
    Són orientació.

    Les arrels del camí

    En el camí del ioga, sovint es parla de la meditació com l’objectiu final. Però sense aquestes arrels, la meditació pot quedar-se en una tècnica. I, de fet les tècniques de meditació que fem servir no són realment de meditació, són pur dharana.

    Els Yama i Niyama ens recorden que el ioga no és escapar del món, sinó viure-hi amb més consciència.

    Són el terreny sobre el qual creixen la respiració conscient, la concentració i la meditació profunda.

    Quan aquestes arrels es cultiven, el camí interior es torna més estable i més humà.

    Continuar caminant

    Amb això tanquem el recorregut pels Yama i els Niyama.

    No perquè ja estiguin completats, sinó perquè ja formen part del camí.

    A partir d’aquí entrarem en una nova exploració: els Klesha, els obstacles interiors que sovint ens allunyen de la nostra claredat natural.

    I potser, gràcies a tot el que hem anat cultivant, podrem mirar-los amb més serenitat.

    Perquè el ioga no consisteix a eliminar totes les dificultats, sinó a aprendre a veure-les amb més consciència i més llibertat.

  • Ishvara Pranidhana: lliurar-nos i agrair

    Ishvara Pranidhana: lliurar-nos i agrair

    Després del foc de Tapas i la l’autoestudi de Svadhyaya, el camí dels Niyama culmina en un gest que transforma la pràctica en una vivència espiritual profunda: lliurar-nos amb gratitud.

    Ishvara Pranidhana no és deixar anar el control. És reconèixer que no som l’origen últim de la vida que ens habita.

    Respirem, i no sabem exactament com.
    El cor batega, i no el dirigim conscientment.
    La vida ens sosté fins i tot quan no hi pensem.

    Ishvara Pranidhana és inclinar-se interiorment davant d’aquest misteri. El nostre cos respon a una intel·ligència universal que viu en els animals, en les plantes, en la naturalesa, un saber que no necessita de la nostra ment, un coneixement i un «saber fer» que funciona sol, que sembla que és molt senzill però que no arribem a entendre’l perquè va molt més enllà del que podem pensar o fer nosaltres com a éssers humans.

    Qui o què és Ishvara?

    En la tradició del ioga, Ishvara pot significar Déu, consciència suprema, principi creador, intel·ligència universal.

    No cal posar-hi una forma concreta.
    Pot ser el Déu personal en què creus.
    Pot ser la Vida mateixa.
    Pot ser l’Ordre profund que sosté l’univers.

    El que importa no és la definició,
    sinó l’actitud interior:

    Reconèixer que hi ha alguna cosa més gran que el nostre ego. És més: que nosaltres existim gràcies a això.

    Què és Pranidhana?

    La paraula Pranidhana prové del sànscrit:

    • pra = cap endavant, intensament
    • ni = cap a dins, cap avall, amb profunditat
    • dha = posar, col·locar, establir

    Literalment vol dir:
    col·locar-se amb profunditat davant d’alguna cosa.

    En el context del ioga, Pranidhana significa:

    • dedicació sincera
    • orientació profunda del cor
    • lliurament conscient
    • actitud devocional
    • oferiment

    No és una rendició passiva.
    És un gest actiu del cor.

    És dir: Poso la meva energia, la meva acció, la meva vida… al servei d’allò que reconec com a més gran que jo.

    El gest del cor: gratitud

    Hi ha una diferència subtil però immensa entre resignar-se i lliurar-se.

    Resignar-se és rendir-se per cansament.
    Lliurar-se és confiar.

    I quan aquesta confiança es torna conscient, neix una emoció molt concreta: l’agraïment.

    Agraïment per poder viure.
    Agraïment per poder practicar.
    Agraïment fins i tot (i sobretot!) pels aprenentatges difícils.

    La gratitud obre el cor i dissol la sensació de separació entre els éssers, la natura… Ens adonem que som part de la natura. I això és meravellós!

    Quan agraïm, reconeixem que no estem sols o soles sostenint-ho tot.

    Devoció sense fanatisme

    Ishvara Pranidhana no exigeix dogma.
    És una actitud interna.

    Swami Sivananda deia que la devoció no és només cantar o resar (cosa que feia molt), sinó viure amb el cor orientat cap a allò més elevat. Això és el que dona sentit a cantar, resar, practicar, o viure.

    Devoció és fer cada acció com una ofrena.
    És treballar, tenir cura, estimar, practicar…
    com si tot fos un acte sagrat.

    Aquesta mirada transforma el quotidià.

    Fer la nostra part, deixar la resta

    Hi ha una saviesa profunda en aquesta pràctica: fem el que ens correspon, però no ens aferrem al resultat. Els resultats han de venir per si sols, no podem forçar res. No podem fer créixer l’herba estirant-la.

    Quan actuem amb integritat i després deixem anar, s’instal·la una pau nova. I tot funciona per si sol.

    No depèn de l’èxit extern.
    Depèn de la confiança interior.

    Una criatura es va creant dins de la mare sense que ella hagi de fer res de manera conscient. Simplement, segueix les regles de la natura i creix i es desenvolupa «sola». La mare confia que la criatura va creixent.

    I aquesta confiança es reforça cada vegada que reconeixem que la vida ens sosté.

    Mantra de la sessió

    ईश्वरार्पणम् — Īśvarārpaṇam (“Ísh-va-ràr-pa-nam”)

    «Oferixo tot a la Divinitat». O bé «Agraeixo a l’univers tot el que hi ha i tot el que soc.«

    Aquest mantra no és una fórmula màgica. Com cap mantra. És una actitud.

    Tot el que faig,
    tot el que visc,
    tot el que soc…

    ho ofereixo, ho agraeixo.

    Meditació: Agrair i lliurar-nos

    (aprox. 20 minuts)

    Pots seure còmodament, de manera que la teva esquena estigui recta i puguis respirar àmpliament.

    Un cop entres en una postura còmoda, pots començar a observar la teva respiració, com entra i com surt l’aire pel teu nas, com ocupa l’espai a dins teu… Simplement observa.
    Sense forçar res.

    Potser pots portar l’atenció al fet simple d’estar viu o viva ara mateix.
    Com respira el teu cos. Com batega el teu cor. Sense que hagis decidit fer-ho conscientment. Simplement, el teu cos funciona sense la teva ment.

    Pots deixar que aparegui un sentiment suau d’agraïment.
    No cal exagerar-lo.
    Només reconèixer-lo.

    Quan et vagi bé, i si et ve de gust, pots repetir interiorment:

    Īśvarārpaṇam. Ishvararpanam.

    Potser pots imaginar que ofereixes aquest moment —amb les seves llums i ombres— a allò que sosté la teva vida. A la teva font. La nostra font.

    Pot ser que aparegui una sensació d’alleujament.
    O una humilitat tranquil·la.
    O potser només silenci.

    Tot és suficient.

    El tancament dels Niyama

    Amb Ishvara Pranidhana, el camí interior es completa amb una dimensió vertical.

    Saucha ens va donar claredat.
    Santosha, acceptació.
    Tapas, força.
    Svadhyaya, coneixement, comprensió i compassió.

    I ara, Ishvara Pranidhana ens dona confiança i agraïment.

    La confiança que no caminem sols.
    La confiança que hi ha un sentit més ampli.
    La confiança que la vida que ens ha creat i ens manté continua sostenint-nos.

    Aquest és el gest final dels Niyama:
    viure, actuar, estimar… i agrair.

  • Svadhyaya – Part 2: Allò que observes no és allò que canvia

    Svadhyaya – Part 2: Allò que observes no és allò que canvia

    A la primera part de Svadhyaya parlàvem de l’art d’escoltar-se amb autenticitat. Avui podem anar encara més endins.

    Perquè després de molt de temps treballand Svadhyaya, arriba un moment en què l’autoestudi revela una cosa inesperada: no som exactament allò que observem.

    Podem observar un pensament.
    Podem observar una emoció.
    Podem observar una reacció.

    I si podem observar-ho, vol dir que hi ha una part de nosaltres que no és això, sinó allò que observa.

    Svadhyaya no és només conèixer el contingut de la ment.
    És començar a reconèixer la consciència que hi és abans, durant i després de tot contingut.

    Llegir sense voler canviar el text

    Quan llegim una novel·la, o una notícia, no intentem canviar cada frase mentre la llegim. Simplement la deixem aparèixer.

    Svadhyaya proposa aquesta mateixa actitud cap a nosaltres.

    Llegir (observar) el que apareix.
    Sense corregir-ho immediatament.
    Sense identificar-nos-hi completament.

    En Programació Neurolingüística diem: «Nosaltres no som els nostres comportaments«. I és que quan observem sense identificar-nos-hi, una cosa molt subtil però molt poderosa comença a passar: la ment es calma, no perquè l’hàgim controlada, sinó perquè ha estat vista.

    Molts patrons es mantenen actius perquè no han estat reconeguts.
    Quan són vistos amb claredat, comencen a perdre força.

    No per lluita.

    Per consciència.

    Els textos com a miralls

    Tradicionalment, Svadhyaya també inclou la lectura de textos sagrats o inspiradors.
    No com a acumulació d’informació, sinó com a miralls.

    Sovint llegim frases inspiradores, i quan una d’elles ens ressona profundament, no és perquè sigui nova, sinó perquè ens fa reconèixer alguna cosa que ja és dins nostre.

    Swami Vishnudevananda deia que els ensenyaments no introdueixen veritats noves, sinó que desperten veritats oblidades.

    Llegir, en aquest sentit, és una forma de recordar.

    Però arriba un punt en què el llibre més important deixa de ser extern.
    Esdevé interior.

    El silenci com a espai de revelació

    Svadhyaya madura realment en el silenci.

    No el silenci forçat, sinó el silenci que apareix quan deixem d’interferir constantment amb el que passa.

    En aquest silenci, es fa evident una cosa molt simple però transformadora: la consciència no necessita esforç per ser present.

    Sempre hi és.

    Els pensaments venen i marxen.
    Les emocions apareixen i desapareixen.
    Però hi ha alguna cosa que roman.

    Svadhyaya és començar a reconèixer aquesta presència estable.

    No cal arreglar-se per veure’s

    Un dels grans malentesos del camí interior és creure que primer ens hem de millorar per poder observar-nos amb honestedat.

    Svadhyaya diu el contrari: és l’observació honesta la que transforma de manera natural.

    Quan ens veiem amb claredat, sense rebuig ni identificació completa,
    apareix una forma natural d’ordre interior. No imposada. Orgànica.

    Com l’aigua que es torna transparent quan deixa de ser remoguda, concepte que hem treballat durant tot el curs.

    Mantra de la sessió

    साक्षी भाव — Sākṣī Bhāva (Sakshi Bhava)

    La consciència que observa.

    Sākṣī vol dir testimoni, o evidència.
    Bhāva vol dir estat o actitud. La paraula Bhava té la seva arrel en bhū, que significa «ser», «devenir», «existir», «naixement» o «producció».

    Aquest mantra apunta directament al cor de Svadhyaya: recordar que podem habitar el lloc que observa, no només el que és observat.

    Per això podem dir que no a tots els pensaments que vagin arribant mentre estem fent el treball de seure i meditar. Perquè realment no som els nostres pensaments. Som qui els observa. I llavors és quan podem decidir què fem: ens hi enganxem? No? Tornem al mantra! Fem allò que volem fer.

    Meditació: El testimoni silenciós

    (aprox. 20 minuts)

    Pots seure còmodament, sense necessitat de preparar res especial. Simplement col·loca el cos de manera que estigui còmode, amb la columna recta, relaxant les diferents parts del teu cos i pots començar a parar l’atenció a la teva respiració.

    Observes com la respiració va i ve, entra i surt.

    Pensaments apareixen.
    Sensacions apareixen.
    Potser emocions també.

    No cal canviar res.

    Només notar que tot això és percebut.

    Quan et vagi bé, pots començar a fer aparèixer interiorment o exteriorment, com tu vulguis, el mantra: Sākṣī Bhāva

    Que el mantra sigui un recordatori suau, no una imposició.

    Al cap de l’estona, potser, per un instant, es fa evident que hi ha una part de tu que no canvia amb cada pensament. Una part que simplement hi és. Sempre hi és.

    No cal entendre-ho amb la ment.
    Només deixar que es faci present.

    Quan hagi passat l’estona que has decidit que és suficient, comença a tornar a sentir el teu cos, obre de nou els sentits cap a l’exterior, fes una respiració profunda, i amablement fes-te un petit massatge, dona’t les gràcies per haver-te dedicat a aquesta estona, abraça’t i a poc a poc, obre i tanca els ulls per fer-te a la llum que tens al voltant.

    Namasté!

    Svadhyaya com a retorn a un/a mateix/a

    Amb el temps, Svadhyaya deixa de ser una pràctica concreta.
    Esdevé una manera de viure.

    Hi ha més espai entre estímul i resposta.
    Més claredat.
    Més llibertat interior.

    No perquè la vida canviï completament,
    sinó perquè la relació amb el que passa ha canviat.

    Svadhyaya és el reconeixement més intern, més íntim: no som només la història que vivim, som també la consciència que la pot llegir.

    I en aquest reconeixement, apareix una forma profunda de pau.

  • Svadhyaya – Part 1: L’art d’escoltar-se amb veritat

    Svadhyaya – Part 1: L’art d’escoltar-se amb veritat

    Després del foc de Tapas, arriba un moment inevitable en el camí del ioga: mirar cap a dins amb honestedat.

    Svadhyaya és el quart Niyama i sovint es tradueix com autoestudi. Però no es tracta d’analitzar-se obsessivament, ni de jutjar-se, ni de corregir-se constantment. Parla d’una cosa molt més profunda i alliberadora: aprendre a escoltar-se amb consciència.

    Si Tapas ens ensenya a sostenir el camí amb treball i constància, Svadhyaya ens ensenya a comprendre què passa dins nostre mentre el caminem.

    Què és realment Svadhyaya

    La paraula Svadhyaya prové de sva (un mateix) i adhyaya (estudi, observació, recitació). En l’origen del ioga, feia referència tant a l’estudi dels textos sagrats com a la repetició interior que porta comprensió, i també compassió.

    Avui, Svadhyaya pot entendre’s com una atenció íntima a la pròpia experiència: pensaments, emocions, reaccions, patrons, silencis. No per canviar-los immediatament, sinó per conèixer-los.

    El ioga ens trasllada que allò que no es coneix governa des de l’ombra. Allò que es veu i que s’observa, pel simple fet de fer-se palès, comença a alliberar-se.

    Svadhyaya i la psicologia: un mateix gest essencial

    Si mirem amb atenció, gairebé tots els treballs psicològics —des de la psicologia clínica fins a la humanista o la transpersonal— apunten cap al mateix lloc: prendre consciència del que passa dins nostre.

    Observar patrons. Reconèixer emocions. Fer visibles mecanismes inconscients. Entendre d’on venen les reaccions. Perquè no podem canviar res si no sabem el que hem de tocar.

    Tot aquest treball interior que avui anomenem autoconeixement, regulació emocional o consciència psicològica ja estava present en el ioga des de fa mil·lennis sota el nom de Svadhyaya.

    El ioga no separa cos, ment i consciència. Per això, l’autoestudi no és només mental: és corporal, emocional, energètic i profundament humà.

    Louise Hay: escoltar la veu interior

    La gran Louise Hay va posar paraules molt clares a aquesta idea quan va mostrar com la manera com ens parlem a nosaltres mateixos condiciona directament la manera com vivim.

    El seu treball no proposa canviar-se per força, sinó escoltar el diàleg intern, reconèixer-lo, i transformar-lo des de l’amabilitat.

    Això és Svadhyaya pur: no corregir-se, sinó veure’s amb prou honestedat com perquè el canvi pugui emergir sol. Com deia Louise Hay: «No et jutgis. Està bé. I llavors, canvia».

    Quan escoltem com ens tractem per dins, quan prenem consciència de les frases que ens repetim, ja estem practicant ioga.

    Swami Sivananda i Swami Vishnudevananda: conèixer-se per alliberar-se

    Swami Sivananda, fundador de la Divine Life Society, va escriure uns 300 llibres que es poden consultar online gratuïtament. Ell era molt partidari de la disciplina (tapas) i de l’autoconeixement (Svadhyaya). Deia: “Una ment no examinada és una font de sofriment.” Sense aquest examen o coneixement del Ser, la ignorància fa que l’ésser humà sigui un esclau i una eina en mans de l’ego.

    Segons ell i segons els Sutras de Patanjali, l’arrel del sofriment està en la ignorància (Advidya). Quan acabem els niyamas dedicarem unes sessions als Kleshas, les arrels del patiment, i veurem com amb els yama i els niyama els aconseguim neutralitzar. Sivananda deia: «tots els dolors, tribulacions, misèries i problemes tenen la seva arrel en la ignorància» (Avidya) I podem avançar que Svadhyaya és l’antídot a Avidya.

    Per a Swami Sivananda i per a la tradició iòguica, el camí espiritual no comença amb rituals externs, sinó amb l’observació sincera dels propis pensaments, desitjos i tendències.

    Practiquem asana, observem la respiració fent pranayama, meditem… i, sense adonar-nos-en, de mica en mica ens anem coneixent. Això també és Svadhyaya.

    La consciència com a mirall

    Quan ens aturem a observar, descobrim que gran part del que fem és automàtic: respostes automàtiques apreses, hàbits emocionals, històries antigues.

    Svadhyaya no demana que les trenquem. Només que les reconeguem. I aquest reconeixement, per si sol, ja transforma. Perquè quan reconeixem alguna cosa que no ens agrada, si ho fem amb amabilitat, el canvi s’acaba esdevenint amb el mínim esforç (no vol dir sense esforç, només que és més senzill).

    És com un mirall net: no jutja el que reflecteix, però permet veure-ho clar.

    Veure i observar per poder triar

    La psicologia contemporània ho confirma: quan no som conscients dels nostres patrons, els repetim. Quan els fem conscients, s’obre un marge de llibertat.

    El ioga ho expressa d’una manera molt simple: observar (amb amabilitat) és el primer pas per deixar de reaccionar automàticament.

    Svadhyaya converteix el foc de Tapas en saviesa. És el pont entre l’esforç i la comprensió.

    No ens allibera del que som, ens allibera de no saber-ho.

    Mantra de la sessió: Svadhyaya Prákasha

    स्वाध्याय प्रकाशः — Svādhyāya Prakāśaḥ L’autoobservació és llum.

    No una llum que enlluerna, sinó una llum que permet veure-hi. Com una llanterna.

    Meditació: Mirar sense interferir

    (aprox. 20 minuts)

    Aquesta pràctica és una invitació a observar l’experiència tal com és.

    Pots seure còmodament. Cerca relaxar les diferents parts del cos, i és molt possible que la respiració comenci a fluir profundament i suaument, sense ser dirigida.

    Pensaments, sensacions i emocions aniran apareixent. I tal com van apareixent, van passant. I és que no cal aturar-los, perquè intentar-ho seria aconseguir el contrari. Només reconèixer-los: això també passa ara.

    Quan creguis que és un bon moment, pots començar a fer aparèixer interiorment el mantra: Svādhyāya Prakāśaḥ.

    A mesura que observes, pot aparèixer una mica més d’espai entre tu i el que passa. No és distància freda. És presència càlida.

    Potser apareix comprensió. Potser només silenci. Tot està bé, tot és correcte.

    Quan hagi passat l’estona que hagis decidit, a poc a poc deixes de pronunciar el mantra i tornes al moment present, suaument, per parts. Pots acabar fent un gran badall, i abraçant-te. Bon treball. Et felicites per haver-te dedicat aquesta estona a conèixer-te i estudiar-te una mica més.

    Svadhyaya és, també, una manera de viure

    Svadhyaya no acaba amb la meditació, o amb el ioga. Continua quan notes una reacció i no la segueixes immediatament, quan observes un patró sense culpar-te, quan escoltes el cos abans de forçar-lo, quan reconeixes una emoció abans d’expressar-la.

    És una manera de viure amb més veritat i menys automatismes.

    Tapas ens va ensenyar a no abandonar el foc. Svadhyaya ens ensenya a mirar què fa aquest foc dins nostre.

    Quan ens coneixem sense jutjar-nos i amb honestedat, el camí es torna més humà, més real, més lliure.

    Svadhyaya és això: caminar amb els ulls oberts cap endins.

  • Tapas – Part 2: La disciplina que allibera

    Tapas – Part 2: La disciplina que allibera

    A la primera part de Tapas parlàvem del foc interior: aquella energia capaç de transformar, sostenir i madurar el camí, així com el treball que permet mantenir-nos en els nostres propòsits.
    Avui anem a aprofundir en el que sosté la «màquina de vapor», com dèiem la setmana passada. Perquè el foc, si no té recipient, s’escampa i s’apaga. Aquest recipient és la disciplina.

    Però no la disciplina rígida, severa o punitiva que sovint imaginem.
    Parlem d’una disciplina que ordena l’energia, que dona forma al foc sense apagar-lo, que sosté el camí amb suavitat i fermesa alhora.

    Quan la inspiració et troba en moviment

    Segons expliquen, quan a Pablo Picasso li preguntaven per què treballava tant, per què feia tanta i tanta obra, I la resposta que se li atribueix ressona profundament amb aquesta idea de Tapas:

    “La inspiració existeix, però t’ha de trobar treballant.”

    Aquesta frase desmunta un dels grans mites de la creativitat —i també de la pràctica espiritual—: la idea que tot comença amb un moment màgic, una revelació sobtada, una energia que baixa del cel.

    Picasso apunta cap a una veritat molt més terrenal i profunda:
    la inspiració no cau sobre qui espera sense fer res, sinó sobre qui ja hi està treballant.

    Tapas com a gest previ a la gràcia

    En el ioga, Tapas no és esperar que aparegui el foc. Es generar-lo. És encendre’l cada dia, encara que sigui petit.

    Quan practiquem, quan ens asseiem, quan deixem de pensar i tornem al cos, no ho fem perquè rebem inspiració, sinó que ho fem perquè ens hi comprometem.

    I és en aquest compromís on, sovint, apareix allò inesperat:
    una comprensió nova,
    una sensació de presència,
    una claredat que no havíem buscat.

    És a dir, Tapas Shakti, el mantra de la setmana passada.

    La idea genial, el shakti, la il·luminació no arriba abans de començar.
    Arriba durant la feina.

    La disciplina com a camp fèrtil

    La filosofia implícita en la frase de Picasso és profundament afí a Tapas:
    la constància crea el terreny perquè alguna cosa pugui néixer.

    Quan hi ha regularitat, quan el gest es repeteix, quan el cos i la ment entren en un ritme, la resistència es dissol. Els bloquejos perden força.
    La creativitat —i la comprensió espiritual— deixa de ser una excepció i esdevé conseqüència. No ens aferrem als resultats, sinó que els resultats esdevenen quan hi ha disciplina, quan hi ha constància.

    Tapas converteix el treball en un espai d’acollida. No força la inspiració.
    La hi convida.

    Treballar com a acte de confiança

    Esperar la inspiració és, sovint, una forma subtil de por: por de no saber, por de no ser prou, por de no estar a l’alçada.

    Tapas fa el gest contrari: actua abans de tenir garanties. Perquè, sigui com sigui, mai tenim garanties de res. Tant per tant, per què no anar treballant?

    És a dir: practiquem sense saber què passarà. Com amb la meditació, De vegades no ens ve res, de vegades fins i tot tenim sensacions dolentes… Però algun cop ens sorprenem.

    Practiquem, creem! Sense assegurar-ne el resultat.
    Meditar sense promesa d’experiència especial. Simplement, el treball anirà fent la seva feina.

    Tapas és és un acte profund de confiança.

    De l’art a la vida

    Allò que Picasso deia sobre el treball en el món de l’art és vàlid per a qualsevol camí: espiritual, creatiu, professional o humà.

    La disciplina no mata la inspiració, sinó que la sosté. I sovint, la provoca.

    No limita la llibertat. La fa possible.

    Tapas és aquest compromís silenciós amb el procés, amb la paciència, és aquesta decisió de no esperar el moment perfecte (que sovint pot passar desapercebut); és aquesta fidelitat al gest quotidià que, amb el temps,
    obre espais de transformació real.

    Tapas com a foc que treballa en silenci

    I Tapas, igual que la feina de pintor, no fa soroll. Madura en silenci. Treballa lentament, de dins cap a fora.

    Tapas no ofereix resultats espectaculars, ni immediats. Són resultats profunds.

    I així, quan la inspiració arriba, no ens agafa desprevinguts/udes:
    ens troba en plena preparació, presents, treballant.

    Això és Tapas. La flama que no espera el miracle,
    sinó que el fa possible.

    B.K.S. Iyengar: la pràctica construeix l’arquitectura interior

    Iyengar, un dels ioguis que més literatura ha deixat escrita i sobre la qual es basen molts textos actuals, deia:

    “La pràctica és el camí i també la destinació.”

    No practicava per arribar a algun lloc llunyà; practicava perquè cada retorn al cos, a la respiració i a l’atenció ja eren en si mateixos transformació.

    Tapas és una pràctica que es fa amiga del temps.

    James Clear: no puges al nivell dels teus objectius, caus al nivell dels teus sistemes

    James Clear, reconegut escriptor, conferenciant i expert en formació d’hàbits, preses de decisions i millora contínua, autor del llibre Atomic Habits, diu:

    “No puges al nivell dels teus objectius, sinó que cauràs al nivell dels teus sistemes.”

    Això és tapas, exactament. No és la motivació la que canvia la vida, sinó que és el petit gest sostingut. I treballar perquè pugui sostenir-se i al final sigui senzill. Crear l’hàbit perquè després no costi.

    És a dir, per a nosaltres en el món de la meditació i el ioga: és seure cada dia. Respirar conscientment encara que sigui un minut. Recordar i escoltar el cos enmig de la pressa. Això és el Tapas d’avui:
    crear un sistema amable que et porta de tornada a tu.

    Quan el sentit és clar, la disciplina deixa de ser càrrega: esdevé lleialtat als teus objectius

    No practico perquè “toca”.
    Practico perquè aquí em retrobo.
    Practico perquè això em torna a casa.

    Aquest és el gran secret: la disciplina no empresona quan neix del sentit.
    Allibera.

    Mantra de la sessió

    En devanagari: तपः निष्ठा

    Transliteració: Tapaḥ Niṣṭhā (Tapas Nishtha)

    Traducció: El foc, la disciplina és fidelitat, és consistència, constància.

    Niṣṭhā vol dir constància, dedicació, arrelament.
    El foc interior es manté perquè hi ha arrel, hi ha feina al darrere.

    Meditació: Tornar una i altra vegada al cos

    (aprox. 20 minuts)

    Aquesta pràctica no cerca intensitat, sinó estabilitat.

    1. Arribar-hi

    Pots asseure’t amb comoditat. Fes un repàs de totes les zones del cos que puguis recordar. I a poc a poc aniràs notant com la respiració podrà trobar el seu lloc.

    No cal preparar res especial. Simplement ser conscients del treball que estem fent.

    2. Notar la tendència a marxar

    Pensaments, sons, sensacions apareixen.
    És natural!! No t’amoïnis, som éssers humans, i el que ens distingeix dels animals és que pensem, pensem molt, i a tothom la ment se’ns en va.

    Quan ho notis, simplement tornes. Amb amabilitat, sense retrets, sense crítiques.

    Aquest retorn és Tapas. Faràs Tapas moltes vegades. Perquè ets un ésser humà!

    3. Mantra interior

    Quan creguis que pots començar a pronunciar el mantra, pots pronunciar Tapas Nishtha. तपः निष्ठा — Tapaḥ Niṣṭhā

    Un recordatori suau: has pres una decisió, que és meditar, que és molt més profunda que qualsevol estat momentani que et tregui d’aquesta decisió.

    4. Persistir sense tensió

    No cal concentrar-se amb força. Només no abandonar.

    Tornar-hi. I tornar-hi. I tornar-hi.
    Les vegades que faci falta.

    5. Silenci

    Un cop ha passat l’estona que tinguis estipulada, pots quedar-te un moment en aquesta quietud estable que apareix després del treball de dharana, de concentració. No és una sensació espectacular, ni cal que ho sigui! Però és un estat tranquil i sòlid.

    Després d’uns minuts, torna a percebre l’aquí i ara de la sala on estàs, mou-te, abraça’t durant uns instants, i a poc a poc acomoda’t a la llum. Bona meditació!

    I és que Tapas no promet comoditat. Promet profunditat.

    No promet resultats ràpids. Promet transformació lenta i real.

    No és un camí d’heroïcitats. És un camí de retorn constant.

    I en aquest retorn, sense adonar-nos-en, la vida es torna més clara,
    més plena, més nostra.

    Namasté

  • Tapas – Part 1: El foc que transforma

    Tapas – Part 1: El foc que transforma

    Després de Saucha, la puresa, la claredat, la netedat que permet veure-hi clar, i de Santosha, el contentament que ens permet descansar en el present, arribem a Tapas.

    La paraula tapas en sànscrit significa calor, ardor, foc interior.
    No és un foc que crema, sinó un foc que purifica i transforma. Si pensem en la seqüència d’exercicis una classe de ioga, Tapas podria ser com un escalfament, entre l’escalfament articular i les salutacions al sol: una disciplina sobre la qual fem tota la resta de la pràctica.

    Si Saucha netejava el vidre de la finestra, Tapas és la llum que travessa aquest vidre, perquè dona vida al que hi ha darrere. Ens ajuda a saber que hi ha molt més del que semblava. Tapas és disciplina. És com quan estem una nit sense dormir per estudiar… No és recomanable, però en traiem una bona conclusió: podem fer-ho. Tapas és, també, la gota de suor. És escalfor, treball.

    Tapas és disciplina, sí. Però no sempre té perquè ser una disciplina rígida. És la capacitat de mantenir-se fidel a allò essencial, treballar-ho. Encara que l’impuls momentani vulgui portar-nos cap a una altra banda.

    Tapas no és només força de voluntat: és direcció

    Sovint confonem disciplina amb duresa. Però Tapas no té res de violent.

    Tapas és recordar cap a on caminem i tornar-hi una vegada i una altra,
    amb suavitat però amb fermesa. Com una flama estable: no és gran, però no s’apaga.

    Jon Kabat-Zinn i la pràctica que madura amb el temps

    Jon Kabat-Zinn, creador del programa de mindfulness MBSR, diu una frase que podria descriure Tapas:

    “No cal fer-ho perfectament.
    Només cal fer-ho.”

    I jo hi afegiria: «i repetir-ho!»

    Perquè la transformació no ve d’un gran esforç puntual, sinó de petits gestos repetits amb consciència, que van sumant un coneixement i una pràctica cada vegada més grans.

    Seure cada dia uns minuts.
    Respirar quan tens pressa.
    Tornar al cos quan la ment s’escapa.

    Això és Tapas: no heroicitat, sinó constància amable.

    Angela Duckworth i la força de la perseverança

    En psicologia contemporània, Angela Duckworth ha estudiat allò que anomena grit: la capacitat de perseverar en allò que dona sentit, més enllà del talent o la motivació momentània.

    No és esforçar-se sempre.
    És continuar fent, i tornant-hi. Perserverar

    Tapas és aquest mateix principi vist des de dins: no abandonar-nos quan l’entusiasme baixa, no deixar el camí només perquè hi ha dies difícils.

    Tapas (disciplina, perseverança) és útil quan la motivació baixa.

    La flama no sempre és alta. Però cal mantenir-la encesa.

    Tapas com a alquímia interior

    Al hatha ioga clàssic, Tapas és l’energia que cuina l’experiència.
    Allò cru es torna digerible.
    Allò dens es torna clar.
    Allò dispers es torna centre.

