Després del parèntesi sobre els Kleshas (les afliccions mentals), continuem el nostre camí dels 8 passos del ioga, amb el tercer d’aquests aspectes de l’Ashtanga Yoga: Asana. Sovint es tradueix com a “postura”, de fet totes les postures de ioga tenen per nom «elnomdelapostura+asana«, com per exemple «trikonasana» és la postura del triangle. Però, en el context dels Yoga Sutras de Patanjali, el seu significat és més profund.

Hi ha gent que se sorprèn com és que en els Stras de Patanjali no es parli més de les postures. De fet, sobre les postures de ioga, en el versicle 2:46 Patanjali parla de Asana com स्थिरसुखमासनम् ॥४६॥ «sthira sukham āsanam«: la teva postura (per a la meditació) ha de ser estable i còmoda. Just entre el 0 i el 100. Entre el no fer res i el 100% (la lesió), és a dir, la comoditat (no la inèrcia) cercant l’estabilitat. Molt sovint en les classes de ioga parlem d’aquest famós 50%.

I és que es tracta de cercar on és aquest misteriós 50%, i això desenvolupa la capacitat de ser present en el cos.

És cert que les postures ens ajuden. A través del moviment, l’estirament i la respiració, el cos es torna més disponible i més sensible. Però el valor d’Asana no està en la forma externa, sinó en el que passa a dins nostre:

• escoltar el cos
• reconèixer tensions
• observar reaccions
• habitar les sensacions sense fugir-ne

El cos es converteix així en una eina directa per treballar la ment.

Després d’haver explorat els klesha, podem començar a veure com aquestes afliccions apareixen també en la pràctica corporal:

• Avidya (ignorància o manca de visió clara) quan no escoltem el cos
• Asmita (identificació amb l’ego) quan volem fer la postura “perfecta”
• Raga (aferrament al plaer) quan busquem només sensacions agradables
• Dvesha (aversió o rebuig) quan rebutgem l’exploració de noves postures o més profunditat en elles
• Abhiniveśa (por a perdre, o aferrament a la vida) quan hi ha por a deixar anar o a sortir de la zona «de confort» (allò que fem normalment i que coneixem

A través d’Asana, el cos ens mostra aquests patrons amb molta claredat. I ens dona una oportunitat: no reaccionar automàticament, sinó observar i després actuar amb molt més seny.

Proposta de m: habitar el cos

Preparació

Tots els dies, en totes les tècniques de meditació portem atenció al cos, però avui especialment ho fem amb més consciència. Pots seure còmodament, amb l’esquena recta i el cos relaxat, cercant comoditat i alhora rectitud.
Les mans poden reposar sobre les cuixes, o bé estar en concacte entre elles fent o configurant un mudra.
Si vols, pots tancar els ulls suaument o mirar endavant cap al terra… sobretot que la vista o la seva absència et doni pau.

Pots començar a dirigir la teva atenció cap al cos.

Sentir el cos

Observa els punts de contacte amb el terra.

El contacte dels teus peus amb el terra. El pes del teu cos.
La posició de les cames.
La forma de la teva esquena, només observant.

No cal canviar res.

Només sentir.

Escoltar sense intervenir

Porta l’atenció a les sensacions corporals.

Potser hi ha zones de tensió.
Potser hi ha comoditat.
Potser moviment subtil.

Deixa que tot sigui tal com és.

Sense corregir.
Sense buscar res diferent.

El cos com a espai d’observació

Observa si apareix alguna reacció:

voler moure’t
voler ajustar la postura
voler evitar una sensació

Simplement observa aquest impuls.

Sense seguir-lo immediatament.

El mantra: Shariram Shantam

Ara pots introduir el mantra senzill d’avui: शरीरम् शान्तम् — Shariram Shantam

śarīram śāntam es pot traduir literalment com: “el cos en calma” o “el cos pacificat”

• śarīram → allò canviant, el cos físic
• śāntam → en estat de quietud o pau

És a dir: allò que és canviant, en calma.

Pots repetir-lo mentalment o de paraula:

Sha-ri-ram…
Shan-tam…

Deixa que el so acompanyi la presència en el cos.

Descansar en el cos

Sense anar a cercar una experiència especial.

Sense voler canviar res.

Només estar, només ser.

Habitar el cos tal com és.

Tancament

Quan hagis decidit que la sessió ha tingut la llargada que t’havies proposat, pots decidir, si vols, tornar a posar la ment en la respiració i començar a sentir el cos en conjunt.

Quan estiguis preparat o preparada, estira el cos, mou-lo, gaudeix d’aquesta sensació de calma que deixa la meditació, i obre els ulls suaument.

Asana és consciència

I és que Asana no és arribar a una forma concreta, sinó aprendre a estar en el propi cos.

Quan el cos es torna un espai de consciència, la ment comença a calmar-se de manera natural.

No perquè la controlem, sinó perquè deixem de reaccionar constantment. I podem actuar amb seny.

I a poc a poc, a través del cos, els klesha perden força. Deixem de viure en el patiment per viure en l’acció conscient.

Els klesha no desapareixen de cop, però deixen de dirigir la nostra experiència.

I en aquest espai, senzill i directe, apareix una qualitat essencial del ioga: la presència.

Namasté