És complicat, però sí que per a mi hi ha una paraula que s’hi acosta força, que és el que en català correcte es diu contentació, tot i que no he sentit a ningú mai parlar d’aquesta paraula en català. En anglès li’n diuen contentment. I és una paraula que en sànscrit s’anomena SANTOSHA, una actitud de satisfacció i de complitud que conforma un dels niyamas, una part important de l’ètica del ioga.
Contentació no és l’emoció que jo tindria si em toqués la loteria. Segurament estaria eufòrica, però no seria un sentiment de mereixement absolut que sí que té la paraula contentament. Contentació és aquella plenitud o satisfacció que sentim quan hem estudiat per a un examen i ens surt bé; quan estem segur@s que tindrem un 10 perquè ho hem fet tot bé, i quan veiem la nota que ens esperàvem. És una sensació rodona, una sensació de pes, de tranquil·litat calmada i de felicitat plena. Les coses són al seu lloc. Sabem que si algú ens pregunta sobre el contingut d’aquell temari, podem ajudar amb els ulls clucs. Dominem la matèria i ens sentim útils si algú ens ho demana.
La falsa felicitat que aporta l’eufòria és una sensació de temporalitat, de casualitat, de «sort». Segurament a molt@s la loteria ens ajudaria molt i això ens aportaria cobrir algunes necessitats i alguns capritxos, però és una sensació de temporalitat (ens cobriria unes despeses durant un temps). Imagina’t que algú et contracta per ensenyar allò que tu saps fer molt bé (ex. un pastís, alguna destresa que tu tens i que saps que domines) i et diuen que gràcies a fer això ajudaràs moltes persones i et farà guanyar els mateixos diners que amb la loteria. Escolta’t interiorment. La sensació segurament és força diferent.
També forma part de la contentació l’acceptació. Acceptar és fonamental per ser feliç. Si no acceptem, estem tot el dia de mal humor. Acceptar, que no vol dir conformar-se. Acceptar, i després canviar. Com deia Louise Hay: «It’s Okay, then change«.
Reflexió del dia: contentació vs eufòria.
Eva Donat - Ahimsa Research Institute 