Publicado en General

La cadira buida

Avui he anat al club, com altres dies, i la teva cadira era buida. No saps com ens agrada veure’t, parlar amb tu. Quan no hi ets preguntem per tu, siguis o no hi siguis present, ets a les converses. Se’ns fa estranya la cadira buida. Ara sortiré a nedar, i quan deixi la tovallola i les sabatilles no em creuaré amb la teva clara i transparent mirada enmig d’un rostre bronzejat i torrat pel sol per estar tantes hores assegut a aquella cadira. No triguis. Et trobem a faltar.