    No és patiment autoimposat. És treball. És maduració.

    Com el fruit que necessita temps al sol per tornar-se dolç.

    Mantra de la setmana

    En devanagari: तपः शक्ति

    Transliteració: Tapaḥ Śakti

    Shakti ignifica energia, potència o força primordial. És el poder femení diví que permet que les coses passin.

    Traducció: Tapas Shakti és observar el poder que s’obté a través de la disciplina i la determinació.

    És un recordatori que dins teu hi ha una energia capaç de sostenir-te,
    fins i tot quan no hi ha ganes, fins i tot quan hi ha dubte.

    Meditació: Custodiar la flama

    (aprox. 20 minuts)

    Aquesta pràctica és una invitació a sentir la força tranquil·la de la constància.

    1. Presència

    Pots seure còmodament i repassa zonesn del cos, aportant-hi lleugeresa amb la teva ment. La respiració pot anar trobant el seu ritme. Com si una espelma interior s’encengués suaument.

    2. Reconèixer la flama

    Potser pots imaginar una petita llum al centre del pit, o en el plexe solar, on tu vegis que ho sents més. No cal arribar a veure-la o sentir-la clarament. Només intuir que hi ha alguna cosa viva dins teu.

    3. Mantra

    Quan trobis que és el teu moment, pots deixar que aparegui el mantra: तपः शक्ति — Tapaḥ Śakti

    No com una repetició forçada, sinó com un aliment subtil per a la flama.

    4. Sostenir sense tensar

    Com una espelma en una habitació sense vent, la flama pot mantenir-se sola. No cal protegir-la excessivament. Només no apagar-la. Com diem en ioga: al 50%. Entre la inercia i l’energia excessiva. Com dèiem en un altre post: l’equilibri dels tres gunas: rajas, tamas i sattwa

    5. Silenci

    Pot aparèixer una sensació de presència estable. No excitada. No intensa. Simplement constant.

    Això és Tapas.

    El foc que il·lumina el camí

    Tapas no promet que tot serà fàcil. Al contrari, és més senzill passar-nos que trobar el centere. Tapas promet que hi ha una força dins teu capaç de sostenir-te.

    No cal fer grans gestes. Només no abandonar la flama.

    Un dia rere l’altre.
    Un respir rere l’altre.
    Una vegada rere l’altra.

    Això és Tapas:
    la fidelitat a la teva pròpia llum.

  • Santosha – Part 2: La pau que no necessita condicions

    Santosha – Part 2: La pau que no necessita condicions

    A la primera part de Santosha parlàvem del contentament com la capacitat de no viure en guerra amb el present, no anar a la recerca del que no tenim, sinó ovservar el que sí que tenim…
    Avui podem anar més endins: què passa quan deixem de buscar fora allò que ja pot néixer dins? No el que ja tenim, sinó el que podem crear!

    Santosha no és una emoció concreta. És una disposició interior. Jo li dic estar en «disposició creativa». No és una disposició de l’extern, sinó una disposició mental i física interna a percebre les coses d’una manera diferent i transformar-les d’una manera diferent. Com si fossim criatures. Es tracta de construir constantment de manera positiva. D’aquesta manera la vida pot moure’s sense que perdem el centre, perquè el creem nosaltres.

    No és estar sempre bé. És saber trobar. Saber tornar al teu propi centre. Agrair i cercar tot allò que pot ser-nos útils.

    La cultura de la falta

    Vivim en una cultura que reforça una idea subtil: encara no ets suficient.

    — no en tens prou d’alguna/es cosa/es
    — no has arribat prou lluny
    — no ets prou bo/na
    — no has fet prou

    Aquesta sensació de manca constant és una forma de contaminació interior. Perquè el que hi ha és el que hi ha!! I segurament n’hi ha molt més del que penses. Aquesta sensació que alguna cosa «falta» no ve del que realment no hi és, sinó que prové de comparar-nos amb una imatge ideal.

    La psicologia clínica ho coneix bé: la insatisfacció crònica està associada a l’ansietat, la depressió lleu persistent i la baixa autoestima.
    No perquè la vida sigui dura, sinó perquè mai és prou.

    Santosha trenca aquest cercle. No per negar el desig,
    sinó per recordar que la sensació de suficient pot aparèixer abans d’aconseguir res. Pot aparèixer en el «mentrestant». Perquè com deia John Lennon:

    «La vida és allò que passa mentre fem altres plans.»

    Acceptar-se: Louise Hay i la mirada amorosa

    Louise Hay repetia sovint una frase simple però radical:

    “Quan realment m’estimo, tot funciona.”

    Més enllà del to afirmatiu, el que hi ha al fons és profundament proper a Santosha: tractar-se amb amabilitat en lloc de correcció constant. Perquè el que hi ha està molt bé. «All is well in my world», deia.

    Quan deixem de lluitar amb nosaltres, apareix una pau immediata, petita, però real. Això és Santosha en acció: no canvia el món —canvia la relació amb tu.

    Wayne Dyer: no hi ha res a aconseguir per ser complet/a

    Wayne W. Dyer deia:

    “No ets un ésser humà que viu una experiència espiritual;
    ets un ésser espiritual que viu una experiència humana.”

    Quan ho mirem així, la sensació de manca canvia de lloc. No ens falta res que ens faci guanyar valor. Som completesa vivint formes canviants.

    I Santosha neix quan aquesta idea deixa de ser pensada per esdevenir completament sentida.

    Una respiració.
    Un instant.
    Un ara on no hi falta res.

    Epicur i la saviesa antiga

    Fa més de dos mil anys, Epicur ja deia:

    “Qui no es satisfà amb poc, no es satisfarà amb res.”

    No parlava de renunciar al món, sinó de distingir entre desigs naturals i desigs imposats. Els naturals són simples: respirar, menjar, estimar, sentir-se segur/a. Els imposats són infinits: estatus, comparació, validació constant.

    Santosha és exactament això: reconèixer quan un desig és vida,
    i quan és soroll cultural.

    La mirada de la psicologia contemporània

    Les teràpies de la psicologia contemporània basades en mindfulness i acceptació (com l’ACT – Acceptance and Commitment Therapy) mostren que el patiment augmenta quan resistim allò que ja és present.

    Quan en lloc de lluitar, fem lloc a l’experiència, apareix una calma inesperada.

    No perquè tot sigui agradable, sinó perquè deixem de sumar una segona ferida: la resistència.

    Santosha és exactament això: acceptació sense resignació. Acceptant i adonant-nos del que tenim, i si cal, canviar alguna cosa per millorar-ho. Però no tot està tancat des del principi. No siguem derrotistes!!

    Mantra

    सन्तोष शान्तिः — Santosha Shantih
    El contentament és pau.

    Aquesta setmana repetim mantra. Perquè és molt potent. Es tracta de trobar pau. No una pau que depèn de resultats. Una pau tranquil·la, de fons. Una pau que ja existeix.

    Meditació: La suficient plenitud

    (aprox. 20 minuts)

    Aquesta pràctica és una invitació a notar la sensació de “tinc i soc molt més del que penso”.

    1. Situa’t

    Pots seure còmodament. Posa l’esquena recta i el cos com diem sempre. Pren-te un temps perquè la respiració pugui anar trobant el seu lloc. Potser notes la sensació de voler fer-ho bé. Pots deixar-la estar.

    2. Reconeixement

    Pots observar com és ara mateix el teu estat: cansament, calma, inquietud, neutralitat. Sense canviar res. No et jutgis. Accepta i gaudeix del que tens. Tens un cos! Pots dibuixar un somriure

    3. Mantra

    Quan et vingui de gust, pots fer ressonar interiorment: सन्तोष शान्तिः — Santosha Shantih

    Com una gota que cau dins l’aigua. Repetidament. Tranquil·lament. De manera transparent.

    4. Descansar en suficient

    Potser, per un instant, apareix una sensació petita però clara: això és suficient!

    No cal retenir-la ni fer-la durar. Només notar que és possible. Observa no el que et falta, sinó el que ja tens. I quants recursos pots treure’n de tot allò que ja tens per continuar millorant.
    Sent com tens tanta plenitud de tantes coses a la teva vida.

    5. Silenci

    Quan hagis dedicat l’estona que hagis decidit, pots quedar-te en silenci i deixar que l’experiència respiri sola. Una calma, una tranquil·litat. Res més. Perquè no cal res més.

    Santosha és també un acte de confiança

    Perquè quan el contentament neix, no vol dir que tot estigui resolt, sinó que significa que ja no posposem la vida fins que estigui resolta. Perquè és aquí. Ara.

    I això ja és suficient. I agraeixes. I t’adones que agrair és el més important per ser feliç.

    Santosha és l’art discret de ser a casa en el moment present. I el que és més important: adonar-nos-en. I agrair-ho.

  • Santosha – Part 1: El contentament que no depèn de res

    Santosha – Part 1: El contentament que no depèn de res

    Després de Saucha, la claredat, la puresa que permet veure-hi clar, el camí del ioga ens porta a un lloc aparentment senzill però profundament revelador: Santosha.

    Santosha es tradueix sovint com contentament, però no fa referència a una alegria eufòrica ni a una satisfacció superficial. I és que parla també del contingut, de sentir-nos plens o plenes d’alguna cosa. Tenim el contingut ple. Contentament és omplir aquest contingut. Adonar-nos que tenim molt «d’allò que decidim».
    Quan treballem «santosha», ens dirigim cap a un estat intern de pau amb el que és, una manera d’estar al món sense la sensació constant que falta alguna cosa. Dit d’una altra manera, de tenir el contingut ple i adonar-nos de tot el que tenim, i el relacionem amb l’agraïment.

    Si Saucha aclarí la percepció,
    Santosha ens ensenya a descansar en aquesta claredat.

    Què és realment Santosha

    La paraula Santosha prové del sànscrit sam (complet, total) i tosha (satisfacció, calma).
    Podríem traduir-la com “estar prou bé tal com estem”.

    No vol dir resignació.
    No vol dir conformisme.
    No vol dir deixar de créixer.

    Vol dir adonar-nos de tot el que tenim i deixem de viure en guerra amb el present.

    És una actitud interna que diu:

    Ara mateix, la meva vida està habitada. Tinc el que necessito, i ho agraeixo

    Santosha no nega el desig, però el posa al seu lloc.
    No nega el dolor, però no s’hi aferra.
    No elimina els reptes, però evita que es converteixin en font constant d’insatisfacció.

    La insatisfacció com a hàbit

    Moltes vegades no ens adonem que la insatisfacció no ve de la realitat, sinó del hàbit de voler que les coses siguin d’una altra manera. Sovint ens diem:

    — quan arribi això, estaré bé
    — quan canviï allò, descansaré
    — quan les coses siguin d’una altra manera, podré gaudir

    Santosha trenca aquest fil subtil que sempre ens porta una mica més endavant del present.

    No perquè no hi hagi futur, sinó perquè la vida només passa aquí, i ara.

    Santosha i la relació amb un/a mateix/a

    Quan no hi ha contentament, vivim comparant-nos: amb altres persones, amb altres versions de nosaltres (d’altres èpoques passades o futures), és a dir: amb ideals irreals.

    Santosha és deixar de tractar-nos com un projecte que sempre està incomplet.

    És començar a mirar-nos amb una certa benevolència.

    No per dir “ja està bé així”, sinó per dir:

    des d’aquí, puc viure. De fet, visc.

    Quan tenim santosha, el cos es relaxa.
    La respiració s’aprofundeix.
    La ment deixa d’empènyer (i emprenyar!) constantment.

    Mantra de la setmana «Santosha Shanti»

    En devanagari: सन्तोष शान्तिः

    Transliteració: Santosha Shantih

    Traducció: El contentament és pau.

    Aquest mantra ens recorda que la pau no arriba quan tot està resolt,
    sinó quan deixem de lluitar amb el que és. Quan ens adonem que tot està com ha d’estar, és com la sensació d’estudiar per a un 10 i obtenir un 10. «Tot està bé perquè tinc allò que mereixo»

    Meditació: Descansar en el que ja hi és

    (aprox. 20 minuts)

    Aquesta pràctica no busca generar res, sinó que és una invitació a deixar de buscar fora el que ja tens a dins.

    1. Sentir el cos

    Pots asseure’t o estirar-te de manera còmoda. La respiració pot trobar el seu ritme natural, sense corregir-la.

    2. Reconèixer el moment

    Pots notar com està ara mateix el teu cos, la teva ment, el teu estat.
    Sense canviar res.
    Sense millorar res.

    Només reconèixer: això és el que hi ha ara. I no és poc!

    3. Mantra interior

    Quan vegis que et va bé, pots deixar que aparegui suaument:

    सन्तोष शान्तिः — Santosha Shantih

    No com una afirmació, sinó com un recordatori, perquè ja ho tens, ja ho ets. Això ja existeix i està materialitzat.

    4. Deixar caure l’exigència

    Potser notes una tendència a voler fer «bé» la teva tècnica de meditació. No hi ha «bé» ni «malament. Pots deixar anar també aquesta idea. Santosha és permetre que l’experiència sigui exactament com és, i el més important: que puguis adonar-te’n.

    5. Silenci

    Una vegada hagi passat el temps que t’has marcat, pots quedar-te una estona en silenci. I és en el silenci que pot aparèixer una sensació subtil: no és felicitat intensa, una eufòria… sinó que és una tranquil·litat suficient. Una pau tranquil·la. Un estar bé sense motiu.

    El regal de Santosha

    Quan el contentament apareix, la vida no canvia de sobte.
    Però canvia la manera com l’habitem.

    Les coses bones es gaudeixen més. Les difícils pesen menys.
    El present deixa de ser un obstacle i esdevé «casa», com els infants quan juguen a fet i amagar i diuen «casa!». Estan «sans i estalvis» («a salvo», en diríem en castellà)

    Santosha no promet felicitat constant. Ofereix una cosa més profunda: la capacitat de viure sense resistència innecessària i amb agraïment constant. Realment, necessitem molt menys del que pensem.

    I això, en si mateix, és una forma de llibertat.

  • Saucha – Part 2: La transparència de la percepció

    Saucha – Part 2: La transparència de la percepció

    Introducció a la sessió

    A la primera sessió de Saucha parlàvem de la netedat com a claredat natural, com una qualitat que emergeix quan deixem de saturar-nos.

    Avui anem una mica més endins. No tant cap a què netegem, sinó cap a com percebem.

    Perquè Saucha, en el fons, no és només una qüestió d’ordre o lleugeresa:
    és una manera de mirar la realitat sense deformar-la.

    Quan la percepció és clara, la vida es torna més simple.
    No perquè no sigui complexa, sinó perquè no hi projectem tanta agitació, deixem de banda el soroll mental que portem sovint.

    Saucha com a netedat de la percepció

    I netedat de la percepció no vol dir que en general fem les coses “malament”, sinó que vol dir que anem acumulant capes:

    – interpretacions automàtiques
    – judicis subtils
    – expectatives
    – comparacions
    – històries repetides
    – emocions que no hem deixat reposar

    Tot això no és dolent, però entela, esborrona.

    Saucha, en aquesta segona mirada, és una forma d’higiene interior molt fina: no es tracta d’eliminar el que passa, sinó no afegir-hi més del compte. És a dir: clarificar.

    És deixar que el món ens arribi abans de posar-li nom, abans de defensar-nos, abans de reaccionar.

    La contaminació subtil del dia a dia

    Hi ha una contaminació que no ve del conflicte, sinó de l’excés:

    – excés d’informació
    – excés d’opinions
    – excés d’estímuls
    – excés d’exigència
    – excés de pressa

    A poc a poc, la ment es va tornant més i més densa. Opaca.
    I quan es va fent més dura i compacta, veiem tot més complicat del que és.

    Saucha no proposa retirar-nos del món, sinó aprendre a no quedar-nos sense visió.

    Quan la percepció es neteja, el cor descansa

    Quan no interpretem constantment, quan no reaccionem immediatament, quan no ens expliquem la realitat una vegada i una altra, alguna cosa es relaxa.

    La mirada es torna més honesta.
    L’escolta, més profunda.
    La relació amb els i les altres, més neta, més autèntica.

    No perquè siguem millors, sinó perquè hi ha menys interferència.

    Mantra de la sessió: Saucha Svacchata

    En devanagari: शौच स्वच्छता

    Transliteració: Saucha Svacchatā

    Traducció: La claredat és transparència.

    Com sempre és observar, no fer esforços, com una gota d’aigua quan cau al llac. Observar les petites onades i com a poc a poc l’aigua es va tornant transparent i deixa passar la llum i així podem veure el fons.

    Proposta de meditació (Dharana suau)

    (aprox. 20 minuts)

    Com totes les altres tècniques d’aquest curs, la pràctica d’avui no va a la recerca de buidar la ment, sinó deixar-la reposar.

    1. Disposició

    Pots seure amb comoditat.
    Potser tanques els ulls, o potser no, pots mirar un metre per davant teu cap a terra, tranquil·lament, com et vagi bé.
    És molt possible que la teva respiració trobi el seu ritme natural.

    No hi ha res a aconseguir, només observa.

    2. Observar la percepció

    Pots notar com t’arriben sons, sensacions, pensaments.

    No cal seguir-los.
    No cal rebutjar-los.

    Només observar com apareixen. I com se’n van. Ets conscient de la impermanència.

    3. Mantra interior

    Quan et vingui bé, pots deixar que aparegui suaument: शौच स्वच्छता — Saucha Svacchatā

    No com una repetició constant, sinó com un record puntual.

    4. Deixar reposar

    Com l’aigua d’un llac quan ningú la remou, la percepció pot començar a aclarir-se sola. O potser no. Tot està bé.

    No cal fer res perquè això passi. Només no interferir.

    5. Silenci

    Potser apareix una sensació d’espai.
    O una claredat tranquil·la.
    O simplement menys soroll.

    Qualsevol d’aquestes experiències ja és Saucha.

    Reflexió

    Saucha no és puresa ideal. És honestedat perceptiva.

    Quan hi veiem clar, no necessitem defensar-nos tant, ni justificar-nos tant, ni corregir-nos constantment.

    Veure-hi (una mica més) clar ja és, en si mateix, un acte d’amor.

    I potser això és el que el ioga ens proposa aquí: una manera més neta d’estar presents a la vida.

    Fins la setmana que ve! Namasté.

  • Lectura. El psicòpata integrat: claus per neutralitzar-lo

    Lectura. El psicòpata integrat: claus per neutralitzar-lo

    5 veritats inquietants sobre els psicòpates que viuen entre nosaltres

    Aquestes festes he fet algunes lectures que tenia pendents. Una d’elles ha estat el llibre del criminòleg Vicente Garrido: El psicópata integrado, una obra incòmoda però que m’ha fet pensar sobre les idees tranquil·litzadores que tenim sobre el mal, el poder i la normalitat.

    Des de la meditació, el ioga, la pau interior, tendim a pensar que tothom és bo, que tendir la mà oberta és el millor antídot contra la infelicitat. Però hi ha realitats que no podem deixar de banda, que no podem canviar la gent, només podem observar, analitzar, i actduar en conseqüència. Per això vaig pensar que aquest llibre m’ajudaria a afegir eines observacionals, no des del judici sinó des de l’acció individual perquè cadascú ens puguem protegir.

    Si pensem en abstracte sobre un psicòpata, la ment ens porta gairebé de manera automàtica a imatges de criminals com els que veiem a les pel·lícules o sèries: persones violentes, «pel·lículeres». I ens fem un apartat fora de la realitat, perquè ens fem a la idea que no ens toca de prop, perquè creiem que el mal és reconeixible, que fa olor de sang i deixa rastres clars. Però… i si el veritable perill no portés aquesta màscara tan fàcil d’identificar?

    L’autor, Vicente Garrido, ens posa davant d’una realitat molt més inquietant: el psicòpata més destructiu pot ser la teva parella, el teu cap admirat o el líder carismàtic en qui confies. I el més perillós és que, sovint, no ho sembla.

    1. S’amaguen darrere de l’èxit i la respectabilitat

    Segons l’autor, els psicòpates més nocius no sempre acaben a la presó. Sovint triomfen. Ocupen llocs de prestigi, poder i reconeixement social i familiar. La seva façana d’èxit és la seva millor defensa: un escut que desactiva qualsevol sospita i anestesia l’esperit crític del seu voltant.

    Ell ens explica un cas paradigmàtic: el del cirurgià Paolo Macchiarini, que durant anys va ser venerat com un geni de la medicina regenerativa. Mentrestant, feia servir pacients com a conillets d’índies, implantant-los tràquees sintètiques no provades. Una de les víctimes, Julia Tuulik, ho va descriure així: «A les tres setmanes de la primera operació vaig començar a podrir-me per dins». Podeu veure un documental en 3 capítols sobre ell a Netflix.

    Aquí apareix amb claredat la faceta interpersonal de la psicopatia: grandiositat, mentida patològica i absència total de culpa.

    Un altre cas colpidor és el de Kouri Richins, que presumptament va assassinar el seu marit amb fentanil i, posteriorment, va publicar un llibre infantil per ajudar els seus fills a gestionar el dol, mentre volia cobrar 2 milions de dòlars de l’assegurança de vida del marit. Segons l’autor del llibre, aquesta ment freda només és possible des d’una manca absoluta d’ètica i de consciència moral. Podríem dir que no tenen empatia? Sí i no.

    L’autor ens cita Maria Konnikova, escriptora russa que viu als Estats Units:

    «Per al psicòpata pur, el teu patiment no significa res. No hi ha empatia. No hi ha sentiment de culpa. No hi ha remordiments de consciència». Maria Konnikova

    2. L’engany de l’empatia: t’entenen, però no et senten

    L’autor també ens explica que un dels mites més persistents és que els psicòpates no tenen empatia. Però si fos així, seria molt més detectable: la realitat és més perillosa.

    Ens explica que aquestes persones tenen empatia cognitiva: entenen què penses, què sents i què et fa mal. Però no tenen empatia afectiva: no senten res del que tu sents. Les teves emocions no els commouen; només els informen.

    Aquesta capacitat de comprendre sense sentir és el que els converteix en manipuladors tan eficaços. La seva aparent sensibilitat no és humanitat: és estratègia.

    3. La intuïció: un escut que sovint ignorem

    Tot i la seva habilitat per enganyar, els humans disposem d’un mecanisme de defensa poderós: la intuïció. Aquella sensació difusa que ens diu que “alguna cosa no quadra”.

    El problema no és que la intuïció falli. El problema és que la silenciem. I aquest és un dels temes més importants que jo detectava en mi… Apaivaguem el foc donant-hi excuses.

    L’autor ens dona l’exemple de la periodista Benita Alexander, parella de Macchiarini durant anys, va reconèixer que hi havia senyals que no encaixaven. Però l’amor, la necessitat i el relat perfecte van pesar més.

    Garrido proposa un Sistema de Vigilància basat en la intuïció, l’autoconeixement, el diàleg interior, l’observació objectiva i el contrast amb persones de confiança. No és viure amb por. És aprendre a escoltar-se. I aquí és on ja he tornat a conciliar la pau a dins meu. Meditar, escoltar-nos a nosaltres, saber quins són els nostres límits, i estimar-nos. Sí, a nosaltres. Només si ens estimem a nosaltres podem deixar de viure amb por, i ens voldrem rodejar de persones que ens donen pau i ens fan créixer, i no al contrari.

    4. No són genis del mal, sinó experts en les febleses humanes

    Els psicòpates no triomfen perquè siguin superintel·ligents, sinó perquè entenen molt bé les nostres passions bàsiques: la cobdícia, la por, la vanitat i la necessitat de pertinença.

    L’autor ens recorda l’estafa de Bernard Madoff i ens explica que no es va sostenir sobre fórmules complexes, sinó sobre confiança i cobdícia alimentada de mica en mica.

    De la mateixa manera, Alex Jones, a través de InfoWars, va construir un imperi explotant la por i la conspiranoia, fins al punt de negar la massacre de Sandy Hook per benefici econòmic.

    Com adverteix el filòsof Daniel Innerarity:

    «moltes batalles es perden per no haver comprès bé l’adversari a qui es pretén combatre».

    5. L’antídot final: el sentit

    L’autor ens desvetlla que hi ha un terreny on el psicòpata està completament perdut, i és en el sentit profund de la vida.

    El contrast entre Viktor Frankl i Josef Mengele és absolut. Un descobreix, enmig de l’horror, la voluntat de sentit. L’altre encarna el buit moral total.

    Aquesta dimensió —no necessàriament religiosa, però sí espiritual— és inaccessible per al psicòpata.

    Per a les víctimes, reconstruir-se passa sovint per adoptar el relat de l’heroi: transformar el dolor en aprenentatge i el trauma en propòsit. No és ingenuïtat. És resistència.

    Així, doncs… Expandim «l’ull de l’huracà«

    El filòsof Philip Hallie parlava de la bondat com l’ull de l’huracà: un espai de calma i coherència enmig del caos.

    Els psicòpates integrats prosperen en el soroll, la superficialitat i el buit de sentit del nostre temps. Creen tempestes emocionals per poder-s’hi moure amb comoditat.

    I el que podem treure’n és que protegir-nos no és només identificar-los. És construir una vida interior sòlida, amb valors, sentit i relacions autèntiques. Perquè aquest és un llenguatge que ells mai no podran parlar. Meditem, coneguem-nos, i transmetem pau. Primer, en nosaltres. D’aquesta manera ens protegim i protegim el nostre entorn.

  • Saucha – Part 1: La claredat com a retorn a la veritat interior

    Saucha – Part 1: La claredat com a retorn a la veritat interior

    Quan parlem de Saucha, sovint pensem en neteja, en nitidesa. Però la paraula sànscrita apunta a quelcom molt més profund: una qualitat de claredat que emergeix quan tot el que no som cau per si mateix: la puresa.

    Saucha no és una acció, és un estat. Una manera d’habitar el món on el que és essencial té espai per aparèixer, i el que és opac, pesat o confús es va difuminant per deixar pas a aquella autenticitat de què parlàvem quan vam tractar el tema de Satya,

    És la claredat, l’autenticitat que apareix quan la consciència deixa de contraure’s, on desapareix la ment «maya, la il·lusió» i deixem que es desplegui la intel·ligència universal que viu en nosaltres, en tots els animals i en totes les coses… el que fa tot tot visqui. El que fa que tu visquis quan descanses, quan medites, i observes com tot el teu cos continua fent tot el que ha de fer sense la intervenció de la teva ment. El teu cos coneix aquella intel·ligència que fa que visqui per a tu. I ens n’adonem:

    • Quan no ens enganxem als pensaments.
    • Quan no retenim emocions antigues.
    • Quan no ens identifiquem amb el soroll (o les distraccions).

    No és una puresa moral, ni una exigència ascètica.
    És el fet de retrobar la llum original que ja hi és. A través de l’observació.

    Saucha com a pell fina de la consciència

    Quan la ment està densa, tot pesa.
    Quan la ment està clara, tot esdevé lleuger.

    Saucha és una pràctica subtil de retirar:

    • les capes de tensió mental,
    • les restes emocionals que no hem digerit,
    • les estructures internes que s’han anat endurint amb el temps,
    • els patrons repetits que ens fan viure en «pilot automàtic».

    No es tracta d’eliminar res, sinó de no acumular allò que ja no ens ressona. Tecordeu aparigraha? Tot està connectat.

    Igual que el cos es recupera quan el deixem descansar, la consciència es recupera quan deixem reposar la ment. A poc a poc, la claredat interior comença a mostrar-se: una nitidesa que és molt més experiència que no pas pensament.

    Puresa del cos: un temple que parla

    El cos és el primer espai que habitem. Quan està saturat —d’aliments pesants, de tensió, de manca de descans—, la ment s’espesseix.

    Quan el cos està clar, lleuger, la percepció també ho està.

    La netedat del cos no és un ritual d’exigència, sinó un gest d’amor:
    un reconeixement que el cos és un instrument de percepció fina.

    Claredat de la ment: la transparència del cel

    La ment no cal “netejar-la”. La ment esdevé neta i clara quan deixem de remoure-la. I és que quan observem els pensaments sense alimentar-los,
    alguna cosa profundament silenciosa es va insinuant. És com si fos una mena de cel interior. Una llum que no fabriquem, sinó que anem deixant a l’aire al temps que l’anem descobrint.

    En Saucha, la ment no és un espai que cal corregir, sinó un espai que cal deixar respirar.

    Puresa del cor: allò que pot florir

    El cor acumula expectatives, pors, històries no resoltes, paraules mai dites, mirades que van fer mal, traumes… Aquest pes interior fa que la vida es visqui des d’una certa turbulència, i que hàgim de deixar-la de costat quan anem fent les coses «que toca fer». És a dir, que sovint ens oblidem de fer neteja interior, neteja del cor.

    Saucha no obliga el cor a “estar bé”, sinó que el convida a descomprimir-se, a deixar anar allò que l’ofega, a tornar a la seva placidesa o candidesa natural. Com una criatura, oberta a tot allò que pugui arribar, sense prejudicis.

    Perquè quan el cor està net, la mirada es torna transparent, i la vida es percep amb aquesta mena de delicadesa que no s’imposa, sinó que hi és.

    No es tracta de corregir, sinó de fer emergir

    Si la puresa de Saucha té alguna cosa de màgica és això:

    La claredat no s’aconsegueix; emergeix.

    No es tracta de fer net, sinó de deixar de carregar.

    No es tracta d’afinar-se a la força, sinó de deixar que caigui el que ja no té vida.

    No es tracta de convertir-nos en algú més pur, sinó de tornar a la puresa natural que ja vivia en nosaltres.

    La metàfora de la quietud de l’aigua del llac

    Per il·lustrar aquest concepte, podem imaginar un llac de muntanya poc profund. I, com fan les criatures, ens imaginem que hi llancem una pedra. Si l’aigua està moguda, no podem veure com cau la pedra al fons del llac. Però si la seva aigua és quieta i cristal·lina, sí que podem podem veure perfectament la pedra. Quan hi ha moviment constant, el fang puja i entela la visió.

    El llac no es neteja des de fora. Es clarifica des de dins, quan la quietud arriba.

    Saucha és això: permetre que l’aigua torni a reposar perquè la seva naturalesa transparent es mostri sola.

    Mantra

    En devanagari: शौच प्रकाशः

    Transliteració: — Saucha Prakāśaḥ (Saucha Pràkasha)

    Traducció: La netedat és llum.

    No és una llum que cal fabricar. És la llum que hi havia sota tot el soroll.

    Meditació: La claredat que s’insinua

    Aquesta pràctica és una invitació a percebre la puresa natural que ja hi és.

    1. Ens aturem suaument

    Pots anar acomodant el cos lentament deixant que cada part, des dels peus fins al cap, es vagi relaxant i assentant. La respiració es pot expandir sense pressa. Com si obrissis una finestra interna.

    2. Mirada sense judici

    Pots notar pensaments, emocions, moviments interns. Deixa’ls estar.

    No cal corregir res.
    Només observar-los. Tu n’ets l’ens observador.
    Perquè veure és aclarir. Esclarir. Però, sobretot, no jutgis.

    3. Mantra interior

    Quan et vingui de gust o quan t’ho proposis, pots deixar que aparegui: शौच प्रकाशः — Saucha Prakāśaḥ

    El mantra, de fet, no és res excepcional, no cal posar-li més poder del que té: només ens ajuda a recordar la llum. La llum que ja tens i la llum on ja hi vius, en realitat.

    4. Reposar en el fons

    Com el llac, la ment pot anar calmant-se a poc a poc. Deixem-la reposar. Potser només una mica. Potser prou perquè s’intueixi el fons. No jutgis. Tal com estigui avui, està bé. Però recordem que només quan està calmat, podem veure el fons.

