Com diu Lao Tse al Tao Te King, la natura no té pressa per fer les coses. Les fa al seu ritme. Només hi ha estrès en moments donats, que han de ser així, i que, si ens hi fixem bé, també es fan al seu propi ritme, com per exemple quan una lleona caça. Perquè quan caça sí que hi ha estrès però hi dedica totes les seves energies, meditant on ha d’anar, què ha de fer, de manera atenta i exclusiva.
A la natura, els processos de creixement i d’evolució porten el seu ritme. Pas a pas, dia a dia…
Les plantes creixen perquè és la seva naturalesa. La marea es retira al seu ritme. Ni més ràpid ni més lent. Però per molt que ens sembli que són processos lents, a la natura li dona temps de fer moltes coses. Ho fa tot. Sense presses. Tal com toca. Ni més ni menys.
Els éssers humans som part de la natura i podem fer més coses de manera pausada i atenta que de manera accelerada. Pots pensar alguna cosa de la teva vida que vas fer de manera accelerada i qie podies haver fet millor de manera més lenta i més atenta?
En parlem?