«No le concedas ás importancia a las cosas que a los valores humanos, a tu trabajo, a tu paz, a la belleza, a tu libertad, y en general, a todo cuanto vive». Dominique Loreau

El arte de simplificar la vida. Este libro es de aquellos que vale la pena. Esta edición de bolsillo está en Amazon y en Casa del Libro a menos de tres euros. Seguramente en tu librería de toda la vida también está a ese precio. Es de aquellos libros que vale la pena leer, para volver a colocar las cosas en su lugar. La autora, francesa, ha estado muchos años viviendo en Japón, y se nota, transmite mucho pensamiento zen a través del contenido del libro. Da consejos sobre belleza, orden y limpieza del cuerpo, de la casa… realmente es un libro que está en consonancia con llegar a la esencia de uno mismo o una misma, descubrir la autenticidad. Y realmente, lo esencial, aquello de lo que no podemos prescindir, es lo más sencillo.
El libro está dividido en tres partes, la primera es la más larga, sobre tu propia simplificación, ser una misma (el libro se dirige a las mujeres, pero estoy convencida de que muchos hombres también se sentirán identificados), hacer listas, bjscar la transarencia, la importancia de los gestos, el sueño, el agua, los baños de aire, el moverse y hacer deporte, la disciplina, tener buena relación con nuestra alimentación, cultivar el espíritu con pensamientos positivos, el silencio… Y la visualización, así como las afirmaciones. Es un buen libro de coaching personal, si vas cumpliendo las cuestiones que estén en consonancia con lo que tú realmente piensas, aunque sean pocas cosas, seguro que notarás cambios en tu vida.
La segunda parte está dedicada a nuestra relación con l@s demás, decir que no, afirmar nuestra personalidad, escuchar, no juzgar, perdonar… Sabios consejos.
Y la tercera parte la dedica al cambio, que si realmente hemos practicado lo anterior, se dará prácticamente automáticamente, dando importancia a la risa, a la autenticidad, y a cultivar la energía (Ki, según su tradición japonesa).
Lectura recomendada!




I de fet, sovint els que responen una d’aquestes opcions acaben dient que de ioga, només n’hi ha un, i que els camins són diferents, perquè són diferents aproximacions, però la finalitat la mateixa: arribar a sostenir, subjugar (la paraula prové del sànscrit jug, que significa literalment «jou», el que serveix per unir el bou a l’arada.
Recordeu, dimarts a les 18h a Sanament, Gal·la Placídia.








Quan tenim un problema, si el veiem «a l’engròs», només veiem moltíssimes peces del puzzle que s’han d’endreçar. El truc és, igual que en els puzzles, allunyar-te’n, separar cada peça, i així poder veure on encaixen. Normalment sabem quina forma ha de tenir el puzzle al final. I si no es tracta d’un puzzle, sinó d’un problema, pots fer-te la teva pròpia carta als reis. Com voldries que quedés quan estigués solucionat? Quina forma tindria? Què veuries? Què escoltaries? Què sentiries? Com et relacionaries amb les persones del teu voltant? Quan comencem a encaixar el puzzle mentalment, ens anem animant i podem arribar a imaginar la forma final, d’aquesta manera estem establint un pont a futur (PNL) que ens dona unes sensacions d’èxit en el cos.

Vam entrar a la piscina. En aquells temps, al Club Natació Kallipolis, moltes vegades coincidíem totes les noies de tots els nivells en el mateix espai, la piscina. Unes a dins de l’aigua, altres a fora esperant el seu torn «d’aigua», i fent exercicis… I la nova alumna va veure com les nenes de 6-8 anys feien l’espagat. Totes. Per molt menudes que fossin. Les que competien feien l’espagat; les del meu grup, que era d’exhibició, totes el feien; les de la selecció no només feien l’espagat, sinó que eren capaces de fer-lo posant el peu de davant a sobre d’una cadira i la resta del cos a terra, i algunes d’elles eren capaces de posar també el peu de darrere a sobre d’una altra cadira, i la pelvis a terra.
Què et pot elevar l’ànim?

Llega el otoño, y con él los nuevos propósitos. La televisión nos anuncia el sinfín de colecciones que podemos comprar con nuestras ganas de aprender con la llegada del nuevo curso.
Cuando queremos aprender algo, es mejor fijarnos metas.
Si tienes que acabar un trabajo y crees que no puedes solaparlo con otro porque realmente necesita tu atención plena, céntrate en ese trabajo. Y para ello puedes aplicar la atención plena que habrás ido ensayando con otros tipos de ejercicios. 


9.00 – 10.00


Què són els Txacres? Existeixen? Per què la seva concentració en ells? Què hi ha de mite i què hi ha de realitat?


