Quin tipus de ioga fas? Aquesta pregunta me la fan moltes vegades els alumnes de les classes de ioga. Alguns professors ho diuen molt clar: Ashtanga, o Vinyasa, Jivamukti, Kundalini o…
I de fet, sovint els que responen una d’aquestes opcions acaben dient que de ioga, només n’hi ha un, i que els camins són diferents, perquè són diferents aproximacions, però la finalitat la mateixa: arribar a sostenir, subjugar (la paraula prové del sànscrit jug, que significa literalment «jou», el que serveix per unir el bou a l’arada.
El diccionari de l’enciclopèdia defineix la paraula jou:
m 1 1 AGR Peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, ases, etc., són junyits pel cap o pel coll a l’arada o al carro. |
D’aquesta manera, hi ha una unió entre qui «tira del carro» i qui fa la feina, tot sota les ordres del qui mana al bou fer la feina.
Ens podem quedar amb la paraula «unió», que queda més bonica, l’altra és molt gràfica, però potser no és tan agradable… Qui deia que el ioga havia de ser agradable?
Sigui com sigui, hi ha tres elements: el bou (l’energia, que podria ser el cos), l’arada (la màquina), i qui comanda, que no és ni el bou ni l’arada.
De la mateixa manera, nosaltres interiorment fem aquest treball de manar al cos de fer unes coses que no faria per si sol, perquè la tendència natural és erràtica. D’alguna manera, el ioga és disciplina. I un cop s’estableix aquesta disciplina, la cosa funciona.
Molta gent diu: «Jo he fet hatha yoga, aquest també ho és? Perquè era més lent, o més ràpid, o…»
El Hatha yoga (m’agrada més amb i grega perquè és més internacional…) és el sistema de postures físiques o asanes, que són molt útils per donar consciència i control corporal, fent visible l’estat intern del cos, i el prepara per a la meditació.
El Karma Yoga és el que es fa al servei dels altres sense esperar res a canvi. És com l’amor d’una mare, incondicional, i respectuós a la vegada. La tradició diu que aquest tipus de ioga aporta la consciència de Déu, que atorga amor incondicional
El Mantra Yoga centra la consciència a través del japa, o la repetició d’algunes paraules, que representne algun aspecte particular de l’esperit. Si et costa abstreure’t a través de mantres tradicionals perquè els consieres lluny de la teva cultura, pots triar paraules que siguin significatives per a tu.
El Bhakti Yoga és la devoció que s’expressa cap a la divinitat. La divinitat no cal que sigui un déu que no sigui el teu, pot ser la pròpia consciència universal, l’univers, la natura, o allò que quan veus un nadó et fa dir «ooooh», o quan estàs davant d’un paisatge dius: Mmmmm… que bé que s’està aquí… Se sol expressar el Bhakti yoga a través de la poesia, de la música, del cant…
El Jnana Yoga és el camí de la saviesa, que s’emfasitza a través de l’aplicació de la intel·ligència per obtenir la liberació espiritual. És el ioga de la saviesa, de la lectura dels textos, de la lectura d’un mateix i d’allò que l’envolta, la lectura, com diu Andrei Ram, d’allò que ha escrit directament el creador: les muntanyes, els rius, la neu, la pluja, el sol…
El Raja Yoga es considera el camí més elevat del ioga, el ioga del qual parla Patanjali en les seves escriptures, i és la combinació de tots els altres camins.
A les classes de ioga, intento que hi hagi una miqueta de tot, perquè les postures sense totes les altres parts només seria gimnàstica. El ioga inclou la meditació, l’admiració, el coneixement interior i de l’exterior, i la consciència de la meravella que és l’universi nosaltres mateix@s com a éssers individuals i universals.
I Ashtanga, Vinyasa, Jivamukti, Kundalini… són noms diferents que es donen per deixar clara quina serà l’estructura de la sessió; però, de fet, tots aquests són diferents estils de ll mateix ioga, que cadascun d’ells prové de tradicions diferents i alhora germanes, transmeses a partir dels diferents linatges.
Recordeu, dimarts a les 18h a Sanament, Gal·la Placídia.
Quan tenim un problema, si el veiem «a l’engròs», només veiem moltíssimes peces del puzzle que s’han d’endreçar. El truc és, igual que en els puzzles, allunyar-te’n, separar cada peça, i així poder veure on encaixen. Normalment sabem quina forma ha de tenir el puzzle al final. I si no es tracta d’un puzzle, sinó d’un problema, pots fer-te la teva pròpia carta als reis. Com voldries que quedés quan estigués solucionat? Quina forma tindria? Què veuries? Què escoltaries? Què sentiries? Com et relacionaries amb les persones del teu voltant? Quan comencem a encaixar el puzzle mentalment, ens anem animant i podem arribar a imaginar la forma final, d’aquesta manera estem establint un pont a futur (PNL) que ens dona unes sensacions d’èxit en el cos.
Vam entrar a la piscina. En aquells temps, al Club Natació Kallipolis, moltes vegades coincidíem totes les noies de tots els nivells en el mateix espai, la piscina. Unes a dins de l’aigua, altres a fora esperant el seu torn «d’aigua», i fent exercicis… I la nova alumna va veure com les nenes de 6-8 anys feien l’espagat. Totes. Per molt menudes que fossin. Les que competien feien l’espagat; les del meu grup, que era d’exhibició, totes el feien; les de la selecció no només feien l’espagat, sinó que eren capaces de fer-lo posant el peu de davant a sobre d’una cadira i la resta del cos a terra, i algunes d’elles eren capaces de posar també el peu de darrere a sobre d’una altra cadira, i la pelvis a terra.
Què et pot elevar l’ànim?
Llega el otoño, y con él los nuevos propósitos. La televisión nos anuncia el sinfín de colecciones que podemos comprar con nuestras ganas de aprender con la llegada del nuevo curso.
Cuando queremos aprender algo, es mejor fijarnos metas. 
Si tienes que acabar un trabajo y crees que no puedes solaparlo con otro porque realmente necesita tu atención plena, céntrate en ese trabajo. Y para ello puedes aplicar la atención plena que habrás ido ensayando con otros tipos de ejercicios. 
9.00 – 10.00
Què són els Txacres? Existeixen? Per què la seva concentració en ells? Què hi ha de mite i què hi ha de realitat?
Eva Donat - Ahimsa Research Institute 