La por és el que més ens paral·litza. Por a tornar a trobar-nos el que ens va passar, por al que pot succeir si… Por a alguna reacció d’algú… Por a les nostres reaccions… Por als resultats…
Viure amb por és viure ancorat en el futur. El futur encara no ha succeït! Pots afrontar la por començant per viure el present. Aquí. Ara.
Quan tenim por, podem fer-nos una pregunta: I si allò que ens fa por succeís, què passaria? I mentalment podem ajudar-nos amb una eina de PNL, que la de viatjar mentalment a la situació que ens fa por.
Pots ajudar-te tancant els ulls, encara que no és necessari. Respira i posa’t en situació. Què passaria? Què et passaria? Què passaria al teu voltant, a les persones que et rodegen? Quins efectes tindria allò que et fa por si succeís? Què veuries què escoltaries, què sentiries?
Un cop entrem en aquella situació, potser podem acceptar possibles pèrdues (que potser que no succeiran mai i siguin només producte de la nostra imaginació) o entreveure possibles sortides o solucions. Conèixer les solucions abans que el problema aparegui és clarament una victòria.
Si no tenim més remei que anar cap allà, millor anar-hi, sí o sí. Perquè, si ha de ser que sí, per què allargar-ho més? Acceptar per poder canviar és fonamental.