Dissabte va ser una matinal estupenda. Primer vam fer una sessió d’una horeta de ioga per a nedadors, nedadores i triatletes.
Vam parlar de com tornar a la normalitat en moments d’estrès, especialment en la T-2 a través de l’atenció plena i la consciència corporal, controlant la respiració, i tornar a la normalitat després de moments de màxim estrès. També vam parlar de la consciència corporal, i vam conèixer com ens afecten els esports que practiquem i les postures de la vida diària (per exemple, la que adoptem a l’oficina o amb el mòbil) i com podem compensar aquestes postures.
Després vam fer un bany a la Mar Bella, i encara algun@s van fer uns 8 km corrent fins a l’hotel W i tornar.
Una sessió excel·lent, amb ganes de repetir-la!
Moltes gràcies Montse Galbany, a les amigues i companyes Lola i Raquel que em van fer d’ajudants, als companys del Fasttriatlon i a més amigues i amics que ens van acompanyar.
Quan tenim un problema, si el veiem «a l’engròs», només veiem moltíssimes peces del puzzle que s’han d’endreçar. El truc és, igual que en els puzzles, allunyar-te’n, separar cada peça, i així poder veure on encaixen. Normalment sabem quina forma ha de tenir el puzzle al final. I si no es tracta d’un puzzle, sinó d’un problema, pots fer-te la teva pròpia carta als reis. Com voldries que quedés quan estigués solucionat? Quina forma tindria? Què veuries? Què escoltaries? Què sentiries? Com et relacionaries amb les persones del teu voltant? Quan comencem a encaixar el puzzle mentalment, ens anem animant i podem arribar a imaginar la forma final, d’aquesta manera estem establint un pont a futur (PNL) que ens dona unes sensacions d’èxit en el cos.
Tant si creus que no pots com si dius que creus que pots, en tots dos casos tens raó.
Vam entrar a la piscina. En aquells temps, al Club Natació Kallipolis, moltes vegades coincidíem totes les noies de tots els nivells en el mateix espai, la piscina. Unes a dins de l’aigua, altres a fora esperant el seu torn «d’aigua», i fent exercicis… I la nova alumna va veure com les nenes de 6-8 anys feien l’espagat. Totes. Per molt menudes que fossin. Les que competien feien l’espagat; les del meu grup, que era d’exhibició, totes el feien; les de la selecció no només feien l’espagat, sinó que eren capaces de fer-lo posant el peu de davant a sobre d’una cadira i la resta del cos a terra, i algunes d’elles eren capaces de posar també el peu de darrere a sobre d’una altra cadira, i la pelvis a terra.
Què et pot elevar l’ànim?
9.00 – 10.00
Eva Donat - Ahimsa Research Institute 