    5. Silenci

    Pot aparèixer una sensació d’amplitud.
    O una mena de lleugeresa.
    O simplement quietud.

    Això ja és Saucha.

    Saucha com a manera de viure

    És una qualitat de l’ésser.
    Una manera d’estar al món sense contaminar-se per excés,
    sense saturar-se d’històries,
    sense carregar el que no cal.

    Mirar menys xarxes socials, decidir què volem realment que ens alimenti físicament i mentalment.

    Quan hi ha claretat, hi ha espai.
    Quan hi ha espai, hi ha llum.
    Quan hi ha llum, hi ha pau.

    Saucha és això: tornar a casa. Tornar a ser qui tu ets.

  • Els Niyama – Una mirada cap endins

    Els Niyama – Una mirada cap endins

    Després de recórrer els cinc Yama —els principis que orienten la nostra manera de relacionar-nos amb el món— entrem ara en la segona gran columna ètica del ioga: els Niyama.
    Si els Yama són una brúixola per a la convivència i el respecte, els Niyama són una brúixola per a la relació amb un mateix.

    La paraula niyama ve del sànscrit ni (dins) i yama (disciplina, contenció, comportament).
    Podem entendre’ls com pràctiques internes, hàbits que nodreixen la qualitat del nostre món interior.

    Mentre que els Yama ens ensenyen a no fer mal, a dir la veritat, a no apropiar-nos del que no és nostre, a no dispersar l’energia i a no aferrar-nos,
    els Niyama ens ensenyen a cultivar la puresa, el contentament, la disciplina, l’autoestudi i la confiança.

    En els textos de Patañjali, els Niyama són cinc:

    1. Saucha – puresa, claredat
    2. Santosha – contentament profund
    3. Tapas – disciplina ardent, transformadora
    4. Svadhyaya – autoestudi, coneixement interior
    5. Ishvara Pranidhana – lliurament, rendició conscient a allò més gran

    Si els Yama ens ensenyaven a obrir espai —a no fer mal, a no retenir, a no contaminar relacions—, els Niyama ens ensenyen a omplir aquest espai de qualitat: de serenor, de consciència, de foc transformador, de saviesa i de confiança.

    Els Yama són una neteja de l’exterior.
    Els Niyama són una neteja de l’interior.

    En començar aquesta nova etapa del curs, és normal sentir una mena de recolliment: una invitació a mirar-nos sense pressa, sense exigència, amb aquell tipus de sinceritat que no castiga, sinó que acull.

    I comencem pel primer dels Niyama: Saucha, la puresa.

  • Aparigraha – Part 2: Viure amb lleugeresa, viure lliure

    Aparigraha – Part 2: Viure amb lleugeresa, viure lliure

    A la primera part d’Aparigraha parlàvem de deixar anar l’aferrament per obrir espai: espai mental, espai emocional, espai vital.

    Avui avancem un pas més: què passa quan no només deixem anar coses, sinó també expectatives, rols, i els “hauria de” que pesen?

    Aparigraha no és només desapropiació d’objectes: és desidentificació del que ens limita. És deixar de retenir pensaments i relats que ja no ens expliquen la vida. No aferrar-nos als «mapes antics», com diem en Programació Neurolingüística. És (des)aprendre, no jutjar les altres persones ni a nosaltres, ni tampoc justificar-nos constantment. És deixar que el món i les persones siguin com són. I a partir d’aquí, treballar.

    Perquè quan deixem d’exigir i donem llibertat a tot allò que no som nosaltres, descobrim una llibertat immensa: la llibertat de viure amb lleugeresa. Sense esperar res a canvi.

    El pes invisible de les expectatives

    Hi ha un tipus d’aferrament que no es veu, però que té molt de pes:
    — “Això hauria d’haver anat d’una altra manera.”
    — “Aquesta persona m’hauria d’haver entès.”
    — “Jo hauria de ser diferent.”

    Aquestes expectatives ens tanquen en una realitat imaginada. Aparigraha ens convida a relaxar aquesta tensió subtil i deixar que la vida actuï amb naturalitat.

    Quan deixem d’empenyer perquè les coses siguin com volem,
    podem començar a veure com realment són.

    I, sovint, són suficients per si soles.

    Desitjar sense retenir

    Aparigraha no demana eliminar el desig —el desig és vida. Com diu el iogui Andrei Ram: el desig no és dolent, el que és dolent són «els desitjos». El que demana és no confondre desig amb els desitjos.

    El desig pot inspirar. El desig és un motor. Els desitjos ens poden encadenar.

    Quan desitgem sense retenir, sense exigir un resultat concret,
    el desig es torna creatiu, lleuger, ple d’aire. No ens tanca: ens obre.

    És com plantar una llavor sense estar tota l’estona remenant la terra.
    La deixes fer.
    Hi confies.
    Li dones espai.

    Deixes que s’alimenti d’allò que l’ha de nodrir, no d’allò que tu creus que l’ha de nodrir.

    Mantra de la setmana: «Aparigraha Shantih»

    En devanagari: अपारिग्रह शान्तिः

    Transliteració: Aparigraha Shantih

    Traducció: La no possessió és pau.

    Shantih (शान्तिः) és la pau profunda, no superficial: la pau que arriba quan ja no hi ha lluita interna, quan el cor descansa del pes de retenir, quan allò que marxa pot marxar, i allò que queda… veritablement es queda.

    Aquest mantra és una invitació: no cal posseir-ho tot (ni tot el temps) per sentir-se complet/a.

    Meditació: Obrir la mà del cor

    (aprox. 20 minuts)

    Aquesta meditació acompanya el moviment interior d’Aparigraha:
    no forçar, no retenir, no tancar.

    1. Disposició suau

    Pots acomodar el cos i deixar que la respiració trobi el seu ritme.
    Sense pressa. Sense objectiu.
    Com si el temps s’eixamplés una mica.

    Posa-hi la teva respiració, i sigues-ne conscient. Observa el teu cos respirant.

    2. Mirar el que pesa

    Pot ser que apareguin imatges, pensaments, expectatives que s’enganxen.
    Pots observar-les des d’una certa distància, com si fossin objectes que sostens a la mà.
    I és que tot el que ve, pot anar-se’n.

    3. El gest interior

    Algunes persones imaginen una mà interior que s’obre. No per deixar caure res, sinó per deixar de prémer. És un gest subtil, gairebé imperceptible.

    4. Mantra

    Quan et vagi de gust, pots deixar que el mantra ressoni:

    अपारिग्रह शान्तिः — Aparigraha Shantih

    Cada repetició pot ser un petit alleujament, com si el cor respirés més a fons.

    5. El buit amable

    Pot aparèixer una sensació d’espai interior. No és buidor trista, és buidor amable. Un lloc on les coses no s’amunteguen. És un «deixar espai».

    6. Silenci

    Resta en aquest espai uns instants. Potser sentiràs que la vida, quan no la retenim, és més lleugera del que pensàvem.

    Deixar anar per pertànyer

    Aparigraha no és desinterès: és una forma més profunda de vincle.

    Quan sentim que no posseïm les persones, les podem estimar millor.
    Quan no controlem els resultats, podem crear amb més llibertat.
    Quan no ens aferrem al passat, podem viure el present.

    És un retorn a la confiança: el que és per a tu, no necessita ser retingut. El que no és, tampoc es queda, per més que el premis.

    Aparigraha és això: posar el cor en llibertat, i descobrir que llavors la vida torna a nosaltres amb una suavitat inesperada.

  • Aparigraha – Part 1: No acaparar. Deixar anar per poder rebre

    Aparigraha – Part 1: No acaparar. Deixar anar per poder rebre

    Després d’explorar Ahimsā (benevolència), Satya (veritat), Asteya (no-apropiació) i Brahmacharya (mesura i direcció), arribem al cinquè i últim Yama: Aparigraha (अपारिग्रह).

    És un concepte clau, profund i transformador:
    Aparigraha ens invita a treballar dos conceptes: no acumular i no aferrar-nos. És el camí d’aprendre a deixar anar allò que pesa… per descobrir allò que realment sosté. I el més difícil: ser-ne conscients.

    Apa vol dir “allunyat” o “desconnectat de”, i graha és “agafar”, “aferrar” (agafar amb força). Aparigraha és, literalment, no posseir amb la ment —ni objectes, ni relacions, ni idees, ni identitats. És a dir, agrair el que tenim sabent que en qualsevol moment pot no ser-hi i que està bé que així sigui, segons el Dharma.

    I és que quan retenim més del compte, la vida deixa d’entrar. Quan deixem anar, apareix un espai on alguna cosa nova pot aparéixer (tant pot venir de fora, com néixer des de dins).

    Aparigraha i el buit creador: deixar espai lliure per poder crear

    En la nostra cultura, sovint entenem el buit com una mancança.
    Si no fem, si no produïm, si no omplim, sembla que la vida s’atura.
    Però Aparigraha ens recorda que el buit no és absència —és espai disponible.

    L’aferrament invisible

    I és que l’aferrament no és només material. Hi ha un aferrament més delicat i silenciós:

    • Aferrar-nos a com voldríem que fossin les coses
    • Aferrar-nos a una identitat (jo sóc així / jo no soc així)
    • Aferrar-nos a converses que ja han passat
    • Aferrar-nos a la idea que “sense això, no puc ser feliç”

    Quan vivim així, el present queda ocupat per fantasmes del passat o del futur. Però Aparigraha és un retorn al present viu:
    aquí no hi falta res.

    Tío Fernando sovint em deia: «Eva, deixa anar, de vegades les coses s’arreglen soles«. La idea de no aferrar-nos als resultats, no voler canviar el que ha de ser així… Acceptar. Deixar anar Deixar lliure. No fer res. Per poder crear.

    Robert Louis Stevenson, en el seu text Apología del ocio, defensa una idea molt propera a Aparigraha:

    No fer res no és perdre el temps —és deixar que el temps respiri.

    Stevenson descriu el «no fer res» com un estat on, en lloc d’acumular presses i resultats, l’ésser humà s’obre a l’observació, a la vida subtil i a la saviesa que neix del silenci.

    Aparigraha, en aquest sentit, és una invitació a no ocupar-ho tot, a deixar espai perquè la inspiració pugui arribar. La ment massa plena no crea: reacciona.
    La ment que s’allibera —la que no s’afarra als resultats, als rols ni al reconeixement— és la que pot gestar idees noves.

    Deixar anar no és perdre, sinó obrir espai perquè alguna cosa pugui néixer.

    Potser, després d’una pausa, apareix una idea clara.
    Potser, després de no fer res, emergeix una intuïció.
    Potser, quan deixem d’agafar les coses amb força, descobrim que el món continua girant… i nosaltres podem crear dins d’ell, sense pressa.

    Aparigraha no és passivitat; és confiança.
    No és buidor estèril; és espai fecund.
    És fer una passa enrere perquè alguna cosa més gran pugui aparèixer.
    És deixar les mans obertes… perquè és agradable la lleugeresa per si mateixa i perquè potser la vida decideix posar-hi alguna cosa.

    El mantra d’aquesta setmana: Aparigraha Mukti

    En devanagari: अपारिग्रह मुक्ति

    Transliteració: Aparigraha Mukti

    Traducció: Alliberament en el fet de deixar anar.

    Mukti (मुक्ति) vol dir alliberament profund, llibertat interior.
    Aquest mantra ens recorda que quan no retenim,
    la vida pot tornar a fluir. I l’energia que abans defensava possessions
    ara pot obrir-se a la creativitat i a la pau.

    Meditació: El buit que deixa néixer

    Durada aproximada: 20 minuts

    Aquesta meditació no va a la recerca d’una resposta. Ni tampoc d’un resultat. És simplement una estona on donar permís al cos, a la ment i al temps perquè s’obrin una mica… com una finestra que es deixa entreoberta perquè l’aire hi passi.

    1. Obrir espai

    Pots seure amb comoditat, i deixar caure les espatlles. La respiració pot trobar el seu ritme habitual, sense forçar res. Com si cada exhalació netegés una mica l’espai interior, com qui buida una habitació perquè hi entri llum. Com qui treu la roba de la temporada anterior per deixar espai a l’organització de la roba de la nova estació.

    2. Alliberar la ment

    Poden aparèixer (i segurament apareixeran) pensaments repetitius: records, plans, preocupacions. No cal silenciar-los. Només deixar-los passar com núvols que travessen el cel. I de mica en mica, és possible que la teva ment comenci a fer-se una mica més ampla… o potser simplement es queda tal com estava. Tot està bé. No vagis a la recerca de res, simplement de la consciència d’existir.

    3. Mantra: Aparigraha Mujkti

    Quan et vingui bé, pots evocar el mantra interiorment:
    अपारिग्रह मुक्ति — Aparigraha Mukti (Alliberament en el fet de deixar anar).
    Com sempre, pots pronunciar-lo verbalment, o pots fer-ho interiorment, al ritme que tu decideixis d’acord amb la teva respiració. Si vols, inhales i dius interiorment aparigraha, i exhales i pronuncies per a tu: mukti. O en la inhalació pronuncies «aparigraha mukti», i en la exhalació igual. O pots pronunciar-lo només amb l’exhalació, com si el pronunciessis de viva veu, cosa que també pots fer. Tu tries. I d’anar-ho fent, de mica en mica, pots anar acompassant el mantra amb el ritme de la teva respiració. Potser ressona dins teu, potser es dissol.
    El mantra no reclama res: avui només et recorda que és possible obrir espai.

    4. El buit creador

    Algunes persones imaginen dins seu una copa buida. No com una mancança, sinó com un lloc disponible. Una espera respectuosa. Una possibilitat. No cal omplir-la. Només deixar que existeixi.

    5. Silenci

    Després d’un temps d’estar treballant aquest mantra en postura de meditació, pot aparèixer un silenci. Pot ser breu o ampli. Potser és interior. Potser només és absència d’esforç. Aquest silenci no diu res…
    però podria ser l’inici d’alguna cosa. O no. Tot està bé.

    El buit com a font de creativitat

    Aparigraha no és renúncia, sinó espai. Lleugeresa interior. Quan deixem d’agafar amb força, la vida pot entrar. I entre la vida lleugera, la que no pesa, la que podem deixar anar. De fet, quan deixem de retenir, l’energia pot fluir… i sovint, des del llenç en blanc, podem crear molt més fàcilment. Perquè tot està per fer i tot és possible, com deia el poema «Ara mateix», de Miquel Martí i Pol, del llibre L’àmbit de tots els àmbits (1981).

    És possible que el buit interior sigui una forma subtil d’abundància. Com l’hivern que prepara la primavera, com el silenci que prepara la música, com l’alè que prepara la paraula.

    Potser això és Aparigraha: confiar que si no ocupem tots els espais,
    la vida pot expressar-se a través nostre amb més claredat i suavitat.

    Deixar anar per deixar néixer.

    L’espai interior com a llar

    Aparigraha és entendre que, quan deixem anar, no perdem res essencial —només fem lloc. De fet, moltes coses que tenim que creiem essencials, no ho som. Quan no posseïm, podem viure i estimar amb més llibertat.

    Deixar anar no és abandonar. És confiar. I la confiança és l’espai on la pau troba casa.

  • Brahmacharya – Part 2: L’amor que no es desgasta

    Brahmacharya – Part 2: L’amor que no es desgasta

    La setmana passada vam obrir la porta a Brahmacharya com una manera de cuidar la nostra energia vital: no reprimir-la, sinó orientar-la.
    Avui anirem més endins —cap a un tema delicat i profund: com estimar sense perdre’ns, com viure l’energia de l’amor sense desgastar-la.

    Brahmacharya no és renúncia, sinó comprensió.
    No és fredor, sinó claredat.
    No proposa fugir del desig, sinó escoltar-lo:
    què vol de veritat el desig quan no és impuls?

    Potser vol ser reconeixement.
    Potser vol ser contacte.
    Potser vol ser un lloc on descansar.
    Quan ho investiguem, emergeix una nova manera d’estimar —més madura, més tendra, més lliure.

    Quan l’amor perd força…

    Quan l’amor cansa o crema, és senyal que l’energia s’ha dispersat.
    Quan hi ha possessió o necessitat urgent, hi ha desgast.

    Brahmacharya ens convida a mirar amb honestedat:

    • Estimo des de la plenitud o des de la por?
    • Dono per donar… o espero rebre?
    • És amor… o és necessitat de ser salvat?

    Quan podem fer-nos aquestes preguntes amb serenor,
    l’amor comença a purificar-se.
    I llavors ja no és pressa, ni buit, ni exigència…
    sinó presència suau i sostinguda.

    El mantra d’aquesta setmana

    En devanagari: ब्रह्मचर्य प्रेम

    Transliteració: Brahmacharya Prema

    Traducció: La moderació és amor.

    Aquest mantra ens recorda que l’amor no és esclavatge ni sacrifici sigil·lós. L’amor que neix de Brahmacharya és clar, respectuós, capaç d’esperar. No amaga un buit; ofereix un espai.

    Meditació: Estimar sense posseir

    (aprox. 20 minuts)

    1. Preparació

    Pots seure còmodament, l’esquena recta, troba el teu silenci interior.
    Deixa el cos trobi la seva postura natural, sense exigir-li res. Respira lentament. Deixa que el cos i el cor s’assentin.

    2. Observació

    Porta l’atenció cap a tu. Hi ha alguna part que s’esforça massa? Hi ha alguna relació o situació que consumeixi energia? Observa-ho amb amabilitat, sense crítica.

    3. Invitació

    Intenta portar a la teva ment una persona a qui estimes molt. No per analitzar-la, sinó per observar la teva energia quan hi penses. Què sents en el cos? Hi ha alguna cosa a dins teu que s’obre? Es tanca? Pesa? És més lleugera? Observa’t.

    4. Mantra

    Quan hagis observat tot el que el teu cos expressa i que has sigut capaç de percebre, pots començar a repetir interiorment: ब्रह्मचर्य प्रेम — Brahmacharya Prema
    Fes-ho amb la respiració, deixant que el so ressoni suaument dins del teu cos, també en el teu pit. No cal que t’esforcis massa a sentir res d’especial. Només escolta l’eco de les paraules i com ressonen a dins teu. Com vibren.

    5. Espai interior

    Imagina que allà a dins teu s’obre un espai ampli, tranquil. De pau. I pots observar que l’amor no s’imposa, sinó que descansa. Pot entrar una persona… i també pot anar-se’n. De la mateixa manera, pot passar amb una cosa, o un animal… Entra a la teva vida i també pot anar-se’n. I l’espai que acull continua sent espai. Dins teu. Tens molt més del que pensaves.

    6. Silenci

    Quan hagis decidit que ja ha transcorregut el temps que volies, pots aturar el mantra. Seu en silenci uns minuts. Deixa que tot reposi en la consciència.
    Potser sentiràs que estimar pot ser molt més senzill: no retenir —sinó acollir.

    Brahmacharya és cuidar l’essencial

    L’amor no s’ha de sacrificar perquè sigui pur. L’amor només s’ha de tornar conscient en la teva ment, en el teu ésser. Brahmacharya no extingeix la flama: la preserva perquè il·lumini més temps.

    Quan estimem en equilibri, l’amor pot ser refugi, i no tempesta.

    Llavors descobrim que l’amor veritable no fa mal. No fatiga. No exigeix.

    Només obre espai perquè es pugui compartir i respirar alè de vida. Durant el temps que sigui. Sempre. I mai.

  • Brahmacharya – Part 1: Caminar cap a l’essencial

    Brahmacharya – Part 1: Caminar cap a l’essencial

    Després d’explorar Ahimsā (no-violència), Satya (veritat) i Asteya (no-apropiació), arribem al quart Yama: Brahmacharya (ब्रहमचर्य).

    Tradicionalment, s’ha traduït com “castedat” o “continència”, però en realitat el seu significat és molt més ampli i subtil.
    Brahma significa “principi universal, realitat suprema”, i charya vol dir “camí”, “conduir-se”, “manera de viure”.
    Així doncs, Brahmacharya vol dir caminar en la direcció d’allò sagrat, viure de manera que la nostra energia vital serveixi allò que és més alt dins nostre.

    És una invitació a la moderació, la consciència i la presència.
    No es tracta de reprimir, sinó d’orientar.
    De viure amb mesura, però també amb sentit.

    Quan la nostra energia està dispersa, el cor es buida.
    Quan l’encarrilem amb saviesa, tot el que fem —parlar, escoltar, estimar— es torna pregon, essencial.

    El veritable sentit de Brahmacharya

    Brahmacharya ens parla de com utilitzem l’energia: física, emocional, mental, sexual o espiritual.
    És preguntar-nos constantment:

    On va la meva energia?
    A què la dedico?
    Em nodreix o em desgasta?

    La moderació no és absència de plaer, sinó la llibertat de no ser-ne esclau. Si tenim en compte Ahimsa, Satya i Asteya, directament ens apareix Brahmacharya.
    Quan aprenem a dir “prou” amb consciència, la vida s’expandeix.

    Practicar Brahmacharya és honrar l’energia com a força sagrada.
    És viure amb la intenció de conservar-la, transformar-la i oferir-la.
    Com una flama que crema serena, no en excés ni en apagament.

    El mantra d’aquesta setmana

    En devanagari: ब्रह्मचर्य प्रकाशः

    Transliteració: Brahmacharya Prakāśaḥ

    Traducció: La moderació és llum.

    Aquest mantra ens recorda que la contenció conscient no és foscor, sinó claredat. Quan deixem de dispersar-nos en mil direccions, la ment es torna transparent, i l’energia interior il·lumina el camí.

    Meditació: Guardar la flama

    Pots seure còmodament. Deixa que els teus ulls es taqnquin i porta l’atenció al centre del pit. Respira lentament i observa com l’aire entra i surt, com si cada respiració polís la teva presència.

    Imagina dins teu una petita flama, estable i suau.
    Aquesta flama és la teva energia vital.
    No és una força per dominar, sinó per cuidar.

    Amb cada inhalació, observa com la flama brilla una mica més.
    Amb cada exhalació, tot el que és superflu —l’excés, la distracció, la dispersió— s’allunya com fum.

    Repetim el mantra interiorment: ब्रह्मचर्य प्रकाशः — Brahmacharya Prakāśaḥ

    Deixa que ressoni dins el silenci.
    No cal fer res amb l’energia; només ser-ne conscient.
    Quan la contemples, es torna llum.

    Queda’t uns minuts amb aquesta sensació.
    I podràs adonar-te que no cal buscar res fora: la força ja hi és.
    I que la moderació no és renúncia, sinó plenitud.

    La saviesa del punt just

    Brahmacharya és una altra expressió de saber trobar el “juste milieu” interior: ni indulgència ni repressió, ni apagament ni excés.

    És saber que l’energia és com l’aigua: si la deixes córrer massa, s’escola;
    si la reprimeixes, s’estanca; però si la condueixes amb amor, rega tot el que ets.

    Quan practiquem Brahmacharya, vivim amb intensitat, però sense desgast. Amb foc, però sense fum. Amb passió, però sense pèrdua.

    Caminar cap a l’essencial és això: no apagar el desig, sinó tenir cura de com s’ha de fer, i posar-l’hi consciència. Així, cada acció, cada mirada, cada gest,
    esdevé una pregària viva.

  • Asteya – Part 2: L’abundància de no prendre res

    Asteya – Part 2: L’abundància de no prendre res

    A la primera sessió sobre Asteya, vam parlar del respecte per allò que no ens pertany i de la confiança en la generositat de la vida.
    Avui anem més endins: Asteya no és només no robar el que és dels altres, sinó no robar-nos a nosaltres i trobar l’abundància que viu a dins nostre.

    Cada vegada que ens neguem el descans que el cos demana, ens robem.
    Cada vegada que busquem reconeixement fora, ens robem la pau.
    Cada vegada que vivim com si sempre faltés alguna cosa, ens robem la possibilitat de sentir-nos complets o completes.

    Asteya és aprendre a viure des de la suficient abundància del moment present, a confiar que la vida ja ens sosté i que la plenitud no depèn de tenir més, sinó de necessitar menys.

    Asteya com a confiança

    En la seva dimensió més subtil, Asteya és una pràctica de confiança i gratitud.
    Quan deixem d’ocupar més espai del que ens pertoca, d’apropiar-nos del temps, de l’atenció o de l’energia, apareix una calma natural. Perquè tenim humilitat i alhora autoestima. Cap animal en el seu entorn natural agafa més d’allò que necessita, i alhora cap ocell sent que roba per poder volar, o els peixos per poder nedar. Aquest és el concepte de Dharma, tot el que ha de ser és el que és. Els éssers humans ens sentim bé quan sentim que fem allò que hem de fer, tot i que tenim el lliure albir, cosa que no tenen els animals. Per això ens costa tant trobar el «just mig», com deia Aristòtil.

    A la seva obra Ètica a Nicòmac, Aristòtil exposa a que les virtuts morals són un “punt mitjà” (golden mean) entre dos extrems —un excés i una mancança.

    D’altra banda, a les tradicions budistes, el concepte de Middle Way o “via mitja” apareix com la ruta que evita tant l’ascetisme extrem com la indulgència desenfrenada.

    És difícil trobar el terme mitjà, per exemple, entre la paraula i el silenci, optant sempre primer pel silenci. Un proverbi finlandès diu: “La paraula és plata, però el silenci és or” , i reflecteix la idea d’evitar els extrems i trobar el punt d’equilibri.

    El ioga i tantes altres filosofies ens recorda que la cobdícia neix de la necessitat de reafirmar l’ego, és a dir, surgeix de la por. I la por, a la seva vegada, neix de la desconnexió. De la falta d’unitat amb la terra, amb els altres éssers.
    Quan tornem a la connexió amb el que és, amb el que hi ha,
    descobrim que la manca era només una ombra, perquè ja formem part del tot.
    En realitat, mai no ha faltat res essencial.

    Practicar Asteya és confiar en el cercle natural de donar i rebre,
    sense forçar, sense retenir, sense exigir.
    Diuen que quan vivim així, la vida es torna una dansa de reciprocitat i equilibri. Podem estar en el camí d’aconseguir-ho. I, com totes les idees, és una utopia arribar-hi, però com més ens hi acostem, més feliç és el nostre camí, i més lleuger.

    El mantra d’aquesta setmana: Asteya Purnata

    En devanagari:
    अस्तेय पूर्णता

    Transliteració:
    Asteya Pūrṇatā (Asteya Purnata)

    Traducció:
    La plenitud neix de la no-apropiació. De la confiança.

    La paraula Pūrṇatā (पूर्णता) significa “plenitud”, “compleció”.
    Aquest mantra ens recorda que l’abundància no és una cosa que ens ha de venir de fora i que algun dia hem d’aconseguir: no s’assoleix, sinó que és una revelació. En el blog pots llegir una entrada dedicada a Lakshmi, la deessa de l’abundància, que tornarem a tractar més endavant.
    Quan deixem d’agafar, la vida mateixa ens ofereix.
    Quan deixem d’envair, la pau ens habita.

    Lakshmi és la deessa de l’abundància, que només apareix amb Asteya

    Meditació: No robar-nos la pau, sinó sentir-la i crear-la

    1. Seu còmodament. Pots posar-te en una bona postura, amb l’esquena ben recta, que puguis respirar bé.
    Pots tancar els ulls, si vols, i permetre que el cos es faci pesat alhora que la teva columna vertebral s’erigeix cap al cel, que la respiració trobi el seu ritme natural.
    No cal fer res, només permetre que la vida es mogui dins teu. I sentir-la.

    2. Observa el control i deixa anar. Observa si hi ha alguna part de tu que s’esforça per controlar, per retenir, per tenir.
    No la jutgis. Mira-la amb la mateixa amabilitat amb què miraries un infant cansat.
    Aquesta part només vol sentir-se segura. I a poc a poc aniràs veient que no calen tants grillets, que la llibertat porta més felicitat i abundància que la presó.

    3. Repeteix el mantra. Comença a repetir, lentament i sense pressa: अस्तेय पूर्णता — Asteya Pūrṇatā.
    Deixa que les paraules del mantra es dissolguin en la respiració, com una onada que ve i va. A poc a poc veuràs que deixaràs de dir-les i seran elles qui et diran a tu.

    4. Ja tens el que necessites. Pots imaginar que cada inhalació et recorda que ja tens tot el que necessites. I cada exhalació allibera el pes del desig, la comparació, la por a perdre. Deixa anar allò que no necessites i que el món està àvid de tenir.
    Amb cada respiració, t’acostes una mica més al lloc on res no hi falta.

    Deixa que aparegui el silenci.
    Potser no hi ha imatges, ni pensaments clars —només espai.
    Aquest espai és Asteya: el lloc on la vida flueix sense resistència.

    5. Atura’t. Roman uns minuts en aquesta quietud.
    Sent que el teu cor s’obre, no per retenir, sinó per acollir. I per deixar anar tal com hagi de ser.
    6. Agraeix la tornada. Quan obris els ulls, pots fer-ho amb gratitud, sentint que el que tens és suficient. El que ets, ja és complet. I el que anirà venint serà allò que estarà en línia amb el que tu sents de debò, amb el que tu ets. Amb el teu Dharma.

    L’abundància d’existir

    Quan deixem de robar-nos temps, energia o atenció, descobrim una abundància que no té res a veure amb el fet de posseir. En aquest món, «totes les cadires són de lloguer», les cases també són de lloguer, per molt que tinguis una hipoteca (encara menys!) o que l’hagis heretat. Tot és de lloguer. Pot venir algun esdeveniment que ho faci canviar tot. No existeix la compra de res. I encara menys de ningú.
    És l’abundància de ser, de respirar, de participar en la vida sense voler controlar-la. És llavors quan ho gaudim plenament. Sabent que res és per sempre, i que més endavant encara pot venir una cosa o algú millor. Durant un temps.

    Asteya és viure amb les mans obertes, i amb el cor obert.
    És confiar que la vida dona i pren amb saviesa.
    Quan no ens aferrem a res, tot ens arriba amb més suavitat.
    Quan no intentem retenir la llum, la llum es queda. El temps que s’hagi de quedar.

    Aquesta és la plenitud de Asteya Pūrṇatā: viure sense mancar, sense envair, sense voler posseir. Només ser-hi. Només agrair. Només formar part del tot.

  • Asteya – Part 1: Viure sense prendre el que no ens pertany

    Asteya – Part 1: Viure sense prendre el que no ens pertany

    En el camí dels vuit passos del ioga, els Yama són com les arrels que sostenen l’arbre de la nostra pràctica.
    Després d’Ahimsā (no-violència/ no-fricció) i Satya (veritat-autenticitat), arribem al tercer: Asteya (अस्तेय) —la no-apropiació, el respecte pel que no és nostre i la confiança profunda que la vida ens dóna justament el que necessitem.

    El veritable significat d’Asteya

    Asteya no és només “no robar” en el sentit material.
    És una actitud subtil de no prendre el que no ens ha estat ofert de manera lliure —ni coses, ni temps, ni energia, ni paraules, ni emocions.

    Quan ens apropiem de més del que ens correspon, quan exigim, manipulem o busquem obtenir sense donar, ens allunyem de la pau interior.
    Però quan practiquem Asteya, deixem d’estar en mode “falta” i entrem en l’espai de l’abundància interior.

    Etimològicament, Asteya prové de l’arrel steya (“robar”), amb el prefix negatiu a-.
    Però el seu sentit profund és no viure des del desig d’apropiar-se, sinó des de la confiança en el flux de la vida, és a dir, que la vida ens ofereix allò que necessitem. Allò que necessitem, però de veritat.

