La reproducció a la història té història. Sembla una ironia, i en part ho és, perquè aquest llibre ens demostra que hi ha moltes coses darrere de com s’enfoquen els estudis, i una de les coses subjacents és la mirada patriarcal dels estudis científics.
La tarda del dimarts 20 de març al Saló d’Actes de la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya, va tenir lloc la presentació del llibre La reproducción en la Prehistoria. Imágenes etno y arqueológicas sobre el proceso reproductivo, un llibre escrit conjuntament per Assumpció Vila Mitjà, Jordi Estévez Escalera, Francesca Lugli i Jordi Grau Rebollo.
Vaig poder parlar amb Assumpció Vila, coautora del llibre.
Com va sorgir la idea d’aquest llibre?
Va ser al 2015 després de celebrar un Simposi anomenat La Reproducción tiene historia sobre el tema de la reproducció, la seva importància i discutir el perquè, dins de l’anàlisi social de les societats prehistòriques, es deixava de banda aquest tema com una “cosa natural”. Acompanyant aquest Simposi vam organitzar una exposició fotogràfica, on mostràvem la quantitat de treball i de produccions que implicava tot el procés reproductiu. I, per tant, també, la possibilitat arqueològica de l’estudi de la reproducció humana. Presentàvem l’equiparació amb qualsevol altre procés dels que estudiem en arqueologia.
L’origen del llibre va ser la conjunció del fet de publicar aquesta exposició, amb dels arguments que ens van portar al Simposi.
Així, doncs, deixeu clar que la reproducció a través de la història és un tema per estudiar, expliqueu que és possible, i reivindiqueu el seu estudi en el vostre llibre. Què aporteu cadascun dels autors?
De les persones que escrivim, tres som arqueòlogues: en Jordi Estévez, la Francesca Lugli i jo (que portem temps també en etnoarqueologia), i vàrem treballar el tema conjuntament. L’aportació sobre el que pot ajudar la fotografia etnogràfica la fa un especialista, en Jordi Grau, que també va participar en el Simposi amb aquest tema concret.
Dieu que el procés reproductiu pot tenir un paper principal en les societats. Això trenca esquemes. Per què?
Sí, es pot considerar trencadora la proposta del paper principal que juga tot el procés reproductiu (el seu control i regulació) en el manteniment i canvi de les societats , començant en les prehistòriques. També és una novetat afirmar (com ho fem) que aquesta regulació ha tingut un paper molt significatiu en l’origen de la divisió del treball en funció del sexe i en la primera discriminació de les dones. Amb el tema de les fotografies (que abasten tota mena de societats actuals però també antigues i prehistòriques), demostrem que aquest paper important sí que es pot analitzar arqueològicament– al contrari del que habitualment s’ha afirmat des de l’acadèmia– i discutim per què no s’ha fet mai.
Què aportarà la seva lectura a qualsevol lector? I específicament a les dones? I als homes?
Introduir aquest tema ajuda a pensar en la reproducció com un fet social, a entendre que la capacitat reproductiva és una possibilitat, no un destí. I en la importància que ha tingut des dels inicis regular socialment d’aquesta possibilitat. Les conseqüències de les diferents maneres de regular aquesta possibilitat són les que ens afecten ara i aquí.
També espero que a qualsevol persona que el llegeixi li quedarà clar que, malgrat la seva importància i universalitat, les activitats, les produccions materials i immaterials que conformen el procés reproductiu adopten formes i relacions molt diferents al llarg del temps i de les geografies. En conseqüència queda evident que aquest procés és social i no estrictament biològic.
De quina part se sent més orgullosa? Per què?
Orgullosa, no sé. Penso que hem tardat una mica massa a adonar-nos de la importància, i per tant de la necessitat d’analitzar aquest procés. I que ho podíem, i ho havíem de fer, des del principi, amb l’arqueologia.
Alguna altra cosa que vulgui afegir…
M’agradaria que es discutís la nostra proposta a tots els nivells i en molts àmbits, fins i tot en l’acadèmic.
I nosaltres ajudarem que així sigui. Moltes gràcies
Us deixo l’enllaç a al vídeo de la presentació:
Eva Donat - Ahimsa Research Institute 