És important poder veure les petites parts, o ens perdrem en la immensitat de l’ocèa.
Quan tenim un problema, si el veiem «a l’engròs», només veiem moltíssimes peces del puzzle que s’han d’endreçar. El truc és, igual que en els puzzles, allunyar-te’n, separar cada peça, i així poder veure on encaixen. Normalment sabem quina forma ha de tenir el puzzle al final. I si no es tracta d’un puzzle, sinó d’un problema, pots fer-te la teva pròpia carta als reis. Com voldries que quedés quan estigués solucionat? Quina forma tindria? Què veuries? Què escoltaries? Què sentiries? Com et relacionaries amb les persones del teu voltant? Quan comencem a encaixar el puzzle mentalment, ens anem animant i podem arribar a imaginar la forma final, d’aquesta manera estem establint un pont a futur (PNL) que ens dona unes sensacions d’èxit en el cos.
D’aquesta manera, un cop hem sentit i hem «vist» mentalment la resolució, a través de la concentració (mindfulness) en cada peça (i no en el caos de la totalitat), esbrinem on s’ha de col·locar cada petita part. I, encaixant cada peça en el seu lloc, arribem a la resolució del puzzle. Quan arribes al final: és així com ho tenies previst? És aquest el puzzle que tu volies? Si no és ben bé el puzzle que havies de construir, pots canviar-lo. Tantes vegades com faci falta.
Pont a futur, concentració peça a peça, atenció plena a cada petita part del problema.
Pots ser un exemple d’això per als teus fills i filles. Com més aviat ho incorporin a la seva vida, més maldecaps es poden estalviar.
Eva Donat - Ahimsa Research Institute 