    Asteya en la vida quotidiana

    Practiquem Asteya quan:

    • Respectem el temps dels altres i no interrompem amb urgències innecessàries.
    • No ens apropiem de coses que no ens pertanyen.
    • No ens apropiem mèrits o idees alienes.
    • No forcem situacions per obtenir el que volem.
    • Deixem de comparar-nos i competim menys.
    • Confiem que la vida és suficientment generosa.

    Asteya és una pràctica de llibertat, perquè quan deixem d’agafar, les mans i el cor queden buits, disponibles per rebre.

    El mantra d’aquesta setmana: «Asteya Santosha»

    En devanagari:
    अस्तेय संतोषः

    Transliteració:
    Asteya Santoṣaḥ

    Traducció:
    La no-apropiació porta al contentament. Si ho posem en positiu: la confiança en què rebem el que necessitem, porta a la felicitat real.

    Aquest mantra uneix dues veritats del camí del ioga:
    Asteya, la no-apropiació, i Santoṣa, el contentament o satisfacció, la felicitat real, concepte del qual en parlarem quan entrem a dins dels «niyamas».
    Quan deixem de voler el que no és nostre, descobrim la pau de reconèixer que ja tenim tot el que necessitem.

    Repetir aquest mantra és una manera de calmar el desig i alimentar la gratitud.

    Meditació: Rebre sense prendre

    (Durada: uns 20 minuts)

    1. Prepara’t
    Seu còmodament, amb l’esquena recta i el cos relaxat. Recorda que el més important és sentir-te còmode/a durant la pràctica, des del començament. Pots tancar els ulls i dirigir la teva atenció a la respiració.
    No cal que canviïs res: només observa com l’aire entra i surt.

    2. Respira espai
    Amb cada inhalació, imagina que t’omples d’espai.
    Amb cada exhalació, deixa anar la tensió de voler retenir o controlar.
    Deixa que el cos descansi en la senzillesa del moment present.

    3. Reconeix la suficient abundància
    Pots dirigir la ment alguna cosa que desitges o sents que et falta (o que t’agradaria tenir, o gaudir). Observa la sensació que apareix al cos: potser una lleu pressió, una impaciència, una necessitat.
    Simplement observa-la, sense voler eliminar-la.
    Digues-te interiorment: “De fet, ja tinc tot el que necessito per aquest instant.”

    4. Comença a pronunciar el mantra
    Amb suavitat, repeteix mentalment:
    अस्तेय संतोषः — Asteya Santoṣaḥ
    Cada paraula com una respiració.
    Amb cada repetició, deixa que el cor s’ompli de gratitud.

    5. Visualitza
    Imagina el teu cor com una copa buida, oberta al cel.
    No cal agafar res: la vida cau sobre tu com una pluja suau, oferint el que és just.
    Durant aquesta visualització pots pensar que que tot el que necessites arriba, i tot el que no necessites s’allunya amb suavitat. Com amb la respiració.

    6. Deixes anar el mantra i roman en silenci
    Un cop ha passat l’estona que hagis decidit, pots deixar que el mantra s’esvaeixi a poc a poc. Un cop deixes anar el mantra, pots seure uns minuts en silenci, sentint la pau de no haver de posseir res.
    Només presència. Només abundància interior.

    Asteya és confiança

    Quan confiem que la vida és generosa, no cal retenir. Quan reconeixem que som part del flux de donar i rebre, tot se suavitza, tot és més senzill. I deixes de tenir tensió.

    Asteya ens convida a viure amb mans obertes i cor tranquil.
    A rebre amb agraïment i a deixar anar amb confiança.

    Quan no agafem el que no ens pertany i prestem atenció amb presència, la vida mateixa ens ofereix tot el que necessitem.

    Recordem l’ós Baloo?

    Fins la setmana que ve!! Namasté

  • Satya – Part 2: Deixar espai al silenci perquè emergeixi la veritat

    La setmana passada vam parlar dels sincericidis —aquells moments en què, sota el pretext de ser sincers, acabem ferint o imposant la nostra veritat. Aquesta setmana, avancem un pas més profund: explorarem com la veritat no s’imposa, sinó que emergeix, i només pot fer-ho quan li deixem espai dins del silenci.

    El silenci com a espai de consciència

    En el camí del ioga, Satya (सत्य) no és només dir la veritat, sinó viure des de la veritat. I viure des de la veritat vol dir viure des de la consciència. La consciència és un estat d’atenció plena i presència que implica la connexió ment-cos-esperit.

    El silenci no és (només) absència de so extern, sinó que és presència plena. És el lloc des del qual rebaixem la velocitat de la «ment de mico» que salta «de branca en branca» (de pensament en pensament), i és on la consciència pot observar sense jutjar, on podem percebre sense pressa. Quan deixem d’ocupar l’espai amb paraules, opinions i justificacions, obrim un espai on la veritat pot emergir per ella mateixa.

    No cal anar-la a cercar desesperadament ni tampoc fabricar-la (o inventar-la): només cal esperar-la. I arriba. Només si observem i esperem. Però aquesta espera no és passiva; és una espera desperta, atenta, com qui contempla la sortida del sol. Perquè la veritat no neix de la ment que vol tenir raó, sinó del silenci que acull el que és.

    La saviesa del silenci: Hiljaisuus

    A Finlàndia hi ha una paraula preciosa: hiljaisuus, (pronucniat híliaisüs) que significa “silenci”. Per a aquesta cultura, estar en silenci es valora. No es talla. Es té la sensació que és millor parlar quan es pugui millorar el silenci, no per eliminar-lo. Es valora el silenci amb una profunditat que va més enllà del que entenem habitualment. És a dir: hljaisuus és un silenci ple, viu, que no incomoda. És una presència tranquil·la, una manera d’estar amb els altres éssers sense necessitat d’omplir l’espai amb paraules.

    A Finlàndia tenen un proverbi que diu:
    “Puhe on hopeaa, mutta vaikeneminen on kultaa” — La paraula és de plata, però el silenci és d’or.

    En aquesta cultura, el silenci és un signe de respecte, de connexió autèntica. No cal parlar per demostrar presència. El silenci és presència.

    Aquest esperit de hiljaisuus és també el que ens ensenya Satya: no parlar per omplir, sinó parlar quan la veritat emergeix del silenci interior.
    És un silenci que escolta, que permet que el que és veritable aparegui sense pressa.

    Un exemple de Satya en la vida real

    En una reunió de feina, la Júlia rep una crítica inesperada. Ella nota una escalfor en el pit i com la ment se li encén, preparada per reaccionar de manera automàtica. En altres moments, abans de conèixer «satya + ahimsa», hauria aixecat la veu, i fins i tot hauria deixat anar la ironia, el sarcasme. Però recorda el que practica: deixar espai abans de respondre.

    I respira.
    Deixa que el silenci faci lloc.

    En aquest espai, la reacció es dissol, i la veritat emergeix: no cal dir res per demostrar res. Només cal escoltar.

    Quan finalment parla, les seves paraules surten clares i suaus, sense duresa. La tensió de l’ambient s’afluixa.
    És a dir, que el silenci va deixar emergir primer allò que la paraula no podia.

    El silenci va deixar espai perquè ella digués el que realment ella volia dir, deixant fora els automatismes.

    El mantra d’aquesta setmana

    En devanagari:
    सत्यं प्रकाशः

    Transliteració:
    Satyaṁ Prakāśaḥ («Satiam Prákasha»)

    Traducció:
    La veritat és llum.

    Aquest mantra ens recorda que la veritat no s’ha d’imposar; la veritat brilla per si sola quan la consciència és clara.

    La paraula Satyaṁ prové de Sat, “el que és real, el que existeix sempre” (sat té la mateixa arrel que «ser»). No parla d’una veritat relativa o personal, sinó d’una veritat essencial, independent de la nostra opinió.

    Prakāśaḥ vol dir “llum”, però també “revelació”, “clarejar”, «aportar llum» sobre una qüestió. És la llum que apareix quan deixem de tapar el cel amb els núvols del pensament. D’alguna manera, seria la llum de la consciència quan esdevé transparent.

    Quan repetim Satyaṁ Prakāśaḥ, no estem afirmant una idea,
    sinó recordant que la veritat apareix naturalment quan deixem espai al silenci. La llum no es crea: simplement, deixem de fer ombra.

    Pràctica meditativa: Esperar que la veritat floreixi

    1. Pots seure de manera còmoda.
      Com diu Davidji: «posa-hi plomes al niu. La comoditat és la reina».Deixa que el cos s’assenti com la terra després de la pluja.
      No forcis la postura; només assegura’t que hi ha estabilitat i comoditat. Recorda de posar l’esquena ben dreta perquè el teu cos pugui respirar amb dignitat.
    2. Respira i observa.
      No vagis a la recerca de cap experiència. Només observa com el silenci interior s’obre darrere de cada respiració. A poc a poc allarga la respiració de manera conscient adonant-te de com s’amplifica el teu espai de respiració alhora que va arribant la calma mental.
    3. Repeteix el mantra amb suavitat:
      सत्यं प्रकाशः — Satyaṁ Prakāśaḥ. (Sátiam prákasha)
      Deixa que ressoni dins del cor, com una llum que s’encén lentament. Recorda que el pots pronunciar en silenci, o de viva veu.
    4. Espera. No tinguis pressa.
      No esperis res concret. Només deixa espai. Tingues paciència amb el món, i sobretot amb tu. Potser apareixerà una sensació, una comprensió, una pau. O potser no apareixerà res. I això també és la teva veritat. Està bé.
    5. Permet que la veritat emergeixi.
      No l’invoquis, no la forcis. Deixa anar. La veritat arriba quan la consciència és prou silenciosa per escoltar-la.
    6. Atura’t. Queda’t una estona així, pronunciant el mantra, i recorda que si en algun moment la ment se te’n va, o sents algun soroll, o sensació… simplement retorna al mantra, amb carinyo i respecte cap a tu.
    7. Retorna. Quan portis una estona i hagis decidit que el temps és suficient, retorna al moment present, respirant, prenent consciència de cada part del cos, estira’t fes un bon badall i retorna al teu «aquí i ara». Pots fer-te un massatge si et ve de gust.

    Quan el silenci parla

    La veritat no sempre arriba com una paraula clara.
    De vegades és una intuïció suau, un sentiment d’entesa, una llumeta interior. Quan deixem espai al silenci, descobrim que la veritat no cal dir-la: es fa present, com la llum a l’alba.

    Aquest és el misteri de Satya: que no s’aconsegueix parlant, sinó escoltant. I en aquest escoltar profund, en aquest hiljaisuus que també és nostre, la veritat floreix —no com una idea, sinó com un estat de presència.

    Namasté! Finn la setmana que ve!

  • Satya. L’autenticitat

    Satya. L’autenticitat

    L’autenticitat amable

    Després d’haver recorregut el primer pas del camí del ioga amb Ahimsā (अहिंसा) —la no-fricció, la benevolència—, arribem al segon Yama: Satya (सत्य).

    Satya significa veritat, però en el significat profund del ioga no es tracta només de dir la veritat, sinó de viure en veritat. De ser autèntic@s.
    És ser coherents, transparents, fidels al que som, sense màscares ni disfresses.

    Satya, fuera máscara

    Però la veritat, sense la llum de l’amabilitat, pot fer mal. Sovint li’n diem «sincericidis» a les frases que fereixen «per dir la veritat», per «ser autèntic@s», frases que, amb voluntat o sense, poden ferir, i molt.
    Per això Patañjali ens recorda que Satya sempre ha d’anar acompanyat d’Ahimsā. En els nostres dies, per treballar poder dir la veritat intentant no ferir, faríem servir l’assertivitat.
    Amb Ahimsā la veritat pot ser neta i alliberadora, i no una arma que fereix.

    La veritat com a camí interior

    Vivim en un món on sovint intentem agradar a tothom: a la família, a les amistats, als companys o companyes de feina, fins i tot a nosaltres mateix@s.
    De vegades, sense adonar-nos-en, ens allunyem de la nostra veu interior per por de no encaixar, de ser jutjats/ades o de decebre.

    Satya ens convida a fer el camí contrari: atrevir-nos a comunicar-nos amb l’autenticitat que tenim a dins, a escoltar la nostra pròpia veritat i expressar-la amb respecte i claredat.

    No és sinceritat impulsiva —no es tracta de dir-ho tot sense filtre, el que hem anomenat «sincericidis» una mica més amunt—, sinó una sinceritat lúcida, guiada per la compassió. Compassió cap a les altres persones, però també compassió cap a nosaltres mateix@s.
    Dir la veritat amb Ahimsā és com parlar des del silenci interior: amb calma, amb presència, sense necessitat de guanyar ni de defensar res.

    Quan vivim així, l’autenticitat no ens separa dels altres, sinó que ens acosta. La nostra vulnerabilitat ens fa persones més autèntiques, sense por a confiar en les altres persones i demanar el que sigui si ho necessitem. «Rebaixar-nos» a demanar ens ajuda a ser més human@s. Tothom som interdependents. Ens necessitem els uns als altres per poder viure. L’ésser humà ha viscut sempre en comunitat, vivint en unes xarxes de «favors» i «necessitats» que han construït famílies i societats. Societats de suport mutu, solidàries… I per a això, cal tenir humiltat, ser autèntic@s, saber demanar i saber dir com es poden millorar les coses. Amb amor.
    I és que veritat amb benevolència és una forma d’amor.

    Mantra per a la pràctica

    En devanagari:
    सत्यं शिवं

    Transliteració (IAST):
    Satyaṁ Śivaṁ

    Traducció al català:
    La veritat és bondat.

    Aquest mantra ens recorda que la veritat autèntica no és dura ni freda: és clara i alhora amable.
    Satyaṁ vol dir “veritat”, i Śivaṁ vol dir “benevolència, puresa, bon auguri”. Està relacionat també amb la saviesa de Shiva, de qui en parlarem més vegades durant el curs.
    Repetir aquest mantra és una manera d’unir el que és real amb el que és bo, el que és honest amb el que és suau.

    Meditació sobre Satya – La veritat amable (20 minuts)

    1. Cerca una postura còmoda. Millor si és asseguda.
      Pots tancar els ulls i observar la teva respiració.
      Ves deixant, de mica en mica, que el teu cos es relaxi, però mantingues la columna recta, viva i atenta. Deixa espai entre cadascuna de les vèrtebres perquè la teva coroneta (la part superior del cap) estigui ben alta.
    2. Respira amb presència.
      Inhala, i imagina que aquest aire et porta veritat, i quan exhalis imagina que treus tot allò que et pesa o que no és teu, i que potser serveix a altres, igual que el diòxid de carboni serveix als arbres per poder produir oxigen.
      Amb la respiració, ves deixant anar els papers que t’has acostumat a interpretar.
    3. Comença a repetir el mantra:
      सत्यं शिवं — Satyaṁ Śivaṁ.
      Deixa que les paraules es converteixin en un record interior:
      “Que la meva veritat sigui sempre benevolent.”
    4. Observa la teva veritat.
      Pregunta’t, amb calma:
      — Quina part de mi estic amagant per voler agradar?
      — Quina veritat voldria expressar, si ho pogués fer amb tendresa?
      No cal que responguis, només observa.
    5. Respira aquesta veritat i incorpora-la.
      Inspira profundament i, amb cada exhalació, imagina que t’alliberes d’allò que no és autèntic, allò que era una màscara.
      Vas sentint com la teva presència es torna més lleugera, més honesta, més teva. Cada vegada més.
    6. Silenci final.
      Deixa que el mantra s’esvaeixi.
      Roman uns instants en la calma que deixa la veritat quan no necessita defensar-se. Quan acabis aquesta estona, pots respirar profundament, estirar-te, fer-te un massatge a totes les zones del teu cos que observes que ho necessiten, pots sentir com et carregues d’energia. I de mica en mica, pots obrir els ulls per tornar a l’instant present.

    Satya i Ahimsā: la veritat que acaricia

    Ahimsā i Satya són com dues ales del mateix ocell.
    Una ens ensenya la suavitat, l’altra la claror.
    Sense Ahimsā, la veritat pot ser tallant, violenta.
    Sense Satya, la benevolència pot esdevenir evasió, falsedat. Us sona la gent «pilota»? Seria Ahimsā sense Satya

    Quan caminen juntes, donen forma a una autenticitat serena:
    una manera de viure en la qual la paraula és clara, el cor és net i la presència és veritable.

    Aquesta és la veritat que transforma: no la que jutja, sinó la que il·lumina.

    Namasté.

    Satya
    Sovint, quan ens traiem la màscara, sentim alleujament

  • Ahimsā (2) – Viure amb benevolència

    Quan ens anem endinsant en el camí del ioga, a poc a poc es va desvetllant que no es tracta només una pràctica física, sinó que el ioga és un art de viure.
    Vam explicar fa unes setmanes que el primer pas del camí són els Yama —les actituds que ens ensenyen a conviure amb el món i amb nosaltres mateixos amb consciència i respecte.

    I el primer d’aquests Yama és Ahimsā (अहिंसा), que vam començar a tractar durant la darrera sessió, sovint traduït com no-violència, i vam veure que el seu significat profund, però, va molt més enllà.
    Ahimsā és l’absència de fricció, la suavitat interior que permet que la vida flueixi sense resistències. O, si més no, amb el mínim de fricció.
    Una manera de veure Aimsā seria viure amb benevolència —una amistat universal que s’estén a tot allò que ens envolta i més enllà.

    Situació:

    A la cua del supermercat, una dona gran es cola davant de la Marta.

    Per un instant, la Marta sent com li puja la calor al pit —la reacció automàtica de voler reclamar el seu lloc. Però recorda la seva pràctica d’Ahimsā: respirar, no reaccionar, mirar amb ulls d’amistat.

    Observa la dona i veu que té poques coses, que sembla una mica despistada. Potser no s’ha adonat.
    La Marta li somriu i fa un petit gest amb la mà:
    —Endavant, no passa res.

    La dona li torna el somriure, alleujada, i li dona les gràcies.

    En aquell moment, la tensió es desfà. No hi ha vencedora ni vençuda, només dues persones compartint un instant de calma.
    Això és Ahimsā: oferir espai en lloc de resistència, deixar que la benevolència sigui la resposta.

    Ahimsā com a amistat universal

    Ahimsā és viure des de la benevolència: una actitud que desarma la duresa, dissol la tensió i obre espai per a la comprensió.
    És veure el món amb ulls d’amistat, no de competència.
    És escoltar abans de reaccionar.
    És oferir espai en lloc de resistència.

    Aquesta benevolència no es limita a les persones que estimem o amb qui ens entenem fàcilment.
    És una amistat universal —una obertura del cor cap a tots els éssers, a la terra, a tot el que existeix, fins i tot allò (o aquelles persones) amb qui no compartim res o que ens causen dificultat.

    Quan cultivem Ahimsā com a benevolència, deixem de voler canviar el món perquè s’adapti a nosaltres, i aprenem a conviure-hi amb suavitat, amb la confiança que la pau és una energia viva que podem irradiar.

    Ahimsā és l’amistat amb tot el que és: amb la vida, amb els/les altres, amb nosaltres mateix@s, amb la imperfecció.

    Maitri Bhavana, el nostre mantra d’avui per a la pràctica

    En devanagari: मैत्री भावना

    Transliteració (IAST): Maitrī Bhāvanā

    Traducció al català: Cultivar la benevolència.

    Aquest mantra expressa l’esperit d’Ahimsā en la seva forma més pura.
    Maitrī vol dir amistat benevolent, i Bhāvanā significa “cultivar” o “fer créixer dins del cor”.
    Repetir-lo és ens pot ajudar a plantar l’arrel de la pau interior i de la convivència amable amb tot el que ens envolta.

    Meditació sobre Ahimsā – Cultivar la benevolència (20 minuts)

    1. Pots seure còmodament amb el cos estable, l’esquena recta per poder tenir la respiració tranquil·la i plena, amb el cor obert.
      Pots tancar els ulls i permetre que la respiració trobi el seu propi ritme.
    2. Respira amb consciència. Amb cada inspiració, imagina que respires calma. Amb cada exhalació, allibera qualsevol duresa o tensió.
    3. Inicia el mantra: मैत्री भावना — Maitrī Bhāvanā.
      Repetint-lo amb suavitat, deixa que el teu cor s’ompli d’una sensació de calidesa i obertura.
    4. Dirigeix la benevolència cap a tu mateix. Desitja’t serenament:
      “Que pugui viure amb calma, amb bondat, amb amistat.”
    5. Expandeix-la. Pots imaginar que aquesta benevolència es propaga com una llum suau cap a les persones properes, després cap a aquells amb qui tens dificultats, i finalment cap a tots els éssers. Sense esforç, només amb presència.
    6. Silenci. Deixa que el mantra s’esvaeixi.
      Roman en la sensació d’una amistat que no demana res, que simplement és.
    7. Tanca amb gratitud. Porta una mà al cor i repeteix internament:
      Que la meva vida sigui una expressió de benevolència.

    Namasté. Fins la setmana que ve!

  • Ahimsā – més enllà de la no violència

    Ahimsa: més enllà de la no violència: la suavitat de no crear ficció

    Comencem el nostre camí pels Yama, el primer pas del ioga segons els Ioga Sūtra de Patañjali.
    Els Yama són les arrels del camí, les bases que sostenen tot el procés interior del ioga.
    Sense aquestes arrels, la pràctica —ja sigui física, respiratòria, meditativa o espiritual — pot perdre profunditat i sentit.

    Què són els Yama: les arrels del ioga

    La paraula Yama (यम) en sànscrit significa contenció, frenar, domar.
    No en el sentit de reprimir, sinó d’aprendre a dirigir la nostra energia de manera conscient.
    Els Yama són cinc principis que ens ajuden a viure en harmonia amb el món, amb les altres persones, els altres éssers, però també amb nosaltres mateix@s.

    Patañjali els resumeix així al Ioga Sūtra II.30:

    अहिंसासत्यास्तेयब्रह्मचर्यापरिग्रहा यमाः।
    Ahiṁsā-satya-asteya-brahmacaryāparigrahāḥ yamāḥ.
    És a dir: «No-violència (o no ficció), veracitat, no-apropiació, moderació i no-cobdícia són els Yama»

    Aquests cinc valors universals no són regles imposades, sinó camins d’autoconeixement. Cada un d’ells ens mostra un camí per viure amb més equilibri i menys conflicte. Ens ensenyen a no crear fricció en la nostra relació amb la vida.

    Els Yama són:

    1. Ahimsā (अहिंसा) – No-fricció, no-violència, suavitat.
    2. Satya (सत्य) – Veracitat, autenticitat.
    3. Asteya (अस्तेय) – No-apropiació, respecte pel que no és nostre.
    4. Brahmacarya (ब्रह्मचर्य) – Moderació, ús conscient de l’energia.
    5. Aparigraha (अपरिग्रह) – No-cobdícia, llibertat del desig de posseir.

    Cada Yama és una expressió de pau. Junts formen una brúixola per caminar amb coherència i compassió.

    Ahimsā – més enllà de la no-violència

    Ahimsā (अहिंसा) és el primer i més fonamental dels Yama.
    Sovint es tradueix com no-violència, però el seu significat va més enllà de “no fer mal”.

    Ve del prefix a- (negació) i himsā (ferir, col·lidir, crear fricció).
    Per tant, Ahimsā vol dir absència de fricció.

    Ahimsa és suavitat, no fricció

    Aquesta és la clau profunda d’Ahimsā: no és només no agredir, sinó no xocar, no oposar resistència a la vida. Respectar al màxim… És la qualitat de la suavitat, de la presència que flueix sense danyar (o danyant el mínim possible), sense voler dominar.

    Ahimsā és el concepte que ha d’impregnar tots els altres Yama. No es tracta d’oblidar-se que hem tenir fermesa, però podríem dir que s’assembla al que diu el jurament hipocràtic: «primer de tot: no danyar».

    Sense ahimsā, la veracitat pot ser dura, la moderació pot ser rígida, i el desaferrament pot convertir-se en fredor. Per exemple, està bé ser autèntic@ i dir la veritat, però fer-ho «amb amor», dir-ho sabent que hi ha un altre ésser sintent a l’altre costat.

    Per això, l’autor dels Yoga Sutra, Patañjali, posa aquest concepte en primer lloc: és la base sobre la qual es construeix tot el camí del ioga.

    Practicar Ahimsā és viure amb la mínima fricció en les paraules, en els pensaments, en la relació amb les altres persones i éssers, i amb nosaltres mateix@s.
    És aprendre a suavitzar la nostra vida, la vida de les persones i éssers que ens envolten, suavitzar el món.

    Mantra per a la pràctica

    En devanagari:
    अहिंसा शान्तिः

    Transliteració (IAST):
    Ahimsā Shāntiḥ

    Traducció al català:
    No-fricció, Pau.

    Aquest és un mantra curt i suau, fàcil de recordar i repetir, que uneix l’essència del principi amb la seva flor: quan deixem de crear fricció, arriba la pau.

    Meditació sobre Ahimsā

    1. Pots seure amb el cos estable i relaxat.
      Columna recta, espatlles obertes, mans sobre les cuixes.
      Deixa que la postura sigui ferma però sense rigidesa.
    2. Posa consciència a la teva respiració.
      Amb cada exhalació, allibera una mica més de tensió.
      Amb cada inhalació, convida la calma.
    3. Comença a repetir mentalment el mantra:
      अहिंसा शान्तिः — Ahimsā Shāntiḥ.
      Deixa que ressoni dins teu com una onada suau.
    4. Visualitza la no-fricció.
      Imagina l’aigua fluint entre pedres sense resistència.
      Sent com la teva pròpia energia es torna fluida, sense xocs, sense oposició.
    5. Quan la ment se’n vagi, torna amb suavitat.
      Sense retret, sense duresa. Torna com tornaria l’aigua al seu curs.
    6. Silenci final.
      Deixa que el mantra es dissolgui i queda’t amb la sensació de pau interior.
      Observa com la calma es fa espai.

    Ahimsā no és absència de força, sinó presència de tendresa.
    És la capacitat d’actuar sense ferir, de dir sense agredir, d’existir sense xocar.
    Quan la practiquem, el món —i amb ell, el nostre interior— es torna més amable.

  • Els 8 passos del ioga – Presentació del curs

    Els 8 passos del ioga – Presentació del curs

    Avui comencem el viatge que anirem desenvolupant durant aquest curs 2025-2026. Serà un viatge cap a dins, a través de les setmanes, guiat pel camí del ioga.

    I és que quan parlem de ioga, moltes persones pensen en les postures físiques, en les classes on movem el cos i l’estirem. Però el ioga és molt més. És una filosofia de vida, un camí complet que ens ajuda a viure amb més pau, consciència i llibertat.

    Aquest camí va quedar escrit fa més de dos mil anys en el Ioga Sūtra de Patañjali, que es diu que va ser un savi indi que va recollir i ordenar l’ensenyament del ioga en 196 aforismes breus i profunds.

    I és en el Ioga Sutra on hi trobem els aṣṭāṅga-yoga, literalment “els vuit membres del ioga” (del sànscrit aṣṭa = vuit i aṅga = membre o pas). Aquests vuit passos no són escales rígides que cal pujar una darrere l’altra, sinó parts d’un mateix cos, aspectes que es van integrant a la nostra vida i se sumen, o més aviat s’acumulen i, per tant, es el seu efecte és molt més consistent i multiplicador.

    Tot seguit fem un aperitiu dels 8 passos del ioga, però no us amoïneu, perquè els anirem tractant durant tot el curs.

    Els 8 passos del ioga

    1. Yama (यम) – Principis ètics universals, la manera com ens relacionem amb els altres i amb el món. Inclou valors com l’ahimsā (no-violència o la no-fricció), satya (autenticitat), asteya (no-apropiació), brahmacarya (moderació i extrema cura) i aparigraha (no cobdícia).
    2. Niyama (नियम) – Disciplina personal i actitud interior. Ens parlen de puresa, contentament, disciplina, autoestudi i entrega.
    3. Āsana (आसन) – Simplificant, es tracta de les postures físiques tant les que practiquem a les classes de ioga com la postura que anem adoptant durant tot el dia, especialment la postura quan seiem per meditar. Les postures no són un fi en si mateixes sinó una manera de trobar estabilitat i comoditat al cos.
    4. Prāṇāyāma (प्राणायाम) – Regulació del prāṇa, control i expansió de l’energia vital, que ens ve a través de la respiració. Ens ajuda a calmar i harmonitzar la ment. És una gran eina per donar estabilitat al cos i ser amables amb la nostra ment.
    5. Pratyāhāra (प्रत्याहार) – Interiorització dels sentits, un recolliment cap endins que ens permet alliberar-nos de les distraccions externes.
    6. Dhāraṇā (धारणा) – Concentració sostinguda (pot ser en un objecte, un so, una imatge o un principi…).
    7. Dhyāna (ध्यान) – Meditació real i profunda, flux continu de la ment cap a l’objecte (físic o mental) de contemplació. La meditació és un estat, no una tècnica.
    8. Samādhi (समाधि) – Absorció, unió amb la consciència universal, experiència de pau i llibertat, on tot és un i un és tot.

    Aquest és el mapa que seguirem durant el curs. Sessió rere sessió, descobrirem cada pas i aprendrem a portar-lo a la pràctica de manera senzilla i viva.

    I per fer-ho també treballarem els kleśa, que són els obstacles, les dificultats que se’ns van presentant durant el camí de la vida, que són més fàcils de portar quan tenim incorporats els 8 passos del ioga.

    Els kleśa: els obstacles del camí

    Ens aturarem la part pràctica dels vuit passos, a través d’un altre ensenyament fonamental dels Ioga Sūtra: els kleśa (क्लेश), que vol dir “afliccions” o “arrels del sofriment”. Són patrons mentals profunds que ens condicionen i ens fan patir:

    • Avidyā (ignorància): no veure la realitat tal com és.
    • Asmitā (ego): la identificació amb el jo limitat.
    • Rāga (apego): el desig que ens encadena.
    • Dveṣa (aversió): el rebuig que ens separa.
    • Abhiniveśa (por a la mort): l’aferrament a la vida com a por de perdre-la.

    Conèixer-los ens ajuda a entendre per què ens costa trobar pau i com podem alliberar-nos-en.

    El propòsit del curs

    Aquest curs no és només per aprendre conceptes, sinó per viure’ls. A cada sessió hi haurà una petita reflexió i una pràctica de meditació (dhāraṇā) guiada, amb el suport d’un mantra. Els mantras ens acompanyaran com a claus subtils que obren portes dins nostre.

    I per començar, no hi ha millor manera que invocar la pau.

    El mantra d’avui

    En devanagari:
    ॐ शान्तिः
    Transliteració (IAST):
    Om Śāntiḥ
    Traducció al català:
    Om Pau

    Un so senzill, tres síl·labes que ens conviden a entrar en silenci i calma. Repetir aquest mantra és com deixar caure gotes de serenor al cor.

    Pràctica de meditació (20 minuts)

    1. Seu en una postura estable i còmoda. Mentre pares l’atenció a la respiració, pots fer un escàner de la teva postura, relaxant totes les parts del cos una per una.
    2. Pots deixar que es tanquin els teus ulls, mentre deixes que la respiració es vagi endolcint.
    3. Pots portar la teva atenció al mantra: Om Shanti.
      • Pots repetir-lo en veu alta mentre exhales o pots pronunciar-lo mentalment amb cada inspiració i cada exhalació.
      • Pots imaginar que cada repetició encén una espurna de pau dins teu.
    4. Som éssers humans, i el que ens distingeix és que pensem, i pensem molt. Per això, com que el treball és calmar la ment, quan la ment se te’n vagi amb pensaments o sensacions, pots decidir tornar amb suavitat i carinyo al mantra, sense jutjar-te.
    5. Deixa que la vibració de la paraula “pau” s’estengui per tot el cos.

