
Com deia Swami Sivananda, «vigila els teus pensaments, perquè quan vigiles els teus pensaments pots vigilar les teves accions. I si vigiles les teves accions, vigiles la teva vida». Vigilar els pensaments i les accions pot ajudar-te a posar una mica d’ahimsa (no violència, respecte, carinyo…) a la teva comunicació, fer servir millors expressions per ser més respectuós/a amb l’altra persona, i amb tu mateix/a.
Per exemple, si una persona ens posa un missatge que diu: «Ara no puc, després et parlo». Aquest missatge pot semblar correcte, i ho és. I alhora pot prestar a confusió, o a preguntes. O a malentesos. Més endavant explicaré per què.
Ara imaginem que aquesta persona en lloc de dir: «Ara no puc, després et parlo» escriu: «Ara no puc, després parlem».
És molt possible que llegim amb més amabilitat la segona opció. Per què?
- Quan parlem, ens agrada que la comunicació sigui bidireccional, i solem rebre més amistosament frases com la segona. El fet de passar de»et parlo» (primera persona del singular), a «parlem» (primera persona del plural), indica més respecte i més implicació de totes dues persones.
- Perquè «et parlo» significa literalment, que la persona que ens ho diu parla, que ella és la que ha de parlar, i només ella. Pot portar a malentesos com: significa que és la persona que ha posat el missatge qui només té coses a dir? Jo no tinc coses a dir? O potser significa que no l’interessa el que jo li havia escrit o el que li podia dir si parlen?
- O potser és la manera de compensar el fet que estigui rebent imputs de part teva, i no et pugui respondre, i que quan parli tindrà moltes coses a explicar-te?
Diu la PNL que la responsabilitat de la comunicació és del/la comunicador/a. Si ets tu qui parles, vigila els teus pensaments i les teves paraules quan parlis. Mai pressuposis que l’altre interpretarà bé el que dius, si en el que dius pot existir un petit dubte o malentès. Si pots, aclareix-ho si les paraules t’han sortit massa ràpides de la boca o de la mà.
D’altra banda, no et prenguis malament si algú et diu «et parlo» perquè segurament no té res a veure amb tu, sinó amb la seva situació (que tu no estàs vivint). Vigilar els pensaments és útil per a la persona que parla, molt. Però encara és més util vigilar-los per part de la persona que rep el missatge, sobretot si resulta que qui ho rep ets tu. Perquè no pots canviar el que l’altre ha dit, però sí que pots canviar com interpretes el que l’altra persona ha dit.
De què serveix pensar que no l’interessen les teves paraules? Segurament és més útil pensar que l’altra persona té pressa, no té les habilitats comunicatives que tu t’estàs treballant, que va «asaltodemata», que ho ha escrit ràpid i que vol compensar el fet de no poder parlar amb tu dient amb «et parlo» que «t’explicarà coses» … i agraeixes que tenint tan poc temps hagi dedicat uns segons a escriure’t això, encara que sigui curtet.