Sovint evitem els silencis, de la mateixa manera que evitem mirar als ulls.
Ens costa mirar-nos en el mirall amb amor i respecte sense jutjar-nos perquè de seguida surten judicis i ens sentim malament: jutjats i jutjades per nosaltres mateixos.
Simplement, observar en silenci i escoltar aquell silenci faran que les nostres orelles s’agidotzin, els nostres judicis se suspenguin i comencem a gaudir de l’experiencia de, simplement, ser.