    Quan hagis complert l’estona que t’has proposat, pots deixar anar el mantra i parar l’atenció a la respiració. Després d’unes respiracions conscients, pots bellugar el cos de mica en mica, i acabar obrint i tancant els ulls unes quantes vegades per acomodar-te a la llum. I observa com et sents. Abraça’t durant una estona i agraeix-te haver dedicat una estona per tenir cura de tu mateix/a.

  • Cellomano. El violoncel que respira amb l’ànima. O la profunditat des de l’aparent simplicitat

    Cellomano. El violoncel que respira amb l’ànima. O la profunditat des de l’aparent simplicitat

    Cellomano. Font: Barcelona Yoga Conference 2025.  Fotògraf: Wari Om

    En un món on el soroll sovint eclipsa el silenci interior, hi ha artistes que tenen la capacitat de tornar-nos al centre. Un d’aquests éssers és Cellomano, nom artístic d’Algimiro Cesarino, violoncel·lista veneçolà establert a Bali, creador d’un univers sonor que ens acarona i alhora ens sacseja l’ànima.

    Cellomano és un artista discret. Pausat, interiorista. Sap que treballa des d’un espai intangible, des de l’espai més abstracte i intangible, que és la música. Vam tenir el privilegi de conversar amb ell durant el Barcelona Yoga Conference que va tenir lloc del 3 al 7 de juliol de 2025 a Barcelona.

    Avui tenim el privilegi de descobrir les arrels del seu art i de comprendre com la música pot ser també una pràctica meditativa.

    La teva formació ve de lluny. Et vas formar com a artista clàssic?

    Sí, vaig tenir una formació clàssica des de ben petit, als 7 anys vaic omençar a estudiar violoncel al Conservatorio Juan Manuel Olivares de Caracas, amb tota la disciplina que implica. A partir d’allà vaig formar part del Sistema Nacional de Orquestas Juveniles e Infantiles de Venezuela, conegut com El Sistema. Allà vaig tocar amb l’Orquestra Simón Bolívar, una experiència que em va marcar molt, tant musicalment com humanament.

    Com vas a arribar a aquesta música meditativa, tan íntima?

    Tot el bagatge clàssic continua sempre viu a dins meu, però amb el temps he sentit la necessitat de multiplicar els camins; se m’ha obert una nova via (sense deixar les altres), més lliure, més intuïtiva, alhora enorme i conscient. Per això vaig començar a explorar el looping, la improvisació i la connexió entre música i meditació.

    És com si el violoncel s’hagués convertit en una extensió de la teva respiració?

    Sí, i també en conjunt amb la respiració de cada persona amb qui compartim les sessions. És com un treball solo i alhora a conjunt, com una orquestra.

    Formar part d’una orquestra, I alhora fer aquests solos que fas com a Cellomano… són dues maneres de fer compatibles?

    Cada cosa té el seu moment. Tot soc jo (mira al cel, somrient, i em mira a mi després, com dient que hi ha molt més del que pot explicar). Totes aquestes expressions soc jo. La música és més gran que tot això. M’agraden tots els estils, i el treball des de Cellomano em permet aquesta simplicitat, que alhora és molt més gran del que pot semblar a simple vista. Només cal viure-ho.

    I és que amb una sòlida formació clàssica i una extraordinària sensibilitat per la natura, el cos i l’espiritualitat, Cellomano transforma el violoncel —acústic i elèctric— en una eina de meditació, introspecció i connexió. Mitjançant les tècniques modernes com el looping en directe, les seves composicions ens conviden a escoltar amb el cor obert, i a gosar entrar en meditació, observant-nos interiorment, des d’un espai amable, aconseguint conèixer cada vegada més una mica més de tot allò que som, de tot allò que ens connecta amb els altres éssers i amb la terra.

    Us recomano aquesta llista que he fet per fer una classe de ioga amb diferents estadis (pranayama, moviments articulars, saluacionsn al sol, etc.) , o per fer unes sessions de meditació:

    https://open.spotify.com/embed/playlist/0U7mP58lrlOvl7U874GkYf?utm_source=generator

    Aquí, un vídeo on podeu veure’l

  • La Música sana l’ànima

    La Música sana l’ànima

    Vibració, Records i Meditació

    La música és una d’aquelles meravelles intangibles que, no obstant això, té el poder de tocar el més profund del nostre ésser. És vibració, una sèrie d’ones sonores que es propaguen per l’aire i arriben a les nostres oïdes, però també al nostre cor i ànima. Les persones amb educació musical poden llegir-la i imaginar-la en la seva ment, les que fan composicions les poden plasmar en un pentagrama, però en essència, la música no la podem veure ni tocar, però tot i així, la música té la capacitat d’induir estats d’ànim, evocar records i transportar-nos a altres temps i llocs. Té un gran poder: la música és immateriàl i etèria, i alhora és gairebé màgica.

    De fet, el so OM, és, també, música, és una vibració primordial que es considera l’essència de l’univers. En la tradició iòguica, l’OM és el so original, el mantra més poderós que encapsula l’essència de la realitat última. La música i l’OM comparteixen aquesta qualitat de ser vibracions que ressonen en el nostre interior, connectant-nos amb alguna cosa més gran que nosaltres mateix@s.

    OM i la seva Relació amb els Mantres i la Música

    L’OM és un símbol sagrat en moltes tradicions espirituals, especialment en l’hinduisme i el budisme. Es diu que és el so primordial, el primer so de l’univers, la vibració que conté en si mateixa tota la creació. En els Vedes, els textos sagrats més antics de l’Índia, l’OM es descriu com el so que precedeix a tot, el so que està en l’origen de tot el que existeix.

    Els mantres, com sabem, són sons o frases sagrades que es repeteixen durant la meditació per ajudar a concentrar la ment i connectar amb la divinitat. I, sovint, es canten. L’OM és el mantra més conegut i utilitzat, però, tal com estem treballant setmana a setmana, n’hi ha molts altres que tenen diferents propòsits i significats. I és que la música i els mantres estan estretament relacionats, ja que tots utilitzen el so i el ritme per induir estats de consciència i emocions específiques. No us heu parat a pensar per què a les festes majors es toca música que indueix a cantar i a ballar movent els malucs? Imagineu una festa on es volgués ballar però hi posessin mantres tradicionals, recitats de manera monòtona? La música acompanya, i també provoca estats.

    Entre aquests dos estats hi ha un aspecte molt important: el ritme. La pulsació és un element fonamental tant en la música com en la meditació. El ritme ens ajuda a sincronitzar la nostra respiració, el nostre batec cardíac i les nostres ones cerebrals, portant-nos a estats de relaxació i concentració profunds. En la música, el tempo és el que ens fa moure, ballar i sentir la música en el nostre cos. En la meditació, el ritme de la nostra respiració i la repetició d’un mantra ens ajuden a entrar en un estat de calma i claredat mental.

    Treball meditatiu amb un Mantra Relacionat amb la Música i els Estats de Consciència

    Per a aquesta meditació, proposem un mantra especialment relacionat amb la música, la creativitat i l’harmonia: «Om Vakratunda Hum«. Aquest mantra està dedicat a Ganesha, ja n’hem parlat algunes vegades, que és la deitat de la saviesa, la intel·ligència i l’eliminació d’obstacles, la flexibilitat seguint un rumb, un ritme marcat… És molt útil per invocar creativitat i fluïdesa en la vida.

    Om Vakratundaya Hum (ॐ वक्रतुण्डाय हुं)

    Aquí podeu escoltar-lo:

    • Om (ॐ): El so primordial, l’essència de l’univers.
    • Vakratundaya (वक्रतुण्डाय): Un dels noms de Ganesh, que significa «el de la trompa corba». Ganesh és conegut pel seu cap d’elefant i la seva trompa corba, que simbolitzen la força i la flexibilitat.
    • Hum (हुं): Un so llavor que s’utilitza per invocar energia i protecció.

    Proposta de Meditació amb el Mantra «Om Vakratundaya Hum»

    1. Situació. Pots seure en una postura ben còmoda, amb l’esquena recta i les mans recolzades a sobre dels genolls o en el mudra que vulguis. Pots tancar els ulls i fer unes quantes respiracions profundes, inhalant pel nas i exhalant per la boca, notant com amb cada exhalació estàs més relaxat/ada.
    2. Concentració: Porta la teva atenció a la teva respiració. Observa com l’aire entra i surt del teu nas, com el ventre es fa més gran amb la inhalació, i els moviments del teu cos amb cada inhalació i exhalació.
    3. Repetició del Mantra: Pots començar a repetir el mantra «Om Vakratundaya Hum» en la teva ment, o pronunciar-lo físicament de viva veu (farà que creïs música). Pots sincronitzar la repetició del mantra amb la teva respiració, inhalant mentre repeteixes «Om», pots retenir la respiració mentre repeteixes «Vakratundaya» i exhalant mentre repetiu «Hum». O pots fer-ho tot d’una en la inhalació i tot d’una en l’exhalació, o pots inhalar, i pronunciar-lo físicament tot d’una en l’exhalació. Tu tries.
    4. Visualització: Imagina que amb cada repetició del mantra, una ona d’energia creativa i harmònica s’estén per tot el teu cos, eliminant qualsevol obstacle i obrint la teva ment a noves idees i possibilitats. Visualitza com aquesta música que crees a dins teu va multiplicant l’energia que t’omple d’inspiració i fluïdesa.
    5. Connexió amb els Yamas i Niyamas. En aquesta meditació, estem practicant Aparigraha, un dels Yamas, que significa no aferrament i no acumulació. En repetir el mantra «Om Vakratundaya Hum», estem alliberant qualsevol obstacle mental i emocional que ens impedeixi fluir amb la vida i acceptar les experiències tal com venen. Fluir està completament en desacord amb l’acumulació.
    6. Tancament: Després dels minuts que hi hagis volgut dedicar-hi, que poden ser 10-15 minuts de meditació, pots començar a reduir gradualment la repetició del mantra. Pots portar la teva atenció de nou a la teva respiració i, quan et sentis preparat o preparada, pots bellugar-te per sentir el cos, i obrir els ulls per tornar al moment present.

    Amb aquesta meditació podem experimentar que la música i els mantres són eines poderoses que ens ajuden a connectar amb el nostre interior i amb allò diví. I és que a través de la vibració i el ritme, podem induir estats de consciència que ens porten a la pau, la claredat i la creativitat. Practicar la meditació amb mantres ens pot permetre experimentar aquesta connexió d’una manera profunda i significativa, portant-nos a un estat d’harmonia i benestar.

    Que la música de la teva vida sigui una simfonia de pau i alegria, i que el so de l’OM ressoni sempre en el teu cor. Namasté

  • Els quadradets de ganxet de l’àvia

    Els quadradets de ganxet de l’àvia

    Fer les coses a poc a poc: teixir la vida amb amor i paciència

    En el món accelerat d’avui, sovint ens sentim aclaparats/ades per la quantitat de tasques i objectius que volem assolir. No obstant això, hi ha una bellesa i una eficàcia en el fet de fer les coses poc a poc, pas a pas. Recordo la meva àvia quan teixia ganxet, que ho feia sovint amb aquells quadradets que ara anomenem «granny squares» (quadradets de l’àvia, veig que no soc gaire original!): cada petit quadrat es teix a part, cada quadrat és una obra d’art en si mateixa, però quan s’uneixen, formen una sola peça, que podia ser una manta càlida i acollidora. Potser per fer una sola manta calien uns 100 quadradets. Però cada quadrat, fet de cada punt, de cada color… és un assoliment que anima a seguir endavant.

    Els granny squares són una tradició en el món del ganxet que ha passat de generació en generació. Cada quadrat és únic, però quan es combinen, creen una peça més gran que és molt més que la suma de les seves parts. Aquest procés ens ensenya la importància de la paciència i la perseverança. Cada punt que fem és un petit pas cap a la nostra meta final, i cada color que afegim afegeix una nova dimensió a la nostra creació.

    Els 8 Passos del Ioga: Santosha (Contingut Ple, Contentament)

    En el ioga, els «Yamas» i «Niyamas» són principis ètics que ens guien cap a una vida plena i significativa. Un dels Niyamas és «Santosha» o contentament, plenitud, que vol dir el mateix, que el contingut està ple. Santosha ens ensenya a trobar satisfacció i alegria en el que tenim i en el que fem en el moment present. Igual que quan teixim un granny square, en què cada punt és una oportunitat per practicar Santosha, per trobar amor i contingut en el procés creatiu, podem fer el mateix amb totes les altres situacions de la vida.

    Podem decidir atabalar-nos amb tot el que tenim i el que queda per fer, o podem fer cada petit quadrat, cada petit pas del que fem, de manera creativa i multicolor.

    Mantra: «Om Shrim Hrim Klim»

    Per acompanyar la nostra pràctica de fer les coses poc a poc, podem utilitzar el mantra «Om Shrim Hrim Klim». Aquest mantra està associat amb la creativitat, l’abundància i la realització dels nostres desitjos.

    • Om (ॐ): El so primordial, la vibració de l’univers.
    • Shrim (श्रीं): Atreu l’abundància i la prosperitat.
    • Hrim (ह्रीं): Representa l’energia creativa i la transformació.
    • Klim (क्लीं): Simbolitza l’amor i l’atracció, ajudant-nos a manifestar els nostres desitjos amb amor.

    Podeu escoltar aquest mantra en aquest enllaç (que també forma part d’un altre mantra més llarg (l’altra part ja hem treballat en altres moments), que tornarem a treballar més endavant, en altres sessions).

    Meditació: Teixint la Vida amb Amor

    1. Preparació: Pots seure en una posició còmoda, tancar els ulls i portar la teva atenció a la respiració. Inhala profundament i exhala lentament, alliberant qualsevol tensió.
    2. Visualització: Imaginea que estàs teixint un granny square. Cada punt que fas és una respiració, cada color és una emoció o un pensament. Observa com cada punt se suma al següent, creant un patró bell i únic.
    3. Mantra: Comença a repetir el mantra «Om Shrim Hrim Klim» mentalment o de paraula. Sent com cada síl·laba ressona al teu cos, omplint-vos de creativitat i amor.
    4. Integració: Visualitza com cada granny square que teixiu s’uneix a altres, formant una manta gran i càlida. Aquesta manta representa la vostra vida, teixida amb amor, paciència i creativitat.
    5. Tancament: Pren-te un moment per agrair-te el temps que has dedicat a aquesta pràctica. Lentament, obreels ulls i porta aquesta sensació de calma i creativitat amb tu i al teu voltant durant el dia.

    La creativitat és un viatge, no una destinació. Cada petit pas, cada punt al nostre granny square, és una celebració del que som capaços de crear. En practicar Santosha i utilitzar el mantra «Om Shrim Hrim Klim», podem trobar alegria i satisfacció en el procés, sabent que cada petit esforç contribueix a alguna cosa més gran i bella.

    Que la teva vida sigui una obra d’art, teixida amb amor, paciència i creativitat. 🧶❤️ Namasté

  • L’amor no és sexe

    L’amor no és sexe

    És Molt Més. En la nostra última reflexió, vam explorar «l’imprevisible» i com el sistema d’activació reticular ens ajuda a enfocar-nos en allò que realment desitgem percebre en el món. Avui, ens endinsem en un tema profundament transformador: «L’amor no és sexe, és molt més«. En una societat que sovint confon l’amor amb la possessió, el control, o fins i tot la mera atracció física, és crucial redescobrir l’essència veritable de l’amor.

    L’amor vertader és respecte, és creativitat, és la força que mou el món. Forma part del dharma, un concepte que hem treballat algunes vegades, una paraula en sànscrit que es refereix al nostre propòsit en la vida, el camí de la rectitud i l’harmonia amb l’univers. L’amor, en la seva forma més pura, no busca posseir ni controlar, sinó alliberar i elevar.

    Què és l’Amor?

    L’amor és una de les emocions més poderoses i transformadores que pot experimentar l’ésser humà. Habitualment parlem de diferents moltes formes d’amor, cadascuna amb les seves particularitats:

    • Amor romàntic: atracció emocional i física entre dues persones.
    • Amor familiar: llaços d’afecte entre pares, fill@s, german@s, etc.
    • Amistat (amor fraternal): afecte i lleialtat entre amics.
    • Amor propi: respecte i estima per un/a mateix/a.
    • Amor universal: compassió (activa!) i empatia cap a tots els éssers.

    Visió filosòfica

    Filòsof@s com Plató parlaven de l’amor com un camí cap a la bellesa i la veritat. L’amor, segons molt@s pensador@s, no és només un sentiment, sinó una decisió, un compromís i una pràctica constant.

    Visió científica

    Des del punt de vista de la ciència, l’amor activa parts del cervell relacionades amb la recompensa i el plaer. Hormones com l’oxitocina, la dopamina i la serotonina juguen un paper clau en aquesta experiència emocional.

    Dit d’una altra manera: sentir amor ens genera les hormones de la felicitat.

    En altres paraules…

    Totes aquestes visions de l’amor impliquen respecte i reconeixement, reconèixer i honorar l’essència única de cada ésser, i ens aporten felicitat.

    L’amor també és creativitat: la capacitat d’inspirar i rebre inspiració, de crear bellesa i significat. L’amor és dharma, perquè viure en alineació amb el nostre propòsit més elevat contribueix al benestar de tots els éssers.

    Però Alerta! Què no és l’Amor?

    L’amor no és possessió: bo és tancar algú en les nostres expectatives o desitjos. L’amor no és control: no és manipular o dictar com ha de ser l’altre. L’amor no és dependència.

    No és perdre’s en l’altre, sinó trobar-se a un/a mateix/a i sentir-se bé a través de compartir amb l’altre/l’altra/els altres/les altres.

    El mantra d’avui: «Om Shanti Prema Namah» ॐ शान्ति प्रेम नमः

    Aquest mantra encapsula l’essència sentir obertura a l’amor vertader, al respecte i a la creativitat, alliberant-nos de la possessió i el control. Igual que un nadó es forma a la panxa de la mare sense que ella faci res de manera voluntària, així és l’amor real: es va creant amb respecte per qui realment governa el nostre món: la naturalesa.

    • ॐ (Om): El so primordial, la vibració de l’univers.
    • शान्ति (Shanti): Pau, tranquil·litat.
    • प्रेम (Prema): Amor incondicional, pur.
    • नमः (Namah): Reverència, lliurament.

    En recitar aquest mantra mentalment, verbalment o només pronunciant-lo interiorment, podem obrir-nos a la pau i a l’amor incondicional, honorant l’essència de la creació, divina, en nosaltres i en cadascú dels altres éssers de la terra.

    El cor, la icona de l’amor

    Tradicionalment, el cor és la icona de l’amor. La relació entre el cor i l’amor és un tema fascinant que combina elements històrics, culturals, biològics i fins i tot filosòfics. Algunes raons per les quals el cor s’ha convertit en la icona de l’amor:

    • Neurones al Cor: El cor posseeix el seu propi sistema nerviós intrínsec, conegut com el sistema nerviós cardíac o el «cervell del cor». Aquest sistema està format per una xarxa complexa de neurones que es troba en les parets del cor i que pot operar de manera independent del sistema nerviós central (el cervell i la medul·la espinal). Aquestes neurones cardíaques són part del que es coneix com a «sistema nerviós intrínsec del cor» i estan involucrades en la regulació de la funció cardíaca, incloent-hi la freqüència cardíaca i la contractilitat. Aquest sistema nerviós que pertany directament al cor li premet respondre ràpidament a canvis locals sense dependre completament de senyals del cervell. D’altra banda, hi ha una comunicació constant entre el cor i el cervell a través del sistema nerviós autònom, que inclou les divisions simpàtica i parasimpàtica. Aquesta comunicació bidireccional permet una regulació fina de la funció cardíaca en resposta a les necessitats del cos i a factors emocionals i ambientals.
    • Localització de les Emocions: Des de l’antiguitat, moltes cultures han associat el cor amb les emocions. Els antics egipcis, per exemple, creien que el cor era la font de les emocions i la intel·ligència.
    • Sensacions Físiques: Quan experimentem emocions fortes, com l’amor, el cor sovint batega més ràpid o més fort. Aquesta resposta física pot haver contribuït a la idea que el cor és el centre de les nostres emocions més profundes.
    • Simbolisme Cultural: Al llarg dels segles, el cor ha estat utilitzat en l’art i la literatura com a símbol de l’amor i l’afecte. Aquesta representació s’ha perpetuat i ha esdevingut una part integral de la nostra comprensió cultural de l’amor.
    • Forma del Cor: La forma del cor com a icona, amb les seves dues corbes superiors i la punta inferior, s’assembla a una fulla o a una forma que es pot associar amb la bellesa i la passió.
    • Biologia i Amor: Des d’una perspectiva biològica, l’amor i les emocions associades activen parts del cervell que poden influir en el sistema cardiovascular, fent que el cor sigui una part integral de la nostra experiència emocional.
    • Metàfores i Llenguatge: En moltes llengües, el cor s’utilitza metafòricament per parlar de l’amor i les emocions. Expressions com «tenir el cor trencat» o «donar el cor a algú» reflecteixen aquesta connexió lingüística entre el cor i l’amor.

    Meditació: Obrir-nos a l’Amor Vertader

    1. Preparació: Pots seure vos en un lloc tranquil i tancar els ulls o mirar un metre per davant teu cap al terra. Pots fer unes quantes respiracions profundes, alhora que el teu cos i la teva i ment es relaxin.
    2. Enfocament en el Cor: Porteu la vostra atenció al centre del vostre pit, on resideix el vostre cor. Imagineu una llum càlida i daurada irradiant des d’aquest punt.
    3. Recitació del Mantra: Comenceu a recitar el mantra «Om Shanti Prema Namah». Sentiu com cada paraula ressona en el vostre cor, omplint-vos de pau i amor.
    4. Visualització: Imagineu que aquesta llum daurada s’expandeix, envoltant a tots els éssers amb amor i respecte. Visualitzeu com aquest amor pur dissol qualsevol sensació de possessió o control.
    5. Reflexió: Després de uns minuts, reflexioneu sobre com podeu portar aquest amor i respecte a les vostres relacions i accions diàries.
    6. Tancament: Gradualment, porteu la vostra atenció de nou a la vostra respiració i a l’espai que us envolta. Quan esteu preparats, obriu els ulls, portant amb vosaltres aquesta sensació d’amor i pau.

    Abans de marxar…

    L’amor vertader és un viatge d’autodescobriment i connexió amb tot allò que ens envolta. En practicar aquest mantra i meditació, ens obrim a una forma més profunda i significativa d’estimar, respectant i honorant l’essència de cada ésser. Que aquest camí d’amor i dharma il·lumini la vostra vida i la de qui us envolta. Namaste!

  • L’imprevisible

    L’imprevisible

    Avui he rebut a casa la programació del Liceu per a la propera temporada. Cada temporada porta un lema que fa de paraigua de totes les activitats, i el d’aquest any és «L’imprevisible». I de seguida he pensat que era un bon tema per a la meditació d’aquesta setmana.

    En la nostra última reflexió, vam explorar el concepte del moviment i ser conscient del moviment, igual que flueix la natura o la vida pot portar harmonia i pau interior. Avui, ens endinsem en un tema igualment fascinant i transformador: la imprevisibilitat, «allò Imprevisible». I és que la vida està plena de sorpreses, i encara que sovint busquem control i estabilitat, és en la flexibilitat i l’obertura on trobem la veritable màgia.

    «Allò Imprevisible» ens convida a deixar anar les nostres expectatives rígides i obrir-nos a les infinites possibilitats que l’univers té per oferir. En adoptar una actitud de recepció, i si sentim obertura a les coses positives, comencem a rebre també coses positives. Això és degut al nostre sistema d’activació reticular (SAR), una xarxa de neurones al nostre cervell que actua com un filtre, permetent-nos enfocar-nos en allò que és rellevant per a nosaltres. Igual que quan estem embarassades només veiem que dones embarassades, quan se’ns ha trencat un braç, només veiem que guixos pel carrer, etc., quan estem obert@s i receptius/ives en positiu, el SAR ens ajuda a cercar oportunitats i coses bones que d’una altra manera podrien passar desapercebudes.

    Segur que recordeu persones que sempre s’estan queixant i alhora totes les coses els va malament… I també persones positives, tot els va bé o que encara que alguna vegada tinguin algun trasbals sempre veuen la part positiva… És a dir, que les persones positives són més proactives i més felices. El SAR depèn de la nostra intenció de base. I això és el qu e anem a treballar avui amb la nostra meditació.

    El Mantra: «Om Anandam»

    Per acompanyar aquesta pràctica, us proposo el mantra en sànscrit: «Om Anandam», que significa «Felicitat Suprema». Recordem que «ananda» és aquella felicitat calma, aquella felicitat que prové de saber que «tot estsà bé». I si invoquem «Om anandam», el mantra ens recorda que en obrir-nos a allò imprevisible, trobem alegria i plenitud en el viatge de la vida, i ens arriben coses bones.

    Meditació d’obertura a «L’imprevisible«

    1. Preparació: Pots cercar un lloc tranquil i, quan l’hagis trobat, pots seure en una posició còmoda, amb l’esquena ben recta i el cos relaxat. Pots tancar els ulls (o mirar un metre davant teu cap al terra) i prendre unes quantes respiracions profundes per centrar-te i eliminar les tensions. Recorda que «sempre estàs a una respiració de trobar-te a tu mateix/a».
    2. Visualització: Pots imaginar que ets en un camp obert, sota un cel ben blau, o en un lloc que et fa sentir molt bé. Sent la brisa suau a la teva pell i escolta els sons de la natura al teu voltant.
    3. Mantra: Comença a repetir el mantra «Om Anandam» a la teva ment, o pronuncia’l en veu alta, o movent la llengua però en silenci. Tu tries. Sent o imagina com cada paraula ressona en el teu cos i obre el teu cor a la felicitat i a la recepció innocent.
    4. Recepció: Visualitza com oportunitats i coses bones flueixen cap a tu des de totes direccions. Flors, brises, colors… tots cap a tu. Roman obert/a i receptiu o receptiva, i confia que l’univers et guiarà cap al que és millor per a tu.
    5. Tancament: Quan portis l’estona que t’has marcat, de manera gradual, porta la teva atenció de nou a la teva respiració. Quan et sentis preparat/ada, obre els ulls i amb tu aquesta sensació d’obertura i felicitat al llarg del teu dia.

    Que tinguis molt bona setmana! Namasté

  • Sessió de meditació amb el moviment

    Sessió de meditació amb el moviment

    o Mindfulness amb el Moviment

    Benvingudes i benvinguts a una nova sessió de meditació. La setmana passada vam explorar el concepte de «tapas», la disciplina, el foc, posar-nos reptes i afegir pràctica a la nostra vida. «La pràctica fa mestres», deia la meva àvia. Avui continuarem amb una tècnica de meditació diferent, perquè no és asseguda, sinó amb el moviment, una tècnica que integra consciència plena, respiració i acció subtil.

    Diferència entre mindfulness i meditació

    Recordem que moltes vegades diem «meditació» quan volem dir dharana, concentració, atenció plena. Per això, és important distingir entre mindfulness (o atenció plena) i meditació, dos conceptes relacionats però diferents:

    • Meditació: No és una pràctica, sinó un estat de consciència caracteritzat per presència plena i absorció. Aquest estat pot sorgir tant en quietud com en moviment.
    • Pràctiques meditatives: Són els mètodes que utilitzem per facilitar l’accés a aquest estat (com la que farem avui).
    • Mindfulness: És la qualitat d’atenció oberta i receptiva pròpia de l’estat meditatiu, que podem cultivar tant en pràctiques formals com en la vida quotidiana. És una pràctica formal amb l’objectiu d’entrenar la ment, generalment en quietud, tot i que també inclou formes en moviment (com la que farem avui). Pot tenir components espirituals, però pot ser simplement ser un exercici de concentració (dharana).
    • Mindfulness (atenció plena): És l’actitud de consciència oberta al moment present, sense judici. Es pot practicar tant en meditació formal com en activitats quotidianes (menjar, caminar, rentar els plats…).

    En altres paraules, el mindfulness és una qualitat de la ment que es pot cultivar mitjançant les pràctiques meditatives assegudes, però també es pot aplicar fora del coixí de meditació.

    Orígens de l’atenció conscient

    El mindfulness no és un invent modern. Ja trobem aquestes arrels en pràctiques com el kinhin (meditació caminant del zen), els moviments deliberats o quietuds del qi gong o chi kung o fins i tot en tasques tradicionals com fer ganxet, teixir amb agulles, cosir, brodar, fer fusta, o moldre gra, realitzades amb plena presència. La consciència en el moviment ha estat sempre una via d’accés al moment present. I tan poc valorades! Pensem què feien les nostres àvies, a les tardes, i moltes vivien més anys que els seus marits!

    Beneficis de la meditació amb el moviment

    • Reducció de les fluctuacions mentals: La connexió entre respiració i gest minimitza les distraccions. I si hi afegeixes la respiració, encara més!
    • Millora de la consciència corporal: Descobrim tensions i patrons que no podem percebre quan no hi posem atenció.
    • Integració de mindfulness en la vida diària: Qualsevol acció, per petita que sigui, pot ser una pràctica d’atenció plena. I, com diu Ramiro Calle: «no es lo mismo leer, que leer atento, no es lo mismo caminar que caminar atento»…
    • Desenvolupament de la paciència: El moviment lent ens ensenya a respectar els nostres ritmes.

    Pràctica guiada: «Consciència en el gest»

      1. Cerca de quina manera vols practicar i quant de temps vols fer-ho. Pots fer-ho assegut/uda o dret/a, amb els ulls entreoberts o tancats, tu decideixes.
      2. Observació del teu cos: pots prendre consciència de la teva respiració natural, sense modificar-la.
      3. Moviment conscient:
        • Amb cada inhalació, prova d’aixecar lleument el dit índex de la mà dreta.
        • Amb cada exhalació, el poses en repòs.
        • Repeteix-ho tres vegades.
        • Fes-ho amb cada dit (tres vegades cada didt)
      4. Ampliació del moviment:
        • Inclina el cap cap a l’espatlla dreta inhalant… i tornes al centre exhalant.
        • Pots fer el mateix a l’altra banda.
        • Pots anar-hi afegint més moviments (peus, espatlles, etc.) sempre coordinats amb la respiració.
        • Hi afegeixes conscientment totes les parts que necessitis fins que completis el temps que t’has marcat.
      5. Finalització: Un cop t’hagi passat el temps que t’has posat per fer la teva pràctica, pots fer tres respiracions profundes, parant atenció a les sensacions del teu cos, ara sense moure’t. I pots preguntar-te: què he observat? Hi ha hagut algun descobriment?

      És molt important recordar que la meditació amb el moviment (o meditació en el moviment) no té per objectiu ser perfecta, sinó aconseguir presència. Us animo a portar aquesta consciència als gestos quotidians.

      Que tingueu una bona pràctica. Namasté🙏

    1. TAPAS. La disciplina des de l’amor

      TAPAS. La disciplina des de l’amor

      En el camí que emprenem, de coneixement interior i d’espiritualitat, sovint sentim a parlar de la importància de «fluir» amb la vida, d’acceptar el que ve i deixar anar el que se’n va. I és cert. Acceptar per poder canviar és una premissa fonamental. Tanmateix, hi ha un altre concepte molt important en la filosofia iòguica que és igualment essencial: tapas.

      En ioga, tapas es tradueix com a «calor», «ardor» o «disciplina».

      A diferència de l’abundància, de la qual vam parlar en les darreres setmanes, avui ens submergim en el significat profund de tapas. En ioga, tapas es tradueix com a «calor», «ardor» o «disciplina». Es refereix a l’esforç i l’autodisciplina que es cultiven a través de la pràctica del ioga per generar un foc interior transformador. Tapas implica resistir la comoditat, superar obstacles i mantenir la pràctica fins i tot quan és desafiant. No es tracta de flagel·lar-se o castigar-se, sinó de disciplinar-se des de l’amor i la consciència.

      Tapas és un dels Niyamas, les observances personals que formen part del camí del ioga. Es tradueix comunament com a «disciplina» o «austeritat», però el seu veritable significat va molt més enllà. Tapas és la capacitat de dirigir la nostra atenció i energia cap al que realment importa, de prendre decisions fermes i mantenir-nos en el camí, fins i tot quan les coses es posen difícils. És el foc intern que ens impulsa a créixer i transformar-nos.

      La Disciplina des de l’Amor

      És crucial entendre que tapas no és sinònim de sofriment o autocàstig. Més aviat, és una pràctica d’amor propi i autocura. És la decisió conscient de fer el que és millor per a nosaltres, encara que en el moment pugui semblar difícil o incòmode. És aixecar-se d’hora per meditar, és triar aliments que nodreixen el nostre cos, és dedicar temps a la pràctica espiritual, fins i tot quan la nostra ment ens diu que preferiríem fer una altra cosa.

      El treball i la disciplina porten els seus fruits, però és important no aferrar-se als resultats perquè la veritable pràctica de tapas és fer el correcte pel simple fet que és el correcte (dharma), sense esperar recompenses externes. És en aquest espai de desaferrament on trobem la veritable llibertat i pau interior.

      Fluir i Dirigir

      Sovint, parlem de «fluir» com una forma d’acceptar el que la vida ens presenta. Tanmateix, per crear canvis significatius en les nostres vides, necessitem més que fluir; necessitem tapas. Necessitem la capacitat de dirigir la nostra atenció, de prendre decisions fermes i de mantenir-nos en el camí, fins i tot (i sobretot!) quan enfrontem reptes.

      Fluir ens ajuda a acceptar el que és, però tapas ens dona el poder de canviar el que es pot canviar. És en aquest equilibri entre acceptació i acció on trobem el veritable creixement i transformació.

      Mantra per a Tapas

      Un mantra poderós per cultivar tapas és:

      «ॐ शक्ति हुम्»

      «Om Shakti Hum»

      • Om (ॐ): El so primordial de l’univers, que representa la totalitat de l’existència. És el so que connecta tot el que és, el que va ser i el que serà.
      • Shakti (शक्ति): Shakti és l’energia divina femenina, la força primordial que impulsa la creació, la preservació i la transformació de l’univers. Així com Shiva representa el principi masculí i la consciència divina, Shakti representa el poder, la força i la capacitat de manifestar les nostres intencions en el món físic.
      • Hum (हुम्): Aquesta síl·laba representa l’acció i la manifestació. És el so que ens connecta amb la nostra capacitat de dur a terme les nostres intencions amb determinació i claredat.

      Aquest mantra ens convida a invocar l’energia divina i la força necessària per dur a terme les nostres accions amb disciplina i determinació. Ens recorda que a través de tapas, podem encendre el foc intern que ens impulsa cap al creixement i la transformació.

      Meditació sobre Tapas

      Per integrar el concepte de tapas en la teva pràctica de meditació, et proposo la següent meditació:

      1. Troba un Lloc Tranquil: Asseguda o assegut en una posició còmoda, pots sentir com tens l’esquena dreta, de manera còmoda, i pots, si vols, tancar els ulls.
      2. Respira Profundament: Pots fer diverses respiracions profundes, inhalant i exhalant lentament, si vols, per la boca, per deixar anar totes les tensions.
      3. Pots fer un petit scanner corporal, dirigint la teva atenció a diferents parts del cos, lentament, amb amor.
      4. Pots repetir el Mantra: Comença a repetir el mantra «ॐ शक्ति हुम्» (Om Shakti Hum) en la teva ment, pronunciar-ho de paraula o com tu creguis que et va millor. Sent com cada repetició encén una espurna de disciplina i determinació dins teu, que et fa créixer. Com si fossis un esportista que millora amb la pràctica i l’entrenament.
      5. Visualitza el Foc Intern: Imagina un foc suau i càlid al teu cor. Aquest foc representa el teu tapas, la teva capacitat de dirigir la teva energia cap als teus objectius i propòsits.
      6. Reflexiona sobre les teves Intencions: Pensa en les àrees de la teva vida on desitges cultivar més disciplina, i de quina manera ho vols fer. Tria’n una només. Pots visualitzar com aquest foc intern et dona la força i la claredat per prendre decisions fermes i practicar allò que vols per mantenir-te en el camí que tu vols seguir.
      7. Agraeix: Abans de finalitzar la meditació, pren un moment per agrair la disciplina i la força que ja posseeixes. Reconeix els esforços que recordis que has fet alguna vegada a la vida i celebra els teus assoliments.

      Esperem que aquesta meditació pugui inspirar-te a explorar el poder de tapas en la teva vida. Recorda, la veritable disciplina ve de l’amor i la consciència, i és a través d’ella que podem créixer i transformar-nos.

      Namasté. Ens veiem a la propera meditació!

    2. Abundància i mereixement

      Abundància i mereixement

      Continuem aprofundint en l’abundància

      La setmana passada vam visitar la idea de l’agraïment i del santosha. I, aquesta setmana, aprofundim en aquests conceptes i anem més enllà. En el camí cap a una vida més plena i satisfactòria, l’abundància juga un paper fonamental.

      I és essencial tenir en compte que el concepte d’abundància no es limita a allò material o econòmic; és un estat de consciència que ens permet reconèixer i apreciar tot allò bo que ja tenim a la nostra vida. La gratitud és la clau que obre la porta a aquesta percepció d’abundància. Quan cultivem la gratitud, ens alineem amb l’expectativa de rebre més coses positives, i ens permetem experimentar una felicitat genuïna i un profund contentament, que ja coneixem com a «santosha».

      El concepte de la Deessa Lakshmi

      Per aprofundir en aquest tema, aquesta setmana recorrerem a un mantra en sànscrit que invoca l’energia de l’abundància i la gratitud a través del significat de la deessa Lakshmi.

      El mantra és:

      Om Shrim Maha Lakshmiyei Namaha ॐ श्रीं महा लक्ष्म्यै नम

      • ॐ (Om): El so primordial de l’univers.
      • श्रीं (Shrim): La llavor de l’abundància i la prosperitat.
      • महा (Maha): Gran.
      • लक्ष्म्यै (Lakshmiyei): Invocació a la deessa Lakshmi, qui representa l’abundància i la prosperitat.
      • नमः (Namaha): Salutació respectuosa i reverència.

      Pots escoltar el mantra per fer-te al seu so i a la seva repetició aquí, aquí, aquí o aquí.

      Qui és Lakshmi?

      La deessa Lakshmi, en la tradició hinduista, és la personificació de la prosperitat, la riquesa i la bona fortuna. La idea del mereixement en les cultures orientals és molt diferent de la nostra. Sovint, per la cultura que portem a les nostres esquenes, podem sentir que no som dignes de l’abundància, i la perspectiva hinduista ens convida a reconèixer que tothom ens mereixem les benediccions que personifica Lakshmi: l’abundància no és alguna cosa que hàgim de guanyar o mereixer, sinó un estat natural que flueix quan estem en harmonia amb la naturalesa, la gratitud i l’obertura a rebre.

      Lakshmi sol representar-se amb quatre braços, que simbolitzen els quatre objectius de la vida en l’hinduisme:

      • Dharma (rectitud o deure moral, fer el que «ha de ser fet»)
      • Artha (prosperitat material)
      • Kama (desig i amor)
      • Moksha (alliberament espiritual)
      Lakshmi segons la tradició hinduista
      La deessa Lakshmi segons la tradició hinduista

      Reflexió sobre el Mereixement

      En algunes tradicions, com la catalana, podem trobar frases o oracions de l’estil: «Verge santa del roser, que tingui el suficient per viure bé«, que es pot interpretar com una petició per tenir només les necessitats bàsiques cobertes, com si no ens mereixéssim més. Però, en obrir-nos a l’abundància a les nostres vides, ens adonem que ja tenim més del que necessitem i que estem oberts a rebre més, no des d’un lloc de manca, sinó des de la gratitud i l’obertura. És a dir, que podem demanar també coses que ens facin feliços i felices, com bones relacions, coses materials que ens aportin felicitat i, sobretot, l’oportunitat de poder compartir.

      La naturalesa està plena d’abundància. La natura aporta equilibris entre escassetat i abundància, però cal no oblidar que l’abundància també és positiva. Per exemple:

      1. En el Cicle de la Vida: La natura és un cicle continu de creació, creixement i transformació. Les estacions canvien, les plantes creixen i moren, i els animals segueixen els seus cicles vitals. Aquest flux constant és una expressió d’abundància, ja que cada final porta un nou començament, i quan comença és ben abundant. Les flors dels arbres, a la primavera, surten per milers!
      2. Generositat Natural Indiscriminada: La natura proporciona recursos sense discriminació. El sol brilla per a tothom, la pluja cau allà on ha de fer-ho, i els arbres donen oxigen sense esperar res a canvi. Aquesta generositat és una forma d’abundància que ens recorda que tenim tot el que necessitem per prosperar. I que la natura ens aporta allò que necessitem, sense demanar res a canvi, perquè simplement existint contribuïm a aquest equilibr. Igual que els arbres ens donen oxigen, nosaltres els oferim el diòxid de carboni per poder generar més oxigen de tornada.
      3. Interconnexió: Tots els elements de la natura estan interconnectats. Els ecosistemes funcionen en equilibri, on cada espècie té un paper que contribueix a la salut del conjunt. L’abundància flueix quan reconeixem i respectem aquestes interconnexions, vivint en harmonia amb el nostre entorn. De fet, l’abundància és harmonia. O l’harmonia és abundància.
      4. Adaptabilitat i Resiliència: La natura s’adapta constantment als canvis. Les espècies evolucionen, i els ecosistemes es recuperen després de desastres naturals. Aquesta capacitat de recuperació és una forma d’abundància que ens ensenya a ser resilients i a confiar en el procés de la vida i de la natura.
      5. Bellesa i Diversitat: La natura és rica en bellesa i diversitat. Des dels paisatges majestuosos fins a les petites criatures, cada element aporta una única contribució a l’abundància del món natural. Aquesta diversitat és una font d’inspiració i ens recorda la riquesa de la vida.

      Proposta de Meditació. Idea central: «Sento agraïment i mereixo abundància de coses bones»

      Per integrar aquests conceptes a la teva vida diària, et convido a practicar la següent meditació guiada amb el mantra de Lakshmi:

      1. Troba un lloc tranquil on puguis seure còmodament amb l’esquena dreta. Com sempre, creant la «Torre Eiffel de la columna vertebral», ampliant la bases de la teva columna perquè la teva espina dorsal s’erigeixi dreta cap al cel.
      2. Tanca els ulls suaument, o mira un metre per davant teu cap al terra, i porta la teva atenció a la teva respiració.
      3. Inhala profundament pel nas, omplint els teus pulmons completament.
      4. Exhala lentament per la boca, alliberant qualsevol tensió o preocupació. Pots fer-ho unes quantes vegades fins que tinguis pau en el teu cos.
      5. Pots visualitzar una llum daurada que entra al teu cos amb cada inhalació, portant amb si totes les benediccions i la prosperitat que mereixes pel simple fet d’haver nascut.
      6. Repeteix el mantra a la teva ment: «Om Shrim Lakshmiyei Namaha«, amb la idea de «Sento agraïment i per això mereixo coses bones i abundància«. Observa com cada síl·laba ressona al teu cos, omplint-te de gratitud i abundància.
      7. Roman en aquest estat de gratitud i obertura durant uns minuts, repetint el mantra i sentint l’abundància que ja existeix a la teva vida.
      8. Quan la teva ment divagui, amb carinyo torna a portar-la cap a la repetició del mantra.
      9. Quan hagi passat el temps que t’has proposat, porta lentament la teva atenció de tornada al teu cos, mou-te, fes-te un massatge, si vols, a les zones que el teu cos et digui, i obre i tanca suaument els ulls per acomodar-te a la llum i tornar a l’aquí i ara.

      Bona meditació! Namasté!

    3. La clau de la felicitat real: l’agraïment

      La clau de la felicitat real: l’agraïment

      La gratitud és una pràctica poderosa que pot transformar la nostra vida diària, portant felicitat real, contentament i «santosha» (satisfacció i acceptació profunda). En un món on sovint ens centrem en el que ens falta, cultivar la gratitud ens permet reconèixer i apreciar el que ja tenim. Aquesta pràctica no només millora el nostre benestar emocional, sinó que també enforteix les nostres relacions i ens ajuda a trobar pau interior.

      Beneficis de la Gratitud

      • La gratitud ens ajuda a centrar-nos en el positiu, augmentant la nostra sensació de felicitat i satisfacció amb la vida. D’alguna manera, ens atorga la felicitat real.
      • En practicar la gratitud, aprenem a valorar el que tenim, reduint la insatisfacció i el desig constant per més. Ens ajuda a tenir una satisfacció profunda i un gran contentament. Has provat d’agrair amb cara d’enfadat/ada? Oi que és difícil?
      • Santosha: Aquest concepte iogui es refereix a l’acceptació i satisfacció amb la nostra situació actual, una qualitat que la gratitud pot enfortir.

      Aprofundiment: El Mantra Om Vardhanam Namah «ॐ वर्धनम् नमः»

      Gratitud

      El mantra d’aquesta setmana és «ॐ वर्धनम् नमः». Aquest mantra sànscrit és una invocació per atreure prosperitat i abundància a les nostres vides. El seu significat es pot desglossar de la següent manera:

      • ॐ (Om): El so primordial de l’univers, que simbolitza la unitat i la connexió amb el diví.
      • वर्धनम् (Vardhanam): Significa «creixement» o «increment».
      • नमः (Namah): És una expressió de reverència i submissió, que es tradueix com a «salutació» o «adoració».

      Pots escoltar a Spotify el mantra clicant aquí o aquí.

      Segons la tradició del ioga, en recitar aquest mantra, invoquem l’energia del creixement i la prosperitat, recordant-nos sentir agraïment per les coses bones que ja tenim i obrir-nos a rebre’n més.

      Meditació

      1. Preparació: Troba un lloc tranquil on puguis seure còmodament amb l’esquena dreta. Pots tancar els ulls suaument o deixar-los mig aclucats i pots portar la teva atenció a la respiració.
      2. Relaxació: Inhala profundament, omplint els teus pulmons d’aire, i exhala lentament, per la boca, alliberant qualsevol tensió o preocupació. Repeteix això unes quantes vegades fins que sentis que el teu cos està més relaxat. A partir d’aquell moment, pots, si vols, continuar respirant només pel nas.
      3. Recitació del Mantra: Comença a recitar el mantra Om Vardhanam Namah a la teva ment. Recorda que pots pronunciar interiorment o exteriorment el mantra, com tu vulguis. Sent com cada síl·laba ressona al teu cos i ment, portant una sensació de pau i gratitud.
      4. Visualització: Mentre recites el mantra, visualitza una llum daurada que entra al teu cos amb cada inhalació, omplint-te de gratitud i prosperitat. Amb cada exhalació, imagina que alliberes qualsevol resistència o negativitat.
      5. Reflexió: Pren-te un moment per reflexionar sobre les coses per les quals sents agraïment a la teva vida. Poden ser coses grans o petites, però permet-te sentir la gratitud profundament al teu cor.
      6. Tancament: Després d’uns minuts de recitació i reflexió, porta la teva atenció de nou a la teva respiració. Inhala profundament i, en exhalar, pots sentir com la gratitud i la prosperitat s’integren al teu ésser. Un cop hagis acabat, pots moure el teu cos, obrir i tancar els teus ulls per acomodar-te a la llum, o obrir-los lentament, i pots portar aquesta sensació de gratitud a la resta del cos, fent-te un auto-massatge a les zones que sentis que t’aniria bé, i emplena’t d’agraïment per a la resta del dia!

    4. La vida fàcil

      Aquesta setmana vull parlar-vos d’una idea que, potser, us sonarà una mica innocent: la vida pot ser tan fàcil o difícil com nosaltres la fem. Sí, ho sé, pot semblar una simplificació, però si hi parem atenció, ens adonarem que moltes de les nostres lluites i obstacles no són més que producte de les nostres actituds, expectatives i formes de veure el món.

      Quan ens fixem en allò que no tenim, en allò que ens falta, o en els obstacles que semblen bloquejar el nostre camí, la vida es torna pesada i complicada. Però què passaria si, en lloc de lluitar contra aquests obstacles, els acceptéssim com a part del viatge i confiéssim que tenim la capacitat de superar-los? Això és el que ens ensenya l’arquetip de Ganesha, la deitat de la saviesa i el removedor d’obstacles.

      Una mica sobre Ganesha 

      Ganesha és una de les deitats més estimades i reconegudes de l’hinduisme. Es representa amb cap d’elefant i cos humà, i és fill del déu Shiva i de Parvati.


      Segons la mitologia hindú, Ganesha va ser creat per Parvati (esposa de Shiva) perquè la protegís mentre ella es banyava. Quan Shiva va tornar i va trobar un desconegut bloquejant l’entrada, es va enfadar i, sense saber que era el seu fill, li va tallar el cap. Parvati, desesperada, va explicar la veritat a Shiva, qui va prometre fer reviure Ganesha. Va enviar els seus seguidors a buscar el cap del primer ésser que trobessin, que va resultar ser un elefant. Així, Ganesha va reviure amb el cap d’elefant i es va convertir en un símbol de protecció, saviesa i superació d’obstacles. 

      Ganesha és conegut com el Vighnaharta, el removedor d’obstacles. Ens ensenya que els obstacles són oportunitats per créixer i aprendre. La seva figura ens recorda que, amb una actitud positiva i una ment clara, podem superar qualsevol dificultat. 

      La meditació

      1. Preparació: Troba un lloc tranquil i deu en una posició còmoda. Tanca els ulls o mira un metre davant teu cap al terra i fes algunes respiracions profundes. 

      2. Visualitza: Imagina que estàs en un camí. Al davant teu, veus un obstacle, però en lloc de sentir frustració o por, respira i recorda que tens les eines per superar-lo. Visualitza com l’obstacle es transforma en una oportunitat per créixer. 

      3. Repeteix el mantra: Comença a repetir mentalment o en veu baixa el mantra «Om Gam Ganapataye Namaha», que ja coneixes de la setmana passada. Deixa que el so et porti una sensació de lleugeresa i confiança. 

         – Om: El so universal, l’origen de tot. 
         – Gam: El bija (so arrel o llavor) de Ganesha. 
         – Ganapataye: Un altre nom per a Ganesha, el removedor d’obstacles. 
         – Namaha: Salutació, reverència. 

      4. Reflexiona: Mentre reps el mantra, pregunta’t: Quins obstacles em estic creant jo mateix/a? Com puc canviar la meva actitud per fer la meva vida més fàcil? 

      5. Acaba amb gratitud: Quan estiguis preparat/ada per acabar, agraeix a l’arquetip de Ganesha per la seva guia i a tu mateix/a per dedicar-te aquest temps. 

      Per acabar… 

      La vida no sempre és fàcil, però moltes vegades som nosaltres qui la compliquem amb les nostres resistències i les pors. Aquesta setmana, us convido a practicar aquesta meditació i a recordar que teniu el poder de remoure els obstacles, tant els externs com els interns. Confieu en el procés i en la saviesa de l’arquetip de Ganesha. 

      Om Gam Ganapataye Namaha

      Practiqueu amb amor i paciència. La meditació ajuda a sobretot a estimar (te) més i a treballar la paciència. Fins la propera setmana! 

    5. FAKE IT TILL YOU MAKE IT

      FAKE IT TILL YOU MAKE IT

      Fake It Till You Make It

      Us donem la benvinguda a una nova meditació, una setmana més. El títol, sí, és en anglès, i significa: «Simula-ho fins que ho facis». És possible que et passi com a mi, que quan vaig escoltar per primera vegada aquesta frase, em va crear una mica d’incomoditat perquè això del «fake», de la mentida, de la simulació, semblava com si fos un engany, i això no va gaire amb la meva ètica. Però, com diem en PNL, no és tan important si és veritat, sinó la seva utilitat. I aquesta frase és, realment, molt útil.

      I és que sovint la ment no distingeix entre realitat i fantasia, i simular una mica pot ser-nos molt útil, perquè la corporalitat i l’entorn ens pot predisposar a unes determinades actituds i acompliments, que potser prèviament semblaven impossibles.

      Diuen que els borinots («abejorros»), per les lleis de la física, són massa pesats per volar, però volen. I diuen que volen perquè els borinots no saben que no poden volar. No sé gaire de ciències, però, «se non è vero, è ben trovato» (si no és certa aquesta frase, està ben trobada, és útil per il·lustrar el poder de la ment per superar limitacions.

      Avui, us convidem a connectar amb la vostra força interior i a visualitzar els vostres objectius com si ja els haguéssiu aconseguit. Si voleu, podeu llegir l’entrada en què parlava que una alumna de natació sincronitzada va poder fer l’espagat només per ser allà sobre el poder dels pensaments. A aquesta alumna, només li havia calgut posar-se en un entorn en què trobava senzill el que havia de fer, i li va aconseguir fer l’espagat sense esforç. Ho va provar, com una més, i li va sortir.

      Observar aquesta experiència em va ensenyar que si creus i et poses en situació de fer les coses, les pots fer. És a dir, el pensament positiu potencia les teves capacitats i et permet superar qualsevol obstacle.

      Amb aquest objectiu, us convido a participar en la meditació d’aquesta setmana, per connectar amb la vostra força interior i visualitzar els vostres objectius.

      Segons la tradició hinduista, la deitat que ajuda a remoure els obstacles per antonomàsia és Ganesha. El mantra «Om Gam Ganapataye Namaha» fa referència a Ganesha, invoca el fet de remoure els obstacles, superar barreres, i aconseguir l’èxit en els nostres objectius

      Preparació
      1. Primer de tot, intenta trobar un espai tranquil, i, si pots, seu amb l’esquena ben dreta, a sobre d’una cadira o a terra, amb l’esquena dreta i els ulls tancats o mig aclucats.
      2. Centra’t en la respiració. Pots començar per fer algunes respiracions profundes. Inspira pel nas, omple els pulmons d’aire, i les primeres vegades expira lentament per la boca, alliberant qualsevol tensió o estrès. Després d’unes quantes exhalacions per la boca, pots centrar-te en la respiració pel nas.
      3. Si vols, pots fer un «escàner corporal» que t’ajudarà a relaxar el teu cos, posant atenció a cada part a relaxar. Pots començar, si vols, pels peus, ia cabar pel cap.
      Meditació
      1. Connecta amb el Present: Centra la teva atenció en el moment present. Pots sentir el contacte del teu cos amb el terra o la cadira, i nota com l’aire entra i surt del teu cos.
      2. Visualitza el Teu Objectiu: Imagina que ja has aconseguit aquell objectiu que tant desitges. Visualitza’t a tu mateix/a en aquesta situació, sentint la felicitat i la satisfacció d’haver-ho aconseguit.
      3. Repeteix el Mantra: Utilitzarem el mantra de Ganesha per ajudar-te a concentrar-te i potenciar la teva visualització. El mantra és:ॐ गं गणपतये नमःOm Gam Ganapataye Namaha. Aquest mantra està dedicat a Ganesha, el dissipador d’obstacles i, segons la tradició del ioga, et pot ajudar a superar qualsevol barrera que trobis en el teu camí. Repeteix aquest mantra mentalment o en veu alta, segons la teva preferència.
      4. Senteix la Confiança: Mentre repeteixes el mantra, imagina com aquesta confiança creix dins teu. Senteix com els teus pensaments es transformen, i com comences a creure veritablement que pots aconseguir tot allò que et proposis.
      5. Allibera les Expectatives: Finalment, allibera qualsevol expectativa o dubte. Confia en el procés i en tu mateix/a. Recorda que el camí és tan important com la meta.
      Finalització
      1. Torna Lentament: Quan estiguis preparat/ada, torna lentament al moment present. Deixa anar el mantra i respira profundament, exhalant pel nas. Pots moure lleugerament la teva esquena, els dits de les mans i dels peus, pots fer un gran estirament, provocar-te un badall i, quan sentis que estàs preparat/ada, pots obrir els ulls, si vols, obrint-los i tancant-los per acostumar-te a la llum..
      2. Agraeix el Moment: Agraeix aquest moment de connexió amb tu mateix/a i amb la teva força interior.

      Recorda que «Fake it till you make it» no és només una frase, és una filosofia de vida que pot transformar la teva manera de veure el món i d’enfrontar-te als reptes.

      Feliç meditació! 🌟

    6. Yo quisiera ser civilizada como los animales

      Yo quisiera ser civilizada como los animales

      Vivir en armonía con la naturaleza

      En nuestra vida cotidiana, solemos aferrarnos a las circunstancias, apegarnos a lo que fue o preocuparnos por lo que vendrá. Pero la naturaleza nos enseña otro camino: el camino de la adaptación, de la fluidez, de la aceptación sin juicio. Como bien expresa la canción de Roberto Carlos Yo quisiera ser civilizado como los animales, la verdadera civilización no está en el juicio, sino en vivir en consonancia con nuestro entorno y en adaptarnos a los cambios de la vida.

      Hoy te invito a una meditación guiada para conectar con esta sabiduría natural, para aprender a aceptar los cambios y moverte con la vida, en vez de resistirte a ella. Busca un lugar tranquilo, si es posible al aire libre, donde puedas escuchar el viento, sentir la tierra y percibir la esencia de la naturaleza a tu alrededor.

      Meditación guiada:

      1. Encuentra tu postura: Siéntate cómodamente con la espalda recta, las manos descansando sobre tus muslos o en posición de namaste (saludo con las palmas juntas). Cierra los ojos y comienza a respirar profundamente.
      2. Conéctate con la respiración: Inhala profundamente por la nariz, siente cómo el aire llena tus pulmones y luego exhala lentamente, liberando cualquier tensión. Repite este ciclo varias veces, dejando que tu cuerpo y mente se relajen.
      3. Visualiza un bosque o un paisaje natural: Imagina que te encuentras en un bosque frondoso, una montaña serena o una playa tranquila. Observa cómo todo en la naturaleza sigue su curso sin resistencia. Los ríos fluyen, los árboles se balancean con el viento, los animales viven en el presente.
      4. Aprende de los animales: Visualiza a un pájaro construyendo su nido, sin apegarse si el viento lo derriba. Imagina a un ciervo que, si siente peligro, corre sin cuestionarlo, confiando en su instinto. Observa cómo los animales no se quejan ni juzgan; simplemente siguen adelante, adaptándose con aceptación.
      5. Integra esta sabiduría en tu vida: Reflexiona sobre algún aspecto de tu vida donde te estés resistiendo al cambio. ¿Puedes evolucionar con él en lugar de luchar? ¿Puedes aprender de la naturaleza y aceptar lo que es, en lugar de aferrarte a lo que fue?
      6. Sat chit ananda. Puedes recitar el mantra Sat Chit Ananda (सच्चिदानन्द), que es una expresión fundamental en la filosofía del Vedanta y describe la naturaleza esencial del Ser Supremo o la conciencia pura. Se compone de tres palabras en sánscrito:
        Sat (सत्): Existencia pura, lo que es eterno y absoluto.
        Chit (चित्): Conciencia o conocimiento puro.
        Ananda (आनन्द): Felicidad o dicha suprema.
        Juntas, estas palabras describen el estado de realización última, donde el Ser (Atman o Brahman) es entendido como eterno, consciente y lleno de dicha infinita. Es un concepto clave en la filosofía hindú, asociado con la liberación (moksha) y la autorrealización.
      7. Agradece y regresa: Agradece a la naturaleza por su enseñanza. Lentamente, toma conciencia de tu cuerpo, mueve tus manos y pies suavemente, y cuando estés list@, abre los ojos. Lleva contigo esta sensación de paz y fluidez a tu día.

      Vivir en consonancia con la naturaleza es aprender a soltar, a aceptar y a confiar en la vida. Hoy, permite que la naturaleza sea tu maestra y fluye con ella. Namaste

    7. Meditació guiada per millorar les relacions i la comunicació

      Meditació guiada per millorar les relacions i la comunicació

      Meditació Guiada per a l’Anàlisi de les Relacions i la Comunicació

      Fa una setmana vam començar a explorar el món de les relacions i la comunicació, i avui volem aprofundir encara més en aquest aspecte, des de l’anàlisi sense jutjar, i podrem observar com quan hi posem amor, tot canvia per a millor. Sovint tenim relacions bones, i d’altres que en algun moment s’han torçat… I observar sense jutjat ens pot fer prendre’ns la vida des d’un altra aspecte. En Programació Neurolingüística utilitzem una tècnica que és el «com si…» en la qual, sense jutjar, actuem com si allò no hagués passat, o com si la relació fos molt bona, fins i tot podem demanar perdó des d’aquest espai, sense culpa. I tot es transforma.

      Les relacions són el teixit que connecta les nostres vides, i la manera com ens comuniquem amb nosaltres, entre nosaltres, amb l’entorn i fins i tot amb les coses, és a dir, amb tot el món que ens envolta, té un impacte profund en el nostre benestar i creixement personal.

      Aquesta setmana us proposo una meditació guiada que ens pot ajudar a analitzar les nostres relacions des de diferents aspectes de la vida. Aquests aspectes ens ajuden a comprendre com interactuem amb el món que ens envolta i com podem millorar aquestes connexions per viure amb més consciència i harmonia. Fins i tot des del «com si»…

      Els 5 Aspectes de la vida:

      1. El món de les coses: Com interactuem amb els objectes materials i el nostre entorn físic.
      2. El món físic amb un mateix: Com ens relacionem amb el nostre propi cos, emocions i pensaments.
      3. El món relacional proper: Com ens connectem amb les persones més properes (família, amics, parella).
      4. El món relacional amb l’entorn social: Com ens relacionem amb la comunitat, el treball i la societat en general.
      5. El món espiritual: Com connectem amb el nostre jo més profund més enllà de la relació amb l’entorn… Allò que ens fa sentir que pertanyem a alguna cosa més gran nosaltres.
      Analitzar sense jutjar ens pot ajudar a canviar per millorar les relacions

      Meditació Guiada: Anàlisi de les Relacions

      1. Preparació: Troba un lloc tranquil i còmode. Pots seure o estirar-te, tancar els ulls i portar l’atenció a la teva respiració. Observa com l’aire entra i surt del teu cos sense esforç. Cerca les zones per on passa aquest aire, i fins i tot com el teu cos canvia el seu volum amb el pas de la respiració. Observa aquests canvis, sense jutjar-te ni modificar la respiració. Pots col·locar la teva esquena ben recta i, si et ve de gust, dibuixar un somriure en els teus llavis.
      2. Intenció: Pots establir una intenció per a aquesta meditació. Pot ser comprendre millor una relació, millorar la comunicació o simplement observar sense judici.
      3. Aspecte 1: El món de les coses: Visualitza els objectes que t’envolten. Com et relaciones amb ells? Són simples eines o hi projectes emocions? Observa sense judici.
      4. Aspecte 2: El món físic amb tu mateix/a: Porta l’atenció al teu cos. Com et parles a tu mateix/a? Quins pensaments i emocions tens cap a tu? Respira amor i comprensió cap a tu mateixa. Sent aquesta sensació d’estimació cap al teu cos i cap a la teva persona, i augmenta les sensacions de benestar en el teu cos, com si tinguessis un comandament a distància.
      5. Aspecte 3: El món relacional proper: Pensa en les persones més properes. Com et comuniques amb elles? És sempre la relació tal com voldries que fos? Què depèn de tu? Hi ha alguna cosa que vulguis expressar o canviar per fer aquesta comunicació més amorosa? Visualitza una comunicació oberta i amorosa, i imagina com l’altra persona ho rep quan tu has canviat i millorar la teva comunicació.
      6. Aspecte 4: El món relacional amb l’entorn: Reflexiona sobre la teva relació amb la comunitat i la societat. Com hi contribueixes? Com et sents en aquests espais? Què pots millorar? Com ho faries? Com seria rebut?
      7. Aspecte 5: El món espiritual: Connecta amb el teu jo més profund. Quina és o pot ser la teva veritat, la teva contribució real? Com et relaciones amb allò que no depèn de tu? Recorda que tens un cos que obeeix a una intel·ligència universal que viu dins teu, que fa que, per exemple, el teu cor bategui només per a tu tots els dies de la teva vida. Quina és la teva connexió amb aquesta intel·ligència? Permet-te sentir aquesta connexió.
      8. En aquest punt, pots pronunciar el mantra «Om Shanti Shanti Shanti» (ॐ शान्तिः शान्तिः शान्तिः), que significa «pau en totes direccions. Pots repetir-lo mentalment o pronunciant-lo de viva veu, i ancorar la ment cada vegada que pensis en algun dels aspectes a millorar.
      9. Tanca la meditació: Agraeix-te per aquest moment de reflexió. Respira profundament exhalant per la boca i pots obrir els ulls de mica en mica per acomodar-te a la llum, i potser fer-te un petit massatge aprofitant que tens pau en el teu cos, per repartir-la a totes les zones del teu cos que creguis que pot ser útil per sentir aquesta connexió.

      Et convido a repetir aquesta meditació totes les vegades que vulguis.

      Ens veiem a les 7.20!! Namasté

    8. La relació i la comunicació en meditació

      La relació i la comunicació en meditació

      Aquesta setmana voldria convidar-vos a endinsar-vos en un tema que és el cor de la nostra existència: la relació i la comunicació. Com va dir el filòsof i educador Jiddu Krishnamurti, «ésser és estar en relació». Aquesta afirmació, que trobem en el seu llibre «La Llbertat Primera i l’Última», ens obre una porta per comprendre que, sense relació, no hi ha existència veritable. La vida mateixa és un teixit de connexions, des de les cèl·lules del nostre cos fins a les interaccions que tenim amb els altres, amb la natura i amb nosaltres mateixos. I les interaccions impliquen una determinada comunicació.

      Krishnamurti ens va recordar que «la relació és el mirall en què ens veiem a nosaltres mateixos». Aquesta idea, que apareix en el seu llibre «El Llibre de la Vida», ens mostra que és a través de les nostres connexions que descobrim qui som, quines són les nostres ombres i quina és la nostra llum. La relació és el camp on es manifesta tot el que és humà: l’amor, la por, la confiança, la inseguretat, la comprensió i el conflicte. Però, perquè una relació sigui autèntica, és necessària una comunicació honesta i profundament conscient.

      La importància d’escoltar

      La comunicació no es limita a les paraules. Krishnamurti va emfatitzar que «escoltar és un acte d’atenció silenciosa en què no hi ha cap mena de resistència». Aquesta reflexió, que podem trobar en el llibre «Freedom from the Known«, ens convida a escoltar amb el cor, sense jutjar ni preparar la nostra resposta, obrint un espai de comprensió i intimitat. Aquest és el fonament de qualsevol relació veritable.

      Ara bé, la comunicació, a més a més de donar-se amb altres, també és un diàleg intern. Comunicar-nos amb nosaltres mateix@s implica escoltar-nos, sentir-nos i entendre’ns sense crítica ni resistència. Sovint, dediquem tanta energia a centrar-nos en les nostres relacions externes que ens oblidem de la relació més important: la que tenim amb nosaltres mateix@s. Com va dir Krishnamurti, «la comprensió de si mateix és el principi de la saviesa» (El Llibre de la Vida). Aquestes paraules ens recorden que sense aquesta comprensió interna, les nostres relacions externes estan destinades a ser superficials o conflictives, perquè si no ens comprenem a nosaltres, com hem de saber com relacionar-nos amb les altres persones, amb l’entorn, amb la natura?

      Aquesta setmana, us convido a explorar com us relacioneu amb el món i amb vosaltres mateix@s. Com us comuniqueu? Estem presents en les nostres interaccions? Estem obert@s a escoltar i a sentir sense barreres, tant cap als altres com envers vosaltres mateix@s?

      Meditació: Connectar amb l’essència de la relació

      Aquesta setmana, us proposo una meditació centrada en la consciència de la relació i la comunicació. Aquesta pràctica ens pot ajudar a connectar amb l’essència de la unitat i a comprendre que tot el que existeix ja està interconnectat.

      1. Prepara’t: Troba un moment de quietud i un espai on puguis estar sense distraccions. Pots seure en una posició còmoda, amb l’esquena recta però no rígida. Pots tancar els ulls i portar l’atenció a la teva respiració. Observa com l’aire entra i surt del teu cos, sense forçar-lo. Pots deixar que la teva ment es calmi i es connecti amb el moment present.
      2. Reflexiona: Pensa en les relacions que tens a la teva vida: amb els teus éssers estimats, amb els teus companys o companyes, amb la natura, amb tu mateix@. Observa com et sents dins d’aquestes connexions. Recorda que, com va dir Krishnamurti, «la relació és el millor mitjà per descobrir-nos a nosaltres mateixos, perquè en la relació ens veiem tal com som» (El Llibre de la Vida).
      3. Mantra: Pots repetir mentalment o en veu baixa el Saha Asti «सह अस्ति», que et convida a connectar amb l’essència de la relació i la unitat.
        «Saha» significa «junt, conjuntament», i «Asti» significa «ésser» o «existir» . Juntes, aquestes paraules ens recorden que «existim com a conjunt», que la vida és una xarxa de connexions interdependents. Mentre repeteixes el mantra, pots deixar que les seves vibracions et portin a un estat de presència i connexió.
      4. Visualitza: Pots visualitzar-te com una cèl·lula més d’aquest gran organisme que és la vida. Pots sentir com et connectes amb tot el que t’envolta: les persones, els arbres, els ocells, el cel, la terra. Visualitza com aquestes connexions formen una xarxa de vida, on tot està interrelacionat. Sents com ets part d’aquest tot, com la teva existència està lligada a tot el que és.
      5. Conclou: Acaba la meditació amb un sentiment de gratitud per totes les relacions que t’acompanyen en aquest viatge de la vida. Recorda que cada interacció és una oportunitat per aprendre, créixer i connectar més profundament.

      Durant aquesta setmana, us animo a observar com us relacioneu amb qualsevol «altri» i amb vosaltres mateix@s. Pregunteu-vos: «Estic escoltant realment? Estic present en aquesta relació? Com puc comunicar-me amb més amor i comprensió?».

      Recordeu que, com ens va ensenyar Krishnamurti, l’escolta veritable requereix una ment lliure de prejudicis, de conclusions prèvies i de l’ego. Només així podem connectar profundament amb l’altre i amb nosaltres mateixos.

      Recurs addicional

      Si voleu aprofundir en les ensenyances de Krishnamurti, us recomano aquest vídeo de Reflexió sobre la vida Jiddu Krishnamurti.

      Espero que aquesta meditació us ajudi a tenir una mica més de pau, claredat i amor. I una consciència més profunda de les vostres relacions externes i internes.

      Fins la setmana que ve!

    9. La figura de l’observador. Una meditació

      La figura de l’observador. Una meditació

      Et donem la benvinguda, de nou, a aquest petit espai de reflexió i connexió. Aquesta setmana continuem el viatge que vam deixar la setmana passada amb la meditació dedicada a David Lynch. Recordem com vam parlar de la seva fascinant manera d’utilitzar la Meditació Transcendental (TM) per explorar les profunditats del seu món interior. Per a ell, meditar era un acte de creació, una immersió en el seu univers subconscient, d’on extreia idees, imatges i històries úniques, els «peixos»..

      Avui, reprenem aquest fil conductor i ens submergim encara més profundament. Si la meditació de Lynch ens va portar a l’exploració i captació dels «peixos» per augmentar el nostre món creatiu, aquesta setmana ens centrem en l’observador: aquella figura interna que, sense jutjar, és capaç de contemplar tant el caos com la bellesa del seu univers personal. L’observador no crea; simplement testimonia. Aquesta consciència pura, lliure d’ego i de judicis, és la base des de la qual pot sorgir la creativitat genuïna.

      Així com Lynch observava els seus pensaments i visions en silenci per després traduir-los en art, nosaltres també podem observar el nostre món intern sense interferir-hi, sense identificar-nos amb res, permetent que la realitat flueixi davant nostre. Aquesta setmana, aprofundim en la naturalesa d’aquest testimoni interior amb l’ajuda de mestres com Jiddu Krishnamurti, Alan Watts, Thich Nhat Hanh i Jon Kabat-Zinn, i també podem explorar com fins i tot la ciència moderna, a través de la física quàntica, ens parla del poder de l’observador.

      Què (o qui) és l’observador?

      L’observador és la part de nosaltres que observa el món tal com és, sense distorsió, sense voler-lo canviar. És com un mirall, que reflecteix la realitat sense afegir-hi judicis. No és el pensament, no són les emocions, no és el cos: és la consciència mateixa. Aquesta presència pura és sempre aquí, però sovint queda amagada per les veus incessants de la ment.

      “La llibertat arriba quan ja no hi ha observador, sinó només observació. L’observador és la memòria, el passat, que deforma tot el que veu.” Jiddu Krishnamurti. Freedom from the Known

      Jiddu Krishnamurti, al seu llibre «Freedom from the Known« (Alliberament del que és conegut), ens recorda: “La llibertat arriba quan ja no hi ha observador, sinó només observació. L’observador és la memòria, el passat, que deforma tot el que veu.” Les seves paraules ens conviden a anar més enllà de la dualitat entre qui observa i el que és observat, fins a un estat on només hi ha pura consciència.

      Alan Watts, a la seva obra«The Wisdom of Insecurity« (La saviesa de la inseguretat), va escriure: “Tu no ets un ego que observa el món; ets la consciència mateixa que experimenta l’univers.” Per a Watts, la nostra consciència no és una entitat separada, sinó el flux inseparable de l’existència mateixa, un estat en el qual l’observador i l’univers són una mateixa cosa.

      “Quan observes sense jutjar, et situes en un lloc més profund, on pots experimentar l’essència del que ets.” Jon Kabat-Zinn. Viure amb plenitud les crisis

      Aquesta perspectiva també apareix en les ensenyances més modernes de Jon Kabat-Zinn, que a «Full Catastrophe Living« (Viure amb plenitud les crisis) ens diu que: “Quan observes sense jutjar, et situes en un lloc més profund, on pots experimentar l’essència del que ets.”

      L’observador/a i la física quàntica

      Aquesta idea de la importància de l’observador/a va més enllà de la filosofia, perquè es troba fins i tot en el camp de la ciència. L’experiment de la «doble escletxa«, descrit a «The Quantum Universe« de Brian Cox i Jeff Forshaw, revela que les partícules es comporten de manera diferent depenent de si hi ha un observador o no. Sense observador, es mouen com ones infinites de possibilitats; amb observador, prenen una forma concreta. Això suggereix que l’acte d’observar no només és passiu, sinó que també dona forma a la realitat mateixa.

      Fred Alan Wolf, a «The Spiritual Universe« (L’univers espiritual), aprofundeix en aquesta idea: “Sense observador, l’univers no és més que una potencialitat. És la consciència la que dona forma al món.” Aquesta visió es relaciona amb algunes creences espirituals que suggereixen que Déu no és tant el creador, sinó l’observador suprem, la consciència universal que tot ho sosté.

      Per connectar-ho amb Alan Watts, de qui vam parlar fa unes setmanes, al llibre «The Book: On the Taboo Against Knowing Who You Are« («El Llibre del Tabú) ell va escriure: “Ets l’univers experimentant-se a si mateix. Quan observes, no només presencies la realitat, sinó que també hi participes.” Aquesta reflexió ens convida a comprendre que l’observador no és passiu, sinó una peça clau en la relació entre consciència i realitat.

      La meditació d’avui: observar sense jutjar

      Un punt comú en les ensenyances de mestres com Thich Nhat Hanh i Jon Kabat-Zinn és la importància d’observar sense imposar judicis. Thich Nhat Hanh, a «The Miracle of Mindfulness« (El miracle de la consciència plena), escriu: “Quan observes amb calma i sense jutjar, l’univers es desplega davant teu tal com és.” Aquesta actitud és essencial per fer pràctiques dins de la figura de l’observador.

      El mantra per a aquesta setmana

      Us proposem un mantra especial per aprofundir en la figura de l’observador. Aquest mantra ens recorda que som consciència pura, que observa amb calma i pau.

      • Mantra en sànscrit:
        «साक्षी भावं शान्तिः» (Sākṣī Bhāvaṁ Śāntiḥ, o «»Shakshi Bhavam Shanti»)
        Traducció: «Soc l’observador/ora en pau.»

      Aquest mantra és una guia per tornar a la consciència serena quan la ment es dispersa o es perd en el caos del pensament.

      La meditació de la setmana: convertim-nos en observadors (o observadores)

      Us convidem a aquesta pràctica meditativa de 15-20 minuts:

      1. Troba un lloc tranquil: Seu amb comoditat, amb l’esquena recta i els ulls tancats o mig aclucats.
      2. Para atenció a la respiració: Nota com entra i surt l’aire sense intentar controlar-lo. Simplemenet observa el ritme natural de la teva respiració.
      3. Esdevenir l’observador/a: Porta la teva consciència als teus pensaments, emocions o sensacions. Deixa que vinguin i se’n vagin com núvols al cel, sense aferrar-t’hi ni rebutjar-los.
      4. Repeteix el mantra: Recita el mantra mentalment «Shaksi Bhavam Shanti» (soc l’observador/a en pau). Recorda que quan notis que la ment es dispersa, pots tornar a recitar el mantra mentalment.
      5. Permet que tot aparegui, sense jutjar: Sigues un espai d’acollida per a tot el que sorgeixi, sense resistència ni judici.

      Pots acabar la pràctica respirant profundament i portant aquest estat d’observació serena a les activitats quotidianes.

      Observar és tenir presència

      Si la meditació de David Lynch ens va ensenyar la importància de meditar per crear, aquesta setmana descobrim que només podem accedir al nostre potencial creatiu més profund si ens convertim primer en observadors o observadores del nostre món interior, amb plena serenor. Observar és tenir presència. La figura de l’observador/a és la clau que obre la porta de la consciència pura, on resideix qualsevol creativitat, llibertat i pau.

    10. En memòria de David Lynch: la creativitat que ve del silenci interior

      En memòria de David Lynch: la creativitat que ve del silenci interior

      En memòria de David Lynch: La Creativitat que Ve del Silenci Interior

      Aquesta setmana ens ha deixat David Lynch, un dels cineastes més singulars i visionaris del nostre temps. La seva obra, plena de misteri, simbolisme i profunditat emocional, ha deixat una petjada inesborrable en el món de l’art. Però, més enllà de les seves pelílícules, Lynch també serà recordat per una altra faceta que defineix profundament qui era: un defensor i practicant de la Meditació Transcendental (MT).

      Lynch ens explicava en les seves entrevistes i els seus llibres que va començar a practicar la meditació transcendental fa més de 30 anys, i que aquesta pràctica no només va transformar la seva vida personal, sinó que també va esdevenir la clau per desbloquejar la seva immensa creativitat. Com ell mateix deia, “La felicitat veritable està dins teu”, i la meditació era el camí que li permetia accedir a aquest espai interior.

      La Meditació com a Font de Creativitat

      David Lynch explicava, en el seu llibre Atrapa al Peix Daurat, que veia les idees com peixos que nedaven en un immens oceà de consciència. Per a ell, la meditació transcendental era com una immersió profunda en aquest oceà, que li permetia atrapar els «peixos més grans»: idees més clares, pures i poderoses. A través de la meditació, Lynch va accedir a nivells de creativitat que li van permetre crear obres que desafien el convencional i exploren l’inconscient humà.

      Las ideas son como peces. Si quieres pescar pececitos, puedes permanecer en aguas poco profundas. Pero si quieres pescar un gran pez dorado, tienes que adentrarte en aguas más profundas. En las profundidades, los peces son más poderosos y puros. Son enormes y abstractos. Y muy bellos. Yo busco un tipo particular de pez importante para mí, uno que pueda traducirse al cine. Pero allá abajo nadan toda clase de peces. Hay peces para los negocios, peces para el deporte. Hay peces para todo. Todo, cualquier cosa, surge del nivel más profundo. La física moderna denomina a ese nivel campo unificado. Cuanto más se expande la conciencia, más se profundiza hacia dicha fuente y mayor es el pez que puede pescarse. Los treinta y tres años que llevo practicando la meditación trascendental han sido clave para mi trabajo en el cine y la pintura y en todos los aspectos de la vida. Han sido un modo de zambullirme más a fondo en busca del gran pez. » David Lynch. Atrapa el Pez Dorado

      Lynch també parlava de la meditació com una eina per trencar amb el que anomenava el «sufocant vestit de goma de pallasso de la negativitat»: aquella barreja de depressió, ràbia i ansietat que ofega la nostra capacitat de crear i connectar. Per a ell, la meditació transcendental era una font de pau interior, claredat i alegria, elements indispensables tant per a l’art com per a la vida.

      Llamo a esa depresión y rabia el Sofocante Traje de Goma de Payaso de la Negatividad. Es sofocante y la goma apesta. Pero en cuanto has empezado a meditar y bucear, el traje de payaso comienza a desintegrarse. Al final te das cuenta de lo pútrido que era el olor cuando empieza a desvanecerse. Luego, al disolverse, te sientes libre.» David Lynch. Atrapa el Pez Dorado

      Sobre el Mantra en la Meditació Transcendental

      La Meditació Transcendental (MT) fa servir un mantra com a eina central de la seva pràctica. Aquest mantra és un so o paraula sense significat específic que es repeteix de manera suau i sense esforç. En la Medidtació Transcendental, l’objectiu no és concentrar-se en el significat del mantra, ni tan sols en la forma del propi mantra, sinó que es tracta de permetre que el mantra flueixi naturalment, i d’adquesta manera ajudem a transcendir el pensament superficial per accedir a un estat de consciència més profund i tranquil.

      Tradicionalment, segons l’escola de la Meditació Transcendental, el mantra el dona el mestre personalment a cada practicant, i es manté privat per fomentar una connexió única i personal amb la pràctica. Aquesta simplicitat és una de les claus que diferencia la MT d’altres formes de meditació. Moltes vegades són paraules tan senzilles com «pau», o «amor».

      Un mantra que podem compartir per a la transcendència, inspirat en les arrels del sànscrit, és: “Shanti” (शान्ति). Aquesta paraula significa “pau”, i evoca un estat de calma i serenitat profundes.

      Proposta de Meditació en Homenatge a David Lynch

      Si ens per la seva filosofia, aquesta setmana et convido a fer una meditació basada en els principis de la meditació transcendental, tal com ell la practicava:

      1. Preparació: Pots triar un lloc tranquil i còmode, amb el mínim d’interrupcions possible, durant uns 20 minuts. Si pots, tria una postura còmoda amb l’esquena recta però relaxada, amb els peus tocant a terra i les mans descansant sobre les cames.
      2. Tria un mantra: Pots utilitzar, “Shanti”, o un altre que t’evoqui calma.
      3. Repeteix el mantra: Amb els ulls tancats, comença a repetir el mantra interiorment, sense esforç, com si el pensament flotés suaument en la teva ment. Si els pensaments et distreuen (cosa completament normal), simplement torna al mantra sense judici.
      4. Submergeix-te: Imagina que t’estàs submergint en un oceà profund. Cada repetició del mantra et porta a una capa més profunda de la teva consciència, on les aigües són més tranquil·les i clares.
      5. Descansa i reflexiona: Després de 15-20 minuts, pots deixar de repetir el mantra i pots quedar-te en posició asseguda amb els ulls tancats durant un parell de minuts abans de reprendre l’activitat quotidiana.

      Reflexió Final

      La meditació no només ens connecta amb el nostre interior, sinó que també ens fa augmentar la nostra creativitat, compassió i consciència del món que ens envolta. Seguint l’exemple de David Lynch, podem trobar en aquesta pràctica una font de renovació i inspiració, tant per a les nostres vides quotidianes com per als nostres somnis més ambiciosos.

      Aquesta setmana, quan meditis, pots dedicar una estoneta per connectar amb la profunda pau i alegria que Lynch va trobar en aquesta pràctica. I no oblidem: a l’oceà del nostre interior, hi ha infinits «peixos grans» esperant ser descoberts.

      Fins la setmana vinent! Amb serenitat i gratitud, Eva Donat

    11. Dirigeix els teus pensaments  i a la teva vida manaràs tu

      Dirigeix els teus pensaments  i a la teva vida manaràs tu

      Els pensaments: la primera pedra de qualsevol acció significativa

      La setmana passada reflexionàvem sobre la importància dels pensaments com a base de tot allò que fem a la vida. Cada acció que duem a terme neix primer com un pensament. És en aquest espai mental on les nostres idees prenen forma, on decidim si avançar, aturar-nos o canviar de direcció. 

      Prendre consciència del que pensem ens ajuda a crear la nostra realitat



      La clau és entendre que, si volem actuar amb sentit i propòsit, podem començar per dirigir els nostres pensaments. És aquí on la meditació juga un paper fonamental, perquè ens ajuda a posar ordre i claredat en aquest diàleg intern constant. Aprenem a dir que no a allò que no volem.  I, per tant sabem a què estem dient que sí

      Del pensament a l’acció: un procés conscient 

      Tot el que manifestem al món exterior –ja sigui un projecte, una decisió important o una conversa significativa– té el seu origen en un pensament. Aquest pensament pot ser clar i dirigit o, al contrari, caòtic i confús. La qualitat dels nostres pensaments determinarà la qualitat de les nostres accions. 

      Quan ens deixem portar per pensaments dispersos o negatius, és fàcil perdre el focus i caure en l’apatia o en accions sense propòsit. Però si cultivem pensaments alineats amb els nostres valors i objectius, podem transformar la nostra realitat de manera poderosa i significativa. 

      El mantra: «Mano Viniyoga» मनः विनियोगः (Pensaments dirigits)

      Aquest mantra curt, que significa «Pensaments dirigits», ens recorda que dirigir la nostra ment és el primer pas cap a accions coherents i transformadores. Quan repetim aquest mantra durant la meditació, ens entrenem per orientar els pensaments cap al que és realment important. 

      Proposta de meditació: dels pensaments a l’acció

      1. Preparació: Troba un espai tranquil i adopta una postura còmoda. Tanca els ulls i fes unes respiracions profundes per relaxar-te. 
      2. Reflexiona: Dedica uns instants a observar els teus pensaments. Pregunta’t: «On estan enfocats els meus pensaments avui? Són útils per a les accions que vull emprendre?» 
      3. Repetició del mantra: Comença a repetir mentalment: «Mano Viniyoga» (Pensaments dirigits). Deixa que aquest mantra et recordi que tens el poder de guiar la teva ment. 
      4. Visualització: Imagina que els teus pensaments són com un riu que flueix. A mesura que repeteixes el mantra, aquest riu es torna clar i calmat, dirigint-se cap a un oceà d’acció plena de propòsit. 
      5. Connecta amb una acció: En acabar la meditació, pensa en una acció concreta que vulguis dur a terme avui i com pots fer-ho amb intenció i claredat. 

      Pas a pas

      Recorda: els pensaments són el primer esglaó de qualsevol acció significativa. Quan aprenem a dirigir-los, comencem a construir una vida plena i alineada amb els nostres valors. Pots practicar aquest mantra i observar com la teva capacitat d’actuar amb propòsit i serenitat va creixent dia a dia. 

      La clau està a començar des d’aquest espai de calma interior. Recorda que cada pensament conscient és un pas cap a una acció poderosa i transformadora.

    12. Engeguem l’any amb renovació i transformació interior

      Engeguem l’any amb renovació i transformació interior

      Tal com vam parlar en la darrera sessió de meditació, l’hivern és temps de recolliment, introspecció i renovació. Així com la natura es retira per preparar-se per a la primavera, nosaltres també podem aprofitar aquesta estació per regenerar-nos i sembrar noves intencions. Aquest any, et proposem una pràctica de meditació inspirada en l’energia de la transformació, la destrucció dels vells patrons i el renaixement interior.

      Aquesta energia, sovint representada per Shiva, ens convida a deixar anar allò que ja no ens serveix, a buidar l’espai intern i preparar-nos per a un nou començament. És una força poderosa que ens guia cap a l’alliberament de càrregues emocionals i mentals, i això permet que la llum de la claredat emergeixi.

      El Mantra: ॐ ह्रीं नमः (Om Hrim Namah)

      Aquest mantra senzill combina el so «Hrim», que representa la consciència i l’energia creativa, amb «Namah», que significa salutació o reverència, d’alguna manera, el desig d’atracció cap a nosaltres d’aquella energia. És un mantra que ens connecta amb la claredat mental i la transformació interna.

      Repetir aquest mantra ens pot ajudar a centrar la ment, obrir el cor i renovar l’energia vital.

      Pràctica de Meditació

      Pots trobar un lloc tranquil i còmode on seure amb l’esquena recta, o simplement estar en una posició on et sentis a gust. Si ho desitges, pots tancar els ulls i començar respirant profundament, deixant que cada inhalació t’ompli de calma i cada exhalació allunyi qualsevol tensió.

      Quan estiguis preparat/da, pots començar a recitar el mantra «Om Hrim Namah», en veu alta o mentalment, deixant que el so ressoni dins teu i t’acompanyi en aquest moment.

      Si et ve de gust, pots imaginar una llum daurada escalfant el teu interior, dissolent qualsevol bloqueig i portant serenitat. I quan sentis que és el moment, pots acabar la pràctica dedicant uns instants a sentir gratitud pel moment present.

      No hi ha una durada fixa ni una manera única de fer-ho. Deixa que aquesta pràctica s’adapti a tu i als teus ritmes.

      ॐ ह्रीं नमः (Om Hrim Namah) 🙏✨

      Comparteix amb nosaltres aquesta estona, dimecres a les 7.20h presencialment a l’Ajuntament o online (demana’m l’enllaç). Si ho fas des de casa teva, comparteix la teva experiència amb nosaltres en els comentaris!

    13. Meditació per a la Transformació Interna

      Meditació per a la Transformació Interna

      Aquest és un moment especial de l’any: l’hivern comença, la natura descansa, i celebrem les festes de Nadal, que ens conviden a reconnectar amb la renovació, la quietud i el cicle etern de la vida. En aquesta meditació, us proposo explorar aquestes temàtiques per preparar-nos internament per al que ha de venir i recordar que som part d’aquest flux infinit.

      Reflexió: l’hivern i el cicle de la vida

      L’hivern, en les tradicions antigues, és un temps de recolliment. La natura s’atura, el món sembla adormit, però dins la quietud hi ha vida. Les llavors descansen sota la terra, guardant energia per brotar en la primavera. Així també podem percebre el Nadal com temps d’introspecció i renovació. La llum de Nadal pot la llum interior que tots portem, la força que ens guia fins i tot en els moments més foscos.

      Aquesta renovació també la podem veure en un exemple fascinant de la natura: els ossos. A l’hivern, aquests magnífics animals entren en un estat de letargia profunda, conservant energia i reduint les seves funcions vitals. Aquest procés no és només una pausa; és una preparació. A finals de l’hivern, les osses donen a llum els seus cadells, oferint una meravellosa metàfora del cicle de la vida: des de la quietud i el descans, emergeix una nova vida, tal com dèiem la setmana passada sobre el procés de creació i evolució que ens explicava Alan Watts: «(…)Un univers que creix exclou totalment la possibilitat de saber com creix si volem explicar-ho amb els maldestres recursos del pensament i el llenguatge! (El Camí del Zen) . Això ens recorda que en els moments de calma aparent també podem estar gestant la nostra pròpia transformació.

      Aquest Nadal, connectem amb aquest pensament: que de la quietud neix la renovació i que, com els ossos, nosaltres també podem trobar força en el nostre hivern interior.

      El concepte de renovació en Shiva

      Shiva, en la tradició hindú, és conegut com el déu de la transformació i la renovació. Representa el final d’un cicle i l’inici d’un de nou. Shiva destrueix allò que ja no serveix, no com un acte de destrucció arbitrària, sinó com un pas necessari per a la creació d’un nou ordre. Aquesta energia és essencial en la natura i en les nostres vides: ens ajuda a deixar enrere el que ens limita, les velles ferides, els patrons negatius, i ens obre la porta a la renovació i al creixement. No us sembla curiós també que moltes persones tenim bons propòsits d’any nou? Amb l’any nou tenim idees i intencions noves.

      Durant la meditació d’avui, ens connectarem amb aquesta energia transformadora. Reflexionarem sobre què necessitem deixar anar per permetre que el nostre ésser creixi, com les llavors que han de deixar enrere la seva closca per esdevenir plantes fortes.

      Shiva ens convida a veure la bellesa en els finals i a confiar que sempre hi ha un començament nou esperant-nos. A través del seu mantra, podem invocar aquesta força renovadora en nosaltres mateixos.

      Meditació en la transformació

      1. Troba un lloc tranquil: Assegura’t que estàs còmode/a, en un espai on puguis estar sense interrupcions. Pots encendre una espelma per simbolitzar la llum interior que mai s’apaga.
      2. Respira profundament: Comença amb unes respiracions profundes i lentes. Imagina que amb cada exhalació deixes anar les tensions acumulades i amb cada inhalació aculls la quietud i la pau de l’hivern.
      3. Visualitza l’hivern: Imagina un paisatge d’hivern. La terra descansa, els arbres estan nus, l’aire és fresc. Recorda que en aquest aparent silenci hi ha vida: sota la neu, sota les fulles seques, el cicle continua.
      4. Mantra: Repetirem un mantra curt que ens connecta amb el cicle etern de la vida. El mantra és:
        ॐ नमः शिवाय (Om Namah Shivaya)
        Aquest mantra significa «M’inclino davant Shiva», el déu de la transformació i la renovació. Aquest mantra ens connecta a deixar anar allò vell i a donar la benvinguda al que és nou. Podem repetir-lo mentalment o en veu baixa durant uns minuts, deixant que les vibracions del so us envoltin. Deixeu que cada repetició sigui un acte de transformació: amb cada «Om Namah Shivaya», imagineu que allibereu les càrregues del passat i obriu espai per a noves possibilitats.
      5. Reflexió final: Acabeu amb uns minuts de silenci, agraint aquest moment de pau. Recordeu que, com l’hivern, cada fase de la vida té un propòsit i que la renovació sempre és possible.

      Un pensament inspirador

      La Mare Teresa de Calcuta ens recordava l’esperit del Nadal amb aquestes paraules:

      «És Nadal cada vegada que somrius a un germà i li allargues la mà. És Nadal cada vegada que guardes silenci per escoltar l’altre. És Nadal cada vegada que no acceptes aquells principis que expulsen els oprimits als marges de la societat.«

      Aquestes paraules ens animen a connectar la nostra renovació interior amb accions d’amor i compassió cap als altres. La transformació personal és el primer pas per portar llum al món.

      Amb aquesta meditació, espero us ajudi en el camí de trobar pau i força per avançar cap a l’any nou amb un cor ple de llum.

      Amb amor i pau. Namasté

    14. Connexió profunda: més enllà del ‘jo’ (amb algunes idees d’Alan Watts)

      Connexió profunda: més enllà del ‘jo’ (amb algunes idees d’Alan Watts)

      Les darreres setmanes hem treballat la idea de presència, del poder que suposa tenir consciència del moment present i formar part d’ell per transformar la nostra experiència de la vida. També hem reflexionat sobre el poder de decisió a partir de les idees de Viktor Frankl, que ens recorda que, encara que no sempre podem controlar les circumstàncies, sempre podem triar com respondre-hi. També hem aprofundit en la noció de «jo soc» de Nisargadatta Maharaj, amb la idea que la nostra veritable essència va més enllà de la nostra identitat limitada com a ego, i també hem explorat el cercle d’influència de Stephen Covey, que ens convida a centrar-nos en el que realment podem canviar a les nostres vides i a tenir una vida més proactiva i menys ancorada en la queixa.

      Avui, et convido a fer un pas més enllà i a submergir-te en les idees d’Alan Watts, un pensador que va ser capaç de fusionar la saviesa de l’Orient amb les inquietuds d’Occident. Watts ens ensenya que la percepció del «jo» com una entitat separada és només una il·lusió i que, quan som capaços d’abandonar aquesta creença, podem experimentar una connexió més profunda amb tot el que ens envolta.

      Alan Watts, anys seixantes. Font: https://www.instagram.com/alanwattsorg/

      El «jo» i la il·lusió de la separació

      Segons Alan Watts, una de les majors il·lusions a les quals ens aferrim és la creença que som individus separats, desconeguts els uns dels altres i de l’univers. Ens fa pensar que el «jo» és una entitat autònoma, independent, quan en realitat, el que anomenem «jo» és només una construcció mental. Watts ens convida a deixar anar aquesta il·lusió i a reconèixer que som part d’un tot més gran.

      L’error inicial residia a pensar en sòlids i espais com dues coses diferents, en lloc de veure’ls com dos aspectes de la mateixa cosa. Alan Watts (El llibre del tabú)

      Per a Watts, a través d’obres com El Llibre del Tabú, l’experiència de la vida ens mostra que tot està connectat, que la nostra identitat no és un límit, sinó una extensió del que ens envolta. Quan ens alliberem de la il·lusió de la separació, comencem a viure de manera més oberta i fluida, sense les barreres del «jo» que ens limiten, i esense esperar les causes-conseqüències de totes les coses. Tot ha de ser més senzill.

      Fluir amb la vida: l’acció sense esforç

      Un altre concepte fonamental en la filosofia de Watts és el de wu wei (l’acció sense esforç) que ens ve del Taoisme, i que ens explica en el seu llibre El camí del Zen. Segons aquest principi, l’objectiu no és forçar ni resistir-nos a la vida, sinó deixar que les coses flueixin naturalment. En lloc de controlar tot el que ens passa, podem acceptar el flux de la vida, que és creatiu en si mateix («amor»), i aprendre a actuar en harmonia amb ell, sense intentar dominar-lo. En aquest tros de El Camí del Zen ens explica:

      La diferència important entre el Tao i la idea habitual de Déu rau en què, mentre que Déu produeix el món per creació (wei h), el Tao el produeix per «no creació» (wu-wei i), que significa alguna cosa semblant a allò que anomenem «creixement». De fet, les coses fetes consten de parts separades que han estat ajuntades, com les màquines, o coses formades de fora cap a dins, com les escultures. En canvi, les coses que s’han produït per creixement es divideixen en parts de dins cap a fora. Com que l’univers natural actua sobre tot d’acord amb els principis del creixement, resultaria molt estrany a la mentalitat xinesa si se li preguntés com va ser fet. Si l’univers fos fet, sens dubte hi hauria algú que sap com està fet, i que podria explicar com es va muntar peça per peça, com un tècnic pot explicar amb una sèrie de paraules «instantànies» com es munta una màquina. Però un univers que creix exclou totalment la possibilitat de saber com creix si volem explicar-ho amb els maldestres recursos del pensament i el llenguatge, de manera que cap taoista se li ocorre preguntar si el Tao sap com produeix l’univers, ja que opera d’acord amb l’espontaneïtat, no amb el pla. Alan Watts (El camí del zen)

      Per a Watts, l’objectiu no és renunciar a la nostra identitat, sinó trascendir-la. Quan entenem que som part d’un tot més gran, les nostres accions poden fluir amb més naturalitat i harmonia, sense les tensions i les lluites que crea l’ego.

      Meditació amb mantra per a connectar amb les idees d’Alan Watts

      Et convido a practicar una meditació per integrar les poderoses idees d’Alan Watts en la teva vida diària. Aquest treball se centra en un mantra curt que t’ajudarà a entrar en una experiència de connexió profunda amb la teva essència i amb tot el que t’envolta. El mantra que proposo avui és «Aham Prema» (आहम् प्रेम), que en sànscrit significa «jo soc amor», o «que l’amor vingui a mi», o «que jo sigui conscient que soc amor»

      Aquest mantra ens recorda que la nostra essència profunda no és el «jo» limitat per les nostres identitats i condicionaments, sinó una expressió d’amor universal. Repetint aquest mantra, et convidaré a experimentar el teu ésser com a part d’un tot més gran, dissolent les barreres de la separació i sentint-te unit/da amb el que t’envolta.

      Proposta de meditació:

      1. Troba un lloc tranquil per seure còmodament, amb la columna recta i els ulls mig aclucats o tancats del tot.
      2. Porta la consciència a la respiració, fent unes quantes respiracions profundes, que poden ajudar a relaxar-te i deixar de costat les preocupacions del moment.
      3. Pots començar a repetir suament el mantra «Aham Prema» (आहम् प्रेम), en silenci o en veu baixa. També pots moure les cavitats de la boca com si pronunciessis el mantra, sense acabar de dir-ho.
      4. A mesura que repeteixes el mantra, pots intentar sentir com aquest amor es desplega dins teu, connectant-te amb la teva pròpia essència. Potser pots imaginar que, com una onada, t’integres en l’oceà, no de manera separada, sinó com una extensió del tot.
      5. Si la ment comença a divagar, simplement torna al mantra, amb tranquil·litat, sense pressa. Recorda que som humans i no ens hem de jutjar perquè la ment se’n vagi.
      6. I a través del mantra pots deixar-te portar per la sensació de ser part d’un tot, una energia que flueix sense límits, que no coneix separacions ni fronteres.

      Pots realitzar aquesta meditació durant uns 10-15 minuts, o el temps que desitgis . No cal que sigui una pràctica llarga; el més important és que et permetis estar present i connectar-te amb el mantra i amb la sensació d’unitat que pot sorgir.

      Aplicació a la vida diària

      Les ensenyances d’Alan Watts ens conviden a alliberar-nos de la idea que som éssers separats i a reconèixer que som part d’un tot. En practicar la meditació amb el mantra «Aham Prema», potser comencis a experimentar aquesta unitat amb més profunditat, deixant anar les barreres de l’ego i veient el món des d’una perspectiva més amorosa i menys limitada.

      Aquesta comprensió no només ens ajuda a viure amb més pau interior, sinó que també transforma les nostres interaccions diàries. Quan som conscients que no estem separats de la resta, que tots som part d’un mateix univers, les nostres accions poden sorgir des d’un lloc de més compassió i connexió amb els altres.

      Et convido a portar aquesta visió o aquesta actitud a la teva vida quotidiana, a deixar que la comprensió que som amor i unitat amb tot el que ens envolta guïi els teus pensaments i accions. En cada moment, pots tenir l’oportunitat de recordar que la separació és només una il·lusió, i que la realitat més profunda és la de la connexió i l’amor universal.

      Que aquesta setmana sigui una oportunitat per recordar la teva essència més profunda, i viure amb una nova perspectiva d’amor i unitat.

    15. Avui. Ara. Viu.

      Avui. Ara. Viu.

      La Importància de Viure en el Moment Present

      Vivim en una època on l’estimulació constant és inevitable. Les notificacions, els terminis i les exigències de la vida urbanita actual sovint ens arrosseguen a un estat de tensió i distracció permanents. Enmig de tot aquest enrenou, quantes vegades ens hem aturat realment a calmar la ment, baixar les pulsacions i centrar-nos plenament en el moment present?

      Només hi ha dos dies a l’any en què no podem fer res: ahir i demà. Per tant, avui és el dia adequat per estimar, creure, fer i viure». Dalai Lama

      La vida, al cap i a la fi, només existeix en aquest instant. Tal com va dir el Dalai Lama: “Només hi ha dos dies a l’any en què no podem fer res: ahir i demà. Per tant, avui és el dia adequat per estimar, creure, fer i viure”. Aquesta sàvia reflexió ens recorda que el present és lúnic terreny sobre el qual tenim poder.

      La Clau de l’Equilibri: Seure i Escoltar el Silenci

      Però, com podem connectar amb aquest moment present, que passa ran ràpid? Una estratègia senzilla, encara que profundament poderosa, és seure. I res més. Seure de veritat. En aquest moment d’aturar-nos i seure, podem tancar els ulls, deixar que els pensaments de fora s’esvaeixin i escoltar el silenci. Per molt que sembli mentida sí, el silenci es pot escoltar. Aquest petit gest és totalment revolucionari: ens permet reconèixer que la vida succeeix ara mateix, i podem escoltar i senetir el cos, centrant-nos en el nostre preopi silenci.

      Jon Kabat-Zinn, el pare del mindfulness, disciplina que prové de les tècniques ancestrals de meditació, i tan actual en la nostra cultura occidental, ens recorda que la clau del mindfulness rau en la capacitat d’estar presents sense jutjar. Judicar és una de les característiques essencials de l’ésser humà i costa desfer-nos-en, però intentar no jutjar ens obre la porta a una relació més amable i ens ajuda a relacionar-nos millor amb el nostre entorn, i també amb nosaltres mateix@s.

      Proposem una meditació de presència simple

      1. Pots seure en una postura còmoda, amb l’esquena recta i els peus ben plans a terra, o si tens el costum de fer servir una altra postura, com la postura fàcil (cames encreuades) o alguna altra, també va bé, mentre tinguis l’esquena recta i sigui còmoda per a tu.
      2. Pots tancar els ulls i portar l’atenció a la teva respiració, sentint com l’aire entra i surt pel teu nas i passa als pulmons i ventre, observant com l’aire modifica constantment la teva postura corporal i el teu volum.
      3. Repeteix internament el mantra: “स्मृति (Smriti)”, que prové del sànscrit i es tradueix sovint com «record» o «consciència plena». En el context espiritual i filosòfic de l’Índia, Smriti es refereix a la capacitat de mantenir la consciència del moment present, recordant la veritable naturalesa de l’existència i retornant constantment a l’»ara». És una noció clau en el mindfulness i la meditació, ja que ens ajuda de manera individual a mantenir una connexió viva amb l’experiència present.
      4. Recorda que si la teva ment es distreu, simplement porta-la de tornada al mantra o a la respiració, sense jutjar-te, sense preguntar-te què ha passat, ni anar a cercar raons d’aquesta distracció. Simplement, som humans, i això ens passa pel fet de ser humans. De fet, es calcula que cada dia generem entre 60.000 i 70.000 pensaments, i entre el 80 i el 90% d’aquests pensaments són recurrents, amb la qual cosa, podem tenir la tranquil·litat que si els deixem passar, ja tornaran en el moment en què siguin més útils que en el moment de la medidtació.
      5. Pots estar 10-15 minuts o potser més fent aquest exercici, i dir que «no» a tots els pensaments que vagin venint i per tornant de nou a recitar interiorment «smriti». Recorda que no t’has de jutjar, simplement ancorar la ment de nou en el mantra. Aprendre a dir que no ens ajuda a saber a què volem dir que sí. En aquest cas, a l’exercici.

      Si practiquem aquest exercici de manera regular, podem notar profunds canvis en la manera com experimentem el nostre dia a dia.

      La Presència: Font d’Acció i Autenticitat

      La presència no és tan sols un concepte filosòfic; és una eina pràctica que pot transformar la nostra vida quotidiana. Quan som presents, accedim a la nostra veritable autoestima, perquè deixem de cercar la validació externa i aprenem a confiar en el nostre jo més autèntic. Aquesta autenticitat ens porta a actuar des d’un lloc d’empoderament, no pas de por o reacció. Tal com hem anat practicant les setmanes anteriors amb el «Jo soc (això)» de Nisargadatta Maharaj.

      Estar presents és també el que ens permet connectar genuïnament amb els altres. Una mirada, una conversa sincera o una estona compartida amb algú prenen una nova dimensió quan estem completament presents. No és el mateix conversar, que conversar amb presència. No és el mateix treballar, que treballar atentament. I tot això involucra l’aquí i ara.

      Viure Ara: Un Acte de Coratge

      Podem passar per la vida o viure amb la consciència que cada moment és irrepetible. Encara que el futur sembli ple de possibilitats o el passat estigui ple d’històries, és ara quan podem construir, estimar i ser.

      Cada respiració és una invitació per tornar al present. Podem acceptar aquest regal amb gratitud i determinació, i així podem viure una vida plena, sense penediments pel que ja no podem canviar, i sense por del que encara no ha arribat.

      En el silenci del moment present, trobem la veritat més senzilla i poderosa: ETS. SOM.

      T’hi sumes?

    16. El cercle d’Influència de Stephen Covey. Enfoquem-nos en allò que depèn de nosaltres

      El cercle d’Influència de Stephen Covey. Enfoquem-nos en allò que depèn de nosaltres

      En les darreres setmanes, hem explorat conceptes que ens ajuden a viure amb consciència i propòsit. Hem reflexionat sobre el Sincrodestí de Deepak Chopra, que ens convida a reconèixer la interconnexió de l’univers; el Sentit de la Vida de Viktor Frankl, que ens ensenya a trobar propòsit en qualsevol circumstància; i el Jo Soc de Nisargadatta Maharaj, que ens porta al nucli del nostre «ser» essencial. Ara, continuem aquest viatge amb el Cercle d’Influència de Stephen Covey, una eina per enfocar-nos en el que realment depèn de nosaltres i canalitzar la nostra energia de manera efectiva.

      El Cercle de Preocupació i el Cercle d’Influència

      Stephen Covey, en el seu llibre Els 7 hàbits de la gent altament efectiva, proposa diferenciar entre:

      • El Cercle de Preocupació: Inclou tot allò que ens preocupa, independentment de si hi tenim control o no. Poden ser temes com la salut, la política o el comportament d’altres persones.
      • El Cercle d’Influència: Conté aquelles coses sobre les quals tenim un cert grau de control: les nostres accions, actituds i decisions.

      Si ens cenetrem en el Cercle de Preocupació, desenvolupem una actitud reactiva, tot ens influeix, «no podem fer res», perdem la llibertat i correm el risc de convertir-nos en víctimes permanents de tot allò que ens passa i, per conseqüència, de la nostra vida. Ens tornem impotents i reactius/ives.

      En canvi, en centrar-nos en el Cercle d’Influència, desenvolupem una actitud proactiva que ens fa viure amb més efectivitat i amb molta més felicitat, la de saber que aconseguim els objectius, la que ens fa sentirnos satisfets/etes, viure amb «Santosha» (pots veure l’entrada que vam fer al respecte del concepte santosha fa unes setmanes aquí.

      Com treballar en el Cercle d’Influència

      «El llenguatge de les persones reactives les eximeix de responsabilitat: «Sóc així i no hi ha res a fer.» «No puc fer-ho. No tinc temps»… Aquest llenguatge deriva d’un paradigma determinista, i en el seu esperit està transferir la responsabilitat. Stephen Covey

      El que depèn de tu:

      1. Les teves qualitats: → Treballar en les teves qualitats personals — com la paciència, la comprensió o la bondat — expandeix el teu cercle d’influència i t’ajuda a transformar l’entorn.
      2. Els teus «ser» (ell fa servir aquesta paraula): → Covey contrasta els «tenir» amb els «ser» (que pertanyen al cercle d’influència). Les teves accions. Tu decideixes com reaccionar davant els reptes. Actuar amb proactivitat implica deixar de culpar les circumstàncies i enfocar-te en el que sí que pots fer. Agafar la responsabilitat i canviar allò que es pot canviar.
      3. Els teus compromisos: → Completar petits objectius crea confiança en tu mateix/a i fa créixer la teva capacitat d’influència.

      El que no depèn de tu:

      • Les accions i actituds dels altres: Si algú actua de manera desagradable, pots escollir no reaccionar amb hostilitat.
      • Les circumstàncies externes: No pots controlar el clima, l’economia o la política, però pots decidir com afrontar-les.
      • El passat: Ja no pots canviar el que ha passat, però tens el poder de descobrir què n’has après i construir un present i futur millor.

      Amplia el teu Cercle d’Influència

      Quan ens centrem en el que sí podem controlar, no només millorem la nostra actitud, sinó que també podem influir en el nostre entorn. Segons Covey:

      • Sigues un model, no un jutge: En comptes de jutjar, busca ser un exemple positiu. Allò que t’agradaria trobar-te.
      • Forma part de la solució, no del problema: Si evites les queixes i treballes per contribuir a millorar les coses, ampliaràs el teu cercle d’influència i tindràs més poder al teu voltant.

      Aquest enfocament permet que cada vegada el Cercle d’Influència es vagi fent més gran i, amb el temps, algunes preocupacions puguin convertir-se en àrees on podràs incidir.

      Meditació sobre el Cercle d’Influència

      Per connectar amb aquest concepte, et proposem una meditació que uneixi el treball de les setmanes anteriors amb el Cercle d’Influència. Aquest exercici t’ajudarà a reconèixer què depèn de tu i a enfocar-te en el present.

      1. Preparació:
        • Troba un espai tranquil.
        • Seu còmodament amb l’esquena recta, sense pressió a cap part del cos, i tanca els ulls.
      2. Respira conscientment:
        • Inspira profundament i sent com l’aire omple el teu cos. Exhala lentament.
        • Porta la teva atenció al teu «Jo Soc«, connectant amb la teva essència, com vam aprendre amb Nisargadatta Maharaj.
      3. Visualitza els cercles:
        • Et convidem a imaginar dos cercles al teu voltant: un gran, el Cercle de Preocupació, i un de més petit, el Cercle d’Influència.
        • I a identificar les teves preocupacions al cercle exterior, sense jutjar-les. A mesura que les observes, pots deixar-les anar.
        • Tal com estàs, continues centrant-te en el cercle interior i observar tot el que depèn de tu: les teves accions, actituds i valors.
      4. Centra’t en un mantra:
        • Enfoca’t en el mantra sànscrit «Aham Shakti» (“Jo tinc el poder”, «jo tinc força») mentre inhales i exhales.
          • अहम् शक्ति (Aham Shakti)
          • अहम् (Aham) significa «jo» o «jo mateix».
          • शक्ति (Shakti) significa «energia», «poder» o «força».
        • Aquesta combinació pot ajudar-te a fer una reflexió sobre la connexió amb el poder interior o l’energia, com a persona, pots sentir.
        • Et convidem a recordar, a través d’aquest mantra, que tens el poder de triar la teva reacció i accions.
      5. Connecta amb el teu propòsit:
        • Recorda el sentit que guia la teva vida, inspirant-te en Viktor Frankl.
        • Obre’t a les sincronicitats de l’univers, com suggeria Deepak Chopra.
      6. Finalitza:
        • Agraeix aquest moment i porta l’atenció al present.

      Reflexió final

      Centrar-se en el Cercle d’Influència no només pot ser una eina d’eficàcia personal, sinó també un camí cap a una vida més plena i en pau.

      Quines accions pots fer avui per a viure des del que depèn de tu? Com pots començar a ampliar el teu Cercle d’Influència i aconseguir la felicitat que dona la responsabilitat i l’empoderament?

      T’animem a explorar-ho amb nosaltres aquesta setmana!

    17. Jo soc: aprofundim en la construcció conscient de la nostra realitat

      Jo soc: aprofundim en la construcció conscient de la nostra realitat

      En les últimes setmanes hem reflexionat sobre dues idees profundes: el sincrodestí, que ens convida a percebre les connexions significatives entre nosaltres i la realitat que ens envolta, atorgant-li sentit amb voluntat, aquesta idea de cerca de sentit en les petites coses de Viktor Frankl. Sumant totes dues idees podem crear significat en allò que vivim, fins i tot en els moments més difícils. Aquesta setmana, anem més enllà: explorem com la pràctica del «Jo soc», tal com ens l’ensenya Sri Nisargadatta Maharaj en el recull de conferències anomenat Jo soc això, ens ajuda a ser conscients d’una realitat que va més enllà del «jo» diari, podem ser-ho tot perquè formem part de tot (o de res al mateix temps) i, per tant, el poder de la nostra ment va més enllà d’allò que creiem.

      L’única realitat per a Sri Nisargadatta Maharaj és que SOM. I quan ens identifiquem amb allò que creiem «això», és quan comença el patiment. Segons Sri Nisargadatta Maharaj, l’arrel de la infelicitat és creure que es té el que no es vol, i voler el que no es té. «Per què no ho inverteix ? Vulgui el que vostè té i no es preocupi pel que no té.»

      Per això, si ens identifiquem amb una cosa més gran, com l’ànima individual, que segons Sri Nisargadatta Maharaj correspon també amb la realitat suprema, més que no pas amb les «coses» del món material, podem construir conscientment realitats imaginables. I, lliguem aquesta idea amb el treball que hem anat fent durant les tres setmanes, podem edificar el nostre destí, a partir de la idea d’atorgar sentit al sincrodestí i ser conscients del que som.

      L’arrel de la infelicitat és creure que es té el que no es vol, i voler el que no es té. Per què no ho inverteix ? Vulgui el que vostè té i no es preocupi pel que no té

      Nisargadatta Maharaj, el Mestre Espiritual de l’Advaita Vedanta (una filosofia hindú que ensenya la no-dualitat, afirmant que la realitat última és una, sense separació entre l’ànima individual i la realitat suprema.

      Construint la realitat des del «Jo soc»

      Sri Nisargadatta Maharaj ens recorda que tot comença amb la comprensió essencial del «Jo soc». Aquest no és un «jo soc això» o «jo soc allò», sinó l’experiència pura de l’existència. Per a Sri Nisargadatta Maharaj, aquesta afirmació és el fonament sobre el qual construïm tota la nostra realitat.

      Quan repetim el «Jo soc», ens alliberem de les identificacions amb el cos, la ment i les limitacions externes. Ens connectem amb l’origen de tot: la consciència des de la qual emanen les nostres decisions, accions i vivències. És des d’aquest espai interior, lliure i il·limitat, que podem començar a construir la nostra realitat d’una manera més plena i conscient.

      Del sincrodestí a la realitat que construïm

      El sincrodestí ens suggereix que les coincidències no són atzaroses, sinó senyals que ens mostren un camí més gran i amb més sentit. Amb les idees de Viktor Frankl vam amplair la idea del sincrodestí perquè ens anima a prendre part activa en la construcció de la nostra realitat, a donar significat a les experiències que vivim. Segons ell, no només som espectadors de la vida: som creadors del nostre camí.

      Així, la realitat no és fixa ni predeterminada. Les nostres percepcions, eleccions i actituds la modelen contínuament. Quan ens connectem amb el «Jo soc», guanyem claredat i confiança per construir una vida que reflecteixi la nostra essència més profunda. Les sincronicitats es converteixen en oportunitats que podem integrar conscientment al nostre camí, fent-lo més ple de sentit.

      El mantra «Tat Tvam Asi» per enfortir aquesta connexió

      En aquesta exploració del «Jo soc», un mantra que ens pot ajudar és «Tat Tvam Asi» (तत् त्वम् असि), que significa «Jo soc això» o «Tu ets això». Originari dels Upanishads, aquest mantra ens recorda que no hi ha separació entre nosaltres i l’univers. Les nostres accions, pensaments i intencions estan teixint constantment la realitat, en una unitat essencial amb el tot.

      "Jo soc", molt més del que creus que ets

      Repetir «Tat Tvam Asi» ens ajuda a veure com cada coincidència i cada experiència no són només reflexos externs, sinó també elements que podem utilitzar per construir conscientment una realitat que estigui en sintonia amb la nostra essència.

      Meditació amb «Tat Tvam Asi» per construir la teva realitat

      1. Troba un espai tranquil. Pots seure còmodament amb l’esquena recta i els ulls tancats.
      2. Respira profundament. Pots inhalar i exhalar unes quantes vegades per relaxar-te completament.
      3. Repeteix el mantra. Pots inhalar profundament i, en exhalar, pots repetir mentalment «Tat Tvam Asi». Pots deixar que aquestes paraules ressonin dins teu, connectant-te amb la consciència universal.
      4. Visualitza la teva realitat. Mentre pronuncies el mantra, imagina’t que cada decisió i experiència són fils amb els quals estàs teixint un tapís. Visualitza un camí ple d’oportunitats per expressar la teva essència. Queda’t una estona (la que estipulis, no t’amoïnis perquè qualsevol temps està bé).
      5. Torna al present. Quan estiguis preparat/da, obre els ulls lentament, portant amb tu una sensació de claredat i confiança en el camí que estàs construint.

      El «Jo soc» com a brúixola de la creació

      El mantra «Jo soc» no és només una eina espiritual; és una brúixola per guiar les nostres accions i eleccions diàries. Ens ajuda a estar presents, a veure les oportunitats en les sincronicitats i a recordar que tenim el poder de construir la nostra realitat.

      El que cerques ja és aquí. Tot comença quan descobreixes que ets»: Sri Nisargadatta Maharaj

      Així, la nostra vida no és una sèrie de casualitats passives. És un procés viu, dinàmic, en què el «Jo soc» actua com el fonament de tot el que podem crear. Quan vivim des d’aquesta consciència, descobrim que som autors/es i protagonistes del nostre destí, amb plena capacitat de donar forma a una realitat plena de sentit i harmonia.

      Namasté! 🙏

    18. Aprofundim en el Sincrodestí: la recerca de sentit. Una mirada inspirada en Viktor Frankl

      Aprofundim en el Sincrodestí: la recerca de sentit. Una mirada inspirada en Viktor Frankl

      Una mirada inspirada en Viktor Frankl

      Avui ens endinsem una mica més en el sincrodestí i en com podem relacionar aquesta idea amb les reflexions del psicòleg i neuròleg Viktor Frankl (1905-1977). Frankl, autor de L’home a la recerca de sentit, va ser un pensador profundament influenciat per la seva experiència als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. En aquelles circumstàncies extremes, Frankl va observar que les persones que aconseguien trobar un propòsit, una raó per continuar, mostraven una resiliència extraordinària. Això el va portar a desenvolupar la logoteràpia, una teràpia centrada en la cerca de sentit com a motor per a la salut mental i emocional.

      Viktor Frankl, 1945

      «L’home té l’oportunitat d’aprofitar o de deixar passar les ocasions d’aconseguir els mèrits que una situació difícil pot proporcionar-li (…) No importa el que esperem de la vida, sinó si la vida espera alguna cosa de nosaltres» Viktor Frankl

      Frankl va concloure que la vida, fins i tot en les situacions més dures, conté un significat únic i personal per a cadascú, i que aquest sentit ens és revelat en les oportunitats diàries de respondre a les experiències amb autenticitat i responsabilitat. Segons ell, la vida no ens pregunta què volem d’ella, sinó que ens interpel·la contínuament, convidant-nos a donar una resposta que doni forma al nostre destí

      A l’home se li pot arrabassar tot excepte una cosa: l’última de les llibertats humanes –l’elecció de l’actitud personal davant d’un conjunt de circumstàncies– per decidir el seu propi camí». Viktor Frankl.

      A l’home se li pot arrabassar tot excepte una cosa: l’última de les llibertats humanes –l’elecció de l’actitud personal davant d’un conjunt de circumstàncies– per decidir el seu propi camí». Viktor Frankl.

      El Sincrodestí com a Invocació a Donar Significat

      Aquí és on podem trobar una connexió entre les idees de Viktor Frankl i el sincrodestí de Deepak Chopra. El sincrodestí suggereix que les coincidències significatives no són purament aleatòries, sinó que ens ofereixen pistes subtils cap al nostre propòsit. Però com ens recorda Frankl, és la nostra elecció conscient de respondre, de donar sentit a aquestes experiències, el que acaba marcant el camí. D’alguna manera, el que proposàvem en la meditació anterior: si és cert o no, tant és. L’important és cercar aquest sentit.

      Podem sentir el sincrodestí com una sèrie de moments d’invitació, que ens animen a estar presents i a cercar significat en el que ens envolta. Aquestes «coincidències» poden esdevenir fites en el nostre camí, però només si les interpretem amb una intenció personal.

      Podem observar en el concepte de sincrodestí de Chopra una harmonia amb la recerca de sentit de Frankl. El sincrodestí suggereix que les coincidències i els moments inesperats poden estar orquestrats per una força superior, una energia que ens acompanya en el nostre camí. Però, com Frankl argumenta, aquest «destí sincronitzat» només cobra sentit quan decidim escoltar-lo i respondre-hi amb intenció conscient.

      Meditació per Connectar amb el Sincrodestí i el Propòsit

      La meditació d’avui ens pot ajudar a obrir-nos a la subtilesa del sincrodestí i a la idea de trobar el nostre camí amb una actitud de consciència i responsabilitat. El mantra que us proposem per avui és:

      Mantra per a la Meditació del Sincrodestí: «Tat Tvam Asi»

      Per aquesta pràctica de meditació, proposem el mantra «Tat Tvam Asi» तत् त्वम् असि, que en sànscrit significa «Tu ets això» o «tu ets allò».

      Aquest és un mantra profund que prové dels Upanishads, textos filosòfics de la tradició hindú. Tat Tvam Asi una de les grans mahavakyas (grans afirmacions) que expressa la unitat essencial entre l’individu i l’univers. Aquest mantra ens recorda la unitat de tot el que existeix i ens invita a veure les coincidències com a reflex de la nostra pròpia essència. Repetir-lo ens ajuda a connectar amb una perspectiva més àmplia i a confiar que les coincidències que apareixen a la nostra vida no són atzaroses, sinó plenes de sentit.

      Meditació amb «Tat Tvam Asi» per Reconèixer el Sincrodestí

      Aquesta meditació ens ajuda a obrir-nos a les sincronicitats i a la connexió amb el nostre propòsit.

      1. Busca un lloc tranquil per seure còmodament amb l’esquena recta i els ulls tancats.
      2. Respira profundament unes quantes vegades per relaxar-te i alliberar qualsevol tensió.
      3. Comença a repetir el mantra: Inspira i, en expirar, repeteix mentalment «Tat Tvam Asi«. Deixa que el so d’aquest mantra flueixi dins teu, connectant-te amb l’univers.
      4. Visualitza les coincidències de la teva vida: Mentre reps el mantra, imagina les coincidències o moments significatius de la teva vida com a punts d’un camí que es va revelant davant teu. Deixa que aquesta visualització et doni pau i confiança en el teu camí.
      5. Quan acabis, respira profundament i obre els ulls cercant una sensació d’obertura i curiositat cap a les experiències del dia.

      Quan et sentis preparat/da, pots obrir els ulls lentament, tornant a l’espai present amb una actitud més conscient i receptiva cap a les coincidències i oportunitats que es puguin presentar. Recorda que el camí de vida es construeix amb cada elecció conscient, i que el sincrodestí ens ofereix pistes per teixir el nostre propi sentit personal.

      Namasté!